Els pagesos gironins pateixen 11 robatoris cada mes als seus camps, la majoria a l’Empordà

Arreus per llaurar la terra en una finca de l'Empordà - Gerard Vilà

Els pagesos de les comarques gironines pateixen una mitjana d’onze furts o robatoris cada mes. Durant l’any 2023 es van produir 133 fets delictius, 20 més que l’anterior. Des dels Mossos d’Esquadra expliquen que hi ha dos tipologies de lladres. D’una banda els grups organitzats que es dediquen a robar material que pot generar grans beneficis econòmics, si bé és molt poc habitual que actuïn. D’altra banda hi ha els lladres que furten o roben material com coure, tubs o motors de maquinària i que en moltes ocasions ho fan per «pròpia subsistència», ja que venen després el material robat en gestors de residus. Amb tot, els Mossos recomanen denunciar «sempre» quan es pateixi un robatori, encara que el valor no sigui molt important.

A banda dels molts maldecaps que pateixen els pagesos des d’un punt de vista administratiu i que han estat el focus de les protestes que hi ha hagut aquests dies amb talls a les carreteres catalanes, hi ha un altre aspecte que preocupa des de fa temps aquest sector: Els robatoris al camp. A les comarques gironines n’hi va haver 133 l’any passat, la majoria això sí, de material de poc valor, però que poden generar maldecaps importants als propietaris. En aquest sentit, els tubs, el coure, els motors de bombes d’aigua o de maquinària són els elements més buscats pels lladres.

Un cop ho sostreuen, ho carreguen en furgonetes i ho intenten vendre com a ferralla o en empreses de gestió de residus. El cap de l’Àrea Bàsica Policial del Baix Empordà, Martí Pons, explica que hi ha grups «marginals» que en treuen un benefici petit i que en realitat ho fan per poder subsistir.

Pons assenyala que els material que s’emporten, tot i que no sigui de gran valor, suposa un «greuge» pel pagès. A tall d’exemple, el cap dels Mossos al Baix Empordà assenyala que en ocasions el pagès es troba que no pot regar perquè li han robat una canonada o diversos aspersors.

A més, però, els Mossos expliquen que hi ha un altre tipus de furt que no es contempla moltes vegades a les estadístiques i és el que té a veure amb els qui s’emporten la fruita dels arbres de les finques on entren. «Això ho treballem a través de la policia de proximitat, però sí que és cert que difícilment pots comptabilitzar l’import del que s’emporten», remarca.

Denunciar sempre

Des dels Mossos animen a denunciar «sempre» que s’hagi produït un robatori amb força o un furt, ja que és l’única manera de poder-ho recuperar. A més, el cap de l’ABP del Baix Empordà explica que fan inspeccions regulars a les empreses de gestió de residus per comprovar les entrades i sortides de material que tenen.

«Aquest control fa més difícil que es pugui anar a vendre més fàcilment aquesta ferralla i per nosaltres podem veure quines persones fan més vendes a aquestes empreses de residus. Així, podem controlar-ho més», remarca Pons.

El cap dels Mossos al Baix Empordà reconeix, però, que en algunes ocasions s’han trobat que han aturat vehicles carregats de material agrícola i del qual els ocupants del vehicle no en sabien explicar la procedència. En cas que no hi hagi una denúncia, els Mossos no poden certificar si el material que han trobat és robat i, per tant, no es pot retornar al propietari.

L’Empordà, el més afectat

On més es noten els robatoris en l’`pambit agrícola a les comarques gironines és a l’Empordà, en especial a l’Alt Empordà. En concret, aquesta comarca registra el 60% dels furts que hi ha al camp gironí. El Baix Empordà és la següent comarca en nombre de robatoris. En rep un al mes, el que representa prop d’un 18%. Destaca sobretot l’increment de furts, que ha passat de tres a dotze en només un any.

El palamosí Adel Mechaal regna un cop més al Campionat d’Espanya de pista coberta

L’atleta de Palamós va aconseguir aquest cap de setmana un nou doblet (en els 1500 i els 3000 metres), del Campionat d’Espanya celebrat a Ourense.

La seva doble victòria se suma a les que ja havia obtingut les temporades 2015, 2018 i 2022, i el situa amb 12 triomfs com l’atleta en actiu amb més títols en pista curta.

Dissabte es va coronar com el primer a la prova dels 3000 metres, per davant de Martos i El Khayami, i diumenge ho va fer en els 1500 metres, deixant enrere Carlos Sáez i Mario García Romo.

L’Ajuntament de Palamós va destacar el triomf del seu conciutadà a les xarxes socials.

Després d’aquesta brillant actuació en el Campionat d’Espanya a Ourense, Adel Mechaal ja es troba preparant l’europeu de pista curta que es farà a Glasgow d’aquí a dos caps de setmana. El palamosí ja té la mínima pels 1.500 i els 3.000 metres.

