L’Ajuntament de Foixà i els veïns no volen que El Mercadal sigui un centre d’acollida de menors

Imatge destacada 'La casa de colònies el Mercadal de Foixà'. Gerard Vilà (ACN)
Imatge destacada 'La casa de colònies el Mercadal de Foixà'. Gerard Vilà (ACN)

L’Ajuntament de Foixà i els seus veïns rebutgen que la casa de colònies El Mercadal passi a ser un centre d’acollida de menors no acompanyats, tal com apunta l’Agència Catalana de Notícies (ACN). Aquest és un equipament que es troba a tocar de l’antic ajuntament, a la plaça de l’Església, i el gestiona el Bisbat de Girona a través de la Fundació Esplai Girona Mare de Déu del Mont. A petició del Departament de Drets Socials de la Generalitat, està previst que comenci a acollir menors no acompanyats en poc temps.

L’equip de govern municipal, però, retreu a la Generalitat la «falta de lleialtat institucional», perquè, segons van assegurar durant el ple municipal, no se’ls va comunicar la decisió. El consistori ho va confirmar a través de les empreses involucrades i, després en va avisar als veïns en el ple extraordinari d’aquest dilluns.

Els veïns i l’Ajuntament s’hi mostren contraris perquè Foixà «no té les condicions necessàries» per donar servei a aquests joves. Apunten que és un poble disseminat amb tres nuclis de població apartats i que cap d’ells té «ni tan sols una botiga». Afegeixen que no hi ha transport públic ni metge de manera habitual, ja que aquest només passa un dia a la setmana en unes hores determinades. «Hi ha una gran preocupació perquè el poble no té les condicions d’acollida per aquests menors no acompanyats. No estem en contra d’ells, però cal que siguin atesos amb la màxima dignitat», ha lamentat el portaveu dels veïns, Josep Maria Carbonell.

Un altre dels arguments que apunten des del consistori i els veïns, és la convicció que l’activitat de centre d’acollida no es pot fer en aquest espai. Expliquen que l’àmbit urbanístic qualifica l’habitatge com a ‘Clau 3’. Aquesta categoria permet una activitat turística com a casa de colònies, però no com a centre d’acollida de menors no acompanyats. Per això, Carbonell assegura que es tracta d’una «il·legalitat manifesta» si finalment continua endavant.

Els veïns de Foixà es van mobilitzar de seguida que el consistori els va informar d’aquests fets. El mateix divendres al vespre van preparar i entrar una instància per tal que el consistori actués i evités que el projecte tirés endavant. Els veïns estan satisfets amb la postura que ha adoptat el consistori, tot i que exigeixen que les mesures cautelars es facin efectives «de manera immediata», davant de la sospita que els menors comencin a arribar els propers dies.

El poble impulsa una recollida de signatures

Els veïns van engegar una recollida de signatures per intentar frenar el projecte. Josep Maria Carbonell explica que en poques hores ja han aconseguit més de la meitat de les firmes dels veïns censats a Foixà, que no supera les 300 persones. El portaveu, però, apunta que «aniran fins al final» i, si cal, anar per la via judicial contra el Departament i el Bisbal, com a titular de la casa de colònies. Pocs minuts abans del ple extraordinari de dilluns, l’Ajuntament de Foixà va contactar amb el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, i es van acabar citant per fer una reunió i tractar el tema.

Diàleg amb la Generalitat i el Bisbat

El Departament de Drets Socials s’ha oferit a dialogar amb l’Ajuntament de Foixà i els seus veïns arran de la polèmica. Des del Govern, però, es mostren convençuts que l’acollida d’aquests joves serà «un èxit» i ha remarcat que tant els veïns com el consistori trobaran en la Generalitat «tot el suport i tota la col·laboració necessàries». Per la seva part, el Bisbat de Girona, es mostra obert a buscar solucions amb les institucions arran de la polèmica i remarca que la cessió d’aquests espais respon a les «necessitats» que té el país.

Des del Departament expliquen que un cop van rebre l’oferta per part del Bisbat en relació amb la casa van creure que l’equipament s’ajustava a les necessitats que tenen aquests menors no acompanyats. Recorden, a més, que es tracta d’espais puntuals on se’ls atén fins a trobar una millor solució per a la seva inserció. Des del Departament de Drets Socials afegeixen que es fa sempre amb entitats del tercer sector social i amb els diferents agents del territori «que garanteixen totes les qüestions de seguretat, convivència i integració».

