El viceconseller d’Estratègia i Comunicació de la Generalitat en funcions, Sergi Sabrià, ha decidit «fer un pas al costat» i, finalment, també deixa la política institucional quan arribi el nou govern. En una carta que ha avançat ACN i que Sabrià ha publicat als seus perfils de xarxes socials, explica que buscarà nous camins professionals. A més, ha fet referència a les paraules del president en funcions, Pere Aragonès, i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, apuntant que «és l’hora de cares noves i idees noves, de deixar pas a nous lideratges».
En aquesta carta Sergi Sabrià – que va ser portaveu, president del grup parlamentari d’ERC, cap de l’oficina d’Aragonès a la presidència i alcalde de Palafrugell – fa un repàs per la seva trajectòria en el món polític. «Un llunyà dijous de febrer de 2007, en un garatge atrotinat de Palafrugell, una colla d’amics em proposaven encapçalar la llista a les municipals d’ERC a la vila», comença Sabrià. Després d’això, ERC recuperava l’alcaldia amb Sergi Sabrià com alcalde (2009-2011). «Palafrugell és l’inici del viatge més apassionant que mai m’hauria pogut imaginar», explica Sabrià.
Sabrià apunta en aquesta carta que el govern de Pere Aragonès ha estat «honest, humil i generós», tal com afirma que també ho és el seu president. I afegeix que «estic absolutament segur que el temps posarà a lloc la rellevància de la seva tasca: la contribució als indults i l’amnistia, la recuperació de la Institució – una Generalitat que vam trobar malmesa encara pel 155 i la legislatura posterior -, i també i sobretot pels avenços socials, econòmics i nacionals impulsats en aquests 3 anys».
«Ara ja arribat l’hora de deixar la política institucional. Quan arribi el nou Govern emprendré nous camins professionals». Ha fet referència a les paraules de Pere Aragonès i Marta Rovira, «és hora de cares noves i idees noves, de deixar pas a nous lideratges», apunta Sergi Sabrià en la carta. I afegeix que «faig un pas al costat convençut i confiat que aquesta organització compta amb una nova generació preparada per prendre un relleu que fa 93 anys que passa de mà en mà amb l’objectiu de la llibertat».
La carta acaba amb un agraïment cap a les persones que l’han acompanyat durant tot aquest temps i es mostra «profundament agraït» de les oportunitats, la feina feta, el compromís i la paciència de molts companys «que avui ja són amics». I anima a «seguir lluitant per aquest projecte i per una organització neta i honesta, carregada de talent».
Els serveis de Salut Integrats del Baix Empordà (SSIBE) ha iniciat aquest mes de maig una campanya per reduir l’ús de les benzodiazepines entre la població de la comarca que les pren de manera habitual i recurrent des de fa temps. Les benzodiazepines són fàrmacs que serveixen per al tractament de l’ansietat, o per millorar el descans quan es pateix insomni o estrès molt greu. Entre les més utilitzades hi ha el Lorazepam, Alprazolam, Lormetazepam, Bormazepam, Diazepam, entre altres.
El consum d’aquest tipus de medicació a Espanya s’ha convertit en un problema de salut degut a l’ús excessiu observat en els darrers anys. El seu ús prolongat suposa un risc significatiu per la salut: major risc d’accidents, morbimortalitat, efectes adversos durant l’embaràs, major risc de deteriorament cognitiu, disminució de les capacitats d’aprenentatge i d’atenció, dependència i tolerància al fàrmac, major risc de caigudes sobretot en persones d’edat avançada.
Les accions de la campanya
La campanya es portarà a terme des d’aquest mes de maig fins finals d’any amb una campanya de conscienciació a la població que prenen aquest tipus de medicació amb cartes personalitzades al seu domicili per tal d’informar-los i assessorar-los sobre com reduir-ne l’ús. També s’ofereixen pautes i consells per a millorar la qualitat del son i la gestió de l’ansietat. Alhora, les persones usuàries que acudeixin al seu professional de referència se’ls lliurarà un pastiller o “blister” junt amb la nova pauta de reducció.
