La fundació Josep Pla està de celebració perquè aquest dissabte celebren el seu 50è aniversari. Nascut l’any 1973, la fundació celebra el seu mig centenari amb una dissabte ple d’activitats amb grans noms de la cultura i literatura. Per parlar-nos d’aquests actes i la trajectòria de la fundació, al Supermatí d’ahir ens va visitar el seu director, Francesc Montero.
La fundació neix després que l’escriptor donés la seva pròpia biblioteca. Josep Pla decideix crear una fundació a partir de l’ajut de la biblioteca i anomena un Patronat, que s’ocuparà de la seva conservació. En formaven part el president de la Diputació, l’alcalde de Palafrugell, l’editor Josep Vergés i personalitats que eren amics del poble.
És una entitat molt viva que no para de fer activitats per dinamitzar l’obra de Josep Pla, amb una voluntat d’arrelament amb l’Empordà i d’influir en el conjunt literari català. Però sobretot, va explicar el director, busquen fomentar la lectura de l’escriptor. «Pla és un escriptor vigent, viu, llegit i estimat».
Hi ha més de 150 activitats anuals programades des de la fundació, des de rutes, exposicions, cursos i cicles de recitals de lectures. «El que volem és que la gent llegeixi Pla».
50 anys conservant la memòria de Pla
Aquest dissabte tindrà lloc l’acte de celebració del mig centenari de la fundació. La celebració començarà a les 12 del migdia, amb una taula rodona, on participaran dos amics de Josep Pla. En Josep Valls i en Joan Badia, que va ser una de les persones en dur els llibres de l’escriptor a la Casa de Cultura. Va ser també un dels fundadors del Museu del Suro l’any 1973.
A finals dels seixanta, explicava Montero, van ser uns anys que van revolucionar Palafrugell, gràcies a totes les figures que van contribuir a la cultura.
Al migdia tindrà lloc un vermut d’aniversari a càrrec del restaurant Pa i Raïm, propietat dels hereus de Josep Pla, i un restaurant molt conegut per la seva excel·lent qualitat. L’aperitiu tancarà amb una lectura de textos de Pla, a càrrec de l’actriu de teatre, Mercè Martínez, que també havia aparegut diversos cops a la televisió.
Cal apuntar-se a les activitats, perquè tenen aforament limitat.
Una mica d’història
La fundació va ser un acte molt important pel poble, va destacar Vergés, perquè «denota la relació de Pla amb Palafrugell i la voluntat que hi hagués una dinamització del seu llegat».
Fins als anys 90, la fundació ocupava una planta de la Casa de Cultura de Josep Pla, un dels edificis de l’Ajuntament. Durant aquests anys, no hi havia una programació estable. No serà fins a patir del 92 que el Patronat s’implicarà per modernitzar l’entitat.
L’any 93 s’organitzarà per primera vegada la Ruta Josep Pla que celebra el seu centenari. Llavors s’iniciaran els tràmits per donar una seu estable a l’entitat, a partir de la compra de la casa veïna de l’escriptor. L’any 2000 per fi neix la seu definitiva de la fundació.
El futur de la fundació
L’any que ve, l’entitat és inaugurarà la renovació de l’exposició permanent. «Per nosaltres és importantíssima, perquè és la porta d’entrada a la fundació i divulgació de l’escriptor», va destacar Montero. S’actualitzarà la informació de la vida íntima de Pla, i s’incorporarà interactivitat per conèixer amb profunditat el llegat de l’escriptor.
Com a objectiu a més curt termini es troba una nova exposició temporal la qual encara el director no n’ha avançat detalls. El 2024 serà un any de novetats per l’entitat, que suposen un salt a la seva consolidació i adaptació als nous temps. «Aquests 50 anys ens obliguen a mirar endavant sense perdre el que tenim darrere».
