Globalsessions – 22 març 2024

GLOBAL SESSIONS PAUL RUDD
GLOBAL SESSIONS PAUL RUDD
Global sessions
Globalsessions - 22 març 2024
Loading
/

1. LF SYSTEM – All I’ve Got (Extended Mix)
2. D.O.D Feat Hannah Boleyn – Dominos
3. Dennis Ferrer – Hey Hey (Jack Back Remix)
4. Dimitri Vegas x Chapter & Verse x Goodboys – Good For You
5. Galantis x David Guetta x 5 Seconds Of Summer – Lighter
6. Kungs x David Guetta x Izzy Bizu – All Night Long
7. Remedy Club x Sim0ne – Halo
8. Ella Henderson Feat Rudimental – Alibi (J Bruus Remix)
9. Jax Jones x Zoe Wees – Never Be Lonely

TRACK OF THE WEEK
10. Alok & Bebe Rexha – Deep In Your Love

11. John Summit & Hayla – Shiver
12. Low Steppa x Tony Romera – Dance To The Music
13. Jonas Blue x Sam Feldt x Endless Summer x Sadie Rose Van – Rest Of My Life
14. Russell Small & DNOP Feat Kim Of Diamonds – Ill Find My Way
15. Mark Knight x Armand Van Helden – Dont Abuse It
16. Gianpiero XP – WOW
17. CLIPZ Feat Rose Gray – The Touch
18. NewEra – Birds In The Sky
19. Dua Lipa – Training Season (Ellis Remix)

THE GLOBAL CLASSIC
20. Julie McDermott – Don’t Go (Gerd Janson Re-work)

S’estrena Begur Secret, una aplicació per donar a conèixer el comerç local del poble

Begur Fons Next Generation - Imatge ACN

Des d’avui, el comerç de Begur compta amb un nou canal de comunicació. Es tracta de l’aplicació Begur Secret, que ha desenvolupat l’Àrea de Promoció Econòmica per visibilitzar el comerç local i els seus productes i serveis a través de la geolocalització. A més, l’aplicació també ofereix informació sobre els llocs més destacats del poble i les activitats que poden fer-s’hi. S’ha desenvolupat a través dels Fons Next Generation que ha rebut el consistori per impulsar l’activitat econòmica local i està plantejada tant per les persones visitants com als residents de Begur.

Begur Secret ja es pot trobar en els principals «App Store» i s’estrena amb una versió beta amb la previsió d’incorporar canvis a mesura que els usuaris i usuàries hi interactuïn i es detectin noves necessitats. Els comerciants podran nodrir-la de la informació que desitgin a poc a poc, amb l’objectiu que es converteixi en una guia completa del comerç de Begur.

L’aplicació combina informació geolocalitzada, fotografies i contingut interactiu; a través d’un mapa i un llistat de comerços els usuaris i usuàries podran conèixer els productes i serveis que s’ofereixen.

Andreu Peñalver, regidor de Promoció Econòmica i Turisme explica que «Begur secret representa un pas endavant per a impulsar a la vegada el turisme i el comerç local. Amb l’aplicació, volem oferir una nova forma de conèixer tot el que Begur té per oferir, especialment pel que fa al sector comercial i de serveis».

Una de les característiques més innovadores que es poden trobar a l’aplicació de Begur Secret és la integració de les tècniques de gamificació, és a dir, els usuaris podran guanyar punts completant missions i visitant llocs que proposi l’aplicació. Un cop completes, es podran guanyar petits premis a l’Oficina de Turisme Local. Això no només incentivarà l’exploració activa de la vila, sinó que també promourà la participació en les activitats locals i el consum en els negocis de Begur.

Amb l’objectiu de continuar millorant l’experiència de l’usuari, l’Àrea de Promoció Econòmica i Turisme recollirà «feedback» durant aquesta Setmana Santa per a les futures actualitzacions de l’aplicació, amb la previsió que la versió definitiva estigui disponible a l’estiu.

Torroella de Montgrí enllesteix la rehabilitació de l’estructura de Can Castells

Can Castells obres de rehabilitació

Torroella de Montgrí encara les obres de rehabilitació de l’edifici de Can Castells i ja hi ha gairebé tot l’esquelet intern de l’edifici completat. Aquesta és la part més complicada a nivell tècnic, ja que s’ha hagut de fer una redistribució interna de la construcció i la preinstal·lació dels subministraments. A partir d’ara es podrà encarar els acabats interns i les instal·lacions elèctriques i d’aigua.

L’edifici de Can Castells està situat a la plaça de la Vila número 6 i consta de tres plantes. Per poder-los destinar als seus nous usos s’han hagut d’enderrocar parets i estances interiors, fer noves escales, preveure la ubicació d’un ascensor i altres elements per complir amb la normativa d’accessibilitat i fer actuacions de millora l’eficiència energètica de l’edifici.

