Com diu el periodista Esteve Plantada, l’editorial Vibop “és sigilosa, de passes sòlides, que gravita al voltant del vi, la cuina i el paisatge”. Parlem amb la Montse Serra, creadora d’aquesta editorial nascuda al Maresme.
La sisena Fira Indilletres té una gran varietat de gèneres, entre els que podem trobar obres lligades al gènere negre. Una d’aquestes obres és la que ha publicat enguany Cristina Gich, ‘La jefa’. La història comença quan en Ricardo perd una tona de cocaïna i rapta suposadament a l’Ona. Per parlar-nos una mica més de la història ens ha visitat, Cristina Gich.
La sala d’actes de la Fundació Josep Pla, a Palafrugell, s’ha omplert aquest dissabte al migdia per acollir l’acte de celebració del 50è aniversari de la Fundació Josep Pla. Una commemoració per recordar els seus orígens i tot el recorregut que ha fet durant aquest mig segle, així com per explicar els projectes futurs.
L’acte s’ha obert amb una taula rodona que ha comptat amb la participació de diversos patrons de l’entitat com l’historiador Joan Badia i Homs, l’escriptor Josep Valls i la filòloga Anna Aguiló. Joan Badia era amic de l’escriptor i va ser nomenat patró pel mateix Pla; mentre que Josep Valls va mantenir una relació estreta amb l’autor d’El quadern gris a l’Hotel Empordà de Figueres. Al seu torn, Anna Aguiló va ser la directora de l’entitat des del 1992 fins al 2021.
En les diverses intervencions, s’han repassat la història i les principals fites de l’entitat, alhora que s’ha retut homenatge als membres del primer Patronat de l’entitat, format per l’alcalde de Palafrugell i el president de la Diputació de Girona, el germà de l’escriptor, l’editor de Destino, Josep Vergés, i diversos amics de Pla: Raimon Noguera, Josep Martinell, Francesc Gallart, Joan Badia, Francesc Alsius i Esteve Bagué. Aquestes persones són les que van tenir cura de la biblioteca de l’escriptor els primers anys d’activitat, al mateix temps que participaven en diverses iniciatives que van modernitzar el paisatge cultural de Palafrugell.
Tot seguit, hi ha hagut els parlaments institucionals de la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Izaskun Arretxe; l’alcalde de Palafrugell i diputat de la Diputació de Girona, Juli Fernández, i el president de la Diputació de Girona i del Patronat de la Fundació Josep Pla, Miquel Noguer, els quals han destacat la trajectòria i el vigor de l’entitat i del llegat literari de Pla. A continuació, els assistents han pogut degustar el vermut d’aniversari elaborat pel restaurant Pa i Raïm, propietat encara avui dels hereus de Josep Pla. L’acte s’ha completat amb una lectura de textos de l’escriptor de Palafrugell a càrrec de l’actriu Mercè Martínez, amb acompanyament musical dels alumnes de l’Escola de Música de Palafrugell: L’Energia.
Un llegat literari
La biblioteca va néixer el 1973 arran de la donació de la col·lecció particular de l’escriptor i impulsada posteriorment gràcies al concurs de diverses administracions. La Fundació Josep Pla de Palafrugell s’ha convertit en un centre de referència no només per a l’estudi i la divulgació de la figura i obra de l’autor, sinó també per al conjunt de les lletres catalanes del segle XX i per a la cultura del país.
Durant els primers anys l’entitat va mantenir una activitat irregular. L’objectiu inicial era preservar la biblioteca de l’escriptor i fer-la accessible al públic, tal com va deixar anotat el mateix Pla en unes notes manuscrites. I, després de la mort de Josep Pla el 1981 i durant dècades, la Fundació Josep Pla ha treballat incansablement per fomentar l’aprofundiment en el coneixement del llegat de l’escriptor. Alhora, ha estat la punta de llança de la divulgació de la seva figura i la seva obra a través d’iniciatives diverses.
Encara avui, la seu de la Fundació Josep Pla allotja aquesta biblioteca oberta al públic, que s’amplia regularment amb les reedicions i noves edicions d’obres de l’autor i amb altres materials útils per conèixer i interpretar la seva obra. A més a més, desenvolupa nombroses activitats de dinamització.
