Líder imbatut a la Lliga EBA, i classificat brillantment per a la final de la Lliga Catalana, el conjunt de La Bisbal d’Empordà espera seguir amb l’excepcional moment de joc que està protagonitzant des de l’inici de la temporada.
Com dèiem, els de Carles Rofes van vèncer a semifinals de Lliga Catalana al Mollet, i ja tenen del tot assegurat el bitllet per a la final (que es jugarà el mes vinent contra el Boet Mataró).
Ara toca tornar a la Lliga regular, i aquest dissabte, el Cuarte de Huerva visita el Pavelló Vell.
Els aragonesos també estan duent a terme una bona arrencada, amb 4 victòries i 1 única derrota, i seran un dur contrincant.
El partit es jugarà demà al Pavelló Vell, a partir de les sis de la tarda.
Un divendres que comença fred al Baix Empordà, ambient d’avançada tardor amb una temperatura mínima que la passada matinada ha baixat dels 5 ºC a l’interior de la comarca i una màxima que quedarà per sota els 19 ºC. Tot plegat amb un estat de cel variable, inici de dia amb més sol, i creixement d’alguns núvols entre migdia i tarda. Durant el matí encara amb vent de component sud, sud-oest més restringit cap a la meitat sud del Baix Empordà, amb cops màxims de 40 a 50 km/h, més fluix que ahir, però provocant alteració marítima amb onades que poden superar els 2,5 m.
Demà dissabte ens creuarà un nou sistema frontal, que pot deixar algun ruixat dispers, en general poca cosa acumulant registres minsos o poc abundnat de pluja, però sobretot es reactivarà el vent entre garbí i ponent que tornarà a bufar amb cops de més de 60 km/h. L’ambient seguirà essent fred, de plena tardor tot i que pujarà lleugerament la temperatura entre els 6 ºC de mínima i els 22 ºC de màxima. Per diumenge en general més estones de sol, però de cara a dilluns augment de la inestabilitat, cel més tapat i risc de nous ruixats.
L’estiu del 2020 moltes platges de les comarques gironines van tancar les aixetes de les seves dutxes i rentapeus per motius relacionats amb el COVID. La mesura va durar ben poc, ja que una actualització de la normativa va permetre tornar a obrir aquestes sortidors d’aigua que tots hem fet servir per retirar-nos la sal i la sorra després d’una estada a la platja. La mesura malgrat que curta va suposar algunes crítiques importants.
La sequera extrema que estem vivint va obligar que aquest estiu les dutxes i rentapeus de les platges tornessin a tancar l’aixeta, com a mesura d’estalvi i en part obligats pel Pla de Sequera de la Generalitat. Ara a Catalunya tenim només el 19% de les reserves d’aigua disponibles i contrasta amb el 37% de les reserves de fa un any, el 70% del 2021 i el 85% del 2020. Segurament recordeu aquella gran sequera del 2008 on l’aigua arribava amb vaixells al port de Barcelona. Dons des del febrer del 2023 podem dir que la sequera que vivim ara és molt pitjor. La cosa es greu i per tan és obligatori establir mesures d’estalvi d’aigua com el tancament de dutxes i rentapeus a les platges.
Per poder-ho valorar posem dades sobre la taula. Cabrils es dels pocs municipis que han fet publiques les dades d’estalvi i ha anunciat que tancar les dutxes de les platges els ha suposat un estalvi de 5.000 m3 d’aigua, és a dir 5 milions de litres. A Palafrugell he pogut investigar que l’estalvi ha estat d’uns 4 milions de litres. Per poder fer una bona comparació 4 milions de litres d’aigua és el consum anual d’uns 40-50 habitatges durant un any.
És cert que el tancament de les dutxes d’aquest estiu ha molestat a algunes persones, però la meva sensació és que no ha causat cap variació important en l’ús de les platges. Així crec que és un bon moment per qüestionar-nos al necessitat d’aquestes instal·lacions a les nostres platges.
Si per fi plou i deixem enrere aquesta sequera, tornarem a obrir les dutxes?, o mirarem d’estalviar aquests milers i milions de litres d’aigua per usos molt més importants?
Jo seria partidari, ara que sabem que tallar l’aigua de dutxes i rentapeus no és traumàtic, d’estalviar l’aigua i així anar naturalitzant les platges, també aquelles platges urbanes. Com ho veieu? Som-hi!
La campanya de l’Aperitiu va començar el primer dia de novembre al Bar del Tennis de Calonge amb l’actuació musical de Keko Domenèch & Toni Molina i seguirà dissabte amb la ballada de swing i l’actuació del grup Valentí Moya i Joan Pau Cumellas Quartet a la plaça Major de Calonge.