Un estudi de tapament portat a terme al laboratori Cork Center de la Fundació Institut Català del Suro ha constatat que el 96% dels 100 millors vins qualitat-preu de la Guia Peñín 2023 porten tap de suro. La resta porta rosca (2%), tap sintètic (1%) i tap de vidre (1%). Les conclusions de l’estudi són que el tap de suro és el tapament escollit pels vins de major qualitat, el tap natural és el més apreciat per cellers i consumidors en vins tranquils. Per tant, el tap de suro natural genera un valor econòmic major i eleva la disposició de compra de les persones consumidores.
D’entre els 100 vins referenciats a la guia, un 63% són vins tranquils, el 34% vins dolços, olorosos i generosos i un 3% són vins escumosos. Dins dels vins tranquils el 98% porta suro, i d’aquests el 77% és tap natural. Destaca el fet que d’entre els vins dolços, olorosos i generosos, el 91% porta tap de suro.
Les dades s’han presentat aquest dimecres 29 de novembre en un acte al Palau Robert de Barcelona que ha comptat amb la presència del secretari d’Alimentació, Carmel Mòdol. Com també amb la del president de la fundació Institut Català del Suro, Joan J. Puig, i el director de la fundació, Albert Hereu. La presentació ha acabat amb un tast dirigit per Toni Albiol, millor sommelier de Catalunya 2023, que fet valdre l’art de destapar una ampolla tapada amb suro.
Joan J. Puig, president de l’ICSuro, dona detalls de l’estudi.
El suro natural, sinònim de qualitat
El preu mitjà de les ampolles de vi referenciades al llistat dels 100 millors vins qualitat-preu de la Guia Peñín 2023 és de 13,4€, mentre que les que porten només tap natural tenen un preu mitjà de 14,9€.
En vi tranquil, el preu mitjà de les ampolles és de 13,8€ i de 14,7€ si ens fixem només en les que porten tap natural. 12’8€ és la mitjana del preu de les ampolles tapades amb la resta de taps. Per tant, el valor de les ampolles tapades amb tap natural és quasi 2€ superior (15% més).
Joan J. Puig, president de la Fundació Institut Català del Suro, considera que “aquest estudi posa valorà el pes real del tap de suro al mercat i demostra que els cellers que produeixen aquests vins de referència confien en el suro per a tapar i ajudar a evolucionar els seus productes”.
La Fundació Institut Català del Suro
L’Institut Català del Suro (ICSuro) és una fundació privada sense ànim de lucre i de caràcter científic que té com a missió la valorització del sector surer. Gaudeix de tres línies d’actuació principals: investigació i recerca sobre el tap de suro i altres aplicacions, controls de qualitat dels taps per mitjà del Cork Center Laboratory i comunicació per la difusió i promoció de la conservació, i l’aprofitament responsable de les suredes.
L’Institut Català del Suro es va constituir l’any 1991 com a consorci publicoprivat i, des del 2019, és una fundació privada que treballa per esdevenir una entitat referent a nivell mundial en la investigació del suro
La Fúmiga i Coco se sumen a l’Empordà Music Festival
La tercera edició de l’Empordà Music Festival, de la Bisbal d’Empordà, ha tancat ja el seu cartell amb les incorporacions de les Coco i de La Fùmiga, que se sumen als ja anunciats Oques Grasses, Figa Flawas i Els Catarres.
El festival tindrà lloc el 27 de juliol i comptarà també amb la presència de dos DJs, en Carles Pérez i Dolça Van Leeuen.
L’Espai del Peix ha acollit aquest dimecres 29 de novembre, al vespre, la jornada organitzada pel Museu de la Pesca (Fundació Promediterrània) adreçada a donar a conèixer les possibilitats de l’hidrogen com energia alternativa per a descarbonitzar els sectors nàutics i pesquers, aplicat en les noves motoritzacions que comencen a dissenyar-se en el sector marítim.
La jornada va comptar amb la col·laboració del Barcelona Clúster Nàutic, i el suport de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Palamós, i de la Confraria de Pescadors de Palamós. La trobada es va centrar en l’exposició realitzada per diversos experts en l’aplicació de l’hidrogen com a energia alternativa als combustibles fòssils, concretament representants de les empreses: QEV, Kopala, Redexis i Irec.
