MAMA DOUSHA – L’AMOR NO ESTÀ DE MODA
MAIO – SUAU
SOCUNBOHEMIO – LES COSES QUE NO M’AGRADEN DE TU
MARIA JAUME – XIN XIN I BYE BYE
GINESTÀ – ESTIMAR-TE COM LA TERRA
AL·LÈRGIQUES AL POL·LEN – ANESTÈSIA TOTAL
RENALDO & CLARA – PER FER-TE UNA IDEA
MARIA HEIN – MERCURI I MART
PAU VALLVÉ – AQUEST COP SÍ
LA IAIA – DECLARACIÓ DE PRINCIPIS
MARC AMAT I MARIA FORT – TU TENS L’ESTIU A DINS
JO JET I MARIA RIBOT – MIRA LLUNY
DA SOUZA – METRES PER SEGON
YUNG RAJOLA – PETER PAN
MIQUEL – NY
MARTIN PUIG – 10 NITS
MARGALEF – DIES DE MERDA
MANEL – L’AMANT MALALTA
THE TYETS I FERRAN PALAU – SE QUEDA
GUILLEM ROMA – UN LLOC
Un dels projectes de ciutat cultural que s’està desenvolupant al Baix Empordà és el que s’està gestant a Sant Feliu de Guíxols. Amb obres com el futur Museu Thyssen, el festival de la Porta Ferrada o els diversos festivals de teatre, des del consistori ganxó volen impulsar l’oferta cultural a la ciutat. Per això, al quart programa d’Empordà 2030 vam parlar amb l’alcalde del municipi, Carles Motas, sobre el model cultural que vol desenvolupar Sant Feliu de Guíxols i els diversos projectes que encara s’han d’impulsar.
Carles Motas reconeix que fa vuit anys que treballen per transformar la ciutat i que s’aposti per desenvolupar la cultura al municipi. «Volem afegir la cultura en aquest model de turisme basat en el sol i la platja», apunta el batlle. Cal recordar que l’evolució que ha fet Sant Feliu de Guíxols des de principis de segle XX a l’actualitat: «hem de pensar que hem passat de tenir un model econòmic sustentat per la indústria surera al turisme de sol i platja», explica Motas. Per això, l’alcalde creu que cal fer aquesta transformació perquè Sant Feliu esdevingui un model de desenvolupament cultural.
«Som una ciutat petita, però molt ambiciosa», afirma Carles Motas. Per això, volen singularitzar i diferenciar-se d’altres municipis de la zona que tenen com a model turístic el sol i la platja. Per això, Sant Feliu busca desenvolupar el sector cultural per adquirir aquesta singularitat.
El Museu Thyssen
Cal recordar que un dels projectes destacats d’aquest equip de govern ha estat el Museu Thyssen, que actualment compta amb un pressupost de 13 MEUR. Tot i això, aquest ha estat un projecte que ha comportat debat entre els diversos ciutadans de Sant Feliu de Guíxols. El batlle apunta que ara és el «moment més important del projecte Thyssen».
La intenció és iniciar el projecte del Museu Thyssen abans que acabi l’any. I tot i que hi ha veus que s’oposen al projecte, Carles Motas apunta que aquest projecte és un puntal transformador per un municipi com Sant Feliu. «Nosaltres hem plantejat aquest model econòmic, que té com a base la cultura, com a motor de canvi», afegeix Carles Motas.
L’alcalde recorda que encara tenen un contacte signat durant 20 anys amb la baronessa Carmen Thyssen per la cessió de part de la seva col·lecció de pintura catalana a Sant Feliu de Guíxols per vestir aquest nou Museu Thyssen. «Aquesta és una oportunitat pel municipi», apunta Carles Motas.
Carles Motas afirma que més enllà de la transformació econòmica que experimentarà la ciutat, «els canvis ja s’estan apreciant en diversos espais». Recorda les obres que s’han fet a la zona que es troba més pròxima al Monestir.
Tot i els grans equipaments i projectes que preveu la ciutat, molts cops la cultura és limitadora quan es parla de l’accessibilitat econòmica. Carles Motas, però, posa d’exemple el Festival de la Porta Ferrada, que durant les últimes edicions ha anat ampliant l’oferta cultural i l’ha fet més accessible a tots els públics. Per això, destaca que el Museu Thyssen, el Festival de la Porta Ferrada i la resta d’actes culturals s’integren en aquest procés evolutiu de la ciutat cap a un model cultural.
Segons dades de l’Idescat, Sant Feliu de Guíxols té una població estrangera del 18%. Per això, Carles Motas creu que la cultura és una via integradora per aquesta societat diversa i de diferents procedències.