El circuit que se seguirà, sempre que un usuari ho demani, és citar-lo amb el seu metge o metgessa de capçalera per tal que l’ajudi amb la pauta de desprescripció i visita de reforç i seguiment amb la seva infermera de referència als tres i sis mesos, o abans si fos necessari. També s’iniciarà una campanya informativa que inclourà un apartat específic al web, informació a totes les pantalles dels centres del SSIBE i difusió en diferents suports publicitaris.
En els mesos previs, s’hi ha implicat també de forma proactiva els professionals sanitaris – tant de les Àrees Bàsiques de Salut com de l’Hospital de Palamós –amb diferents sessions formatives per tal d’abordar la desprescripció amb un enfoc integral i promoure altres alternatives de tractament, incloent consultes grupals i prescripció social.
Aquesta campanya s’emmarca dintre del projecte “Estrategia comunitaria para la prevención, diagnóstico y tratamiento de la FRAGILIDAD en las personas mayores”, finançat amb fons del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut a través del Departament de Salut. Ha estat coordinat externament pel Consorci Social i Salut de Catalunya i internament per l’Espai Pro-beta, la unitat d’innovació de SSIBE.
Al llarg d’aquesta setmana una empresa especialitzada ha estat treballant en el condicionament de les platges de Palamós. Concretament s’ha actuat en la platja Gran de Palamós i la de La Fosca, on s’ha restaurat la planimetria de les zones que havien quedat afectades pels temporals de la tardor i l’hivern. A part d’arrenjar la sorra, també s’ha netejat i retirat les possibles aportacions de materails que el mar ha fet arribar fins la platja.
Un cop enllestits els treballs de l’Àrea de Medi Ambient, l’actuació acabarà amb la instal·lació d’elements i serveis com les rampes d’accés a la platja, exceptuant les dutxes i els rentapeus – que un cop més no entraran en servei durant l’estiu per les limitacions per la sequera. Abans del període festiu de Setmana Santa, conjuntament amb la Brigada municipal, ja es van instal·lar papereres a totes les platges i es va revisar la senyalització.
La setmana passada l’Associació de Educación Ambiental y del Consumidor-Foundation for Environmental Education (ADEAC-FEE), responsable de la campanya anual Bandera Blava, va fer pública la relació de platges i ports guardonats a tot l’Estat i, per aquest any 2024, amb aquest distintiu. Pel que fa a Palamós i com ja s’ha produït en els darrers anys, la platja de La Fosca i el port esportiu Marina Palamós han estat distingits amb la Bandera Blava, com a reconeixement de la seva qualitat en aspectes de neteja, seguretat i gestió ambiental.
Cal recordar també que el 15 de juny començarà el servei de socorrisme a les platges de Palamós i s’allargarà de manera ininiterrompuda fins al 15 de setembre.
Últim partit de la temporada del Palamós, amb la permanència a la Lliga Elit assegurada.
Els blau-i-grocs van certificar la salvació gràcies al triomf de la setmana passada per 2 gols a 0 davant del Granollers.
Demà dissabte, al camp del Lloret, es viurà un derbi tranquil perquè tant locals com visitants es troben matemàticament salvats, i continuaran competint a la categoria l’any vinent.
L’alicient serà, com sempre en aquest tipus de partits, arrodonir la temporada amb el bon regust d’una victòria.
El Museu del Suro de Palafrugell ha celebrat aquest dijous l’acte de lliurament dels Diplomes al Mèrit Ciutadà. L’Ajuntament de Palafrugell ha fet entrega d’aquests guardons a sis persones de referència de l’àmbit cultural al municipi o que hi tenen una gran connexió. Enguany els personatges reconeguts han estat Víctor Dolz, Eulàlia Hortal, Teresa Juvé, Rosa Regàs, Guillem Rocas i Carles Torrent. L’acte era obert a tota la ciutadania i ha estat un dels primers actes de celebració de les 62es Festes de Primavera.
Des de l’any 2013, l’Ajuntament de Palafrugell entrega els guardons dels Diplomes al Mèrit Ciutadà de la Vila. Aquesta distinció es concedeix a persones, entitats, agrupacions, institucions, empreses, comerços, etc, que mereixen la gratitud de Palafrugell per activitats destacades en el camp cívic, cultural, esportiu, comercial o d’altres que donin prestigi a la vila.
