Aquests dies, entre altres raons pel bon temps que ens ha fet – considerant bon temps per la temperatura i el solet d’hivern, no pel que ens convindria que seria uns bons ruixats de pluja- veig molta gent caminant per les nostres contrades. Des dels caminets de les planes del Ter, als corriols dels boscos de les Gavarres o a qualsevol dels camins de ronda des de Blanes a Portbou. I el que em sembla interessant és que els que caminen són persones joves, grans, primes, grasses, blanques, de color… és a dir la diversitat del país.
Aquest fet d’observació i constatació m’ha fet recordar que quan em van obligar a estar en presó, sense llibertat, l’estona que ens permetien sortir al patí, em dedicava a caminar. És cert, que allà era en un patí quadrat i per tant, feia voltes circulars a l’entorn. I com jo, moltes altres preses. Fins i tot, comptàvem les passes i les voltes que fèiem per saber quants quilòmetres aconseguíem caminar. Això ens aportava energia positiva, cansament físic i bon descans per a les altres hores de cel.la. Però ara en llibertat, perquè som tantes les persones que caminem. És per salut? És perquè està de moda? És simplement per fer esport?
Caminar, podríem dir que és una activitat física accessible a tothom independentment de l’edat o la condició física. Pot ser incorporada fàcilment a la vida diària. És considerat un exercici saludable pel cor i pot reduir les malalties cardiovasculars. Al mateix temps pot ajudar a mantenir un pes saludable i la densitat òssia. Millora la mobilitat i la flexibilitat de les articulacions i a l’hora, sembla ser que alliberar endorfines que milloren l’estat d ànim, i redueix l’estrès i l’ansietat
És per tot això que no deu ser només una moda d’ara perquè alguns dels filòsofs estudiats eren gran caminadors. Per exemple, Nietzsche era un caminador tenaç i li servia per distreure´s, fugir de l’excitació i les agitacions del món. Treballava mentre caminava. Per contra, Kant escriu que caminar el distreu del treball i és el que li permet al cos refer-se d’haver estat assegut. Segons Thoreau cal escoltar els silencis del caminar i escriu dels silencis dels boscos, del de les matinades caminant i dels silenci d’estar a l’aguait. Rousseau va fer grans viatges de joventut caminant i a partir dels quaranta gira full a les aspiracions socials i es dedica a caminar per estar sol i redescobrir-se en home primitiu sortit de la natura. Si a l’hora, pensem en els pelegrinatges per a la transformació interior com Sant Jaume ( “camí de Santiago”) o el pelegrinatge al Kailash (al Tibet) o les marxes de Gandhi per a la independència de la Índia, ens ve al cap la idea que el pelegrí cerca la veritat caminant.
Per tot això, caminar deu ser a l’hora esport, llibertat, moda, energia, fugida, solitud, silenci, estat de benestar… Caminar deu ser una filosofia de vida per a molta gent!
