/
RSS Feed
El Terracotta Museu explora la faceta de ceramista del fotògraf Emili Casas amb una exposició
El Terracotta Museu se suma a la celebració dels 40 anys de l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà amb una exposició de petit format dedicada a la faceta de ceramista del fotògraf local Emili Casas Masbernat (1879-1951). La mostra, titulada ‘Emili Casas. La ceràmica del fotògraf’, es podrà visitar fins a principis del 2025 a l’espai El Forn de l’equipament com a part dels actes de commemoració del 40è aniversari de l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà (ACBE). La inauguració es farà aquest diumenge 17 de març a les 12:30 h amb una visita comentada a càrrec del comissari de la mostra, Xavier Rocas.
El febrer de 1983, justament un any abans de la inauguració de l’ACBE, en aquell moment Arxiu Històric Comarcal de la Bisbal d’Empordà, Enric Casas i Coll va donar un destacat fons artístic i documental del seu pare, Emili Casas Masbernat, al Departament de Cultura de la Generalitat. Aquesta donació, amb gairebé 17.000 negatius, és un dels fons particulars més importants que ha entrat a l’arxiu i va ser en aquell moment un dels pilars fundacionals del nou equipament.
El gran gruix de la donació és el fons fotogràfic realitzat durant la seva activitat professional entre el 1906 i el 1951, i que va continuar posteriorment el seu fill fins al 1970. Tot i això, fruit de les inquietuds i aptituds per les belles arts de Emili Casas (també va cultivar altres disciplines artístiques, com ara la pintura, el dibuix, l’escultura o el cartellisme), en la donació es van incorporar més de 150 obres, entre dibuixos, aquarel·les i pintures, catorze escultures ceràmiques, i 51 figures de pessebre.
L’exposició mostra una selecció d’aquestes escultures ceràmiques que es troben al dipòsit del Terracotta Museu. Els seus temes preferits eren el retrat, generalment busts inspirats en personatges populars o animals, així com temes de caràcter social, el treball o la vida quotidiana.
Emili Casas, fotògraf i terrisser
Tot i que Emili Casas Masbernat va néixer l’any 1879 a Girona, el 1892 ja es va establir a la Bisbal, on el seu pare va posar en funcionament una petita fassina d’elaboració i comercialització de destil·lats. El negoci no va tenir gaire recorregut, el 1898 va fer fallida i tot i que la resta de la família es va traslladar a Barcelona, ell va romandre a la Bisbal d’Empordà. Des de jove es va demostrar les seves capacitats artístiques, primer en el dibuix i la pintura, i més endavant en el món de la ceràmica, treballant en el modelatge decoratiu a una de les terrisseries a la zona de l’Aigüeta de la Bisbal.
Als 27 anys va obrir un estudi fotogràfic convertint-se en l’únic professional de la fotografia de la Bisbal, inicialment compaginant-ho amb la feina de la terrisseria. Es converteix en el ‘cronista’ local del primer terç del segle XX, documentant amb imatges la vida i l’atmosfera de l’època: el treball, el mercat, les fires, el comerç; els esdeveniments, les festes, l’oci; les institucions, les associacions, els grups; l’urbanisme, l’arquitectura, l’art. Tot i que la seva carrera professional es va centrar en la fotografia, Emili Casas no va deixar mai d’ocupar el seu temps altres activitats artístiques com el dibuix, la pintura, el cartellisme publicitari i l’escultura ceràmica. Unes peces que solien estar exposades a l’aparador del seu estudi, un espai que renovava contínuament, i que finalment també comercialitzava.
Els Mossos detenen 2 menors d’edat per un robatori violent a Sant Feliu de Guíxols
Els agents de Mossos d’Esquadra van detenir el passat 10 de març dos menors d’edat com a presumptes autors d’un robatori amb violència i intimidació a Sant Feliu de Guíxols. Els fets van succeir el mateix dia 10 de març cap a un quart d’una de la matinada, al carrer del Mall del municipi.
Una dona va aparcar el seu vehicle i va veure com dos individus amb passamuntanyes l’agafaven pel darrere i li posaven una navalla al coll. Després d’amenaçar-la li van sostreure la bossa de mà i van fugir del lloc dels fets. Els agents de Mossos de Sant Feliu de Guíxols, amb el suport de la Policia Local, van iniciar un dispositiu de recerca a la zona per tal de localitzar els autors.