Principals fites de l’entitat
Una dècada després de la mort de l’escriptor va començar el procés de modernització de l’entitat, per convertir-la en el que és avui. La implicació del llavors alcalde de Palafrugell i president de la Diputació de Girona, Frederic Suñer, va ser clau per aconseguir una seu estable, que va iniciar l’activitat el 1995. A aquest compromís, cal sumar-hi entre 1992 i 1996 la donació dels manuscrits de Pla a l’editorial Destino per part de l’editor Josep Vergés, va ser un autèntic punt d’inflexió en la valoració crítica de Pla. Sobretot, va suposar també la consolidació i ratificació de la seva obra com un dels principals monuments de la literatura catalana del segle XX.
A partir de llavors, la inauguració l’any 2000 de l’exposició Permanent «Josep Pla (1897-1981)» a la casa natal de l’escriptor, va consolidar la infraestructura estable necessària per desplegar les diverses activitats com exposicions temporals. Altrament, l’entitat allotja el Centre de Documentació sobre l’escriptor, un arxiu de referència per a l’estudi i coneixement de l’autor en la consolidació del qual ha estat clau la figura de Frank Keerl Pla, i altres donacions rellevants.
En la darrera etapa, el lideratge de la Fundació Josep Pla en la creació el 2005 de l’entitat Espais Escrits. La Xarxa del Patrimoni Literari Català, així com l’aliança amb la Universitat de Girona i el Grup 62 per crear la Càtedra Josep Pla el 2010, ha permès sumar esforços per abordar nous horitzons i posar en relació la figura de Pla amb els seus contemporanis i amb el conjunt de la literatura i la cultura catalanes. La publicació de diversos estudis i materials inèdits, que han comptat amb gran repercussió i èxit de públic, confirmen que l’obra de Pla continua viva i que compta amb un gran nombre de seguidors.
Una entitat arrelada i encarant el futur amb energies renovades
Des de l’arrelament a Palafrugell juntament amb la coordinació i la col·laboració amb la resta d’agents socials i culturals, la Fundació Josep Pla ha aconseguit estendre el coneixement de la figura i obra de Pla a horitzons molt amplis. Alhora, un punt de trobada de tots els amants del seu llegat. Vol continuar essent-ho i, per això, encara el futur amb energia renovada ampliant la seva oferta i programació cultural.
De fet, està previst la renovació de l’exposició permanent el primer trimestre de 2024, amb una proposta que incorporarà els darrers avenços i coneixements sobre l’autor i la seva obra, i afavorirà una major participació i interacció de les persones usuàries.
A més, treballa en nous itineraris de la Ruta Josep Pla i ha intensificat els esforços dedicats a la catalogació dels fons del Centre de Documentació, amb avenços significatius respecte dels manuscrits i l’epistolari de l’autor que es donaran a conèixer durant el 2024. En paral·lel, mantindrà l’activitat regular mitjançant exposicions temporals, presentacions, recitals, actes familiars, oferta educativa, entre altres.
Un dels autors que ha visitat la fira Indilletres d’enguany és Arturo Daussà, autor de ‘La Sorpresiva Cabaña’. El llibre explora la travessia vital de James Palmer, un expolicia i detectiu privat de Chicago que viatge fins a Indian River per estar en una cabanya al costat de Burt Lake. Per parlar-nos del seu llibre ens ha visitat el mateix autor.
L’associació Indilletres ha atorgat el cinquè premi de crítica literària Llucieta Canyà a Gemma Medina per l’article ‘Saber dir la vivor’. El text es va publicar a La Lectora, revista digital de crítica literària, el 3 d’octubre d’enguany sobre la novel·la Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres d’Irene Solà. El lliurament del premi, dotat amb 500 euros, ha tingut lloc aquest matí a les 12 h, just després de l’acte inaugural de la quarta edició d’Indilletres a càrrec del cineasta Albert Serra i d’una xerrada d’Aïda Ayats sobre el teatre de Llucieta Canyà i altres dramaturgues.
El jurat ha valorat que l’autora reflexioni sobre les dates de publicació d’una obra, així com de la seva traducció i edició a altres llengües com el castellà. De fet, destaquen «la feina que ha tingut Gemma Medina a comparar aquesta novel·la amb les altre novel·les de la Irene Solà, i, sobretot, el distanciament objectiu».
