Caminar a l’ Empordà, filosofia de vida

dolors bassa
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Caminar a l’ Empordà, filosofia de vida
Loading
/

Aquests dies, entre altres raons pel bon temps que ens ha fet – considerant bon temps per la temperatura i el solet d’hivern, no pel que ens convindria que seria uns bons ruixats de pluja- veig molta gent caminant per les nostres contrades. Des dels caminets de les planes del Ter, als corriols dels boscos de les Gavarres o a qualsevol dels camins de ronda des de Blanes a Portbou. I el que em sembla interessant és que els que caminen són persones joves, grans, primes, grasses, blanques, de color… és a dir la diversitat del país.

Aquest fet d’observació i constatació m’ha fet recordar que quan em van obligar a estar en presó, sense llibertat, l’estona que ens permetien sortir al patí, em dedicava a caminar. És cert, que allà era en un patí quadrat i per tant, feia voltes circulars a l’entorn. I com jo, moltes altres preses. Fins i tot, comptàvem les passes i les voltes que fèiem per saber quants quilòmetres aconseguíem caminar. Això ens aportava energia positiva, cansament físic i bon descans per a les altres hores de cel.la. Però ara en llibertat, perquè som tantes les persones que caminem. És per salut? És perquè està de moda? És simplement per fer esport?

Caminar, podríem dir que és una activitat física accessible a tothom independentment de l’edat o la condició física. Pot ser incorporada fàcilment a la vida diària. És considerat un exercici saludable pel cor i pot reduir les malalties cardiovasculars. Al mateix temps pot ajudar a mantenir un pes saludable i la densitat òssia. Millora la mobilitat i la flexibilitat de les articulacions i a l’hora, sembla ser que alliberar endorfines que milloren l’estat d ànim, i redueix l’estrès i l’ansietat

És per tot això que no deu ser només una moda d’ara perquè alguns dels filòsofs estudiats eren gran caminadors. Per exemple, Nietzsche era un caminador tenaç i li servia per distreure´s, fugir de l’excitació i les agitacions del món. Treballava mentre caminava.  Per contra, Kant escriu que caminar el distreu del treball i és el que li permet al cos refer-se d’haver estat assegut. Segons Thoreau cal escoltar els silencis del caminar i escriu dels silencis dels boscos, del de les matinades caminant i dels silenci d’estar a l’aguait. Rousseau va fer grans viatges de joventut caminant i a partir dels quaranta gira full a les aspiracions socials i es dedica a caminar per estar sol i redescobrir-se en home primitiu sortit de la natura. Si a l’hora, pensem en els pelegrinatges per a la transformació interior com Sant Jaume ( “camí de Santiago) o el pelegrinatge al Kailash (al Tibet) o les marxes de Gandhi per a la independència de la Índia, ens ve al cap la idea que el pelegrí cerca la veritat caminant.

Per tot això, caminar deu ser a l’hora esport, llibertat, moda, energia, fugida, solitud, silenci, estat de benestar… Caminar deu ser una filosofia de vida per a molta gent!

Dijous a les portes d’un canvi de temps

Avui dijous estem a les portes d’un canvi destacable en el temps que ens portarà descens important de les temperatures, vent i ruixats. I avui en notarem la prèvia que serà bàsicament que tindrem un dia que serà bastant ennuvolat i molt suau.

Esperem un dia amb nuvolositat bastant important, que serà molt dinàmica i que podrà augmentar durant la nit-matinada cap a demà divendres.

A part del cel enterbolit i variable, i l’ambient suau, no esperem més novetats. Les temperatures aniran dels 5-7 ºC mínims, als més de 20 ºC màxims. I això ja serà el motor del canvi que ens estarà arribaran de l’oest i que posteriorment girarà a nord-oest i això ja serà de cara a demà divendres.

Per demà divendres, esperem un matí amb una temperatura que baixarà notablement i ja ens despertarem amb ruixats i molta inestabilitat. Pel cap de setmana es presenta un dissabte amb risc d’algun ruixat i diumenge més estable.