Poc després van localitzar els dos joves que s’ajustaven a la descripció dels autors dels fets. En l’escorcoll els van trobar el telèfon mòbil i dues ulleres de la víctima. Davant les evidències, els agents els van detenir com a presumptes autors d’un robatori violent. Els detinguts van ser lliurats als seus tutors legals i passaran a disposició de la fiscalia de menors quan siguin requerits.
Altres robatoris a comarques gironines
Aquest, però, no ha estat l’únic robatori que s’ha produït al llarg d’aquesta setmana a les comarques gironines. A Girona els Mossos van detenir el passat 9 de març dos homes de 25 anys com a presumptes autors d’un delicte de robatori amb violència i intimidació i un delicte de lesions. Els fets van tenir lloc el mateix dia cap a quarts de vuit del matí a l’avinguda Jaume I, on dos nois, que anaven amb un grup de joves, van agredir a quatre persones amb una defensa extensible i un martell i es van endur la jaqueta d’un d’ells i un telèfon mòbil.
Els Mossos de la comissaria de Girona, juntament amb efectius de la policia municipal, van iniciar ràpidament una cerca mentre les víctimes eren assistides pels serveis sanitaris i traslladades a l’hospital amb ferides lleus. Poca estona més tard, agents dels Mossos i de la Policia municipal van localitzar i detenir dos dels lladres. Els detinguts, que tenen antecedents, van passar el dia 11 de març a disposició judicial davant del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Girona.
Un altre cas es va produir a Figueres, on el 10 de març es va detenir un home de 21 anys com a presumpte autor d’un delicte de robatori amb violència i intimidació i un delicte de lesions. En la mateixa investigació també es va detenir un altre home, de 21 anys, com a presumpte autor d’un delicte d’atemptat contra els agents de l’autoritat.
Els fets es remunten al 5 de març, cap a dos quarts d’onze de la nit, a l’interior d’un tren en direcció a Llançà. En arribar a l’estació, la víctima va voler sortir del comboi, però dos homes li van barrar el pas, el van agredir i li van sostreure la cartera i el telèfon mòbil. En arribar a l’estació de Colera l’home va baixar i va ser atès pels serveis sanitaris. Arran aquest fet es va obrir una investigació per identificar els autors.
El dia 10 de març els agents van localitzar a l’estació de Figueres un dels lladres. Quan el van detenir, juntament amb un altre home que l’acompanyava, van agredir els investigadors. Motiu pel qual van ser detinguts tots dos: un pel robatori violent amb lesions i l’altre com a presumpte autor d’un delicte d’atemptat contra els agents. Els detinguts, amb antecedents policials, van passar el dia 11 de març a disposició del jutjat en funcions de guàrdia de Figueres.
Un mos, un glop – Oli Fontclara
Ens trobem a Fontclara, a la finca d’Oli Fontclara, situada al cor del Baix Empordà, entre Peratallada, Palau-Sator, Ullastret i Pals. En aquests camps hi neix un dels millors ors líquids del país, i podem dir amb tota seguretat que també és un dels millors olis d’Europa: pel seu sabor i pels nombrosos premis que ha rebut a nivell internacional. Avui a Fontclara ens acompanya la Nuri Torrent.
L’energia defraudada a les comarques gironines vinculada a la marihuana equival al consum anual de Pals o Santa Cristina
L’energia defraudada a les comarques gironines vinculada a la marihuana equival al consum anual de Pals o Santa Cristina d’Aro, segons apunta la companyia elèctrica Endesa. En total, durant l’any 2023 la companyia va detectar 1.749 casos de frau elèctric a la xarxa elèctrica de tota la demarcació de Girona, això equival a 35 GWh. D’aquests casos, el 65% de l’energia defraudada, corresponent a 23 GWh amb 145 expedients, va estar relacionada amb plantacions de marihuana. Tal com apunten des de la companyia, hi ha hagut un repunt de la incidència d’aquest tipus de casos.
En el conjunt de Catalunya, segons Endesa, es van registrar 16.096 casos (44 manipulacions cada dia, de mitjana), amb un total de 356 GWh defraudats, gairebé l’equivalent al consum d’una ciutat com Manresa en tot un any. D’aquests, un 4,4% (713 expedients) van ser vinculats a plantacions de marihuana, però l’energia robada era tal (172 GWh) que va representar un 37% del total defraudat a Catalunya, l’equivalent al consum anual d’una població com Mollet del Vallès.
Durant el 2023, Endesa va desmantellar prop de 150 fraus al dia a través de la seva filial, e-distribución. Això, explica l’energètica, suposa una «amenaça greu per a la seguretat de les persones i genera perjudicis importants per al conjunt de la societat».
