El bar musical L’Alternativa de la Bisbal d’Empordà finalitzarà la seva activitat a principis del 2024. La sala va obrir el 2012 i, després d’11 anys de programació amb desenes de concerts nacionals i internacionals, dirà el seu últim adeu aquest gener. En principi la festa de pre-Cap d’Any i de Cap d’Any havien de ser els últims actes, però finalment oferirà uns últims concerts puntuals al gener, segons El Punt Avui.
L’Alternativa ha ofert una programació variada amb diversos estils com reggae, ska, punk i rock. També, ha tingut dalt del seu escenari els grups internacionals Maroon Town, The Skatalites, Toots & The Maytals, Dr. Ring Ding, Peter and The Test Tube Babies, The Toasters i, recentment, les coreanes Rumkicks. Ara bé, també ha sigut un punt de referència que ha apostat sempre pel talent de proximitat.
Avui, a partir de la 1 de la matinada de l’1 de gener, L’Alternativa celebrarà la seva festa de Cap d’Any, que inclourà Pd Ivanote, Dj VR Project i Dj David O. A més, coincidint amb la Nit de Reis, hi actuarà divendres que ve la banda de versions bisbalenca El Último Veneno, amb més de 20 anys de trajectòria.
Males perspectives per la pagesia gironina amb l’entrada del nou any i el decret d’emergència previst per quan les conques internes del país estiguin per sota del 16%. Una situació que apunta que es produirà al llarg del mes de gener i que provoca restriccions importants per a l’agricultura i la ramaderia. De fet, des d’Unió de Pagesos no amaguen la preocupació perquè la producció se’n ressenti de manera notable i sigui «un mal any». El coordinador del sindicat a les comarques gironines, Narcís Poch, assenyala que afronten amb «desànim» el nou any i que no veuen solucions a curt termini.
Una de les conseqüències principals de la sequera ha estat el canvi de cultius que han hagut de fer des del sector del cereal, que tradicionalment ha plantat blat de moro i sorgo durant la primavera per fer-lo créixer a l’estiu.
Aquests dos productes, però, requereixen una gran quantitat d’aigua i la solució que han trobat ha estat canviar-los per cereals d’hivern com l’ordi o el blat que no en necessiten tanta. Ara bé, això també ha comportat un important descens en les rendes. A tall d’exemple, el blat de moro facturarà entre 2.000 i 3.000 euros bruts menys per hectàrea.
I és que el sector dels regants es veu especialment afectat, si bé Poch confia que la flexibilització de les mesures per tal de poder assegurar la producció en un any que ja es dona per fet que serà dolent. Tot i això, Poch recorda que si no hi ha disponibilitat d’aigua el problema continuarà existint. En aquest sentit, el coordinador d’UP a les comarques gironines recorda que l’any passat els regants van rebre una «dotació ridícula» del 10% i aquest any si no plou, dona per fet que serà nul·la.
Han fet els deures
El canvi de conreu per un altre, en canvi, no es pot fer en el cas de la fruita. Amb tot, Poch destaca que s’ha fet la feina i que ja fa anys que han implementat mesures d’estalvi d’aigua en el reg d’aquests arbres. Per això demana que les flexibilitzacions s’apliquin especialment en aquests casos on no es pot modificar el cultiu del camp.
La Generalitat va anunciar el passat 20 de desembre que flexibilitzaria les restriccions -que arribaven fins al 80% d’ús d’aigua- per a pagesos, ramaders i viveristes que presentessin un pla d’estalvi d’aigua.
Que les ciutats «no prenguin l’aigua al riu»
Si bé Poch ha reconegut que la solució a curt termini passa perquè s’omplin els embassaments, des d’UP reclamen que es faci un canvi de política en relació amb l’abastament a les ciutats. En aquest sentit, el sindicat proposa que l’aigua torni als rius «i es pugui fer servir per al regadiu, perquè la fauna pugui beure o perquè els aqüífers es recuperin».
Ens acomiadem de l’any amb el pas de les restes d’un sistema frontal que portarà força nuvolositat el dia 31 i també durant el matí del primer dia de 2024. Entre la propera matinada i primeres hores del matí de l’1 de gener, no es descarta algun petit plugim o quatre gotes, si bé en general el front passarà amb molt poca activitat i sense deixar pluja.
Pel que fa a la temperatura, el cel cobert i el vent component sud, sud-oest ha impedit que la temperatura mínima baixi dels 10-12 ºC a bona part del Baix Empordà aquest matí de diumenge, si bé la jornada serà relativament freda amb molt poca amplitud tèrmica i una màxima entre els 14 i 16 ºC.