Unes 50 persones, professionals dels sectors nàutics i pesquers del municipi i de la Costa Brava, van assistir a la jornada que va comptar amb la participació de l’alcalde de Palamós, Lluís Puig; del director general de Política Marítima i Pesca Sostenible de la Generalitat, Sergi Tudela; i del director dels serveis territorials d’Empresa i Ocupació de la Generalitat a Girona, Joan Martí.
L’Aula Blava
Aquesta activitat s’inclou dins el procés de construcció del vaixell-escola que impulsa el Museu de la Pesca, com un espai pedagògic i generador d’experiències, innovador i sostenible. Amb el nom “d’Aula Blava”, aquesta iniciativa té com a objectiu construir una embarcació a Palamós que faci d’escola, que complementi l’oferta del Museu de la Pesca i de l’Espai del Peix i que permeti ensenyar el mar des del mar, amb el propòsit d’aportar coneixement i conscienciar la ciutadania sobre els valors de l’espai marí.
Aquest vaixell-escola es vol convertir en referent des del minut zero, i que sigui un prototip, un model innovador basat en els principis de l’ecodisseny i de la descarbonització de mars i oceans, tot reduint així la petjada de carboni.
La seva construcció ha de ser exemple per al sector pesquer, o la nàutica recreativa, en la seva adaptació a la innovació i sostenibilitat, sent referent el tipus de materials de construcció i sistemes de propulsió emprats, marcant la línia dels dissenys de futures embarcacions que facin possible simultàniament, la protecció i l’explotació del mar, en benefici de les comunitats litorals.
En aquest treball per a fer realitat l’embarcació es vol implicar de manera directa el sector universitari gironí, que juntament amb un grup d’experts en els àmbits tècnics, didàctics o de construcció naval, assessorarà en les característiques principals que haurà de tenir el vaixell per al foment del missatge zero emissions, convertint-lo en aglutinador i generador d’una àmplia oferta d’activitats docents i turístiques. També hi formaran part les empreses i entitats vinculades a l’economia blava de la demarcació, que hi aportaran els materials i la tecnologia d’avantguarda necessària, i faran possible la seva construcció.
El projecte “Aula Blava” compta amb el finançament de 850.000 euros dels fons Next Generation, en el marc de l’actuació de cohesió entre destinacions “Catalunya tierra de sabores”, eix 2. Millora de l’eficiència energètica, que lidera el Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya.
Un estudi de la Universitat de Girona (UdG) sobre el perfil de passatger de l’aeroport planteja la necessitat d’incrementar els preus dels allotjaments turístics fora de la temporada. La degana de la Facultat de Ciències Econòmiques, Anna Garriga, remarca que el visitant que viatja a la demarcació a la tardor i l’hivern té un poder adquisitiu més elevat del que ho fa a l’estiu però es gasta menys en allotjament perquè els hotels baixen els preus: «Donem la possibilitat que gastin més aquells que tenen més diners». En aquest sentit, l’estudi posa de manifest que la Costa Brava té molt de potencial per atraure visitants amb un «alt poder adquisitiu» fora dels mesos de més calor.
«El sol d’hivern és el que més valoren els turistes que visiten Girona a la tardor i l’hivern». Així ho assegura la degana de la Facultat de Ciències Econòmiques de la UdG, Anna Garriga, arran d’un estudi del perfil de passatger que hi ha a l’aeroport de Girona fora de la temporada turística. Garriga ha exposat les principals conclusions d’aquest treball en una jornada de debat organitzada per la Taula Gironina del Turisme aquest dijous a la Facultat de Dret de la UdG.
En la presentació de l’estudi, la degana també ha dibuixat alguns dels potencials que té la terminal gironina i que caldrà treballar per millorar el volum de passatgers. L’estudi és la continuació d’un conjunt d’enquestes que es van fer en els mesos de primavera i estiu a tots els viatgers que estaven a punt de pujar en alguns dels vols que sortien des de la terminal gironina.
