Carmen Maria Marugan: «La digitalització de l’Arxiu permet que investigadors d’arreu del mon hi puguin accedir»

Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Carmen Maria Marugan: "La digitalització de l'Arxiu permet que investigadors d'arreu del mon hi puguin accedir"
Loading
/

Avui l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà celebra el seu 40è aniversari amb les persones que han format part de l’arxiu durant la seva trajectòria. L’acte es farà a les 8 del vespre al Teatre Municipal de la Bisbal i per parlar de la celebració, al Supermatí d’ahir ens va visitar la directora de l’Arxiu Comarcal, Carmen Maria Marugan.

La festa d’aquest vespre dona tret de sortida a les activitats commemoratives que duraran tot l’any. Fa quatre dècades que l’arxiu dona servei als ciutadans i col·labora amb els altres arxius del territori. «És un treball en equip continu», va explicar Marugan.

L’Arxiu Comarcal fa una feina molt important dins el territori. D’una banda, dona servei a la mateixa administració de la Generalitat de la comarca, però també té la funció d’arxiu municipal i preserva el patrimoni documental dels petits municipis que no tenen un arxiu propi.

Fa temps que el món digital ha arribat als arxius i això permet que molts documents es puguin consultar en línia. «Ja tenim més de 300.000 imatges penjades en línia», però es preveu que l’experiència digital vagi augmentant amb el temps.

De fet, Marugan va afegir que la gran majoria d’usuaris són digitals, la gent ja no es desplaça tan físicament i fa que l’assessorament humà no sigui tan acurat. «En línia tu has de saber molt bé què busques. Si tu no ho pots trobar a l’arxiu, és aquí on nosaltres et podem ajudar». Tot i això, la digitalització permet que investigadors d’arreu del món puguin fer consultes del patrimoni de l’arxiu.

La Generalitat multa quatre grans tenidors amb 393.000 euros per no oferir lloguer social a les comarques gironines

privat:-sant-feliu-de-guixols-declarat-“area-de-mercat-d’habitatge-tens”-en-la-llei-de-contencio-del-preu-dels-lloguers Baix Empordà

La Generalitat ha imposat setze multes a quatre grans tenidors per no oferir lloguer social a famílies en risc d’exclusió de les comarques gironines. Les sancions, que ha tramitat l’Agència Catalana del Consum, sumen un import global de 393.000 euros. Els expedients que s’han resolt fan referència a casos de Banyoles, la Bisbal d’Empordà, Celrà, Lloret de Mar, Palamós, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Santa Coloma de Farners i Vidreres. Cada multa arriba fins als 30.000 euros.

A banda d’aquests expedients, però, la Generalitat n’ha obert molts més -en concret, 117- per incomplir l’obligació que marca la llei per afrontar l’emergència en habitatge. Lloret de Mar, Sant Feliu de Guíxols i Salt són els que més n’acumulen.

Les sancions a grans tenidors per no oferir lloguer social s’han tramitat per mitjà de l’Agència Catalana del Consum. Les dades s’extreuen del balanç del primer any del programa de reforç per vetllar que es compleixin les obligacions previstes a la Llei 1/2022, que inclou mesures per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge. Per vetllar per aquest compliment, de fet, Consum ha reforçat la seva plantilla amb dinou professionals.

A la vegueria de Girona, després que s’aixequés la suspensió cautelar de l’article 5 de la Llei 24/2015 de mesures per afrontar l’emergència en habitatge, Consum ha obert fins a 117 expedients per incomplir l’obligació d’oferir lloguer social. Per municipis, els que més n’acumulen són Lloret de Mar (divuit), Sant Feliu de Guíxols (disset) i Salt (onze).

El llistat, però, inclou fins a 30 municipis diferents de la demarcació. Entre aquests, també destaquen Banyoles i Blanes (amb vuit casos a cadascun), Figueres (sis), Girona i la Bisbal d’Empordà (cinc) o Caldes de Malavella, Maçanet de la Selva, Palamós i Vidreres (quatre). També hi ha municipis petits com Avinyonet de Puigventós, les Planes d’Hostoles, Porqueres o Pals.