Els premiats
El primer dels premiats ha estat Víctor Dolz, nascut a Begur el 1945. Víctor Dolz va viure uns anys a Palafrugell i, posteriorment es va traslladar a Montcada, on va rebre una beca per ingressar a La Massana degut a les seves habilitats pel dibuix. Dolz, també guionista i autor de curtmetratges, i escriptor, és un pintor inquietant, que ofereix una visió particular sobre la bellesa i la relativitat d’aquesta, així com el pas del temps. Víctor Dolz ha estat molt vinculat a la vida cultura i artística de Palafrugell participant en diverses exposicions. Ha col·laborat en activitats artístiques al municipi i va ser cartellista de la imatge de la Festa Major a l’any 2005. Part de la seva obra ha estat exposada a diferents espais de Palafrugell com el Museu del Suro, el Teatre municipal i la Biblioteca, on participa a l’Arteca.
Eulàlia Hortal i Brugués va néixer a Anglès l’any 1941 i és una folklorista catalana, que ha treballat en la recerca i recuperació de diverses danses empordaneses. L’any 1965, a partir del seu casament, es traslladà a viure a Palafrugell, on va ser impulsora i fundadora de la Coral Mestre Sirés l’any 1978 i un any més tard de l’Esbart Mestre Sirés. A partir de 1981, va exercir de professora de danses tradicionals i sardanes i va impulsar i coreografiar el ball del Bim Bam dels nans de Palafrugell l’any 1985. També va participar conjuntament amb el mestre Josep Bargalló i Badia en la recerca i recuperació del Ball de la Moixiganga a l’interior de l’església de Sant Martí de Palafrugell el 1997, entre d’altres a diversos municipis gironins. L’any 2013 va rebre el Premi Peix Fregit a Palafrugell. Posteriorment va donar a l’Arxiu Municipal de Palafrugell el seu fons sobre la recerca i difusió de les danses tradicionals, on destaquen les explicacions de balls i danses, les partitures i els enregistraments de so.
Teresa Juvé Acero, nascuda a Madrid l’any 1921, és una pedagoga i escriptora catalana d’origen madrileny. Es va establir al Baix Empordà durant la guerra civil espanyola, i en acabar el conflicte hagué d’exiliar-se amb la seva família i fou retinguda en un refugi de dones del centre de França. El 1970 tornà a Catalunya i s’establí a Roses, on fou professora al seu Institut de batxillerat juntament amb el seu marit, amb qui col·laborà en la seva lluita política. A la mort del seu marit es va establir a Esclanyà.Juvé Ha escrit nombrosos llibres sobre la història de Catalunya del segle XVI amb un estil proper al d’Arthur Conan Doyle i sobre la memòria dels exiliats. El 2010 va rebre la Creu de Sant Jordi. L’any 2018 va rebre el Premi Memorial Francesc Macià. El 7 de febrer del 2021 va celebrar el seu centenari presentant una nova novel·la, El degollador de Vallvidrera. Vídua del polític socialista català Josep Pallach ha estat sempre implicada i compromesa amb la Fundació Josep Pallach, que té la seva seu situada a Palafrugell.
Rosa Regàs i Pagès, nascuda a Barcelona l’any 1933, és una escriptora catalana que escriu principalment en castellà. Fou traductora de l’ONU entre 1984 i 1994 i directora de la Biblioteca Nacional d’Espanya entre 2004 i 2007. Regàs resideix des de fa anys a Llofriu. L’any 2001, va guanyar la 50a edició del Premi Planeta amb una novel·la d’intriga, La Canción de Dorotea, en què es narren els descobriments que una professora de biologia molecular fa en una casa de camp que va heretar del seu pare. I al llibre Diari d’una àvia d’estiu, reflecteix el seu punt de vista de residir en un espai com Llofriu, fet que ha servit per donar a conèixer el nucli arreu. Regàs compta amb un ampli reconeixement amb guardons de gran transcendència com són el premi Nadal, el premi Planeta o la Creu de Sant Jordi.