Fila Indie 3×20 – 21 febrer 2024

TRACKLIST

THE KOOKS – SEASIDE
THOMAS HEADON – 2009 TOYOTA
MGMT – TIME TO PRETEND
CHVRCHES – OVER
DEL WATER GAP – ALL WE EVER DO IS TALK
VAMPIRE WEEKEND – A-PUNK
BLU DETIGER – DANGEROUS GAME
GINESTÀ I MARIA HEIN – ELS OCELLS
GIRL IN RED – TOO MUCH
NÉOMÍ – SOMEBODY’S DAUGHTER
GRIZZLY BEAR – TWO WEEKS
MARIA JAUME – RESSACA A SA PLATJA
THE BLACK KEYS – HOWLIN’ FOR YOU
JOSEPH – THE SUN
THE DECEMBERISTS – BURIAL GROUND
INHALER – THESE ARE THE DAYS
BABY QUEEN – WE CAN BE ANYTHING
LIZZY MCALPINE – CEILINGS
THE VACCINES – WRECKING BAR

Els alcaldes del Baix Empordà demanen una millora de la xarxa d’autobusos

bus

Els alcaldes i alcaldesses del Baix Empordà reclamen una millora a la xarxa d’autobusos que cobreixi el territori i augmenti la freqüència del servei. Aquesta és una de les propostes que es va posar sobre la taula durant la sessió ordinària del Consell d’Alcaldies del 19 de febrer, on es van reunir els màxims representants de la comarca, per afrontar temes com la millora del transport públic i el desenvolupament sostenible dels municipis.

Un dels punts forts de la reunió va ser l’estudi del Transport a la Demanda (TAD) a la comarca. Arran d’aquesta investigació es va considerar la inclusió dels nous serveis a demanda digitalitzats «Clic.cat» a Torroella de Montgrí, la Bisbal d’Empordà, i Sant Jordi Desvalls, així com reforços a línies existents com Girona – l’Escala, Begur – Palafrugell, i la millora de la línia de circumval·lació de les Gavarres.

L’objectiu de l’estudi és garantir que tots els municipis disposin de un servei de transport públic que s’ajusti adequadament a la seva demanda real i potencial, i que connecti amb la capital de la comarca. També es busca establir que tots els municipis disposin, com a mínim, d’un accés mitjançant transport públic als seus Centres d’Atenció Primària (CAP) o als Centres Sanitaris de referència.

«Clic.cat», el servei que ha transportat prop de 42.500 viatgers a les comarques gironines

«Clic.cat» es tracta d’un servei de transport a demanda, que té uns recorreguts i uns horaris establerts, però que només es presta si abans s’ha demanat. Per utilitzar-lo cal primer fer una reserva i indicar la parada d’origen i la de destinació de la línia que es vol. Les reserves s’han de realitzar amb, com a mínim, 15 minuts d’antelació de l’hora estipulada de sortida de la primera parada de la línia.

Proposta de preservació del patrimoni natural

Durant la sessió, el diputat delegat d’ODS i Patrimoni Natural de la Diputació de Girona, Nil Papiol, va presentar iniciatives per fomentar sostenibilitat i la conservació del patrimoni natural de la comarca. Les línies de treball inclouen plans de serveis d’assistència en conservació natural, eliminació de flora exòtica invasora, gestió de verd urbà, conservació d’elements naturals prioritaris, i regulació de l’ús públic en espais naturals.

A més, s’ofereixen serveis gratuïts i subvencions amb l’objectiu d’integrar la sostenibilitat i els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 en les polítiques locals.

La Unitat d’Insuficiència Cardíaca de l’Hospital de Palamós realitza seguiment remot a pacients

Hospital de Palamós Unitat d'Insuficiència Cardíaca

La Unitat d’Insuficiència Cardíaca de l’Hospital de Palamós realitza el seguiment remot als seus pacients gràcies a un software incorporat als dispositius intercardíacs que permet descarregar diferents paràmetres i analitzar-ne el risc de descompensacions. Un cop descarregades aquestes dades, els especialistes en cardiologia realitzen una anàlisi i categoritzen els i les pacients en tres nivells en funció del risc: baix, mig o alt. En cadascun d’aquests nivells s’estableixen quines actuacions cal dur a terme, com trucades per a seguiment i demanar més informació o bé citar una visita presencial urgent.

En total, l’UCI de l’hospital fa el seguiment de més de 300 pacients a l’any. L’Enric Plaja és un dels set pacients a qui se’ls ha començat a monitoritzar la salut del seu cor a distància i l’hospital espera que a finals d’anys s’arribi a la vintena de pacients que utilitzin aquest sistema.