A mitjà termini, la primera setmana de l’any ens pot portar més moviment meteorològic a partir del 5 de gener amb un descens de temperatura i major inestabilitat atmosfèrica.
Els Bombers han apagat una mitjana de dos focs i mig al dia a les llars de la Regió d’Emergències de Girona aquest 2023. En concret, des de principis d’any i fins al 10 de desembre, el cos ha actuat en 846 incendis; una xifra que és lleugerament superior a la de l’any anterior, quan se’n van registrar 817. Més de la meitat d’aquests focs s’han produït a les comarques de la costa, i els mesos que més n’acumulen són el gener i el febrer «a causa d’aparells per escalfar les llars, que s’incendien». En total, s’han originat fins al 10 de desembre 185 focs al Baix Empordà.
El 30% dels focs entre gener i febrer
A més, quan més se’n produeixen és a l’hivern, amb gairebé un 30% dels casos d’enguany. Aquest 2023, els Bombers n’han hagut d’apagar 138 al gener -en el si de tota la Regió d’Emergències de Girona- i 107, al febrer; una tendència que concorda amb l’any passat, quan se’n van apagar 116 i 88, respectivament.
Segons el cap del Servei de Prevenció de Bombers a la Regió d’Emergències de Girona, els incendis a les llars s’acumulen en aquesta època de l’any perquè «és quan es necessita climatitzar els habitatges; es fan servir les llars de foc i es consumeix més electricitats amb aparells que generen calor». De fet, segons sosté Marquès, «els focs iniciats en llars de foc són una de les casuístiques més comunes» entre els incendis a les comarques gironines.
Per prevenir-los, Marquès recomana seguir els consells de seguretat que marca el cos de Bombers. Aquests són ventilar l’estança on està ubicat el foc, allunyar els troncs i materials combustibles de la llar, evitar cremar fustes resinoses o cobrir la llar de foc amb una pantalla mataguspires quan queda desatesa. A més, el cos també recorda que cal netejar el tub de la xemeneia un cop l’any per evitar que s’hi acumuli en sutge, que és un dels principals causants d’aquests incendis, i instal·lar un detector de fum a l’estança on es trobi la llar de foc.
Inhalar fum, una de les principals causes de mort
De fet, els Bombers recomanen instal·lar detectors de fum a diferents estances de les cases perquè alertin de l’origen de qualsevol classe d’incendi. Uns aparells que poden servir també per detectar fum i no exposar-s’hi. I és que el cap del Servei de Prevenció de Bombers a la Regió d’Emergències de Girona explica «és important no exposar-se mai al fum» d’un incendi perquè, assegura, «la inhalació de fum és una de les principals causes de mort» quan es produeix un foc.
En aquesta línia, Marquès recomana «sortir de l’habitatge, si es pot evitar exposar-se al fum». Tanmateix, en cas de no ser així, aposta per «tancar-se a casa i avisar als Bombers» perquè diu que «la distribució de parcs del cos permet que arribin en un temps màxim de vint minuts». En cas de quedar-se tancat en un habitatge o bloc on hi ha foc, les recomanacions són tancar totes les portes i col·locar tovalloles molles a les escletxes, per evitar que passi el fum. També es recomana quedar-se en una estança on les persones puguin ser detectades des de l’exterior.
El cap del Servei de Prevenció de Bombers a la Regió d’Emergències de Girona insisteix, per últim, en la necessitat de trucar de seguida al 112 quan es detecta un incendi. «És molt important trucar al 112 quan hi hagi una urgència, perquè així s’activen tots els recursos», explica, i alerta que «trucar directament a un parc, alenteix el procés».
Pla general d'una terrassa de Platja d'Aro aquest diumenge 9 de maig de 2021. (Horitzontal)
El padró revela que diversos municipis costaners han encapçalat les pujades poblacionals respecte a fa un any, tenint en compte només les poblacions de més de 2.000 habitants. Platja d’Aro (Baix Empordà) ha crescut un 6,9% d’empadronats en només 12 mesos, passant d’11.757 habitants a 12.566. Al seu torn, Lloret de Mar (Selva) té un 6,7% de persones registrades més. Mentre que l’1 de gener del 2022 en tenia 38.941, un any després va passar a tenir-ne 41.559. En aquest període, la ciutat va empadronar uns 1.500 refugiats ucraïnesos, segons va explicar l’Ajuntament a l’ACN aquest febrer.
D’altra banda, els pobles petits del Baix Empordà que han perdut població respecte a l’any passat són Gualta, Mont-ras, Palau-sator, Pals i Parlavà.