En la programació s’hi pot trobar monòlegs, improvisacions teatrals, actuacions musicals i ballades de swing. En total s’han programat 17 activitats que tindran lloc els caps de setmana i festius fins el 8 de desembre.
En la campanya de l’Aperitiu de Calonge i Sant Antoni hi participen establiments com el Bar del Tennis, La Fàbrica Cercle Calongí i el Restaurant Kubansky entre d’altres.
El dijous 2 de novembre a les 17:00 h, tindrà lloc la inauguració de l’exposició temporal “L’art d’un metge de poble” al Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols (Antic Hospital). Aquest esdeveniment coincideix amb el 120è aniversari del naixement del doctor Martí Casals. Per parlar-nos d’aquesta exposició ens ha visitat el primer tinent d’alcalde i regidor de patrimoni cultural, Josep Melcior Muñoz.
L’exposició vol mostrar com era la vida d’un metge rural, en aquest cas del doctor Martí Casals, perquè així el públic pugui visualitzar quina era la seva tasca. “Una valoració de la seva feina i la seva repercussió real en les famílies que vivien bàsicament a la Vall d’Aro”. Melcior Muñoz recorda que fins a l’arribada del turisme, els oficis d’aquesta zona estaven dedicats principalment als conreus, la pesca, fàbriques de suro, entre altres.
En concret, la feina de metge rural era molt diferent de la tasca que es desenvolupa actualment en els centres d’atenció primària, ja que havien de fer front a multitud de necessitats i desplaçar-se per tota la zona.
L’exposició està pensada per ser itinerant, és a dir, s’iniciarà a Sant Feliu i, posteriorment, es traslladarà a altres municipis perquè “aquestes experiències es reproduïen arreu de Catalunya”.
D’altra banda, l’obra també vol homenatjar el cent vintè aniversari del naixement del doctor Martí Casals. En aquella època, l’accés a la medicina no era senzill i, per tant, ell tenia un coneixement transversal per atendre els diversos problemes de salut que se li presentaven diàriament. Pel primer tinent d’alcalde, és important tenir en compte que el principal objectiu que tenia el metge era servir a la ciutadania.
Per poder dur a terme aquesta exposició, s’ha comptat amb la donació d’un centenar de peces donades per part de la família Casals, la participació dels tècnics i les tècniques dels tres ajuntaments així com l’empresa que ha dissenyat el model d’exposició lleugera per poder fer la itinerància. Pel regidor, la voluntat del museu d’història i l’àrea de patrimoni cultural és deixar constància d’aquests esdeveniments i fer la màxima difusió possible.
Els 66 informadors ambientals que aquest estiu s’han desplegat als espais naturals protegits de Catalunya, i també als gorgs i espais fluvials de Girona i la Catalunya Central, han registrat més de 24.000 incidències. En total, els informadors han atès 277.294 visitants, i les principals problemàtiques amb què s’han trobat són gossos deslligats i vehicles que aparquen fora dels espais habilitats. El cost del servei ha estat d’1,2 MEUR. Aquest és el balanç que ha fet el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural en una jornada organitzada a Vic. De la seva banda, els Agents Rurals han explicat que aquest estiu han fet 4.184 actuacions de control i han posat 466 denuncies, un 10% menys que l’any passat.
El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur, ha valorat positivament el desplegament del dispositiu d’informadors i ha posat en valor que la majoria de visitants han respectat els espais naturals, «a excepció d’un 10%». De fet, Vilahur creu que amb la implantació del dispositiu s’ha fet «aflorar» moltes de les problemàtiques que hi havia al territori i ara, considera, «podem posar-hi solucions». El director general assegura que les incidències baixen quan s’implanta la figura de l’informador perquè «la gent pren més consciència».
El dispositiu d’informadors es va implementar com una prova pilot als espais fluvials i gorgs de Girona l’any 2022 i l’estiu d’aquest 2023 la prova s’ha estès a la Catalunya Central. Vilahur ha avançat que la intenció del departament és que l’any 2024 la iniciativa arribi al conjunt del país en tots aquells espais «que pateixen la problemàtica de la sobrefreqüentació de persones i posen en risc la conservació del món natural i la convivència amb els veïns». A banda de l’estiu, Vilahur ha dit que també s’establiran un dispositiu així a la tardor, una època en què la gent també accedeix al medi natural per recollir bolets o castanyes, malgrat que enguany no ha estat així per la sequera.
Els espais fluvials de la Catalunya Central i Girona reben 123.280 visitants
Els espais fluvials de la demarcació de Girona i la Catalunya Central han rebut aquest estiu un total de 123.280 visitants. En el cas concret de Girona s’han rebut 70.510 visitants i els informadors han detectat que els dies de més afluència han estat els caps de setmana des del 8 de juliol fins el 20 d’agost. Els espais que han superat més dies la seva capacitat de càrrega han estat Vidrà, Santa Pau, Beget i la Vall de Bianya. Segons el Departament, en aquells espais més regulats –ja sigui a través de la reserva prèvia o el pagament d’entrada, o en les zones amb més presència de cossos de seguretat-, la freqüentació es redueix.
