Nou capítol del serial en què ja s’ha convertit la clausura de l’abocador de Solius. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) rebutja, de nou, les pretensions del consorci que gestiona el complex, format per l’ARC i els ajuntaments de Santa Cristina d’Aro, Llagostera, Calonge, Platja d’Aro i Sant Feliu de Guíxols.

Tot i que la mancomunitat va acabar acatant la clausura de la planta de compostatge, abans havia recorregut les interlocutòries del TSJC que l’alt tribunal va dictar al juliol, i que rebutjaven ampliar el termini per executar la sentència que ordenava acabar amb tota l’activitat del complex.

En total, el consorci va presentar fins a quatre recursos diferents. I ara, el TSJC els ha desestimat tots, remarcant que aquelles interlocutòries no feien res més que «ratificar» que l’activitat a Solius es duia a terme de manera «clandestina i il·legal» després que s’anul·lés la llicència ambiental emesa el 2014.

A les seves resolucions, l’alt tribunal no s’està de renyar el Consorci per haver allargat massa l’execució «necessària» d’aquella sentència inicial. En concret, diu que han «transcorregut diversos anys d’inactivitat administrativa» i que l’ordre de tancament s’hauria d’haver fet efectiva molt abans.

«Mai s’hauria d’haver iniciat»

L’associació Salvem Solius, que des d’un principi s’ha oposat a l’abocador, veu les interlocutòries del TSJC com una nova victòria. «Valorem molt positivament aquestes resolucions, que no fan més que afirmar l’evidència que s’ha de deixar de fer qualsevol activitat en aquesta planta de residus, que mai s’hauria d’haver iniciat», subratlla l’associació en un comunicat.

Des de la plataforma, els opositors també reclamen tant a l’Agència de Residus com als cinc ajuntaments que formen part del Consorci que deixin «de malgastar els diners en processos legals». Sostenen que el que cal és que es concentrin «a resoldre el conflicte dels residus a Catalunya, invertint els ingressos que ha rebut el Consorci durant tots aquests anys d’explotació d’un abocador il·legal a recuperar l’entorn i el territori, castigat per una activitat contaminant i mal gestionada».

Nova autorització ambiental

Després de la clausura de l’abocador, i que la planta de compostatge també es tanqués obeint la sentència del TSJC, ara per ara Solius tan sols funciona com a punt de transferència. Des d’aquí, les deixalles que hi envien els municipis s’envien a Vacarisses o bé, en el cas de l’orgànica, fins a l’Anoia (a Hostalets de Pierola).

Els cinc ajuntaments que formen part de la mancomunitat (Llagostera, Santa Cristina, Sant Feliu, Calonge i Platja d’Aro) ja van admetre que el sobrecost pel trasllat de les escombraries és un dels motius que els ha portat a apujar taxes. Però sobretot, la gran incògnita és d’on sortiran els diners per assumir els costos postclausura de l’abocador.

La llei estableix que aquest manteniment -que sobretot, es focalitza en el tractament de lixiviats que emeten els residus soterrats- s’ha de fer durant 30 anys. I segons els càlculs amb què treballen els ajuntaments, en global això suposarà haver de pagar més de 30 MEUR (perquè anualment, s’estima que la factura es mourà en uns 1,3 MEUR).

De moment, per intentar sortir de l’atzucac, s’està tramitant una nova autorització ambiental per al complex, que es preveu enllestir la primavera de l’any que ve. Per una banda, ha de permetre gestionar la postclausura de l’abocador; i per l’altra, reobrir la planta de compostatge (amb l’objectiu que es pugui modernitzar i continuar tractant la fracció orgànica).

Fonts de l’ARC expliquen que el consorci de Solius, com a titular de l’abocador, és qui ha de generar els ingressos que permetin assumir les despeses postclausura. Per això, la Generalitat treballa perquè el complex torni a generar activitat, no només amb la planta de compostatge -que l’Agència vol renovar i assumir-ne la inversió- sinó també amb altres instal·lacions (per exemple, un parc de plaques solars). I que els diners que se n’obtinguin permetin pagar el cost del manteniment a 30 anys.