La capella del Carme presenta l’exposició ‘Nu’ del pintor Ezequiel Torroella

ezequiel Torroella exposició Palamós

Palamós inaugurarà el pròxim 12 d’abril a les 17 h l’exposició Nu. Apunts al natural del fons Ezequiel Torroella. Les 25 obres que s’exposen ho fan per primer cop, i són una petita part de les més de 800 que formen part del fons Torroella. Es tracta de dibuixos al natural fets amb diferents tècniques com, per exemple, llapis grafit, sanguina i carbonet, entre altres.

Els primers apunts són dibuixos de companys del servei militar. Les figures de nus apareixen a partir del 1946, quan Torroella és admès al Círculo Artístico-Instituto Barcelonés de Arte, com a soci numerari. A partir dels 70, són apunts fets en el Cercle Artístic de Palamós, on encara avui dia es fan sessions de dibuix al natural amb model.

Aquesta mostra es podrà veure, amb accés gratuït, a l’espai artístic i patrimonial de la capella del Carme (al carrer Mossèn Miquel Costa, 25), tots els divendres i dissabtes de 17 a 20 h, i els diumenges i festius d’11 a 14 h. A més, durant el període d’exposició també estan previstes tres visites guiades gratuïtes, que s’obriran aquest  proper diumenge 14 d’abril, a les 12 h, coincidint amb el Dia de l’Art, i que seguiran el dia 5 de maig i 22 de juny. També en destaca la sessió de dibuix amb figura al natural, que es farà el dia 9 de maig, de 18 a 20 h, i que comptarà amb la col·laboració del Cercle Artístic de Palamós. Per a poder participar en qualsevol d’aquetes dues propostes caldrà fer inscripció prèvia a la web del Museu de la Pesca.

El llegat d’Ezequiel Torroella

El pintor Ezequiel Torroella i Mató (Palamós, 1921-1998) va centrar la seva obra en el paisatge, les marines, els racons de Palamós i de la Costa Brava.  La seva obra és de caràcter figuratiu i d’inspiració impressionista, molt atenta a la intensitat del color, els efectes atmosfèrics i els punts de vista naturalistes. L’any 2008 un conjunt important de la seva obra va ser donat a l’Ajuntament de Palamós i avui es troba exposat a la Capella del Carme. A través d’aquest fons l’observador descobreix la màgia de jugar amb les formes, el color i la llum per crear atmosferes i recrear sensacions.

Una de les últimes accions per recordar la figura del pintor palamosí va ser la creació de la Biennal d’Art Ezequiel Torroella, amb l’objectiu de fomentar la creació artística en l’àmbit de les arts visuals, donar impuls al treball de joves creadors i perpetuar la memòria del pintor.

Sebastià Alzamora: «Els conflictes socials i polítics del segle XIX encara perduren avui dia»

El federal Sebastià
Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Sebastià Alzamora: "Els conflictes socials i polítics del segle XIX encara perduren avui dia"
Loading
/

El Federal de Sebastià Alzamora, és una de les estrenes de l’editorial Proa on s’explora la insurrecció de 2.000 homes a la Bisbal contra la Corona espanyola l’any 1869. L’alcalde i diputat, Pere Caimó, la seva esposa, Isabel Batalla, i la sindicalista pionera, Isabel Vilà, són els protagonistes d’aquest llibre. Per parlar-nos-en una mica més ens ha visitat el seu autor, Sebastià Alzamora.

Els fets que van ócorrer l’any 1869 es coneixen com el Foc de la Bisbal, un aixecament revolucionari que volia posar fi a la monarquia absoluta i convertir Espanya en una República Federal. Al capdavant d’aquesta revolta hi havia l’alcalde i diputat, Pere Caimó. Sebastià Alzamora explica que Joaquim Coello, descendent directe de Pere Caimó va endinsar-lo en aquesta història. «Em va cridar l’atenció per diversos motius», admet l’autor.

Gràcies a en Joaquim Coello i a en Marc Auladell, aquest darrer tècnic de l’Arxiu d’Història de Sant Feliu de Guíxols, Sebastià Alzamora va poder accedir còmodament als documents per narrar aquests fets de la Bisbal. «Fer una novel·la històrica és un camí llarg i molts cops farragós, però amb El Federal va ser més senzill gràcies a l’ajuda que vaig rebre», reconeix l’autor.

