As the weather gets warmer, more and more people will want to go to the beach. But lately, some of the beaches in Catalonia have looked quite different.
In some places, the beaches look like they have been swallowed by the sea. The reason for this is the recent storm Nelson, which hit the Catalan coast during this past Easter. Nelson caused an «unprecedented» loss of sand on some of Catalonia’s beaches, in some cases reducing the width of the beach by 25 meters.
However, this phenomenon is not new and is becoming more and more frequent due to climate change.
Recent data show that two-thirds of Catalan beaches have receded in the last seven decades.
At the same time, other beaches have grown as a result of the construction of more ports or the expansion of beaches.
Cillian Shields joins Lea Beliaeva Bander to talk about the state of Catalonia’s beaches and coastline.
We talk to Gonzalo Simarro, a beach scientist at the Marine Sciences Institute, about the impact of storms on Catalan beaches. We also hear from Jordi Pinyol of the Geological and Cartographic Institute of Catalonia, who explains how the Catalan coastline is evolving.
On a lighter note, we also share beach recommendations, from the rocky and picturesque up on Costa Brava, to the fun Barcelona beaches, or the family-friendly Costa Daurada, as well as the windy Terres de l’Ebre.
The Catalan phrase of the week is “Hi ha mar de fons,” which literally means “there is a groundswell,” and is an expression used to express that there is tension or bad vibes.
Get in touch with the podcast team: fillingthesink@acn.cat.
Els Premis d’Arquitectura de les comarques de Girona 2024 ja tenen els seus 24 projectes finalistes. En aquesta 26a edició, se n’havien presentat 80, i ara el jurat ha anunciat les obres candidates. Entre aquestes, n’hi ha tres que són de l’arquitecta de Palafrugell, Anna Sabrià.
Les 24 obres seleccionades estan dividides en quatre categories: Arquitectura (obres de nova planta o rehabilitacions), Interiors (focalitzat en espais interiors), Paisatges (focus en la relació de l’obra en el seu entorn urbà o natural) i Efímers (obres temporals).
A la primera categoria, la d’Arquitectura, Anna Sabrià està nominada per l’hotel Casa Indiana Hotel Boutique, de Blanes.
Segons Anna Sabrià, aquest és un projecte «especial» perquè era de les poques finques que quedaven a primera línia de mar de Blanes. Era una casa d’indians on, com explica en declaracions a Ràdio Capital, van fer-hi una reforma «integral».
Les seves altres dues obres candidates als guardons són de la categoria d’Interiors. Totes dues, a més, són obres al Baix Empordà. Són La Blava Va, a Palafrugell, i el Restaurant Villa Mas, a Sant Feliu de Guíxols.
La Blava Va és un espai gastronòmic ubicat a Calella de Palafrugell que ofereix cuina casolana per emportar. És una extensió del Restaurant La Blava, també de Calella. En aquest cas, l’estudi de Sabrià es va encarregar de reformar l’interior reinterpretant la imatge d’una botiga de queviures tradicional.
L’arquitecta explica que la intenció era mantenir l’estètica del restaurant La Blava.
El Restaurant Villa Mas també és un projecte relacionat amb la gastronomia. En aquest cas, és un restaurant ubicat en un edifici modernista a primera línia de mar a la platja de Sant Pol de s’Agaró. Com va fer amb el restaurant Bo.TiC de Corçà, Anna Sabrià va dissenyar la reforma de l’espai de la cuina del restaurant.
Sabrià explica que el seu objectiu en aquest projecte era aconseguir una harmonia «entre la funcionalitat i l’estètica»
Les obres guanyadores dels Premis d’Arquitectura s’anunciaran el divendres 7 de juny en un acte a la sala Rafael Masó de la Demarcació de Girona del COAC. L’estudi de Sabrià podria emportar-se dos guardons, tot i que la palafrugellenca assegura que, guanyin o no, ja estan molt satisfets d’estar entre els 80 finalistes.
Entre les obres candidates també n’hi ha d’altres del Baix Empordà. A la categoria d’Arquitectura també hi ha ‘El palau, la casa, el jardí’, a Corçà, d’andrea+joan; el Cercle Calongí, a Calonge i Sant Antoni, de Roger Panadès, Anna Prats i Joan Valls; Casa 1627, a Pals, d’Harquitectes. I la categoria d’Interiors, hi ha Rehabilitació i disseny de local a Sant Feliu de Guíxols, de Casa-Estudio Arquitectura. Consulta la llista completa de les obres seleccionades aquí.
