Avui comença a Barcelona la divuitena edició del Mobile World Congress, un esdeveniment especial que aplega més de 2.000 empreses i que, diuen alguns, aquest any hauria de reunir més de 100.000 congressistes que assistiran a la gran cita tecnològica. Ja fa anys que Barcelona es postula per ser una de les grans capitals globals de la tecnologia i la innovació i que estira, de retruc, el conjunt del país cap a aquesta nova revolució industrial, que ve de la mà de la tecnologia, la digitalització i la connectivitat.
Però perquè el país del 5G, com així l’anomenava un exconseller de la Generalitat, tingui tots aquests actius, però també la màxima credibilitat, s’haurien de complir diversos requisits «tecnològics».
D’entrada, cal que la tecnologia estigui sempre al servei de les persones i no al revés. Sovint sembla que som en una espiral on la tecnologia és una finalitat en sí mateixa i la gent, la societat, acabem anant a remolc. La revolució digital hauria de tenir sempre les persones al centre.
La connectivitat també és una assignatura pendent, si volem que tota aquesta innovació ens sigui realment útil. És tan just reconèixer els esforços que governs i empreses de telecomunicacions han fet per cablejar tot el país, com necessari recordar que en llocs com l’Empordà, sovint és difícil poder fer una simple trucada o enviar un simple missatge, o si més no, els hi pregunten als comerciants, tenir un datàfon amb el qual cobrar els clients.
El biòleg Marc Bosch acaba de publicar el llibre 38 dies amb els gavians de les Illes Medes, un dietari que va escriure el març de l’any 1992 quan va passar 38 dies a les Illes Medes per fer recerca sobre els gavians. Per parlar una mica més del llibre i de l’experiència, la setmana passada, al Supermatí, ens va visitar Marc Bosch.
Explica Marc Bosch que «el punt de partida va ser una llavor per una recerca més àmplia» sobre els gavians. Bosch va fer la recerca i la vivència a les Illes Medes durant 38 dies després d’acabar la carrera de biologia. El biòleg tenia clar que les Medes eren un paisatge especial.
Després de l’experiència de 1992, el biòleg ha continuat la recerca dels gavians cada any, excepte el 2020, que va ser l’any de la pandèmia provocada pel Coronavirus.
L’estat de les colònies de gavians està condicionada per la gestió que els humans fem dels recursos naturals. Quan Bosch va dura a terme l’experiència a les Medes, el març del 92, hi havia 14.000 parelles de gavians a la colònia de les Illes Medes. Així ho explica el biòleg.
Un turisme i una motocicleta han xocat aquest migdia a la GI-660 a l’alçada de Calonge, coneguda com la carretera de la Ganga. L’accident, tal com apunten des del Servei Català de Trànsit, ha deixat dues persones ferides. La carretera encara segueix tallada i s’està desviant el trànsit a una via alternativa.
Malestar entre els propietaris forestals de les Gavarres per la quantitat de curses que es fan als seus boscos sense demanar permís. Asseguren que cada vegada hi ha més competicions esportives d’aquest tipus que se sumen a l’increment de persones que van al massís a passar el dia. En aquest sentit, el president de l’Associació de Gestors Forestals de les Gavarres, Melcior Soler, diu que hi ha curses que arriben als 800 participants i lamenta que algunes no demanen permís als propietaris. Soler també es queixa de l’obertura contínua de corriols al massís per part de ciclistes i avisa que erosionen el terreny. «Ja saben que hi ha propietaris, però es pensen que no estem al cas i obren corriols quan els hi sembla on els hi sembla», lamenta.
Des de la pandèmia el nombre de ciclistes que van al massís de les Gavarres s’ha incrementat de manera destacable. Això ha provocat que cada vegada es trobin més corriols que aquests grups de ciclistes obren per tal de divertir-se. Això suposa un maldecap pels propietaris forestals, ja que moltes vegades es troben que se’n creen de nous i això “erosiona el terreny” i en alguns casos els perjudica. De fet, el president de l’Associació de Gestors Forestals de les Gavarres, Melcior Soler, explica que ells j atenen corriols oberts per poder arribar a fer la recol·lecta del suro dels arbres o per netejar espais, que amb la sequera actual poden suposar un risc afegit en cas d’incendi forestal.
Per això, Soler es queixa que no els demanin permís i que s’obrin aquests petits camins per a bicicletes “per on volen i quan volen”. Soler deixa clar que en cap cas volen restringir el nombre de persones al massís -que ja és important- sinó que exigeixen que es demani permís als propietaris si volen obrir un corriol i, si aquest els hi dona, doncs que ho facin.
Un permís que Soler també reclama a les curses esportives que hi ha i que cada vegada “van a més” a les Gavarres. Es tracta de competicions que en alguns casos poden reunir fins a 800 ciclistes amb el que això suposa per les Gavarres.
El president dels propietaris considera “inaudit” que no es demani permís als propietaris en algunes d’aquestes curses i va més enllà, demana que una part de la quota que s’exigeix per participar vagi a parar als gestors per on passa la cursa. Una quota que proposa que sigui d’uns dos euros per participant.
“No és que tinguem cap intenció de guanyar uns diners per embutxacar-nos en cada cursa que es faci, sinó que destinarem aquest ingrés al Consorci de les Gavarres per tal de fer manteniment del massís, com senyalització o arranjar els camins”, remarca.
Un protocol per fer-ho compatible
El passat mes de desembre el consorci va aprovar un protocol de coordinació que garanteixi la preservació de l’espai natural mentre es fan competicions esportives. L’ens fa temps que ha constatat que cada vegada són més les proves que es fan al massís i que això ha suposat un repte a l’hora de garantir la preservació de l’Espai Natural Protegit (ENP).
El protocol preveu la coordinació entre administracions però no suposa cap tràmit extraordinari per a les entitats organitzadores de les competicions. El document, que es revisarà anualment, fixa un calendari trimestral amb totes les sol·licituds registrades per a fer competicions. D’aquesta manera, es podrà regular totes les activitats que s’hi fan i garantir que no es malmet l’espai natural.
Saben que hi ha propietaris
Soler lamenta també que molts dels qui obren corriols saben que estan en un espai privat però tot i això “no els importa”. A més, el president recorda que a banda de l’erosió que suposa pel massís, també hi ha un problema amb els materials que s’acaben llançant al terra com envasos o les cintes que es col·loquen als arbres per indicar el recorregut de la cursa, que després no es treuen.
La Policia Local de Palamós ha localitzat i denunciat un vehicle que aquest dissabte va accedir a la platja Gran del municipi i va estar-hi conduint de manera temerària. El conductor, de nacionalitat francesa, ha estat denunciat per conducció temerària i alcoholèmia amb una sanció que supera els 1.000 €.
A més, la policia ha pogut comprovar que el vehicle constava com a pendent de pagament per diverses multes per excés de velocitat i s’ha informat d’aquest fet als Mossos d’Esquadra.