La cultura i el teatre
Una de les infraestructures culturals que té el municipi per desenvolupar les arts escèniques és el Teatre Narcís Masferrer. Carles Motas reconeix que la programació d’estiu ajuda a dinamitzar aquest espai i propostes com el Concurs de Teatre Amateur o el Guíxols Escena durant l’hivern ajuden a mantenir aquesta infraestructura. «Portem teatre de qualitat perquè els ciutadans no s’hagin de desplaçar a grans ciutats per veure una bona programació», afirma el batlle. Tot i això, reconeix que «no ens conformem amb això».
Carles Motas reconeix, però que aquest equipament és car de mantenir i, a més, ha quedat una «mica antiquat». Tot i això, el batlle vol invertir en aquesta infraestructura per reformar-lo i incorporar-lo a la zona de l’equipament del museu Thyssen.
Capital de la cultura al Baix Empordà
«Som de les ciutats que invertim més en cultura del nostre entorn», afirma Carles Motas. Afegeix, a més, que els municipis del Baix Empordà tenen una mida mitjana i no hi ha cap municipi que destaqui per sobre de la resta, com passa a l’Alt Empordà amb Figueres. «L’ambició és ser una ciutat de referència cultural en l’àmbit nacional», apunta Carles Motas.
L’alcalde de Sant Feliu de Guíxols destaca que un dels factors que cal assumir quan es vol ser una capital cultural és que aquesta cultura sigui accessible, però que alhora valori la feina dels artistes. «L’aposta que hem fet per la cultura s’ha d’entendre de manera global», afirma el batlle. A Sant Feliu han crescut les propostes culturals, la gastronomia, l’oferta hotelera, entre altres factors. Carles Motas, a més, apunta que hi ha diversos artistes i creadors que venen al municipi a treballar.
Privat: Palafrugell lamenta la mort del mestre i Medalla d’Honor de la Vila, Josep Bastons
Un dels fundador de Peix Fregit i referent de l’havanera, Josep Bastons, ha mort aquest dimarts a l’edat de 96 anys. Josep Bastons i Fàbrega va ser un dels impulsors de l’havanera tant des del punt de vista compositiu com el de la interpretació, amb peces pròpies tan importants com Mariner de terra endins, Tamariu o Lola la tavernera, creant un corpus extens i de qualitat alhora que un cànon interpretatiu que ha modernitzat el gènere sense trair la tradició.
Bastons ha estat un dels puntals de la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell on ha intervingut des de la seva primera actuació l’any 1974, ininterrompudament fins enguany, actuant amb el grup Peix Fregit i dirigint l’actuació coral final.
També cal reconèixer la dilatada carrera de Josep Bastons en el món de la música, a la dècada dels quaranta del segle XX, participant en orquestres de renom tals com la Maravella o la Costa Brava o fundant el cèlebre grup Peix Fregit.
Les banderes de l’Ajuntament de Palafrugell estaran a mig pal en símbol de respecte i dol a una figura que el 17 de juliol de 2016 va rebre la Medalla d’Honor de la Vila, una de les màximes distincions i honors que otorga el municipi de Palafrugell.
En el quart bloc dels reportatges Empordà 2030, sobre Cultura, descobrim més a fons la programació de l’Espai Ter de Torroella de Montgrí, sobretot per desestacionalitzar l’activitat artística i cultural al municipi.
Aquest és el quart capítol de la sèrie Empordà 2030, una creació de Ràdio Capital de l’Empordà. La voluntat d’aquesta sèrie de programes és abordar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) des d’una visió centralitzada en l’Empordà i el seu futur. Concretament en aquest programa abordarem la preservació del patrimoni cultural de l’Empordà, el foment de l’educació artística i la creativitat per al desenvolupament integral, la promoció de la cultura comunitària i la participació ciutadana.
Per abordar aquests temes ens visitaran diverses veus: la directora de l’Espai Thyssen de Sant Feliu de Guíxols, Pilar Giró; la membre del Patronat de la Fundació Pla, Anna Aguiló; directora de l’Àrea de Cultura i Comunitat de la Universitat Politècnica de Catalunya, Carme Fenoll; la professora de la Universitat de Girona i directora de la Càtedra de Gestronomia, Cultura i Turisme de Calonge i Sant Antoni, Maria Dolors Vidal; el director de The Project, Sergi Roselló; i el director del Festival de la Porta Ferrada, Albert Mallol.
A més, entrevistarem a l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, per parlar del model cultural que està perseguint el municipi en els darrers anys. I veurem com s’adapta i es dinamitza l’Espai Ter de Torroella de Montgrí per fomentar una programació regular i variada.