L’artista Marc Larré ha guanyat el premi Antoni Vila Casas d’Escultura 2024 amb l’obra titulada ‘2 braços, 3 genolls, 5 mans i 12 peus’ en què plasma el seu cos en guix, fang i sorra. La singularitat de les cinc peces que conformen l’obra és que són dures per fora, però estan plenes de sorra en el seu estat natural. El jurat també ha decidit atorgar, de forma extraordinària, un accèssit a Ariadna Parreu per l’obra ‘Viró’, que està feta de plàstic, ferro, minerals i miralls i «busca el contacte amb el món natural en la industrialització».
Els guanyadors d’aquesta darrera edició dels premis Antoni Vila Casas de Pintura, Escultura i Fotografia -que se celebren anualment i de forma rotativa- s’han anunciat aquest dissabte a les dotze del migdia al museu Can Mario de Palafrugell, durant l’acte d’inauguració de l’exposició que engloba els finalistes del premi Antoni Vila Casas d’Escultura 2024.
Guanyadors 2024
L’obra premiada ha estat ‘2 braços, 3 genolls, 5 mans i 12 peus’ de Marc Larré (1978, Barcelona), que ha rebut una dotació econòmica de 15.000 euros associada al guardó i l’encàrrec de treballar en un projecte expositiu propi per portar l’any que ve una mostra monogràfica al museu Can Framis que la Fundació Vila Casas té a Barcelona.
El director d’art de la Fundació Vila Casas i membre del jurat del premi, Bernat Puigdollers, ha dit que la peça fet de guix, fang i sorra és «una reflexió del treball artístic propi, del vincle amb la tradició i del material amb què treballa, a partir d’emmotllats amb sorra de platja a través dels que reflexiona sobre la seva trajectòria artística».
Enguany, el jurat ha decidit lliurar també un accèssit a l’obra ‘Viró’ d’Ariadna Parreu (1982, Tarragona). Es tracta d’una escultura que combina diferents materials com són el plàstic i el ferro amb els minerals i miralls «per acostar la indústria a la natura i tornar als orígens». Segons ha explicat Puigdollers, aquesta escultura «fa una reflexió al treball de l’artista a través de la formació de plàstic, fent un retorn en el món vegetal i animal». Ambdues obres premiades passaran a formar part de la col·lecció d’art de la Fundació Vila Casas.
Exposició a Can Mario
La mostra que s’ha inaugurat a Can Mario aquest dissabte acull les 28 obres que el jurat ha seleccionat d’entre les 320 que es van presentar al premi Antoni Vila Casas d’Escultura 2024. Les obres són molt diverses i estan fetes de materials tan diferents com pintura seca treballada com un element escultòric, formigó, sorra de la platja, plàstic, ferro, paper o, fins i tot, un pa de quilo convertit en una motxilla. Totes són peces contemporànies d’artistes catalans o residents a Catalunya i es podran visitar fins al 23 de juny al museu.
El director d’art de la Fundació Vila Casas, Bernat Puigdollers considera que l’exposició d’escultura de Palafrugell «és una bona mostra del teixit cultura i artístic de l’escultura de Catalunya». A més, ha afegit que «a diferència d’altres edicions, hi ha una representació important d’artistes joves, que permet tenir una foto fixa d’un moment artístic que encara és vital i pot donar moltes sorpreses».
El jurat del certament ha estat format per Caterina Almirall, Pilar Bonet, Natàlia Chocarro, Bernat Puigdollers, Stella Rahola Matutes i Joan Torras. I els 28 artistes finalistes d’aquesta edició són: Lluc Baños, Leonard Beard, Béatrice Bizot, Pau Borràs, Irene Cases, Natalia Castañeda, Xavier Escribà, Agustina Fioretti, Jordi Gich, Toni Giró, Alejandro Granero, Anna Ill, Laura Juanós, Marc Larré, Marga de la Llana, Ariadna Mangrané, Oscar Moya, Ariadna Parreu, Jordi Plana Artista Visual, Lúcia Prancha, Artiatzar, Xavier Ristol, Sofia Salazar, Tura Sanglas, Ines Schaikowski, Laura Sebastianes, Agata Serafin i Jordi Tolosa.