El pintor Guillem Rocas va néixer a Torroella de Montgrí l’any 1946. Més tard es va traslladar a viure a Palafrugell on resideix actualment. De la seva obra, en destaca el seu lligam entre les seves arrels a Torroella de Montgrí i la seva muntanya llegendària. Aquest paisatge és un referent ineludible i determinant en l’obra de Rocas. Rocas compta amb una llarga carrera artística i pictòrica, començant exposar a l’any 1976 i fent-ho sense interrupció fins avui. Diverses institucions compten amb obres seves, algunes de rellevants com el Museu d’Història de Girona, el Castell de Peralada o el Museu del Suro de Palafrugell. I, al mateix temps, ha col·laborat en activitats al municipi com en la confecció del cartell de la Festa Major de l’any 2007. També ha format part de l’Arteca, el projecte artístic de la Biblioteca de Palafrugell. L’any 1980, la seva obra va ser reconeguda a nivell internacional, amb la “Menció d’Honor” que se li va concedir a la biennal del Grand Palais de París.
Carles Torrent va néixer l’any 1953 a Puigcerdà però des de fa molts anys resideix a Palafrugell, des d’on ha consolidat la seva trajectòria com ceramista. La seva activitat pedagògica comença l’any 1989-1990 i a partir de 1993 col·labora habitualment en les activitats pedagògiques del Museu de Ceràmica de la Bisbal d’Empordà. També fa Seminaris de ceràmica (Rakú) per diferents llocs de l’Estat espanyol i l’Estat francès i des del 2000 exerceix de professor a l’escola de Ceràmica de la Bisbal d’Empordà. També ha col·laborat en determinats moments de forma activa amb la Biblioteca de Palafrugell. Torrent és un referent com a ceramista, donant una visió més artística a aquest element tradicional al llarg de molts anys mitjançant el seu taller. Des que va iniciar-se en el món de la ceràmica, sempre ha treballat com experimentador de la forma i dels diferents processos a la que la sotmet, centrant tota l’atenció en el fet estètic i el procés que el conforma. Les seves obres han format part de diferents exposicions a Palafrugell, on també fa cursos de formació i ha col·laborat activament amb entitats del municipis com pot ser l’Aula d’Art.
Els jardins de Cap Roig de Palafrugell han acollit aquest dijous les VIII Jornades de Turisme, Territori i Societat (TTS), impulsades per la Fundació Jordi Comas Matamala. Un acte dividit en quatre ponències on s’han abordat temes tan rellevants com la gestió de l’aigua i la sequera; la mobilitat en transport ferroviari; la gastronomia i l’enologia; i la rellevància dels esdeveniments temporals.
Abans de treballar aquests temes i com ha passat en cada edició, la presidenta de la Fundació Jordi Comas Matamala, Carme Hospital, ha estat l’encarregada d’inaugurar la jornada. Ha manifestat la voluntat de continuar creant pensament sobre el fenomen turístic, des d’una mirada transversal i vinculada al territori i ha volgut recordar que, en les anteriors set edicions s’han tractat temes tan variats com el turisme de vacances, el turisme i la sostenibilitat o la rellevància del big data, entre altres temes.
A la presidenta de l’entitat l’han precedit l’alcalde de Palafrugell, Juli Fernández, i la representant de la Diputació de Girona Mònica Alcalà. L’encarregat de conduir les jornades ha estat el periodista i patró de la Fundació, Josep Puigbó.
L’oferta gastronòmica i la seva autenticitat
Un dels temes rellevants que s’ha treballat durant la jornada ha estat el valor de l’oferta gastronòmica i enològica en la imatge de marca d’una destinació. Per això, des de la Fundació han reunit veus expertes com la de la faedora de vins al Priorat, Sara Pérez; el cap de sala i empresari, Josep Roca; i, com a moderadora d’aquest bloc, la periodista de La Vanguardia, Cristina Jolonch.
Tots dos ponents reconeixen l’atractiu i la diversitat quan parlem de turisme a Catalunya. Josep Roca, a més, explica que a partir d’aquestes diferències i punts rellevants d’aquesta tradició mediterrània es poden construir relats a la cuina. Tot i això, reconeix que els moviments migratoris han acabat influint en aquesta tradició culinària al llarg de tota Catalunya. «Tenim uns grans referents i una gran tradició culinària a Catalunya», admet Roca.