El llibre incorpora la presència de dues dones del moment: Isabel Batalla i Isabel Vilà. Sebastià Alzamora explica que aquests dos perfils ajuden a entendre els moviments com el feminisme o el sindicalisme, que en aquell moment es trobaven en una fase molt embrionària o just acabaven de néixer a Catalunya. «Són personatges molt representatius d’aquestes idees que estaven sorgint», explica l’autor.

L’autor reconeix que el fet històric que es va produir a la Bisbal té certes semblances amb el moviment independentista que encara avui dura. «Tot i això, no és una novel·la calcada als personatges del moviment independentista actual», admet Sebastià Alzamora. Veiem, però, que els debats, les problemàtiques o els conflictes que avui estem vivint, ja s’havien viscut durant aquest aixecament a la Bisbal d’Empordà.

Aquest dimarts 9 d’abril a les 19 h, Sebastià Alzamora serà a la Biblioteca Lluïsa Duran a la Bisbal d’Empordà per fer la presentació de El Federal. L’autor reconeix que és tot un honor poder trepitjar el terreny on hi va haver aquest conflicte.

María Lourdes Carlé s’endú el torneig WTA 125 a la Bisbal

maria lourdés carlé

María Lourdes Carlé, tenista argentina, es va coronar campiona a la final del torneig Solgironès WTA 125 a la Bisbal, superant la catalana Rebeka Masarova amb un marcador de 3-6, 6-1 i 6-2. En un emocionant enfrontament d’1 hora i 57 minuts al Club Tennis la Bisbal, Carlé, sisena favorita i situada en el lloc 98 de la WTA, va demostrar una notable solidesa des del fons de la pista de terra batuda. Encara que Masarova, cinquena cap de sèrie i 91a en el rànquing, va començar dominant el partit amb un joc més directe i agressiu, Carlé va revertir la situació amb un joc consistent i un millorat servei, adjudicant-se així el seu primer títol WTA 125.

El torneig, que va celebrar la seva vuitena edició, va comptar amb prop de 1.500 espectadors i va ser pioner en la utilització de la tecnologia Foxtenn, eliminant la necessitat de jutges de línia. L’argentina succeeix a Arantxa Rus, la neerlandesa campiona de l’any anterior, i amb la seva victòria, demostra la seva capacitat de remuntar en els moments crucials del partit per finalment imposar-se amb autoritat.

La Càtedra d’Estudis del Suro convoca l’edició d’enguany dels premis a la recerca Santiago Zapata

privat:-la-catedra-d’estudis-del-suro-convoca-els-premis-a-la-recerca-“santiago-zapata”-2024
Privat: La Càtedra d’Estudis del Suro convoca els premis a la recerca “Santiago Zapata” 2024

La Càtedra d’Estudis del Suro ha obert la convocatòria per presentar-se als premis a la recerca Santiago Zapata d’enguany. El període d’inscripció als premis de recerca estarà oberta fins a l’1 de juliol de 2024. Els premis a la recerca Santiago Zapata volen promoure de la recerca aplicada a l’àmbit temàtic del suro en els camps de les humanitats, les ciències socials, les ciències naturals i la tecnologia.

Els premis inclouen dues modalitats. La primera és un premi amb una dotació de 1.000 euros adreçat a estudiants de grau o de màster, a investigadors novells, o a recerques d’àmbit local, tant de Catalunya com de la resta de l’Estat espanyol. El segon és un premi amb una dotació de 2.000 euros adreçat a doctorands i investigadors sèniors de l’àmbit nacional i internacional.

En les dues modalitats, els premis s’atorgaran al millor treball de recerca inèdit o publicat amb una antiguitat màxima d’un any en els camps de les humanitats i de les ciències socials (història, economia, geografia, antropologia, literatura, didàctica, sociologia…) i de les ciències naturals i la tecnologia (biologia, biotecnologia, química, enginyeria química, ecologia, gestió forestal, enginyeria, disseny industrial…) que faci referència a l’àmbit temàtic concret del suro. Els treballs es podran presentar en català, castellà, anglès, francès o portuguès.

Els guardons porten el nom de Santiago Zapata en reconeixement a l’impuls decisiu que el catedràtic extremeny va donar a la recerca sobre el suro des d’una perspectiva pluridisciplinària.