Enguany, per primera vegada el dispositiu d’informadors ambientals també s’ha estès als espais fluvials de la Catalunya Central. El Departament va contractar un total de 10 informadors, que es van sumar a la quinzena contractada pels ajuntaments de la zona. Van donar cobertura als espais fluvials de la riera de Merlès, la Ribera Salada, el Collsacabra, Santa Càndida-Orpí i Aigua d’Ora, que van comptabilitzar un total de 56.259 visitants i més de 20.000 vehicles. La zona que va registrar més afluència de visitants va ser la Riera de Merlès, que és la més extensa, i la menys concorreguda ha estat la Santa Càndida-Orpí.
Pel que fa a les incidències més freqüents detectades pels informadors ambientals s’hi troba l’estacionament de vehicles fora dels espais habilitats; portar els animals de companyia deslligats; el soroll; l’acumulació de deixalles; o l’ús d’element de pícnic no permesos. També s’han detectat molèsties per l’organització d’activitats lúdiques i recreatives com ara pícnics o festes i celebracions amb menjar i decoracions que acaben abocades al medi.
Reforç del dispositiu amb uns 40 informadors als parcs naturals
A banda del dispositiu en els espais fluvials, el Departament també ha incrementat aquest estiu la presència d’informadors als parcs naturals gestionats per la Generalitat, especialment en aquells que reben més visitants durant l’estiu com el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, el Parc Natural de Cap de Creus, el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el Parc Natural de l’Alt Pirineu, el Parc Natural del Cadí-Moixeró, el Parc Natural del Delta de l’Ebre, el Parc Natural dels Ports i el de l’Albera.
En aquests espais s’han reforçat els dispositius ordinaris amb gairebé una quarantena de nous informadors. Es calcula que hi ha hagut un total de 154.014 visitants. Com en els espais fluvials, el major nombre d’incidències tenen a veure amb problemàtiques lligades als animals domèstics, els aparcaments, les activitats dels visitants i els residus.
Els Agents Rurals fan més de 4.100 actuacions i interposen 466 denúncies, un 10% menys
Els Agents Rurals també han aprofitat per fer balanç de les actuacions de vigilància i control al medi natural que han fet aquest estiu. En total s’han realitzat 4.184 actuacions de control al medi entre el 15 de juny i el 15 de setembre i s’han interposat 466 denuncies. L’inspector en cap del cos d’Agents Rurals, Antoni Mur, explica que aquesta dada suposa una disminució del 10% en relació a l’any passat. Mur creu que això és degut al fet que fa temps que hi ha més presència d’agents als espais naturals i també a la tasca dels informadors. «El visitant té més informació sobre la normativa, les restriccions i les bones pràctiques i això fa que hi hagi una actitud més responsable», apunta.
La majoria d’actuacions (1.301) que han fet els Rurals tenen a veure amb la vigilància d’espais naturals protegits i el control del compliment de la normativa. També s’han fet actuacions relacionades amb la circulació motoritzada al medi natural (994) i vigilància de l’acampada, el bivac o les autocaravanes (592). A més, també han fet tasques de regulació d’afluència de persones (364), així com d’afluència de vehicles (289), prevenció de risc d’incendi (249) i zones de bany (106).
Del nombre total d’actuacions, prop del 70% s’han fet en espais naturals protegits. En concret, se n’han realitzat 2.911. La major part d’intervencions s’han fet al Parc Natural del Cap de Creus amb 544 actuacions; el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, amb 389; i el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, amb 342. També s’han fet 281 actuacions al Parc Natural del Cadí-Moixeró, 260 al Parc Natural del Montsant, 134 al Parc Natural de l’Alt Pirineu, 97 a les Muntanyes de Prades, 54 al Parc Natural dels Ports o 52 al Parc Natural del Delta de l’Ebre.
Pel que fa a les denuncies, entre els mesos de juny i setembre, els Agents Rurals n’han interposat un total de 466, de les quals un 57% en espais naturals protegits. Les més freqüents tenen a veure amb la circulació motoritzada (121 incompliments) i també amb l’acampada, el bivac o l’estacionament de caravanes i autocaravanes en llocs no permesos (80 denúncies). També s’han fet 23 denúncies per fer foc, 22 per incomplir la normativa específica dels espais naturals protegits i 9 per banyar-se en zones no permeses. En aquest sentit, Mur explica que es tracta d’infraccions lleus que poden comportar multes de fins a 300 euros.