Sara Pérez apunta que per promocionar una marca o insígnia del territori, com podria ser una marca de vins, s’ha de fer a través d’actes i esdeveniments per promocionar el turisme i el foment de visitants a la zona. Un exemple és la Fira de Vins del Priorat perquè les persones visitants coneguin la destinació i, això, acabi revertint en el progrés i el manteniment de la societat a la zona. Però reconeix que aquest efecte s’ha acabat revertint i està afectant de manera contrària al territori que va decidir quedar-se.
Tot i això, l’enòloga apunta que cal trobar un equilibri dinàmic entre el foment del turisme i el benestar del territori i el paisatge. «El paisatge i la gent del territori és bàsic per mantenir aquest foment i aquesta evolució del turisme en una zona, com, per exemple, la del Priorat», apunta Sara Pérez. Josep Roca reconeix que durant els darrers anys hi ha hagut una gran evolució en la manera com es desenvolupa el turisme.
Josep Roca també ha volgut reivindicar la tornada als inicis i reivindicar allò que és «més artesà». Així, la voluntat en la gastronomia és retornar «una mica als orígens». El cap de sala reconeix que els bars i restaurants han canviat, però també han canviat la sociologia i la percepció de les persones.
Cristina Jolonch ha reconegut que constantment es parla d’autenticitat quan es treballa la gastronomia. Sara Pérez apunta, però, que aquesta autenticitat no hauria de desaparèixer i hauríem de donar valor al fet «d’on venim» en comptes de centrar-nos tant en el que les persones volen.
Imatge de la primera taula
Deixant enrere el model de sol i platja
En aquest cas, la ponència centrada en els esdeveniments temporals en una destinació turística va comptar amb les veus expertes del director del Temporada Alta a Girona, Salvador Sunyer, i el director general de la Fundació Barcelona Capital Nàutica, Ignasi Armengol. El periodista de TV3, Xavier Graset, ha estat l’encarregat de conduir el debat. El periodista ha admès que el model turístic ha canviat en els darrers anys, deixant enrere únicament el model de sol i platja per complementar-lo amb altres tipus d’ofertes culturals i esportives.
Ignasi Armengol reconeix que la Copa Amèrica atraurà un gran nombre de gent a la ciutat de Barcelona, però, tot i això, reconeix que no caldran nous hotels ni restaurants, ja que la massificació no serà tan agreujada. Salvador Sunyer admet que aquesta massificació acaba afectant la gent que treballa pel turisme, les persones que viuen a la zona i els turistes.
El director del Temporada Alta admet que el festival i, també, les programacions culturals han de trobar més espais i esdeveniments on coincideixin les persones que venen de fora, però que alhora tingui espai per les persones de la zona. Per això, a l’hora d’organitzar aquests esdeveniments culturals han d’aconseguir trobar aquest equilibri. Aquest canvi ha d’afectar a la programació, però també per la comunicació, entre altres aspectes.
El director general de la Fundació Barcelona Capital Nàutica reconeix que les inversions que es faran a Barcelona per acollir la Copa Amèrica es basen en el reaprofitament i, a més, serviran per acollir futures activitats. «Es va tenir en compte el concepte de llegat i de trascendir més enllà de la Copa Amèrica», apunta Ignasi Armengol.
La connexió entre els mons de la cultura i l’esport trenquen fronteres amb altres persones que visiten l’oferta turística de zones com Catalunya o Espanya. «Es pot teixir una relació entre les persones d’arreu del món expertes en el món de la cultura o en el món de l’esport, entre altres», admet Salvador Sunyer. A més, reconeix que cal establir relacions entre els empresaris turístics d’arreu del món per crear sinergies.
Imatge de la segona taula
La mobilitat i el transport
El transport i la mobilitat també és un dels aspectes que s’ha abordat durant la jornada. Per això, la Fundació ha comptat amb les veus expertes del comissionat pel traspàs integral de Rodalies, Pere Macias, i l’expresidenta d’Adif, Isabel Pardo. Aquesta conversa l’ha moderada el periodista del Diari Ara, Antoni Bassas. El bloc s’ha encetat destacant la rellevància que hauria de tenir el transport ferroviari per fomentar les connexions turístiques.
