Palamós se suma al Dia Internacional de l’Art amb una programació variada que busca apropar la cultura a la ciutadania, mentre implica entitats locals i equipaments municipals. El programa ja s’ha iniciat amb la Mostra d’Art al passeig del Mar, i continua amb activitats destacades durant els dies previs, entre les quals sobresurt la jornada de portes obertes als tallers d’artistes.
Aquesta proposta permet conèixer de prop el treball de diversos creadors locals, ja que els visitants poden accedir als seus espais i observar les obres en el seu entorn habitual. Hi participen els pintors Pere Coll, Martí Colls, Joaquim Comes i Joan Sarquella.
Paral·lelament, l’Ajuntament acull una exposició del llegat de Francesc Galí, que presenta una selecció d’obres amb estils diversos, fet que permet mostrar la riquesa d’aquest fons artístic municipal. Aquest conjunt, format per prop de dues-centes peces, inclou principalment pintures, però també dibuixos i escultures, i es manté gràcies a la donació del crític d’art Francesc Galí.
El dia 15 d’abril es concentra el gruix de la programació, coincidint amb el Dia Internacional de l’Art, moment en què s’organitzen activitats participatives adreçades a diferents públics. D’una banda, la galeria Monalisi ofereix un taller familiar que combina pintura i tastos, mentre que, d’altra banda, el Museu de la Pesca proposa una visita guiada a una exposició temporal. Aquesta visita es completa amb una proposta gastronòmica posterior, ja que inclou una demostració de cuina amb maridatge de vins, fet que amplia l’experiència cultural.
Finalment, el programa culmina amb una acció artística al mercat municipal, on diversos pintors locals elaboraran una obra conjunta en directe, la qual es sortejarà entre els assistents.
Aquest 2026 es commemoren 90 anys de l’aixecament militar que va acabar provocant la Guerra Civil Espanyola entre el 1936 i el 1939. Durant aquests anys, a banda del propi conflicte armat, ambdós bàndols també lluitaven en altres aspectes de la societat que a priori podien semblar menys rellevants, però que també servien per ajudar a guanyar la guerra.
Un d’ells és el cas de la toponímia dels municipis. A principis del 1937, en plena Guerra Civil, els republicans encara mantenien el poder a les institucions locals i va ser llavors quan van decidir substituir o modificar els noms de nombroses localitats. En gran part, aquests canvis es van dur a terme amb la intenció d’eliminar la presència de referències religioses en els mateixos i es van simplificar o, sovint, es van incorporar altres elements lligats amb la realitat històrica o geogràfica de cada indret.
Al Baix Empordà, van ser sis els municipis que van veure modificat el seu topònim durant els anys que va durar la guerra.
Sant Sadurní de l’Heura (aquells anys, conegut només com a Sant Sadurní) va veure eliminada la referència religiosa del seu nom i es va optar per la simplificació del mateix, convertint-se en Sadurní de l’Heura. És un procés similar al que va viure Sant Feliu de Guíxols però, en aquest cas, també es va suprimir el nom del sant al que feia referència el nom, quedant només com a Guíxols.
Arxiu Nacional de CatalunyaArxiu Nacional de Catalunya
Calonge, també conegut com Calonge de les Gavarres, és l’únic dels sis municipis que no tenia cap component religiós en el seu nom. Així i tot, es va canviar per Calonge de la Costa Brava.
Arxiu Nacional de Catalunya
En el cas de Santa Cristina d’Aro, l’administració local va anar un pas més enllà i, a banda d’eliminar la referència religiosa, també va incorporar un element hidrogràfic propi del territori, com és el riu. Així, va passar a anomenar-se Riudaura d’Aro.
Arxiu Nacional de Catalunya
I, per últim, dos municipis que en l’actualitat no són reconeguts com a tal després de perdre la independència en els anys posteriors. Es tracta de Sant Antoni de Calonge (en aquells anys, conegut com a Sant Antoni de Mar) i Sant Joan de Palamós. Ambdós municipis van veure un canvi substancial del seu topònim. En el primer cas, de Sant Antoni, es va optar per incorporar un element geogràfic i el municipi es va passar a dir Llevantí de Mar. En canvi, l’Ajuntament de Sant Joan va decidir introduir una referència històrica com a nou nom del municipi, que es va convertir en Vilarromà.