Imatge destacada ‘La casa de colònies el Mercadal de Foixà’. Gerard Vilà (ACN)

Ràdio Capital, finalista als Premis Sonor 2024 per la sèrie «Ui, si aixequés el cap»

imatge dels premis sonor 2023

La sèrie de ficció sonora «Ui, si aixequés el cap»Ràdio Capital ha estat seleccionada com a finalista als Premis Sonor 2024 per. Aquest reconeixement se situa dins d’una convocatòria on s’han presentat més de 200 candidatures, destacant-se per la qualitat i originalitat dins de la categoria de millor pòdcast de ficció.

«Ui, si aixequés el cap” és una ficció sonora que “ressuscita” sis il·lustres empordanesos per reivindicar el seu valor històric i el seu origen, alhora que dona a conèixer la seva vida, obra i pensament a les generacions més joves.

Per fer-ho, l’autor dels guions, l’escriptor Adrià Pujol Cruells, suma la seva capacitat d’escriure des de la ironia i el llenguatge proper de l’Empordà amb el coneixement profund de cadascun dels personatges.

Els capítols, que duren poc més de mitja hora cadascun, comencen sempre amb el personatge de Virgili, una encarnació de l’esperit de l’Empordà, que s’encarrega de guiar el personatge protagonista en el seu retorn a la vida.

Els guanyadors seran anunciats en una gala especial el 29 d’abril a l’Auditori 1899 del Spotify Camp Nou, marcant un moment destacat per a la indústria del podcasting en català.

Escolta la sèrie

Ui, si aixequés el cap

 

Altres finalistes en la mateixa categoria

«La Caverna de Deimos» és un podcast que embolica l’oient en un viatge a través de sis històries inspirades en un cofre salvat de la Gran Biblioteca d’Alexandria. Aquestes narracions, ancorades en uns diaris que s’atribueixen a Plató, qüestionen la realitat tal com la coneixem, desembullant una veritat oculta darrere de la seva al·legoria de la caverna.

«L’entresol» és una sèrie de ficció que ens apropa la vida quotidiana de Jan, Sue, Tanit, i Aritz, transportant-nos al seu menjador durant 9 episodis. A través d’aquest podcast, es proposen explorar les emocions humanes en totes les seves dimensions: la rialla, el plor, l’excitació, i les converses sobre aquells temes que ens toquen profundament.

Les ‘barquetes de Sant Pere’ tornen a les costes del Baix Empordà

Barquetes de Sant Pere Josep Pascual
Barquetes de Sant Pere Josep Pascual

Aquesta setmana la costa del Baix Empordà s’ha llevat amb la presència de les Velella Velella (nom científic), més conegudes amb el nom de barquetes de Sant Pere. L’observador meteorològic, Josep Pascual, ha vist com el nombre de Velella Velella ha augmentat durant les darreres setmanes a prop de la zona de les Illes Medes. També, però, se n’han vist a la zona de Begur.

Tot i que aquesta espècie pot semblar una medusa, les Velella Velella són una colònia flotant de pòlips d’uns 7 centímetres de diàmetre que floten lliurement guiades pel vent i els corrents oceànics. Duen una mena de membrana semicircular o triangular similar a una vela que les fa viatjar amb el vent. Els tentacles, que es troben a la part submergida a l’aigua, contenen unes cèl·lules urticants. Les toxines que desprenen no afecten els humans, ja que no poden traspassar la pell. Tot i això, podrien causar alguns problemes en contacte amb la mucosa humana (a la zona dels ulls) o si entren en contacte amb ferides obertes.

I tot i que hi ha anys en què no apareixen per la nostra costa, enguany, Josep Pascual ja n’ha aconseguit divisar per la zona de les Illes Medes. Josep Pascual, que ha anat registrant els albiraments de diversos tipus de meduses i altres espècies a la costa des dels anys 80, mesura la temperatura del mar en aquesta zona del litoral.

A part d’aquesta espècie, Josep Pascual també va veient al llarg de l’any altres espècies de meduses com l’Ou Ferrat (Cotylorhiza tuberculata) o la Borm blau (Rhizostoma pulmo). Josep Pascual admet que cada cop que surt a mesurar la temperatura del mar intenta apuntar totes les espècies i animals marins que veu. «El que anem observant és que el mar es va empobrint cada cop més», explica Pascual.

Imatge destacada cedida per Josep Pascual.

Barquetes de Sant Pere. Imatge cedida per Josep Pascual
Barquetes de Sant Pere. Imatge cedida per Josep Pascual

Què són les taques fosques que hi ha a les platges de l’Estartit?

Torna el sol amb matí fred i vent de Tramuntana

El front que ens va creuar ahir ha contribuït a netejar el cel i s‘ha endut la pols en suspensió dels darrers dies. La pluja va deixar entre 5 i fins a 10 mm a la meitat sud del Baix Empordà.