Isabel Pardo ha destacat que a part de construir infraestructures com les ferroviàries cal abordar la funcionalitat d’aquestes i veure quin és l’impacte que poden tenir en sectors com el turístic.
Pere Macias destaca que a Catalunya caldria impulsar un projecte que permetés connectar tota la xarxa ferroviària amb preus assequibles. A més, ha posat d’exemple llocs on només s’hi pot accedir amb ferrocarril. Destaca que caldria incorporar els trens nocturns a l’oferta ferroviària de la zona de Girona per poder atraure aquest turisme internacional a través d’aquest tipus de transport.
L’expresidenta d’Adif apunta que aquest transport ferroviari, sobretot el d’alta velocitat, permet promoure les estades turístiques de curta estada. Destaca també que les estacions permeten la centralitat en les ciutats on s’instal·len, un aspecte que altres mitjans de transport no poden aconseguir. A més, explica que cal annexionar bé els diversos mitjans de transport públics per intentar descarbonitzar encara més el sector dels transports.
El comissionat pel traspàs integral de Rodalies, coincideix amb Isabel Pardo quan es parla de fomentar els trens nocturns. «Estem ben situats per promoure aquest tipus de trens», explica Macias. Destaca, però, també que cal «treure-li suc» a l’estructura. Per això, remarca que caldria fer petites modificacions en les estructures i el traçat per impulsar aquest transport per desenvolupar-lo i encarar-lo cap a la promoció del turisme a Catalunya.
Tant Pere Macias com Isabel Pardo han destacat la importància de promoure les connexions a través de les vies ferroviàries d’alta velocitat. Un dels projectes que ha sortit durant el debat ha estat la creació de l’estació de l’AVE a l’aeroport de Girona. Pere Macias ha lamentat també les situacions que s’estan vivint durant els darrers dies a la xarxa de Rodalies.
Imatge de la tercera taula
L’aigua i el turisme
Un dels temes que preocupen a Catalunya és la permanent sequera que s’està vivint durant els darrers mesos. Per això, la darrera taula de la jornada va abordar la rellevància de l’aigua i el turisme amb les veus expertes del director d’AGBAR, Jorge Manent, i el director de la càtedra UNESCO de sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Jordi Morató. Una taula moderada pel periodista de La Vanguàrdia, Enric Sierra.
Jorge Manent ha recordat que tot i que ha plogut durant els darrers dies, encara ens trobem en una situació greu per sequera i que cal treballar encara per recuperar els nivells normals d’aigua. Jordi Morató ha coincidit amb el director d’AGBAR, ja que ha recordat que el clima mediterrani és un dels que s’ha vist afectat de manera més greu pel canvi climàtic.
Jordi Morató ha destacat que tot i el consum d’aigua que existeix en el sector turístic, s’estan fent passos rellevants per canviar el model i, en definitiva, fer passos cap a un turisme més sostenible. Jorge Manent reconeix que cada cop més ens haurem d’emmirallar cap a països amb un clima més sec i on les sequeres siguin més permanents. Per això, hi ha diversos projectes que s’estan impulsant per poder estalviar aigua.
Jorge Manent afirma que cal evitar repetir la situació que es va produir després de la sequera del 2018, «cal que es fomenti la inversió en infraestructures i projectes per promoure l’estalvi i regeneració de l’aigua». Jordi Morató admet que a part d’impulsar aquestes inversions cal que els sectors col·laborin entre ells per promoure aquest estalvi d’aigua. Tots dos reconeixen, però, que fan falta solucions estructurals.
Imatge de la quarta taula
El relat de la jornada ha acabat amb la reflexió del conseller de Recerca i Universitat del Govern de Catalunya i patró de la Fundació Jordi Comas, Joaquim Nadal, on ha destacat que el TTS ha anat guanyant any rere any força, interès i utilitat, tant per als ponents que s’hi uneixen com en els temes que s’hi treballen.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.