Arxiu Nacional de CatalunyaArxiu Nacional de CatalunyaArxiu Nacional de Catalunya
Així i tot, aquests canvis van ser efímers, perquè quan el bàndol franquista va guanyar i es va instaurar la dictadura, es van recuperar els elements religiosos i es van castellanitzar els noms. Aquests sis municipis, a partir del 1939, es van passar a dir San Sadurní de la Heura, Calonge, San Juan de Palamós (registrat com a municipi fins al 1942, quan va perdre la independència), San Antonio de Calonge (en aquest cas, va perdre la independència el mateix any que va acabar la guerra i va esdevenir un barri o pedanía), Santa Cristina de Aro i San Feliu de Guixols.
Durant el període d’entre el 1937 i el 1939, en el conjunt de les comarques gironines destaquen els canvis de topònim de Costa-roja del Terri (Sant Julià de Ramis), Empori (Sant Pere Pescador), Fonts de Sacalm (Sant Hilari Sacalm), Vellmartí (Sant Martí Vell), Pla de Ter (Santa Eugènia de Ter, actual barri de Girona) o laVall de Gallegans (Sant Daniel, també barri de la capital gironina).
El projecte Rossinyol de la Universitat de Girona (UdG) de mentoria social ha superat les 2.000 parelles d’alumnes de primària i estudiants universitaris des que es va implementar el 2006. Es tracta d’una iniciativa que connecta estudiants de la UdG amb joves en situació de vulnerabilitat social per ajudar-los en la inclusió, l’autonomia personal i el coneixement del territori. Els estudiants poden presentar-se de forma voluntària per fer de mentors i queden de forma periòdica amb alumnes de primària per tal de parlar, conèixer el català i la seva cultura i també visitar museus o altres equipaments culturals. Aquest curs acadèmic hi ha 382 inscrits per a fer de mentors en 20 municipis de la demarcació gironina.
Will Gómez va començar a estudiar Dret a la Universitat de Girona l’any 2016. Un curs més tard, el setembre del 2017 li van proposar l’oportunitat de ser un dels mentors del projecte Rossinyol que va estrenar la universitat el 2006. Això li va fer recordar que quan ell era petit, l’any 2008, va participar en el projecte com a mentorat a l’institut de la Bisbal d’Empordà.
Will recorda «la il·lusió» que va sentir quan li van proposar l’oportunitat de participar-hi com a infant. «Em van dir que podria conèixer llocs, espais, entendre la cultura catalana…», explica l’exalumne de la UdG. «El projecte és molt satisfactori, ajuda a molta gent que arriba de fora i que volen integrar-se», detalla Gómez.
Per això no va dubtar ni un moment d’apuntar-se a l’experiència com a estudiant de la universitat, però en aquesta ocasió des de l’altre costat del projecte, com a mentor. Una vegada li van assignar un menor d’edat, Will Gómez va aprofitar per portar-lo a museus, van fer excursions en bicicleta o fins i tot van anar a Port Aventura. «L’experiència ha estat molt bona», recorda l’exestudiant gairebé una dècada després d’haver-hi participat.
Ell és una de les 2.000 parelles que ha tingut el projecte Rossinyol a la Universitat de Girona des que va arrencar el 2006. Cristina Marcosian és una altra exestudiant de la universitat que va apostar per participar en el projecte. Ella recorda que quan feia sisè de primària «amb prou feines parlava castellà i de català, ni un borrall». Quan la tutora de l’escola li va proposar unir-s’hi, no va dubtar ni un minut.
Ara, la Cristina assegura que la va ajudar a «obrir-se amb la gent i ser com soc ara». L’enginyera química assegura que li encanta parlar i socialitzar amb la gent, un tret que assegura haver extret del Rossinyol. Una vegada a la universitat, va rebre la proposta de ser mentora del projecte i allò li va despertar la memòria. «Vaig pensar que jo també volia ajudar com havien fet amb mi», afirma l’enginyera. L’experiència va resultar ser beneficiosa per les dues parts. En el seu cas, li va tocar fer de mentora d’un alumne de primària d’una cultura diferent de la seva. Això va permetre «conèixer els seus costums, la seva religió…». Per la seva banda, Cristina va aprofitar per explicar les tradicions culturals catalanes.
Aprendre el català
Manvir Kaur va arribar de l’Índia quan feia sisè de primària. En el seu cas, tampoc coneixia l’idioma i des de l’escola li van proposar unir-se a la mentoria social. Kaur assegura que era una noia «molt tancada i reservada» i el fet de parlar amb una estudiant de la UdG li va permetre ser més social i «aprendre el català i fer-lo servir amb els amics».
Per això, quan Kaur va rebre la proposta de ser mentora mentre estudiava Dret a la UdG va acceptar-ho. «Volia ajudar algú tímid com jo a obrir-se, aprendre el català i conèixer el territori», detalla l’estudiant. Manvir Kaur detalla que quan va començar, la seva mentorada «deia que preferia no parlar en català perquè no el dominava i ara ja m’obre per WhatsApp en aquesta llengua». A més, assegura que està «fent moltes amigues» que li permetrà integrar-se més en l’escola i, amb això, es dona per satisfeta.