Segons afirmen des de la companyia, «les plantacions de marihuana i els grans consums vinculats a l’activitat industrial i els negocis van acaparar el 74% de l’energia defraudada detectada durant el darrer exercici per la filial d’Endesa». L’altra quarta part va correspondre al sector residencial, tot i que és destacable que només el 2% es va localitzar als habitatges amb un consum més baix, amb una potència contractada inferior als 3 kW.
Inverteixen 36,8 MEUR en millorar les comunitats de regants de Pals i Colomers per estalviar prop d’un 15% d’aigua
L’Estat, la Generalitat i les comunitats de regants de la presa de Colomers i del Molí de Pals invertiran 36,8 milions d’euros (MEUR) a la millora de les infraestructures i la modernització de les dues comunitats. L’objectiu és estalviar entre un 10 i un 15% d’aigua a partir dels nous sistemes de regadiu que han de “fer viable” que es pugui seguir el rec i la producció en aquests dos espais del Baix Empordà. En concret, l’Estat aportarà el prop del 60% de la inversió, a través de fons Next Generation, mentre que la Generalitat n’assumirà el 30%. El 10% restants anirà a càrrec de les dues comunitats que han celebrat l’acord, si bé deixen clar que aquesta no és la solució per la sequera que estan patint actualment.
26,6MEUR a la comunitat de regants de Colomers i 9,2MEUR a la del Molí de Pals. Això és el que destinaran l’Estat, la Generalitat i el sector a modernitzar i millorar les infraestructures, per tal de fer “més eficient” la gestió de l’aigua en aquests dos entorns. L’objectiu final, assenyala el president de la Societat Estatal d’Infraestructures Agràries (SEIASA), Francisco Rodríguez Mulero, és fer viable aquestes dues comunitats. Amb aquests fons es preveu fer les canalitzacions, afegir els hidrants de reg i procurar les infraestructures necessàries per tal d’estalviar aigua i fer front a la sequera i al canvi climàtic.
Rodríguez Mulero ha explicat que la voluntat és avançar cap a una forma de regadiu que permeti que sigui viable. “No existeix agricultura si no té viabilitat mediambiental i social. Per tant hem d’incorporar tecnologia”, ha assenyalat.
De fet, el president de SEIASA ha deixat clar que perquè les noves generacions “vegin futur” no es pot mantenir el reg per sèquies de terra com passa en molts casos. “Hem d’aconseguir que un jove pugui regar amb el mòbil o introduir la tecnologia dels satèl·lits també a l’àmbit de l’agricultura”, ha explicat Rodríguez Mulero.
I d’això va aquesta actuació que preveu invertir especialment en la modernització de les dues comunitats de regants. El president de la del Molí de Pals, Albert Grassot, assenyala que necessiten acabar de modernitzar les parts de regadiu que els queden i que consideren una qüestió “d’emergència nacional, tal i com tenim la situació de l’aigua”.
En els mateixos termes s’ha expressat el seu homòleg de la comunitat de la presa de Colomers, Jordi Aulet, que ha qualificat el projecte “agredolç”, perquè la quantitat d’aigua que els han promès aquest any és “molt minsa”. En el seu cas, una de les inversions que es contemplen és la pressurització del regadiu, però per això “hi ha d’haver una mínima quantitat d’aigua i aquest any no ens n’asseguren gens”, explica contrariat.
El 2026
Les diferents obres previstes tenen un termini d’execució final a l’estiu del 2026. En aquest sentit, Rodríguez Mulero ha remarcat que tant aquestes com les obres que es faran a la demarcació de Lleida han de quedar resoltes en aproximadament dos anys. dels 36,8MEUR que es destinen finalment entre les dues actuacions, el 60% provenen de fons Next Generation, mentre que el 30% va a càrrec de la Generalitat i el 10% ho aportarà la comunitat de regants.
«Ens cal aigua»
Tant Grassot com Aulet han deixat clar que, malgrat que aquesta inversió servirà per millorar les formes de regadiu i fer-les més viables i eficients, no suposen una solució a la sequera que pateixen. En aquest sentit, els dos presidents han criticat la canalització d’aigua que es fa del riu Ter cap a l’àrea metropolitana de Barcelona i el fet que no tenen garantit poder regar. Aulet ha assegurat que per tenir una situació «normal» els caldria nou episodis més com el de la setmana passada de pluja.
«Fa falta aigua. Aquesta inversió estarà el 2026, però les diferents obres que es volen fer a Cataunya per combatre la sequera es parla del 2030. Aquí hi ha quatre o cinc anys que trontolla. Això no s’aguanta», ha lamentat.
