Privat: 50 anys de la històrica mobilització en defensa del riu Ter
Torroella de Montgrí commemorarà aquest 2026 els 50 anys de la històrica manifestació en defensa del riu Ter amb un ampli programa d’activitats que s’allargarà al llarg de tot l’any.
La iniciativa vol recordar la mobilització del 7 d’agost de 1976, considerada un punt d’inflexió en la defensa del territori i en la conscienciació ambiental a Catalunya. Més enllà de la commemoració, el programa també planteja una reflexió sobre l’estat actual del riu i els reptes de futur vinculats a la seva preservació.
Un dels eixos centrals serà l’exposició que organitzarà el Museu de la Mediterrània, amb material gràfic i documental de l’època per contextualitzar la protesta i el seu impacte. La proposta es completarà amb altres mostres dedicades al Ter i al seu entorn natural.
La programació inclourà també conferències, taules rodones i projeccions audiovisuals amb especialistes i testimonis, que abordaran l’evolució del riu des de diferents perspectives. A més, s’hi sumaran activitats culturals i accions de divulgació del patrimoni vinculat al Ter.
El moment central arribarà a l’agost amb un acte institucional coincidint amb l’aniversari de la manifestació, que inclourà elements commemoratius i un reconeixement públic.
El programa posa especial èmfasi en la participació ciutadana i l’àmbit educatiu, amb propostes per a escoles i famílies, així com accions de sensibilització ambiental al territori. La commemoració culminarà amb una nova mobilització ciutadana, amb un caràcter reivindicatiu i festiu.
Amb aquesta iniciativa, el consistori vol mantenir viu el llegat de 1976 i reforçar el paper de la societat civil en la defensa del medi ambient. També es preveu la implicació de municipis de tota la conca del Ter i d’organismes com el Consorci del Ter.
En paral·lel, s’ha fet una crida a la ciutadania perquè aporti fotografies, documents i testimonis de l’època, que es poden fer arribar al Museu de la Mediterrània per contribuir a construir una memòria col·lectiva d’aquells fets.
L’Ajuntament de Begur ha iniciat la campanya “Begur és Acció”, una proposta que busca posar en valor el teixit empresarial del municipi mitjançant continguts audiovisuals. La iniciativa inclou la producció de 41 vídeos dedicats a empreses ubicades als polígons de La Riera d’Esclanyà i Les Arenes.
Els vídeos es publicaran a les xarxes socials municipals amb la voluntat de fer més accessible i propera l’activitat econòmica local. A través d’aquest format, es vol mostrar la diversitat empresarial existent, des d’oficis tradicionals fins a negocis amb un alt component tecnològic.
El regidor de Promoció Econòmica, Andreu Peñalver, ha assenyalat que aquesta acció permet “visualitzar el talent empresarial del municipi” i reconèixer la tasca de moltes empreses que habitualment no tenen visibilitat. També ha destacat la importància d’utilitzar canals digitals per arribar a nous públics.
La difusió dels continguts comença aquest dilluns 13 d’abril. La campanya compta amb el suport de la Diputació de Girona, en el marc de les línies d’ajut a la promoció econòmica local.
Un centenar de veïns, ecologistes i activistes contraris al parc eòlic marí projectat al golf de Roses han protagonitzat aquest matí una performance a la platja de les Barques de l’Escala (Alt Empordà). Vestits de negre, han escenificat la mort de peixos i aus per simbolitzar l’impacte que, asseguren, tindrà el projecte sobre la biodiversitat. «La implantació del projecte respon als interessos d’unes quantes companyies energètiques; nosaltres defensem un model alternatiu, descentralitzat i que aprofiti zones ja antropitzades», ha afirmat Marià de Delàs, membre de ‘No al Plemcat’, que ha organitzat l’acció. La zona del golf de Roses és l’únic punt de Catalunya on l’Estat ha autoritzat la possible instal·lació de parcs eòlics marins.
La performance s’ha desenvolupat en tres actes per escenificar, de manera simbòlica, els impactes que els opositors atribueixen al projecte. En una primera part, ambientada amb música de Vivaldi, diversos participants han aparegut a la plaça de la Sardana amb globus que representaven peixos i aus marines, evocant la rica biodiversitat al golf de Roses. Tot seguit, amb la sardana l’Empordà, dues corrues de persones han entrat en escena per simbolitzar la població local.
