Els Mossos d’Esquadra de la Unitat Central de Tràfic d’Éssers Humans de la DIC alliberen quatre víctimes de tràfic d’éssers humans i 11 més per explotació laboral en 16 supermercats de Catalunya, un d’ells localitzat a Sant Feliu de Guíxols. Per aquesta actuació, la unitat de Mossos ha detingut sis persones, d’entre 30 i 40 anys, a qui se’ls acusa de delictes de pertinença a organització criminal, tràfic d’éssers humans, en la seva vessant d’explotació laboral, contra els drets dels ciutadans estrangers, contra els drets dels treballadors, falsificació documental i blanqueig de capitals. Els Mossos han treballat en col·laboració amb Inspecció de Treball.
El passat mes de març, la Unitat Central de Tràfic d’Éssers Humans va tenir coneixement de l’existència d’una organització criminal, assentada principalment a la comarca del Maresme i liderada per un empresari, que es dedicava a explotar laboralment compatriotes seus en diversos supermercats. L’organització gestionava 16 establiments comercials, que operaven com a franquícies de marques conegudes del sector, ubicades en diferents localitats de la demarcació de Barcelona i Girona (entre els quals hi ha un supermercat a Sant Feliu de Guíxols).
Les víctimes treballaven en unes condicions pràcticament d’esclavitud, salaris baixos o inexistents, entorns insalubres, i s’allotjaven als soterranis dels mateixos supermercats on eren explotades, o dormien entre els passadissos dels locals.
A partir d’informacions aportades per testimonis protegits i d’alguns extreballadors de l’entramat empresarial dels investigats, es van iniciar les primeres gestions i actuacions policials que van permetre comprovar la veracitat del relat i confirmar l’existència d’una organització criminal perfectament estructurada i organitzada. Els agents van identificar la gran majoria dels seus membres i van ubicar els establiments i empreses vinculades a aquests.
El dia 21 de febrer, en el marc del dispositiu Iluro, els investigadors van detenir sis dels investigats i van dur a terme sis entrades i perquisicions. Conjuntament amb efectius de la Inspecció de Treball, es van dur a terme 12 inspeccions administratives en supermercats. Aquests establiments estaven gestionats pel mateix entramat criminal i s’ubicaven a Badalona, Barcelona, Alella, Igualada, Sant Feliu de Guíxols, Pineda de Mar, Premià de Mar, Vallromanes, Montornès del Vallès, Caldes de Montbui, Santa Perpètua de Mogoda, Capellades i Santa Margarida de Montbui.
En les inspeccions administratives es van identificar més d’una trentena de persones treballadores. Juntament amb una organització especialitzada en l’assistència integral a víctimes de tràfic d’éssers humans, es va poder determinar que existien indicis suficients per a considerar que quatre d’elles eren víctimes de tràfic d’éssers humans i 11 més n’eren d’explotació laboral.
A través de la col·laboració amb la Subdirecció General de Treball Autònom i Autoritzacions de Treball, que depèn de la Direcció General de Relacions Laborals, Treball Autònom, Seguretat i Salut Laboral, es va comprovar que les regularitzacions d’aquestes persones es feien amb falsificacions de la partida de naixement. Aquest fet permetia que es poguessin acollir a l’article 40.1 de la llei d’estrangeria i obtenir de forma fraudulenta amb un contracte en el país d’origen, i una autorització inicial de residència i treball per compte d’altri. Els caps d’aquesta organització eren també els administradors de les societats propietàries dels diferents establiments alimentaris franquiciats. Algunes d’aquestes víctimes, després de ser informades dels seus drets, es van acollir a un recurs assistencial gestionat pel Departament d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya, per tal de rebre la protecció integral a la qual tenen dret.
L’entramat criminal
Els integrants de l’organització criminal eren membres d’una mateixa família. L’entramat comptava amb una infraestructura de societats mercantils vinculades als establiments investigats i amb diversos domicilis on els treballadors eren distribuïts i allotjats.
Algunes d’aquestes persones havien estat captades per la mateixa organització al país d’origen (Pakistan), i enganyats per algun membre de l’organització, iniciaven la ruta migratòria cap a Catalunya, per a entrar finalment de forma il·legal en territori estatal. Un cop ja es trobaven a Catalunya, els captadors al país d’origen deixaven aquestes persones sota la tutela de les diferents organitzacions criminals de tràfic de persones.
Alguns dels testimonis van relatar que fins a arribar a Catalunya, van viatjar per diversos països d’Àsia fins a entrar a Europa via Turquia per a travessar posteriorment diversos països bàltics fins a arribar a Itàlia. Aquesta ruta és coneguda com a ruta dels Balcans, una de les rutes migratòries més comunes per accedir a països de la Unió Europea.
Un cop arribaven a l’estat, els membres de l’organització s’aprofitaven de la seva situació de poder. Coneixedors de la vulnerabilitat d’aquestes víctimes (estada en país estranger sense arrelament, sense vincles familiars o amics, desconeixement de l’idioma, situació irregular al país i una precària situació econòmica), les sotmetien a una situació d’explotació. Les forçaven a treballar per a l’organització amb la finalitat de saldar el deute concret, bé pel viatge fet o bé per les gestions realitzades associades al contracte de treball o regularització, tràmits que, d’altra banda, es realitzaven falsificant documents. Els detinguts van passar a disposició judicial el dia 9 de febrer. La investigació continua oberta i no es descarten altres detencions.