Precisament, l’aprenentatge del català és una de les potes més importants que té el projecte Rossinyol, tal com detalla el rector de la UdG. Josep Calbó recorda que arran de l’èxit que va tenir l’arribada d’aquesta mentoria social va permetre «estendre’l a tot el país». A més, remarca la importància que té per a la comunitat universitària, ja que reforça el paper de vincle amb el territori i dona als estudiants unes ‘soft skills’ que cada dia es valoren més positivament en els currículums dels estudiants quan van a buscar feina.
En una entrevista al Supermatí, la presidenta de l’Associació de Veïns de Vilartagues, Cristina Vidal, ha presentat la quarta edició de la Fira d’Abril, que se celebra aquest cap de setmana al Guíxols Arena de Sant Feliu de Guíxols. Segons Vidal, “consisteix en tres dies, un cap de setmana molt complet”, amb propostes per a tots els públics. L’esdeveniment combina música en directe, espectacles de ball, concursos i una àmplia oferta gastronòmica.
La fira inclou concerts, exhibicions de dansa i concursos de vestits flamencs, tant per a adults com per a infants. També hi ha espais pensats per als més petits, fet que la converteix en una proposta familiar. A més, l’entrada és gratuïta, un fet que facilita la participació de públic de tot el territori. Cada any augmenta l’assistència de visitants d’altres municipis, consolidant la fira com un esdeveniment comarcal.
La iniciativa neix de la presència històrica de població d’origen andalús al barri de Vilartagues. La fira vol recuperar aquestes arrels i compartir-les amb el conjunt de la ciutadania. Tot i això, l’esdeveniment ha evolucionat cap a una proposta integradora. “És una mescla”, explica Vidal, amb participació de persones de diferents orígens que s’impliquen en les activitats, inclòs el vestuari tradicional.
Un dels elements centrals és la gastronomia, amb tapes típiques com el pescaito frito o la carn a la brasa. L’oferta permet tant fer un mos com gaudir d’un àpat complet, amb opcions també per a persones amb necessitats alimentàries específiques. El dissabte a la tarda es concentra un dels moments més esperats: el concurs de vestits flamencs, que enguany incorpora categoria infantil per primera vegada.
Després de quatre edicions, la Fira d’Abril s’ha consolidat com una cita destacada a Sant Feliu de Guíxols. “No pensàvem que s’agafés tan bé”, reconeix Vidal, que destaca el creixement progressiu de participació.
L’organització al Guíxols Arena facilita l’accés i garanteix un espai ampli i segur, amb serveis i aparcament. La presidenta de l’associació anima tothom a participar-hi: “Si no ho han vist mai, que vinguin i ho gaudeixin”.
L’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà tanca el pressupost del 2025 amb resultat positiu i consolida una gestió financera sòlida, segons la liquidació aprovada per decret d’alcaldia. Els comptes presenten un superàvit de més de dos-cents mil euros, fet que confirma que el consistori ha ingressat més del que ha gastat durant l’exercici.
A més, l’Ajuntament manté un estalvi net positiu, indicador que reflecteix una bona salut econòmica malgrat un any amb inversions destacades. Durant el 2025, el consistori impulsa inversions per valor de prop d’un milió i mig d’euros, destinades principalment a espais públics, instal·lacions esportives i equipaments com el geriàtric.
Una part molt important d’aquestes inversions es finança amb recursos propis, fet que permet mantenir la capacitat inversora sense incrementar el deute municipal. En paral·lel, el nivell d’endeutament municipal continua a la baixa i se situa clarament per sota dels límits legals, cosa que dona marge per afrontar futurs projectes. Aquesta tendència confirma una reducció sostinguda del deute durant els darrers anys, tot i l’augment de la inversió pública.
D’altra banda, el consistori millora de manera notable la capacitat de recaptació, amb una reducció significativa dels diners pendents de cobrament. Aquesta millora s’explica, en part, per la gestió del servei a través de l’organisme de la Diputació de Girona encarregat de la recaptació, que ha augmentat l’eficiència.
De cara al 2026, l’Ajuntament preveu noves inversions superiors als tres milions d’euros, amb projectes com equipaments esportius, millores en el subministrament d’aigua i actuacions d’eficiència energètica. Amb aquest escenari, el municipi afronta el futur amb una posició financera reforçada i amb capacitat per continuar desenvolupant projectes estratègics.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.