Fins a 30.000 euros

Dels expedients oberts, Consum ja n’ha resolt setze, que han acabat amb multes de fins a 30.000 euros. Fan referència a quatre grans tenidors i l’import global de les sancions que els ha imposat la Generalitat -i que es tipifiquen com a greus- puja fins a gairebé els 400.000 euros.

En aquest cas, els municipis on es troben els habitatges són Sant Feliu de Guíxols (cinc casos); Banyoles, la Bisbal d’Empordà i Celrà (dos casos cadascun) i Lloret de Mar, Palamós, Pals, Santa Coloma de Farners i Vidreres (un cas cadascun).

246 multes i 6 MEUR

Pel que fa als grans tenidors, l’Agència ha obert fins ara 1.242 expedients a aquestes empreses immobiliàries per incomplir l’obligació legal d’oferir lloguer social. A més, la Generalitat ha detectat que dos d’aquests grans tenidors arriben a acumular fins al 52% dels expedients que s’han incoat. Dels expedients sancionadors, ja n’hi ha 246 que han acabat en sanció i que sumen un import global de 6,07 milions d’euros (MEUR).

La normativa estableix que les persones físiques o jurídiques considerades grans tenidors han d’oferir un lloguer social abans d’interposar qualsevol demanda d’execució hipotecària o desnonament –o bé abans d’adquirir un habitatge fruit d’acord de compensació o dació en pagament–, quan la unitat de convivència d’un habitatge es troba en situació de risc d’exclusió residencial, d’acord amb el nivell d’ingressos previst en la Llei 24/2015.

A més, la Llei 1/2022 del 3 de març amplia aquesta protecció a tots els ocupants d’habitatges sense títol jurídic habilitant, ja sigui per venciment del seu contracte d’arrendament, per haver patit un procés de reclamació d’un deute hipotecari o per haver ocupat un habitatge buit d’una entitat financera o fons d’inversió.

Així mateix, la normativa vigent estableix l’obligació de fer constar la informació relativa a l’índex de referència de preus de lloguer d’habitatges, tant a les ofertes d’arrendament com al contingut dels contractes.

Palafrugell tanca la liquidació del pressupost de 2023 amb un romanent de més de 6 MEUR

privat:-l’ajuntament-de-palafrugell-tanca-la-liquidacio-del-pressupost-2023-amb-un-romanent-disponible-superior-als-6-milions-d’euros
Privat: L’Ajuntament de Palafrugell tanca la liquidació del pressupost 2023 amb un romanent disponible superior als 6 milions d’euros

L’Ajuntament de Palafrugell ha tancat la liquidació del pressupost del 2023 amb un romanent superior als 6 milions d’euros. Aquest estalvi permetrà al consistori executar projectes addicionals als pressupostats inicialment.

En referència a les inversions, el consistori ha tancat l’exercici de 2023 amb una execució del 60% de les que es preveien durant l’any passat i que s’executaran o acabaran al llarg d’aquest 2024, sobretot gràcies a les aportacions dels fons Next Generation. Al mateix temps, s’han pogut executar despeses importants com l’ampliació de l’Avinguda Espanya, amb 1.800.000 euros; el parc territorial amb 737.000 euros, l’adquisició del nou enllumenat de Nadal, amb 202.000 euros; o la nova museografia del Museu del Suro, amb 118.000 euros.

La liquidació del pressupost també ha permès mantenir el deute viu del consistori que al tancament de l’exercici del 2023 s’ha situat al 17,68%, fet que mostra el bon estat econòmic del consistori. Una xifra que el govern municipal confia en anar rebaixant de cara al futur gràcies al romanent que s’ha generat i que, tal com estableix la normativa vigent, es pot destinar a la reducció del deute municipal.

