El Baix Empordà se situa entre les comarques on més creix el nombre de pensionistes

Envelliment gent gran persones

El Baix Empordà va registrar un augment del 2,3% en el nombre de pensionistes durant el 2025. Segons les dades publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya, és el tercer increment més elevat del país.

Només van superar la comarca Osona, amb un creixement del 2,8%, i la Cerdanya, amb un 2,7%. El Baix Empordà se situa així al capdavant de Catalunya pel que fa a l’augment de persones que perceben una pensió.

Les dades també reflecteixen diferències importants entre les comarques gironines. La Cerdanya, tot i registrar un dels increments més elevats, és la comarca catalana amb una proporció més baixa de pensionistes. Els beneficiaris d’una pensió representen el 15% de la població.

L’Alt Empordà també es troba entre les comarques amb menys pes de pensionistes. En aquest cas, representen el 16,1% dels habitants.

En canvi, el Ripollès figura entre les comarques amb una població més envellida. Els pensionistes representen el 27,5% del total d’habitants. Això significa que més d’una de cada quatre persones rep una pensió.

En el conjunt de Catalunya, el nombre de pensionistes va arribar a 1.574.057 persones al tancament del 2025. La xifra representa un augment de l’1% respecte de l’any anterior. Tot i aquest creixement, el pes dels pensionistes sobre la població catalana va baixar lleugerament fins al 19,4%.

Pel que fa als imports, la pensió mitjana mensual a Catalunya es va situar en 1.575 euros, un 4,4% més que un any abans. A més, un de cada quatre pensionistes catalans percep més de 2.000 euros mensuals.

La Cantada d’Havaneres de Calella estrena una cantadeta infantil per apropar el gènere als més joves

La Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell ampliarà enguany la seva programació amb una nova proposta pensada per als més joves. Es tracta d’una cantadeta infantil que se celebrarà el divendres 3 de juliol a les 8 del vespre al passeig del Canadell.

L’activitat reunirà alumnes de les escoles Barceló i Matas, Pi Verd i Vedruna de Palafrugell, així com de l’escola L’Olivar Vell d’Esclanyà. Els participants interpretaran algunes de les havaneres més conegudes del repertori tradicional en un concert obert a tota la ciutadania.

La iniciativa s’emmarca en la nova etapa de la Cantada, que aquest any estrena la direcció artística de Meritxell Pastor Ribas. Un dels objectius és reforçar la presència de les havaneres més enllà de la cita principal i acostar aquest patrimoni musical als infants i als joves.

El concert proposarà un recorregut per cançons vinculades al mar, els records i els retrobaments. La direcció anirà a càrrec de la mestra Bet Mestre, impulsora del projecte, mentre que l’acompanyament musical serà del guitarrista Jan Frigola.

L’activitat compta amb el suport de la Fundació Ernest Morató, una entitat de referència en la preservació i divulgació de les havaneres. La col·laboració busca reforçar el vincle entre el món educatiu i una tradició musical estretament lligada a Calella de Palafrugell.

La cantadeta formarà part del cap de setmana de la 59a Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell, que tindrà lloc el dissabte 4 de juliol a dos quarts d’onze de la nit a la platja del Port Bo. Hi actuaran els grups Els Cremats, Ultramar, Port-Bo i Arjau.

La programació començarà el mateix divendres amb la projecció del documental Calella de Palafrugell i les havaneres, del director Pol Álvaro, i es tancarà el diumenge 5 de juliol amb un concert d’Els Amics de les Arts a la platja del Port Bo dins del festival ÍTACA.

La Guàrdia Civil suprimeix la unitat d’activitats subaquàtiques de la Costa Brava i provoca el malestar dels alcaldes

Guàrdia Civil l'Estartit

El Ministeri de l’Interior ha decidit suprimir el Grup Especialista d’Activitats Subaquàtiques (GEAS) de la Guàrdia Civil de l’Estartit i que donava servei a tota la Costa Brava, segons ha avançat El País i ha pogut confirmar l’ACN. Una decisió que ha generat malestar entre els alcaldes de la zona, ja que es tracta d’una unitat que feia gairebé tres dècades que estava establerta en aquest nucli que pertany a Torroella de Montgrí. Ara, els GEAS centralitzaran tot el servei des de Barcelona, una decisió que no convenç els ajuntaments de la zona. En aquest sentit, l’alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí, va enviar una carta a la directora de la Guàrdia Civil, Mercedes González, queixant-se de la supressió del servei.

Colomí assenyala que els GEAS fan una tasca «molt important» tant de rescat com de vigilància i prevenció. Així, el batlle destaca que els efectius passen habitualment pels clubs de submarinisme de la localitat a explicar consells i recomanacions.

Cal tenir en compte que la zona de l’Estartit és un dels municipis que compta amb més empreses dedicades a les activitats recreatives relacionades amb el busseig, amb les Illes Medes com a principal atractiu de la zona. De fet, el nombre d’immersions que es fan a l’estiu en aquest espai és un dels més importants de Catalunya.