Finalment, amb la banda sonora de La Guerra de les Galàxies, un molí eòlic muntat sobre una plataforma amb roses ha avançat cap als participants i, en apropar-s’hi, tant els «animals» com els «veïns» han caigut a terra, escenificant la mort de la biodiversitat i la pèrdua de la qualitat de vida.
Impactes ambientals «enormes»
Marta Ball-llosera, membre de la plataforma ‘No al Plemcat’, ha explicat que l’acció vol «mostrar, una vegada més, l’oposició al projecte». Segons ha detallat, la Generalitat està accelerant els estudis per tirar endavant la prova pilot. Segons Ball-llosera, la performance pretén visualitzar com el parc afectaria especialment espècies com els ocells i els peixos, però també a la ciutadania del territori.
Des de la plataforma alerten que els impactes ambientals serien «enormes» i denuncien que el projecte suposaria «industrialitzar un sector marí». En aquest sentit, recorden que un dels projectes presentats a la zona de Roses, el Tramuntana, plantejava una producció energètica «equiparable a la d’una central nuclear», fet que, asseguren, evidencia la magnitud de la intervenció.
Partidaris d’un model energètic alternatiu
En la mateixa línia, un altre membre de la plataforma, Marià de Delàs, ha criticat que el projecte respongui «als interessos d’unes quantes companyies» vinculades a l’oligopoli energètic. Ha advertit que els aerogeneradors previstos tindrienh dimensions «superiors a la Sagrada Família» i que, en ser flotants, requeririen grans sistemes d’ancoratge que afectarien el fons marí. També ha assenyalat que les infraestructures d’evacuació elèctrica tindrien un impacte terrestre, travessant zones agrícoles fins a la subestació prevista a Vilaür.
De Delàs ha insistit que la plataforma aposta per un model energètic alternatiu, basat en la generació distribuïda i les comunitats energètiques, i que prioritzi espais ja antropitzats i degradats. En aquest sentit, ha destacat que diversos ajuntaments de l’Empordà també s’han posicionat en contra del projecte i que l’oposició també inclou col·lectius com entitats socials, ecologistes i agràries.
L’estat va aprovar a principis del 2023 els POEM que inclouen el golf de Roses com a únic punt de Catalunya on es podran instal·lar parcs eòlics marins. La zona té una superfície de 250 quilòmetres quadrats i ha de tenir una distància mínima de la costa de 12 quilòmetres.
Posteriorment, la Generalitat de Catalunya hi va impulsar el Plemcat com a prova pilot, amb tres aerogeneradors flotants, que ha de servir per testar la tecnologia abans no s’hi acabin implantant parcs eòlics comercials de forma definitiva.
Tot i els tràmits iniciats, cap dels projectes s’ha materialitzat encara.
Un senglar s’ha estat passejant aquest matí per l’avinguda Juli Garreta de Sant Feliu de Guíxols. Des de l’Ajuntament s’ha alertat a vianants i conductors que anéssin amb precaució per la zona. L’albirament s’ha fet a les 7:45 h d’aquest matí i els serveis d’emergència ja estan alertats.
Mentre AENA -una empresa de gran participació pública, és a dir finançada gràcies a tots- donava un premi extremadament suculent (un milió d’euros!) a l’obra publicada en castellà, ii ho feia a Barcelona, com a l’enèsima burla cap a nosaltres, refregant-nos un cop més que som una colònia, i que hauríem d’estar contents i agraïts que es facin aquesta mena d’actes espanyolíssims a casa nostra, jo escoltava l’Illa de Maians, el pòdcast que fa el Bernat Dedéu des de fa ja uns anys sobre llibres.
I si us quedeu sense entrades perquè no la fan més, sempre us quedarà llegir el llibre, que llegir teatre és una cosa que avui en dia es fa poc i que jo personalment recomano molt, especialment als qui els fa mandra o els costa llegir, perquè és distret, es pot fer en grup, i és molt més fàcil pels dislèxics que, pel format, no es perden en la pàgina plena de lletres.