Un cop estigui acabat l’edifici albergarà l’Oficina de Turisme de Torroella de Montgrí a la planta baixa amb un magatzem, espais de treball i els estudis de Ràdio Montgrí al segon pis;  i les dependències de les àrees de comerç i turisme al tercer pis amb una sala de treball per a Montgrí Comerç. També hi ha un terrat amb un despatx i un pati.

La seva rehabilitació s’inclou dins el Pla de Sostenibilitat Turística de Torroella de Montgrí i l’Estartit (2021-2023), concretament en la línia 4.1 que fa referència a la millora de l’acollida dels visitants. El pla permet executar 29 projectes en 16 actuacions per un valor de 3,6 MEUR. En el cas de la rehabilitació de l’edifici de Can Castells, l’obra té un cost d’execució de gairebé 600.000 euros.

Detenen un home per intentar robar a una dona a punta de ganivet a Platja d’Aro

cotxes mossos d'esquadra - policia robar
cotxes mossos d'esquadra - policia

Els Mossos d’Esquadra han detingut un home de 47 anys a Platja d’Aro després que intentés robar a una dona de 60 anys a punta de ganivet. Durant el moment de la detenció l’home també va resistir-se als agents de l’autoritat. El detingut ja ha passat a disposició del jutjat de guàrdia de Sant Feliu de Guíxols.

Els fets van ocórrer a primera hora de la tarda del dimecres 20 de març al carrer Arboç. La víctima acabava de treure diners d’un caixer automàtic i es dirigia cap a casa seva quan el lladre va amenaçar-la amb un ganivet de grans dimensions i exigint-li que li donés els diners que portava a sobre. Li va prendre les dues bosses que portava i les va buidar al terra, però com que no va trobar el moneder va marxar corrent del lloc dels fets sense endur-se res.

Una patrulla de Mossos d’Esquadra va arribar al cap de poc al lloc dels fets després de rebre l’avís, ja que es trobaven al municipi fent tasques de seguretat ciutadana. La víctima presentava un gran estat d’ansietat i la van haver d’atendre els Serveis d’Emergències Mèdiques (SEM).

Els agents van iniciar una recerca per la zona per intentar trobar el sospitós. Al cap d’una estona van localitzar a l’avinguda Politur una persona que coincidia amb les característiques que havia descrit la dona i la Policia Local. Els agents de Mossos van identificar-lo i detenir-lo, tot i que l’home va resistir-se.

Un cop reduït els Mossos van comprovar que a la cintura hi duia el ganivet i va acabar arrestat per un delicte de robatori amb força i intimidació i un altre de desobediència i resistència als agents de l’autoritat. El detingut, que té diversos antecedents va passar a disposició del jutjat de guàrdia de Sant Feliu de Guíxols.

El pla de xoc contra el coipú redueix un 40% la població d’aquesta espècie a les comarques gironines

Coipú comarques gironines

El pla de xoc per controlar la població de coipús a la demarcació de Girona ha aconseguit controlar la població a aquesta zona i se n’ha aconseguit reduir els exemplars en un 40%. La posada en marxa d’aquest pla, el passat mes de gener del 2023, ha permès capturar 1.548 exemplars –un 516% més que l’any anterior-, i ha reduït significativament els danys que aquesta espècie ha causat en cultius com l’arròs.

El coipú, aquesta espècie de rosegador de la Patagònia, va entrar per l’Alt Empordà i ha anat colonitzant altres rius i zones humides de les comarques gironines com, per exemple, el Baix Empordà, el Gironès, el Pla de l’Estany, la Garrotxa o la Selva.

Per això, el gener de 2023 el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural va decidir impulsar un pla de xoc per frenar l’expansió d’aquesta espècie invasora a la demarcació de Girona. El pla va posar en servei dues brigades específiques de control del coipú, amb tres persones i dos vehicles tot terreny, que reben el suport de dues brigades més destinades al control d’espècies exòtiques invasores en general. A més, el pla també ha comptat amb la col·laboració dels Agents Rurals en operacions especials i diversos agents del territori, com ajuntaments, consorcis gestors d’espais d’interès naturals, organitzacions agràries, etc.

Des que es va posar en marxa aquest pla de xoc a les comarques gironines s’han capturat 1.584 exemplars de coipú, multiplicant per cinc les xifres de captura del 2022. El pla ha estat especialment intens a la zona de l’Empordà, per frenar els danys que el rosegador invasor causava a parcs naturals i en conreus com els de l’arròs.

La secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas, ha admès que «en l’actual context de sequera és vital poder donar resposta a les necessitats que té la pagesia del nostre país. I protegir els cultius és una d’elles». I tot i que encara no poden assegurar si hi ha hagut cap nova colonització, des del departament afirmen que «continuarem incidint per controlar-ne les poblacions».

