El cas havia d’arribar a judici aquest dilluns a la secció quarta de l’Audiència de Girona. Segons el guió, la previsió era que el macrojudici s’allargués més d’un mes, fins al 22 de desembre. La incompareixença d’un dels acusats, tot i estar «degudament citat», ha obligat el tribunal a tornar a suspendre el judici. El d’aquest dilluns era el segon intent de judici perquè el febrer passat es va haver d’ajornar per la vaga de lletrats de l’administració de justícia.

Això va implicar tornar a encabir el macrojudici a l’agenda judicial, ja de per si atapeïda, i tornar a citar fiscalia, advocats, víctimes, testimonis, investigadors dels Mossos, perits i els acusats, tots ells actualment en llibertat pel temps que ha passat entre les detencions arran d’un operatiu desplegat el juny del 2018, la instrucció de la causa, la formulació d’acusació i l’assenyalament del judici.

Ara, el tribunal ha hagut de suspendre de nou el judici i, aquest cop, assenyalar-lo per d’aquí a un any. El fiscal ha sol·licitat a la sala que ordeni la detenció i l’ingrés a presó de l’acusat que no s’ha presentat. La seva defensa accepta l’arrest però rebutja que entri a un centre penitenciari a l’espera de judici. Segons les previsions de l’Audiència, el macrojudici arrancarà el 4 de novembre del 2024.

98 robatoris

Segons l’escrit d’acusació del fiscal Víctor Pillado, el juliol del 2017 un dels acusats, actuant com a líder, va crear un entramat criminal especialitzat en robatoris a cases. El suposat grup criminal va actuar pràcticament un any, fins que els Mossos d’Esquadra van desplegar l’operatiu per desarticular la banda. La fiscalia acusa vuit persones d’haver comès 98 robatoris durant aquest temps.

«L’entramat es va dissenyar amb un repartiment perfecte de funcions, de tal manera que alguns d’ells s’encarregaven de les tasques de transport des de Barcelona, on tots ells residien, fins a llocs propers als domicilis que preveien assaltar durant la jornada», exposa el fiscal que afegeix que altres membre de la banda s’encarregaven de perpetrar els robatoris.

Tots els habitatges objectiu del grup criminal tenien un «element característic primordial»: «Havien de llindar amb zona boscos o zona verda que permetessin tant l’entrada com la sortida de l’immoble de manera segura i sense ser vistos». Un cop a les cases, els lladres solien forçar portes o finestres utilitzant eines «tipus tornavís de dimensions importants».

Quan aconseguien entrar als domicilis, la banda arreplegava sobretot joies, diners en efectiu i aparells electrònics. «Posteriorment, l’acusat encarregat de les funcions de transport havia de recollir la resta dels acusats per traslladar-los, de nou, al punt d’origen on residien». L’acusació pública afegeix que tots els acusats es repartien el botí.

Després de cometre els robatoris, deixaven els estris utilitzats per forçar els accessos a les cases i la roba que duien en amagatalls i, en paral·lel, venien els objectes robats tant al país com «fora de les nostres fronteres».

El fiscal els acusa de delictes de pertinença a grup criminal, robatori amb força en casa habitada continuat i violació de domicili en concurs medial amb un delicte menys greu de furt continuat. Sol·licita penes que van des dels 4 anys i mig de presó fins als 12 anys i mig per als processats que compten amb una agreujant de reincidència.

L’objectiu principal dels lladres van ser cases de les comarques gironines, a poblacions com Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro, Arbúcies, Sant Hilari Sacalm, Olot, Les Preses o Navata. També van actuar, però, a municipis del Vallès Oriental i Occidental, el Bages, el Maresme, el Baix Llobregat i el Berguedà.

Segons l’escrit d’acusació, els lladres van arribar a cometre sis robatoris en un sol dia i en un dels habitatges es van endur fins a 70.000 euros en efectiu o joies valorades en prop dels 15.000 euros.