Colomí, a més, recorda que el de l’Estartit és un port «estratègic» del litoral gironí, perquè es troba al centre de la Costa Brava que, a més, té una «idiosincràsia especial» per les seves cales i penya-segats. Colomí no veu clar que, en cas de necessitat, la resposta pugui ser la mateixa que la que es pot donar ara «si han de venir de Barcelona».

A banda, l’alcalde destaca la feina que fan els guàrdies civils a l’hora de preservar el patrimoni de la zona i també per evitar el furt de corall del fons marí. A banda de Torroella, també hi ha hagut altres ajuntaments costaners que s’han mostrat en contra de la retirada dels efectius de la base de la Costa Brava.

Actualment, a l’Estartit hi ha dos efectius dels GEAS a l’Estartit. El cos va començar a operar a la base del Baix Empordà l’octubre de 1998.

Els jutjats gironins reben cada dia quatre sol·licituds de particulars ofegats pels deutes que es declaren insolvents

Els jutjats mercantils de Girona reben cada dia de mitjana quatre sol·licituds de particulars ofegats pels deutes que no han vist cap més sortida que declarar-se insolvents. Segons recullen les dades que periòdicament publica el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), entre gener i març a la demarcació s’han presentat 396 concursos de creditors. I d’aquests, la immensa majoria (367) els han sol·licitat particulars. En relació amb el primer trimestre del 2025, són un 8% més. L’estadística del CGPJ, que mesura l’impacte de la crisi als jutjats, també recull que entre gener i març a la demarcació s’han executat 260 desnonaments; més de la meitat, per impagaments del lloguer. En aquest cas, la xifra és lleugerament inferior a la del 2025.

L’augment d’insolvències presentades per particulars, que ja fa trimestres que s’arrossega, és conseqüència de la reforma de l’anomenada Llei de la Segona Oportunitat. Els canvis, que van entrar en vigor a finals del 2022, simplificaven el procés perquè aquelles persones ofegades pels deutes puguin trobar una sortida, que passa o bé per l’exoneració o bé per una cancel·lació parcial (mitjançant un pla de pagaments).

La llei permet liquidar un deute que no superi els 5 MEUR, sempre que es vagi actuar de bona fe i no s’enganyés els creditors en el moment de demanar el crèdit. La reforma, que també agilitza el procés -directament, es va a fase judicial- s’ha traduït en un increment dels casos al llarg dels darrers anys.

I aquest 2026, segons recullen les dades del CGPJ, de moment no queda al marge d’aquest augment. L’estadística que periòdicament publica el Consell -les últimes dades són del primer trimestre- serveix de termòmetre per mesurar de quina manera les dificultats econòmiques impacten damunt el sistema judicial.

Entre gener i març, a les comarques gironines s’han presentat 396 concursos de creditors. Són un 5% en comparació amb el mateix trimestre del 2025 (quan la xifra va ser de 377).

De totes aquestes insolvències, la immensa majoria -de fet, nou de cada deu- les han presentades particulars. En concret, fins a 367 casos fan referència a gironins que han decidit acollir-se a la Llei de la Segona Oportunitat. La xifra representa un increment del 8,5% en comparació amb el mateix període de l’any passat (quan van ser-ne 338).

D’altra banda, entre gener i març hi ha hagut 29 empreses i autònoms que s’han vist abocats a fer suspensió de pagaments i anar a concurs. D’aquests 23 corresponen a societats, i els altres sis els han presentat empresaris a títol individual.

Els desnonaments baixen lleugerament

L’estadística del CGPJ també recull com, durant el primer trimestre, els desnonaments han baixat lleugerament. I això, tot i que el Congrés va tombar l’anomenat escut social, que n’allargava la moratòria fins a finals d’any per a les famílies vulnerables.

A les comarques gironines, entre gener i març s’han executat 260 desnonaments (l’any passat, van ser-ne 272). És a dir que, de mitjana, cada dia se’n porten a terme gairebé tres. Més de la meitat d’aquests llançaments -en concret, 153- han estat per impagaments del lloguer. És a dir, particulars i famílies, però també negocis, que no han pogut afrontar les rendes mensuals.

Dins el llistat, també hi ha 50 casos que fan referència a execucions hipotecàries. I els altres 57 restants s’emmarquen dins d’altres casuístiques. D’altra banda, i també en matèria d’habitatge, les dades del CGPJ recullen com durant el primer trimestre els jutjats han rebut 21 denúncies per ocupacions d’immobles. En aquest cas, la xifra fa referència a aquelles demandes que han tirat endavant tant propietaris privats com ajuntaments que tenen pisos socials (no s’hi recullen les dels bancs).

Acomiadaments i reclamacions

Per últim, l’estadística del CGPJ també serveix per veure com les dificultats derivades de la situació econòmica impacten damunt el món laboral. En aquest cas, a través de les dades dels jutjats socials. Durant el primer trimestre, els que hi ha a la demarcació han rebut 569 demandes per acomiadaments (l’any passat, van ser-ne 553).