En paral·lel a la captura dels exemplars, el pla de xoc també ha recopilat tota la informació prèvia existent sobre l’espècie a Catalunya i la generada durant el 2023 amb la qual s’han elaborat els protocols d’actuació i de priorització, i també s’ha fet una planificació de forma adaptativa de les zones i èpoques d’actuació per al control de l’espècie, a partir d’una cartografia de les accions i de la creació d’una base de dades amb tota la informació passada i d’informació generada. De la mateixa manera, s’ha establert un seguiment demogràfic i sanitari de les poblacions de coipú en col·laboració amb l’IRTA i la Facultat de Veterinària (UAB).

I tot i l’assoliment dels objectius previstos inicialment, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural vol intensificar aquest pla de xoc amb la preparació d’una formació específica en el control d’espècies exòtiques invasores per a futurs professionals i en la capacitació i transferència tecnològica a professionals d’administracions locals i d’empreses que ja actuen en aquest àmbit. La voluntat és mantenir activats tots els mecanismes possibles per evitar la proliferació del coipú a Catalunya.

El coipú a les comarques gironines

El departament d’Acció Climàtica estima que la població de coipús a la demarcació de Girona ha disminuït de mitjana un 40%. Si bé és cert que en les zones més conflictives, com parcs naturals o arrossars, la xifra s’enfila fins al 70 o 90%.  «En concret, sabem que en les zones més conflictives agràriament i d’afectació a la biodiversitat, com per exemple els parcs naturals, ens han reportat disminucions dràstiques, i valors de disminució d’entre el 70 i 90 %», ha concretat Anna Barnadas.

Cal recordar que els primers exemplars d’aquesta espècie invasora es van detectar l’any 2010. Però no va ser entre els anys 2021 i 2022 en què aquesta espècie va provocar grans afectacions als camps d’arròs del Baix Empordà i en la vegetació del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, i a l’Espai Natural de l’Estany de Banyoles. Durant el 2022, es van capturar 332 rosegadors d’aquesta espècie a Catalunya, tots a les comarques de Girona.

El coipú és un rosegador originari de la zona de Sud-amèrica que viu en zones humides amb vegetació aquàtica i pastures, i que pot generar impactes considerables a l’agricultura i als ecosistemes. És un rosegador -semblant a les rates, talpons i lirons- de talla gran, que pot assolir més de 8 quilos de pes. Actualment, està força estès i, a Catalunya, viu de forma permanent a les comarques de l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Pla de l’Estany, el Gironès i la Selva. Per això, des del Departament van veure necessari impulsar aquest pla de xoc per frenar la proliferació d’aquesta espècie.

Dos radars del Baix Empordà es troben entre els que més multen a Catalunya

Radar Castell d'Aro

El radar de la C-31 de Castell-Platja d’Aro en direcció a Palamós es manté com el segon radar que més multes posa de Catalunya. En el rànquing dels deu radars que més sancionen a Catalunya també hi podem trobar el radar situat a la C-31 a l’altura de Calonge, en direcció a Palamós, segons dades del Servei Català de Trànsit (SCT) publicades pel 324.

Segons aquestes dades del SCT s’han interposat 1.140.081 multes, entre radars fixos, de tram i mòbils, aquest 2023 per excés de velocitat en vies interurbanes. Això, en total són 196.381 multes més que el 2022. El radar (entre fixos i de tram) que posa més sancions es troba al tram situat a l’AP-7 entre Barberà del Vallès i Santa Perpètua de Mogoda. Aquest radar en concret va posar més de 140.000 multes l’any 2023, tot i que només va estar operatiu de maig a novembre.

Però la segona posició d’aquest rànquing se l’endú altre cop el radar situat a la C-31 a l’altura de Castell-Platja d’Aro en sentit Palamós (quilòmetre 312,787). En total aquest radar fix va sancionar en 66.047 ocasions l’any passat. Aquestes dades han augmentat respecte a l’any 2022, en que el radar vam comptabilitzar 57.927 sancions.

Pel que fa al radar fix de Calonge a la C-31 (al quilòmetre 319,775), que es troba en vuitena posició en aquest rànquing, va comptabilitzar 23.037 sancions. Aquest radar també ha augmentat lleugerament en el nombre de multes posades respecte al 2022, ja que aquell any només va posar 22.948 sancions.

La llista dels radars que més recapten és semblant a la dels que més sancionen. El radar fix de Castell-Platja d’Aro va representar una recaptació del 5% del total, uns 2.073.950 euros. I pel que fa al de Calonge, la recaptació va ser de 662.900 euros. En total, al territori català hi ha uns 240 punts de control de velocitat, fixos i de tram, on es poden col·locar aquests radars.

Trànsit posa una multa per excés de velocitat cada 42 segons i ho justifica amb una reducció d’accidents de fins al 80%