Aquest matí ambient fred, amb una temperatura mínima que s’ha situat entre els 3 i 5  ºC. L’estat del cel serà en general assolellat i això farà pujar la temperatura màxima fins als 21 ºC. D’altra banda, el confort tèrmic es pot veure compromès pel vent de component nord bufarà amb força entre moderada i forta a la tarda. Una Tramuntana que pot assolir cops de més de 70 km/h a la meitat més septentrional del Baix Empordà aquesta tarda i també provocarà alteració marítima amb maregassa al Cap de Begur.

Demà encara amb Tramuntana entre feble i moderada al matí, i temps assolellat, amb matí fresc, però migdies que seran cada cop més càlids amb temperatura màxima a l’alça pels dies vinents. 

El cost de la guerra d’Ucraïna

xavier ferrer supermatí
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
El cost de la guerra d’Ucraïna
Loading
/

La guerra d’Ucraïna és un desastre humanitari, sofriment de la ciutadania i mort de milers de persones. Però aquest desastre també es diversifica en altres camps, com és el de l’economia. Així, ara fa dos anys, quan visualitzàvem la sortida de la crisi a que ens havia situat la covid, la guerra d’Ucraïna ho va alterar tot. Vàrem assistir a l’increment de preus de l’energia, al deixar de comprar a Rússia i diversificar-ho en altres proveïdors, fet, entre d’altres, que va provocar un increment de la inflació fins el 10%, que es va fer notar a la butxaca de la ciutadania.

El que convé és que els salaris compensin la pèrdua de poder adquisitiu. I pel que fa al cost directament de la guerra, hem observat aquests dos anys els ajusts econòmics i de material militar que, des de la UE i dels EUA, s’han anat fent a Ucraïna. Si ho centrem en els darrers mesos, veiem que s’està pendent d’aprovar en el senat americà un ajut de 55.700 milions d’euros que els republicans segueixen bloquejant. I per altra part, la UE acaba d’enviar a Ucraïna 4.500 milions d’euros, d’un paquet de 21.000 previstos per aquest any, que se sumen als 28.000 milions d’euros ja enviats, a més del compromís dels estats membres de la OTAN d’arribar al 2% del PIB de despesa en defensa. Ens preparen per una veritable defensa i també per una possible de guerra i hi van adaptant l’economia. Veiem dons que la línia oficial de la UE és seguir donant suport a Ucraïna amb la finalitat de que es pugui defensar i de mostrar a Rússia que no te recorregut el que pretén, amb la clara aposta de defensar el territori i els valors europeus. Per altra part, recordar als mandataris que no oblidin la diplomàcia com a eina de solució de conflictes. Esperem que tot plegat serveixi per trobar espais d’entesa, convivència i pau.

L’esport femení

martí sabrià
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
L'esport femení
Loading
/

El mon de l’esport femení ha tingut els darrers anys un creixement exponencial.

Si bé ja fa anys que els equips femenins de basquet i handbol d’aquesta comarca, tenen un nombre gran de jugadores, que al Baix Empordà destaquen de fa temps els equips de basquet de la Bisbal i els de handbol de Palafrugell;  en futbol, l’esport rei a casa nostra, el creixement de jugadores és un fet recent.

Els èxits de l’equip femení del Barça i la victòria en el campionat del mon de futbol de la selecció espanyola, sense oblidar tot l’enrenou originat pel personatge que presidia la Federació, han propiciat una molt més gran presencia d’aquest esport als mitjans de comunicació, la qual cosa ha contribuït sens dubte a la generació d’equips de futbol femení a cada població gran i també algunes de ben petites.

L’èxit esportiu d’algun d’aquests equips no trigarà en arribar, però l’èxit real es que avui hi hagi prop d’un miler de noies federades que practiquin el futbol en aquesta comarca.

Més enllà del futbol hi altres modalitats que son capaces de generar un gran interès entre el públic, com s’ha pogut constatar aquesta setmana a La Bisbal amb la celebració del VIII è. Open Internacional Femení Sol Gironès, del circuit WTA que ha estat capaç d’aplegar més de 1.000 persones per veure la final del diumenge al matí entre una espanyola i una argentina, amb victòria sud-americana

Una excel·lent organització del Club Tennis la Bisbal, ha permès un any més, gaudir de tennis femení d’alt nivell, amb un parell de jugadores, les finalistes,  situades entre les 85 millors del mon.

Un goig gaudir un torneig d’aquestes característiques ben a prop de casa i sobretot veure a les grades, desenes de joves jugadores, que aspiren també a poder estar un dia, jugant aquest circuit mundial  i viure professionalment de l’esport.