Aquesta gestió econòmica permetrà afrontar operacions importants com pot ser el futur contracte pel servei d’escombraries o la nova aposta per a l’Oficina d’Habitatge i els reptes de caire social que té el consistori, sense la necessitat d’augmentar un endeutament que es troba per sota del 75% de topall que fixa la normativa estatal. A més, la gestió econòmica municipal permet mantenir una important la línia d’inversions aquests darrers exercicis per continuar millorant i transformant el municipi.

L’alcalde de Palafrugell, Juli Fernández, posa en relleu els sis milions de romanent amb què s’ha tancat el pressupost del 2023, “amb els quals intentarem afrontar projectes que no estaven inicialment en el pressupost, com poden ser la reforma dels Ametllers; l’ampliació de l’Àrea d’Acció Social o un pla de xoc per a la millora de carrers i voreres de determinats barris”.

La Fundació FC Barcelona i la Fundació Jordi Comas impulsen un campus d’ocupabilitat per a joves extutelats en hoteleria i restauració

municipi Platja D'aro
Pla general d'una terrassa de Platja d'Aro aquest diumenge 9 de maig de 2021. (Horitzontal)

La Fundació FC Barcelona, de manera conjunta amb la Fundació La Caixa i la Fundació Jordi Comas Matamala, organitza del 3 al 8 de març a Platja d’Aro un campus formatiu en hoteleria i restauració destinat a persones joves que han perdut la tutela de l’Administració en complir la majoria d’edat i que necessiten formació i suport per trobar feina i emancipar-se.

Seran 16 joves extutelats procedents de diferents punts de Catalunya els que rebran formació intensiva i pràctica en un entorn real de feines relacionades amb l’hoteleria i la restauració, on se’ls formarà com a ajudants de cuina, servei de sala, neteja, jardineria i manteniment d’instal·lacions. La Fundació FC Barcelona organitza aquest campus juntament amb la Fundació Jordi Comas Matamala. També hi col·laboren l’Ajuntament de Platja d’Aro, l’Institut Baix Empordà, de Palafrugell i Bustins Jeans.

Aquest campus d’ocupabilitat forma part del projecte d’inserció sociolaboral Joves Futur+, impulsat per la Fundació FC Barcelona en col·laboració amb la Fundació la Caixa i que està dirigit a persones joves extutelades. Té com a objectiu afavorir la seva inclusió sociolaboral a través d’un acompanyament integral i individualitzat, que faciliti una emancipació plena, perquè puguin optar a un futur digne. L’objectiu del campus és que aquests joves rebin una formació intensiva, que serveixi per entendre com funciona una empresa del sector hoteler, adquireixin hàbits de feina i, al mateix temps, puguin posar a prova les seves habilitats  de cara a una possible opció d’ocupabilitat en aquest sector.

Durant els cinc dies que duri el campus es faran diversos tallers formatius teòrics i pràctics en àrees com la jardineria, el manteniment, la cuina, la pastisseria, el servei de sala i la neteja. També es visitaran diverses empreses per conèixer altres entorns laborals i es realitzaran activitats ludicoesportives i de coneixement del municipi.

Alguns d’aquests joves ja participen en la segona edició del projecte Joves Futur + i d’altres començaran a partir de la realització d’aquest campus. El compromís de la Fundació Jordi Comas i l’empresa hotelera col·laboradora és el de valorar la possible incorporació de joves participants a partir de l’interès i l’aptitud mostrats durant la realització del campus.

Supermatí – 1 març 2024

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 1 març 2024
Loading
/

El CH Palafrugell vol aprofitar una jornada que li pot ser propícia

I és que els palafrugellencs juguen a la seva pista contra el Club Patí Congrés, amb l’objectiu clar d’aconseguir els tres punts.

Els de La Sagrera són setens, i no seran un rival fàcil, però cal assegurar la victòria a casa.

A més, els blanc-i-negres estaran molt pendents del partit que el Lloret ha de disputar a la pista del líder.

Els lloretencs visiten el Lleidanet Alpicat, que a priori serà el favorit del duel.

En funció de com vagin els dos partits, els palafrugellencs podrien eixugar els tres punts d’avantatge que té el Lloret a la classificació.