La premiada, present a l’acte, ha agraït el guardó reivindicant la figura de la crítica literària i de la Llucieta Canyà. Nascuda a Rubí l’any 1989, Gemma Medina és llicenciada en Filologia Catalana i Teoria de la Literatura i va cursar un màster d’Edició. És editora i correctora freelance. Ha publicat articles i ressenyes a Núvol, Reduccions i La Directa. Així com cofundadora de la col·lecció de plaquettes de poesia ‘Els papers díscols’.
Conscients que en tot l’àmbit lingüístic dels Països Catalans costaria de trobar un guardó destinat a premiar una crítica sobre una obra publicada recentment, el 2018 l’associació Indilletres va decidir convocar el Premi Llucieta Canyà de crítica literària. L’any passat va guanyar-lo el periodista Joan Burdeus per l’article ‘Els consols de Houellebecq’ publicat al mitjà digital Núvol; el 2021, la periodista Eva Vázquez Ramió per l’article ‘A l’ombra de Proust’ publicat a la secció de cultura d’El Punt Avui. El 2019 va ser per al crític i escriptor Pere Antoni Pons per la ressenya publicada al diari Ara sobre l’obra de Joseph Conrad La línia de l’ombra, traduïda per Marta Bes Oliva i editada per L’Avenç.
La crítica literària
El jurat del Premi Llucieta Canyà subratlla que entén que aquest gènere, a més de constituir per si mateix una peça amb valor i qualitats literàries, ha de ser l’esquer perquè el lector corrent de la premsa decideixi llegir l’obra objecte de la crítica o, com a mínim, disposi dels suficients arguments per decidir si fer-ho. La crítica ha estat escollida entre ressenyes publicades en mitjans tradicionals en paper (revistes i diaris) i en mitjans digitals entre el mes de novembre del 2020 i el novembre del 2021.
«En aquesta edició del premi ens ha costat trobar crítiques que ens semblessin que valien la pena perquè hi ha hagut força unanimitat entre els membres del jurat a considerar que sovint les crítiques no són gaire res més que ressenyes de novel·les o altres gèneres literaris escrites per algú que no va més enllà de voler fer elogis», ha explicat Anna Pascual. «No és el cas, però de les altres crítiques que han arribat al cinquè premi de crítiques Llucieta Canyà», ha afegit.
Indilletres defensa que una bona crítica literària pot ajudar a millorar la feina dels autors i de les editorials, pot enfortir la literatura en català i pot donar eines tant als llibreters com als lectors i, per tant, pot contribuir a millorar l’ecosistema cultural. Tot i això, avui, la impossible professionalització dels crítics literaris, la manca d’espai a la premsa escrita i la proliferació de blocs personals poden fomentar l’amateurisme d’un gènere. A més a més, el Premi Llucieta Canyà de crítica literària vol retre homenatge a l’autora bisbalenca.
La bisbalenca Llucieta Canyà
Llucieta Canyà i Martí va néixer a la Bisbal d’Empordà el 1901 i va morir a Barcelona el 1980. Als 28 anys va començar a col·laborar en mitjans com La Veu de Catalunya, on va tenir una secció diària titulada «Món femení». També, va col·laborar en publicacions com Joventut catalana o D’Ací i d’Allà. Escrivia sempre des d’una perspectiva de gènere. Tenia uns grans dots comunicatius que va aprofitar per fer conferències arreu i que li van donar una gran popularitat.
El 1929 va publicar el poemari Mare, l’obra Caixa de núvia (1933) i L’etern femení (1934) prologat per Josep Maria de Sagarra, i que va merèixer sis reedicions, la darrera el 1957. El 1936 va publicar la comèdia L’estudiant de Girona, dedicada al seu primer marit Miquel Poal, autor de llibres sobre feminisme que havia mort poc abans. Casada de nou amb Santiago Manresa, va viure un temps a Reus, ja en ple franquisme, on va mirar de continuar escrivint i col·laborant a publicacions com Diario Español o el Setmanari Reus i amb entitats com el Centre de Lectura. El 1954 va publicar la comèdia L’amor té cops amagats, representada al Romea. El 1957 va editar L’etern masculí, també prologada per Josep Maria de Sagarra.
La inauguració de la sisena edició de la Fira Indilletres d’enguany ha anat a càrrec del director, productor i guionista de cinema, Albert Serra. En el seu discurs inaugural ha abordat la necessitat de treballar per promoure la literatura i el cinema independents. També ha passat per Ràdio Capital per abordar la importància d’aquesta literatura i cinema independents, el desenvolupament tecnològic i la seva trajectòria.