Plaja va rebre un doble bypass el passat mes d’octubre, pel qual va haver d’estar ingressat diverses setmanes al Trueta. Després de rebre l’alta i per poder controlar i fer un seguiment de la seva recuperació i estat de salut, el dispositiu intracardíac portava un software incorporat que registra i permet descarregar els diferents paràmetres que la Unitat d’Insuficiència Cardíaca (UIC) de l’Hospital de Palamós necessita per realitzar-li un seguiment remot.

Aquest seguiment remot és només un dels mecanismes de què disposa la Unitat d’Insuficiència Cardíaca. Per una banda, hi ha les visites freqüents i periòdiques que es realitzen a les consultes externes de l’Hospital, amb infermeres i cardiòlegs. Per l’altra, hi ha també les visites telemàtiques per al seguiment farmacològic i el pla de medicació de cada pacient. En tercer lloc, hi ha aquest seguiment a distància de tots els paràmetres de congestió cardíaca.

Aquest abordatge de pacients amb insuficiència cardíaca evita el reingrés hospitalari d’aquests pacients en molts casos, que es tradueix en una millor qualitat de vida i en una reducció de la mortalitat. A banda, també repercuteix en una major sostenibilitat del sistema, ja que un elevat percentatge de les despeses sanitàries és deguda als ingressos hospitalaris.

Tot això és possible gràcies a una aliança amb la Unitat d’Arrítmies de l’Hospital Josep Trueta, que permet derivar els pacients a l’Hospital de Palamós i poder realitzar un seguiment més proper, sense necessitat de desplaçar-se a Girona.

L’empresa del parc Tramuntana tindrà un prototip a la plataforma d’assaig de l’eòlica marina al golf de Roses

Un vaixell surt del port de Roses, en una imatge feta amb dron el 21 d'abril del 2021. (Horitzontal)

L’Institut d’Investigació en Energia de Catalunya (IREC) ha seleccionat les tres empreses que podran instal·lar prototips a la plataforma d’assaig Plemcat, al golf de Roses (Alt Empordà). Una de les empreses que promou el parc Tramuntana, la companyia basca Sener, és la que ha obtingut millor puntuació. La segona que ha aconseguit més punts és la catalana X1 Wind i la tercera, la canària Esteyco. L’adjudicació inclou tres empreses més en llista d’espera per si hi hagués alguna renúncia. Mentrestant, s’han començat a fer prospeccions sobre el fons marí on ha d’anar la plataforma i està previst que en els propers mesos s’engeguin els tràmits de licitacions. El Plemcat costarà 80 MEUR i ha d’estar construït abans del desembre del 2025.

Nou pas en el projecte de la plataforma d’assaig que impulsa la Generalitat a través de l’IREC a la badia de Roses. L’ens ha escollit les tres empreses que podran instal·lar-hi prototips d’eòlica marina per poder provar aquesta tecnologia, abans no es faci la subhasta estatal per fer-hi els parcs comercials previstos al POEM.

Entre les seleccionades, hi ha una de les tres empreses que impulsen el parc comercial Tramuntana, Sener. És l’empresa que ha obtingut millor puntuació (204,4 punts) amb la proposta Hive Wind Energy. La segona empresa millor puntuada ha estat la catalana X1 Wind (199,92) i de la enginyeria canària Esteyco ha quedat en tercera posició (191,4).

L’ens també ha seleccionat tres projectes més -Brezo Energy i Proyectos Renovables Innovadores-, que es quedaran en llista d’espera per si es produís alguna renúncia de les adjudicatàries.

Prospeccions a la zona

En paral·lel, s’estan fent prospeccions a la zona on s’ha d’ubicar la plataforma. Fa unes setmanes un vaixell va estar fent sondejos a la zona on s’ubicaran els tres prototips de molins. Està previst que la setmana que ve s’instal·li una plataforma d’uns 20 metres d’ample per entre 20 i 40 d’alçada a la zona d’evacuació d’energia. En concret, s’ubicarà a uns 1.200 metres de la costa davant de Sant Pere Pescador.

El sistema permetrà agafar mostres «de forma quirúrgica» del fons marí. Tot amb la voluntat d’estudiar-lo i poder dissenyar «millor» el projecte del Plemcat. L’objectiu és que el projecte sigui una realitat abans d’acabar el 2025, tal i com estableix la convocatòria del ‘Redmarinas’, de la qual han obtingut una subvenció de 30 MEUR.

Els prototips permetran obtenir informació sobre la viabilitat, l’impacte ambiental o la incidència en la biodiversitat que poden tenir els molins marins. La informació ha de servir per poder incidir en el concurs dels parcs comercials.