Ara, han volgut completar aquest «retrat» del perfil de viatger amb els passatgers que hi ha fora de la temporada. La primera conclusió que ha anunciat Garriga és que durant els mesos de la tardor i l’hivern, la terminal gironina està «molt infrautilitzada» i els pocs vols que hi ha «van semibuits».
Més poder adquisitiu
Malgrat tot, Garriga ha destacat que els pocs passatgers que hi ha «tenen un poder adquisitiu més elevat» que els que visiten la demarcació en els mesos d’estiu. Per això la degana creu que la Costa Brava té potencial per atraure visitants amb un nivell adquisitiu molt elevat. L’informe indica que caldria apostar per recuperar els vols a l’Europa de l’Est i els països nòrdics com a sectors estratègics.
Un altre mercat amb «un gran potencial» és l’irlandès. Anna Garriga ha destacat que aquest país té «un nivell de renda en augment» i busquen «un turisme fora del pic de l’estiu, però amb destinacions on faci sol». La degana considera que seria una bona opció per «mantenir la planta hotelera plena i oberta».
Per altra banda, l’estudi també contraposa el poder adquisitiu dels visitants i la despesa que fan a la demarcació. Si bé els turistes que venen a l’aeroport de Girona tenen més diners, se’n gasten menys en allotjament. Concretament els ingressos mitjans dels turistes a la tardor i l’hivern són de 2.450 euros, 100 euros més que el del perfil de passatger que hi ha a l’estiu. Per altra banda, la despesa en allotjament és de 45,2 euros per persona i dia, mentre que a l’estiu és de 54,73. Per això la degana aposta perquè el sector hoteler incrementi els preus. «Hem de posar en valor les nostres empreses», remarca Garriga, «deixem que paguin més si tenen més ingressos».
Vendre el sol d’hivern
El perfil de viatger també és «més madur» ja que l’edat mitjana passa dels 37 als 51 anys. Per això l’estudi indica la necessitat de diferenciar la publicitat per al mercat d’hivern respecte a l’estiu. Es tracta d’un tipus de públic que «demana sol, natura, paisatge i calma». Garriga ha destacat que «són coses que ja tenim, només cal saber com vendre-ho». Una possibilitat és fer imatges de gent passejant per la platja sense que vagin en banyador per fomentar aquest visitant fora de la temporada alta.
El repte de l’alta velocitat
En la jornada de debat organitzada per la TGT també hi ha participat l’exdirector de l’aeroport de Girona, Lluís Sala. En la seva intervenció el vicepresident del Col·legi d’Enginyers Aeronàutics de Catalunya ha remarcat la necessitat d’atraure noves aerolínies a la terminal gironina. Sala considera que la infraestructura «és atractiva» però condiciona l’increment d’activitat a factors com ara el futur del Prat, els preus que cobra Aena a les companyies o les bonificacions que rep de les institucions del territori.
En aquest sentit, Sala lamenta que no hi hagi un «posicionament estratègic» de l’aeroport de Barcelona i això afecta negativament a les terminals de Girona i Reus. Per altra banda, l’exdirector ha recordat que les aerolínies prefereixen volar des de Barcelona per l’atractiu que té la capital catalana i la diferència econòmica entre volar a Girona o Barcelona no és excessivament diferent.
Pel que fa a la intermodalitat, Lluís Sala ha demanat no apostar tot el futur de l’aeroport en la connexió per alta velocitat. El vicepresident del col·legi d’enginyers recorda que el tren «no és l’única via de connexió» i per això demana millorar l’oferta d’altres vies de transport, com ara els busos. Per altra banda, Sala recorda que la connexió amb l’AVE «és important, però no suficient» perquè l’aeroport «funcioni». Per això aposta per fer-lo «atractiu a les companyies» perquè sense aquest element «no hi haurà ni vols, ni passatgers».
