La directora general de Polítiques de Muntanya i del Litoral, Roser Bombardó, va anunciar ahir que la llei de creació del Conservatori del Litoral de Catalunya sotmetrà a informació pública. Aquesta declaració va tenir lloc durant les terceres jornades de debat sobre el Conservatori del Litoral, organitzades per SOS Costa Brava.
L’anunci arriba després que la federació ecologista reclamés constituir-lo «immediatament» i critiqués que s’anava amb «dos anys de retard«. L’objectiu del Conservatori serà comprar el sòl del litoral per protegir-lo de la urbanització, restaurar-lo si cal i gestionar-lo adequadament.
Aquesta figura s’emmiralla en un organisme públic existent a França, el Conservatoire de l’espace littoral et des rivages lacustres, la missió del qual és la compra de terrenys a la costa o a la vora de grans llacs degradats o amenaçats per la urbanització per protegir-los, restaurar-los i, tret d’algunes excepcions, fer-los accessibles a la població.
En el cas català, el departament de Territori va impulsar una consulta pública prèvia de tres mesos el 2022 amb diverses alternatives sobre com articular un organisme similar a Catalunya. En aquella consulta, es van rebre quinze documents de persones físiques i jurídiques. Recollint aquelles aportacions, es va optar per la creació del conservatori com a organisme autònom, el que requereix la tramitació d’una llei específica.
Tal com ha anunciat la directora general, «el redactat del text de la llei es troba molt avançat i se sotmetrà a informació pública durant el primer trimestre de l’any que ve» per recollir les al·legacions de la ciutadania i les institucions que desitgin pronunciar-s’hi. Un cop el Consell Executiu aprovi el projecte de llei, s’iniciarà el tràmit parlamentari. A més de la llei de creació del Consorci, caldrà l’aprovació posterior d’un reglament per desplegar la seva actuació.
Salvaguarda i recuperació ambiental
El Conservatori del Litoral actuarà a partir de l’adquisició pública del sòl, bé sigui a partir de la compra o de l’expropiació, i els seus recursos provindran, en gran part, dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya. Un cop adquirits els sòls, els gestionarà directament o mitjançant acords de custòdia amb els ens locals i les entitats. El Conservatori també estarà preparat per executar les obres de renaturalització que calgui.
Un cop en marxa, aprovarà dos instruments que serviran per orientar la serva actuació. En primer lloc, el pla estratègic d’actuació, que definirà les prioritats d’actuació cada deu anys. I, en segon lloc, el llistat de les zones d’intervenció prioritària en el litoral, aquelles que es consideraran preferents per a l’adquisició pública de sòl i allà on el Conservatori exercirà el dret de tanteig i retracte i, en alguns casos excepcionals, a través del departament de Territori, la potestat expropiatòria.
La futura llei de creació del Conservatori, finalment, contindrà un llistat de criteris en funció dels quals es prioritzaran les intervencions. Van des del valor patrimonial o funcional del sòl, la singularitat dels hàbitats, el grau d’amenaça a què està subjecte, la proximitat a primera línia de mar o la contigüitat amb altres sòls protegits, entre d’altres.
Més de 500 quilòmetres de costa
Catalunya té 580 quilòmetres de costa, una franja que representa només el 7% del territori però on hi viu el 43% de la població. Deixant de banda el Delta de l’Ebre i el Cap de Creus, es calcula que el 81% del litoral està urbanitzat. Es tracta, doncs, d’un territori sotmès a nombroses pressions que tenen conseqüències econòmiques, posant en risc un recurs territorial estratègic; socials, perquè és el territori amb major intensitat d’ús, i ambientals, amb l’amenaça als hàbitats i les espècies d’interès comunitari.