Recomanació literària: “Els plats més picants de la cuina tàrtara» d’Alina Bronsky

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Recomanació literària: “Els plats més picants de la cuina tàrtara" d'Alina Bronsky
Loading
/

Aquesta setmana, la Maria Teresa Calabús de la Llibreria El Cucut de Torroella de Montgrí, ens recomana aquest llibre publicat per Editorial Les Hores.

Supermatí – 19 febrer 2024

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 19 febrer 2024
Loading
/

Inici de setmana amb suavitat tèrmica

Encetem la setmana amb un dilluns en general amb predomini del temps assolellat. Aquest matí amb intervals de núvols mitjans i baixos que es trencaran ràpidament, i al llarg del dia tindrem núvols prims que com a molt deixaran a estones el cel mig enteranyinat. Avui i bona part de la setmana amb ambient relativament càlid per l`època de l’any amb una temperatura que avui es mourà entre els 5-8 ºC de mínima i de 20 a 22 ºC de màxima, deixant un ambient força suau o càlid durant les hores centrals del dia. 

Al terç nord del Baix Empordà bufarà el vent entre fluix i moderat amb cops de 30 a 40 km/h de component nord. 

Demà pocs canvis, en general predomini del sol, algun núvol prim poc abundant i temperatura màxima al voltant dels 20 ºC. I a mitjà termini, de cara a divendres ens arribarà una massa d’aire més freda que pot obrir la porta a una darrera setmana de febrer que ens recordi que encara som a l’hivern. 

Les brevetats

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Les brevetats
Loading
/

Intento anar seguint totes les notícies relacionades amb les tecnologia, les xarxes socials i tot allò que configura el present. Ara estic entretingut amb aquesta denúncia que fa Nova York a les cinc grans xarxes socials, en relació amb els joves, xarxes a les quals acusa de perjudicar-los la salut mental, perquè l’algoritme els fa estar massa atents a les pantalles.
Una altra notícia, també molt recent, és aquest advertiment global que surt des des del món acadèmic, i que alerta que alguns dels universitaris, ja avui, comencen a ser incapaços de llegir textos llargs i complexos. En definitiva, que alguns no serien capaços de llegir un llibre, perquè no tenen temps, o pitjor encara, no el poden seguir o entendre.
La societat ens ha portat a un predomini de la brevetat, sense alternativa. Si podem fer un tuit, millor això que no pas fer un text amb matisos. Si podem, fem vídeos de 45 segons, no sigui que s’enfadi l’algoritme.
Tots ho veiem, en realitat quatre minuts a la nostra vida no són res, però si rebem un audio de whatsapp de 4 minuts ens entra mala llet i ens recorda a un discurs de Fidel Castro. Ja no sabríem què pensar si veiéssim al prestatge un llibre com ‘Guerra i Pau’ o els set volums de ‘A la recerca del temps perdut’, de Proust.
Tot ha de ser breu, petit, assimilable, concís, reduït, diminut, precís.
Fins i tot la gastronomia tendeix a presentar platets amb poca abundància, tret d’excepcions molt recomanables.
A vegades em conviden a fer alguna xerrada als instituts i els professors, bons amics, m’alerten abans de començar. No parlis massa seguit, mira de fer bromes, que costa molt que aguantin l’atenció més de dotze minuts seguits un tema. No passa res, ja ho faig divertit i ens ho passem bé, i els joves no tenen cap culpa d’haver nascut quan han nascut. Difícil feina la dels mestres, ho ha estat sempre.
I jo ja participo de la brevetat, a mi també m’agraden les coses que no hipotequen el meu temps, i per tant, ja em van bé missatges curts i que passin com un llamp al costat meu. Perquè jo també soc fill d’aquest moment de la història.
Però em cabreja que l’ús autoritari del micromissatge, l’absència de matisos, multiplicat per la simplificació, la repetició, acabi esdevinguent una brevetat dels continguts imposada. Un aprenentatge que ja ens ve com a mínim, de l’Alemanya dels anys trenta.
Però el cert és que ens anem rendint a una plena dictadura de la brevetat. Volem vides llaaaaaargues però viscudes en moments microscòpics. Les vacances llargues ens cansen. Els àpats una mica llargs ens cansen. Una obra de teatre que passa de l’hora i poc, millor anar acabant, les pel·lícules, que no durin massa…
Recordeu que abans fèiem servir expressions com «m’estaria hores i hores mirant auqest quadre o aquest capvespre de Sa Tuna?» Ara és impensable: foto i vídeo de 15 segons, un reel ben cuco a instagram, i «con el postureo a otra parte».
Ja ni els coits són llargs.
Bromes a banda, reflexionem una mica sobre aquesta tendència a imposar la brevetat de les coses, i posem novament en circulació adjectius que valorin la llargària, les lentituds i les abundàncies, davant de tant raquitisme insà.
I paro, que ja m’he passat dels minuts.