Un dels atractius podrien ser les bonificacions que donen les institucions gironines a les aerolínies per operar des de Girona. Lluís Sala ha recordat que Girona va ser «pionera» en aquestes ajudes que va impulsar el territori amb Ryanair i que van afavorir que la companyia irlandesa apostés per obrir la primera base de tot l’Estat a la demarcació. Ara, l’exdirector creu que el territori «s’ha quedat enrere» i altres territoris han apostat més fermament per l’activitat aeroportuària.
Un 25% dels fons Next Generation
La clausura de la jornada de debat ha estat per la delegada del Govern a Girona, Laia Cañigueral, qui ha destacat el pes que ha tingut la demarcació a l’hora d’aconseguir fons Next Generation en l’àmbit turístic. Concretament s’han aprovat ajudes per valor de més de 53 milions d’euros en tres convocatòries diferents. Això suposa el 25% de tots els diners que ha aconseguit Catalunya en aquests fons.
Cañigueral ha afegit que en la primera convocatòria dels fons, Girona va captar «la meitat dels diners» que es van donar a Catalunya. Per a la delegada aquesta xifra indica que el territori «fa temps que treballa de la mà» en combatre reptes com ara el canvi climàtic i la sostenibilitat turística.
La portaveu del Govern a Girona ha apuntat que un dels reptes que caldrà abordar des del territori és la manca de professionals qualificats. Per això ha destacat que caldrà treballar-ho conjuntament entre administracions i empreses per «despertar vocacions». Cañigueral ha recordat que per captar visitants amb alt poder adquisitiu calen «treballadors molt qualificats» en el sector turístic.
Per aconseguir-ho, la delegada aposta per promocionar amb campanyes de màrqueting les formacions professionals en aquest àmbit, però també ha posat deures a les empreses. Laia Cañigueral recorda que per captar treballadors cal oferir «feina tot l’any» i unes condicions laborals dignes.
Sónar 2024 avança 70 activitats de la seva programació, entre les quals hi ha actuacions musicals, DJ sets, conferències audiovisuals, fòrums de debat, masterclasses i la gran zona expositiva Project Area. La 31a edició del festival tindrà lloc el 13, 14 i 15 de juny a Barcelona i tornarà a convertir la ciutat en la capital mundial de la música, la creativitat i la tecnologia durant una setmana.
Aquest avançament de lineup està liderat per grans noms que abasten un ampli espectre de la música de ball. Charlotte de Witte elevarà la seva fusió de techno i trance a un altre nivell amb el seu show ‘Overdrive’, mentre que Folamour, icona global de la música disco i house, presentarà el seu nou espectacle audiovisual. També hi seran Ben Böhmer live, Floating Points i Reinier Zonneveld live.
Jessie Ware donarà vida al seu sensual cinquè àlbum, eminentment soul i disco. Kaytranada mesclarà hip hop, funk i r&b. I Vince Staples acostarà el rap clàssic dels 90 al segle XXI.
Un any més, Sónar acollirà tant noms clàssics com d’altres en auge a l’escena de club. Les llegendes del techno Surgeon & Speedy J presentaran el seu directe ‘MULTIPLES’. També hi seran els mestres de dues generacions del house de la costa est: Kerri Chandler i The Martinez Brothers.
Héctor Oaks torna al festival, aquest cop per signar un b2b desenfrenat amb Partiboi69. Eliza Rose b2b Dan Shake b2b Sally C oferiran un b2b2b impredictible. I Manchester i Detroit es trobaran al b2b de Stacey Hotwaxx Hale i DJ Paulette.
També hi seran KI/KI live, Skin On Skin, Marlon Hoffstadt aka DJ Daddy Trance, Olof Dreijer, ¥ØU$UK€ ¥UK1MAT$U, Surusinghe, Slim Soledad, DJ Gigola i Coco Em, entre d’altres.
Les entrades ja estan a la venda al web del festival.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.