En paral·lel, el primer trimestre del 2026 també s’han presentat 267 demandes per reclamació de quantitats. En aquest cas, la xifra es troba lleugerament per sota la de l’any passat (quan van ser-ne 298).

Joan Carles Casanovas: «Enguany fa 90 anys de la posada en marxa de la Taverna del Mar com a restaurant»

En una entrevista de Ràdio Capital amb el suport de BSF Bugaderia i Renting, Joan Carles Casanovas, director general de la Taverna del Mar i de l’Hostal de La Gavina, ha repassat la trajectòria d’un dels establiments més icònics de la Costa Brava. Aquest 2026, la Taverna del Mar celebra 90 anys des que va servir el seu primer àpat, una efemèride que confirma el seu paper destacat dins la història turística i gastronòmica de S’Agaró.

Una història vinculada als orígens de S’Agaró

La història de la Taverna del Mar es remunta als anys vint, quan la família Ensesa va adquirir els històrics banys de S’Agaró. Inicialment, l’espai va néixer per oferir servei als banyistes que freqüentaven la platja de Sant Pol.

Amb els anys, aquell petit servei de bar es va convertir en restaurant i, finalment, el 1936 es va inaugurar la Taverna del Mar tal com es coneix avui. Tot i que l’esclat de la Guerra Civil va obligar a tancar l’endemà mateix de la inauguració, l’establiment va reobrir posteriorment i ha mantingut la seva activitat fins a l’actualitat.

Cuina marinera davant del mar

Situada pràcticament sobre la sorra, la Taverna del Mar ha fet de la cuina mediterrània i marinera la seva principal senya d’identitat.

Casanovas explica que l’objectiu és oferir el millor producte possible, amb peix i marisc fresc que arriba diàriament al restaurant. La carta evoluciona segons la temporada, però sempre manté el mar com a fil conductor.

Cada dia, els clients poden veure una selecció de peixos i mariscs exposats abans d’escollir què volen degustar.

Un espai amb història i glamour

La vinculació de S’Agaró amb el cinema internacional també forma part de la història de la Taverna. Durant les dècades dels cinquanta i seixanta, nombroses produccions cinematogràfiques van escollir aquest entorn com a escenari.

Figures com Frank Sinatra, Ava Gardner, Elizabeth Taylor o John Wayne van passar per aquest establiment, convertint-lo en un punt de trobada habitual de personalitats internacionals.

Producte local i col·laboració amb el territori

La filosofia de la Taverna del Mar passa per treballar amb productors i empreses de proximitat. Des de la gastronomia fins als serveis complementaris, l’objectiu és mantenir un nivell d’exigència elevat i una relació estreta amb el territori.

Aquesta aposta pel detall també es reflecteix en l’experiència global del client, des de la taula fins a l’atenció personalitzada.

Una temporada que comença abans

Segons Casanovas, la desestacionalització és una realitat cada vegada més evident. La temporada alta ja no comença per Sant Joan, sinó diverses setmanes abans.

A més, la Taverna manté una clientela molt fidel. Aproximadament un 40% dels clients són repetidors que tornen cada any i que han convertit aquest espai en una tradició personal i familiar.

El Parc Natural del Montgrí i les illes Medes inicia un estudi pioner per catalogar les coves submergides del litoral

El Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter ha iniciat un estudi pioner per catalogar les coves submergides i semisubmergides situades entre l’Escala i les illes Medes. L’objectiu és disposar d’una base de dades completa que permeti conèixer millor aquests espais i millorar-ne la protecció.

Actualment hi ha 34 cavitats catalogades dins l’àmbit del parc natural. Tot i això, el coneixement dels especialistes i dels professionals del territori apunta que n’hi podria haver prop d’una quarantena més que encara no formen part de cap registre oficial.

L’estudi, que s’ha començat a desenvolupar aquesta primavera, inclourà una fitxa tècnica de cada cova. La documentació recollirà dades com la ubicació, la profunditat, les dimensions, la temperatura de l’aigua, la presència de cambres d’aire i els valors geològics i biològics més destacats.

A més, les cavitats es classificaran segons el grau de dificultat d’accés. Aquesta informació servirà per regular millor la pràctica del busseig i identificar els espais més sensibles des del punt de vista ambiental.

El projecte compta amb la col·laboració de la Unitat Subaquàtica dels Mossos d’Esquadra, que aporta coneixements especialitzats en seguretat dins d’espais confinats, i del centre d’immersió Xaloc de l’Estartit, que facilita suport logístic i el coneixement acumulat sobre les coves de la zona.

Des del parc natural destaquen que aquesta col·laboració permet integrar criteris de conservació i de seguretat en una mateixa eina de treball. També consideren que la participació del sector del busseig afavorirà la futura difusió dels resultats entre els usuaris d’aquests espais.

La informació obtinguda es convertirà en una eina de referència per a la gestió del litoral i per al seguiment d’un dels ecosistemes marins menys estudiats de la Mediterrània catalana.

El Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter ha destinat 18.000 euros a aquest projecte.