Stop Macro Parc Eòlic denuncia manca de transparència en la tramitació del Plemcat

parc eòlic

La plataforma Stop Macro Parc Eòlic Marí ha expressat la seva preocupació per la falta de transparència en el procés de desenvolupament de la plataforma d’assaig Plemcat, exigint detalls sobre la selecció de les empreses participants i els criteris ambientals del projecte. En una comunicació dirigida a l’Institut de Recerca de l’Energia de Catalunya (IREC), la plataforma ha sol·licitat informació sobre diversos aspectes del procés, incloent els procediments de selecció d’empreses, la destinació del finançament, així com si el projecte es sotmetrà a una avaluació ambiental pública. Han expressat inquietud especialment per la selecció de tres empreses per desenvolupar prototips al Plemcat, destacant que una filial del grup promotor del Parc Tramuntana ha rebut la millor puntuació.

La plataforma ha demostrat un interès continuat en qualsevol desenvolupament relacionat amb l’energia eòlica al golf de Roses, insistint en la seva participació com a part interessada en els processos de tramitació del projecte. Han demanat també detalls sobre els fons assignats per l’IREC al Plemcat, els permisos necessaris per avançar amb el projecte, i el procés contractual per a l’extracció de mostres marines prop de Sant Pere Pescador.

La selecció de les tres empreses per instal·lar prototips al Plemcat, incloent-hi la companyia basca Sener, la catalana X1 Wind i l’empresa canària Esteyco, ha estat confirmada per l’Institut d’Investigació en Energia de Catalunya, amb altres tres empreses en llista d’espera. Amb un pressupost de 80 milions d’euros, el projecte Plemcat té com a objectiu estar operatiu abans de desembre del 2025, amb l’inici dels treballs de prospecció marina ja en marxa. Stop Macro Parc Eòlic Marí manté la seva postura crítica davant la manca de transparència en aquestes iniciatives, sol·licitant una major inclusió i informació en els processos de decisió.

El pagès desaparegut a Calonge segueix sense aparèixer, set dies després

Joan rosselló pagès desparegut

Una intensa operació de cerca que va involucrar equips d’emergència, voluntaris i gossos durant el dissabte i diumenge en una extensa àrea de camps i boscos prop de les Gavarres no va aconseguir trobar cap indici de Joan Rosselló, un viticultor de Calonge desaparegut.

Rosselló, de 43 anys, va ser vist per última vegada el dissabte 30 de març, sortint de casa seva, el Mas Fonalleras a Calonge, cap al seu vinyet, on tenen un dipòsit amb varietats de vinyes i una cabana utilitzada com a refugi. Segons explica la periodista Tura Soler a El punt avui, es calcula un temps de trajecte de trenta minuts des de la seva casa fins al dipòsit, i trenta minuts després de la seva sortida, el seu telèfon es va apagar i no va tornar a establir contacte amb la seva família, amics o col·legues.

La seva esposa, també part del grup dedicat a la recuperació de vinyes i al vi tradicional local, no es va alarmar quan Rosselló no va tornar aquella nit, ja que de vegades passava la nit a la cabana. No obstant això, la seva absència va continuar el diumenge sense que ningú el veiés o respongués al seu telèfon.

Finalment, la seva esposa i un company, després de verificar que Rosselló no estava a la cabana del dipòsit, van denunciar la seva desaparició als Mossos d’Esquadra, qui van iniciar una investigació i van activar els equips de cerca. Al llarg de la setmana es van realitzar batudes en cerca de pistes, començant per la zona més propera al lloc de partida. Els gossos de rastreig van seguir un rastre per un quilòmetre, però el van perdre a l’àrea de Mas Gil, en un encreuament de camins. La cerca es va ampliar i es va crear un grup de WhatsApp per alertar a aquells que freqüenten el massís de les Gavarres, advertint sobre coves i pous de gel abandonats que podrien ser perillosos. Aquest cap de setmana, es va organitzar una cerca especial amb l’ajuda de caçadors, grups de motoristes amb permís especial per recórrer els camins i gossos entrenats, però els equips de cerca, amb base al cementiri de Calonge, es van retirar diumenge a la tarda sense trobar cap rastre. Els Mossos estan intentant obtenir les dades de geolocalització del telèfon mòbil de Rosselló per acotar la zona de la seva última senyal i així redirigir la cerca.

Rosselló va realitzar activitats normals el dia de la seva desaparició. Al matí, va estar al mercat de Palamós venent productes del seu hort i vi de producció pròpia. A la tarda, va visitar el mercat medieval de Calonge amb els seus dos fills d’una relació anterior. Cap al vespre, va informar a la seva esposa que sortiria a caminar, i des de llavors, no se n’ha tornat a saber res. Els Mossos van publicar divendres a les xarxes socials un avís de la seva desaparició, detallant que portava pantalons texans, un jersei gris amb taques negres i una jaqueta gris.