Masia, casa rural, villa amb encant… no fa tants enys eren les cases de pagès però això fa temps que va deixar de ser. La venda per part dels pagesos que les habitaven (o els seus fills, hereus o descendents) ha acabat sent la manera de fer rendible una casa i (sovint) un terreny que ja no es pot dedicar al sector primari. Allà on hi havia un camp ara hi ha un jardí amb piscina, on s’hi aparcava el tractor i les eines, un menjador amb vistes i allà on hi havia la cort o el corral ara hi ha un apartament auxiliar.
Però a qui s’adrecen i en quines condicions ho fan, aquestes construccions? Doncs és difícil saber d’on vindran els nous senyors o masovers, però el que sí sabem és que hauran de tenir molts diners si volen apropiar-se de qualsevol d’aquestes finques que tenim a l’Empordà.
Fent un cop d’ull a alguns portals de fons d’inversió immobiliaris podem trobar algunes propietats amb un preu superior al pressupost municipal de la majoria d’ajuntaments de la comarca.
Per exemple, el fons d’inversió immobiliari Cornex Capital oferta una masia a Forallac amb set habitacions i 4 hectàrees de terreny per 4.500.000€. El mateix fons ofereix també una «Exclusiva masia rehabilitada completament, situada al nucli antic d’un dels pobles més emblemàtics al cor del Triangle d’Or» per 2.575.000€, o una masia de gairebé 700 metres quadrats, també a Forallac per 2.200.000€. Són algunes de les propietats que s’hi poden trobar, però sens dubte, la que més crida l’atenció és l’imponent castell de Foixà, que compta amb una superfície aprox de 1.696m2 construïts , i un enorme terreny de 4.897m2. Si us el voleu quedar haureu de preguntar-ne el preu perquè no està publicat, tot i que alguns mitjans parlen d’un import proper als 11.000.000.
Masia en venda al baix empordà. Font: Cornex CapitalMasia en venda al baix empordà. Font: Cornex CapitalMasia en venda al baix empordà. Font: Cornex CapitalMasia en venda al baix empordà. Font: Cornex CapitalMasia en venda al baix empordà. Font: Cornex Capital
Un altre portal d’inversió immobiliària, Lucas Fox també ofereix bocins de l’Empordà a qui tingui ganes i cartera. Al seu web s’hi pot trobar una masia situada a Pals, de 600m2 i amb 22Ha de terreny per 2.600.000€. O bé una fantàstica casa sel S.XVII amb diverses rehabilitacinos per 2.590.000€.
Masia en venda al baix empordà. Font: Lucas FoxMasia en venda al baix empordà. Font: Lucas FoxMasia en venda al baix empordà. Font: Lucas Fox
La cerca s’acaba amb la revisió en altres portals on hi trobem una «Casa en venta en el pueblo medieval de begur» per 1.750.000€ o la ganga del matí, una casa de 1.300m2 amb 6.500 metres de terreny per només 1.060.000€. En aquest cas, però, el mateix portal adverteix que és una «ruïna a reformar».
Masia en venda al baix empordà. Font: Masies EmpordàMasia en venda al baix empordà. Font: Cottage Properties
El Girona FC ha fet una trajectòria d’èxit en els últims dos anys que ha fet que sortissin seguidors de sota les pedres. L’Eduard Solà, periodista esportiu que fa les retransmissions del Girona a Catalunya Ràdio, ha publicat «100 motius per ser del Girona».
Amb ell fem un repàs a alguns del motius que surten al llibre, a l’evolució del Girona i també a com acabarà la temporada.
La Sílvia Soler i en Xavier Bosch van ser a Calonge el divendres 19 d’abril escalfant motors de abans de Sant Jordi. Amb ells hem parlat de les seves darreres novel·les i de com viuen la Diada de Sant Jordi.
Sílvia Soler va publicar el seu darrer llibre «Estimada Gris» el setembre de 2023 i per tant, per és el primer Sant Jordi d’aquesta novel·la. Pel que fa a en Xavier Bosch, el seu darrer llibre «32 de març» just fa un any que va veure la llum i ja està treballant en una propera novel·la.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.