Calonge i Sant Antoni presenta al·legacions contra la declaració del municipi com a zona de mercat residencial tensionat

L’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni ha presentat al·legacions contra la decisió de la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya d’incloure el municipi entre les 131 noves localitats catalanes declarades com a zones de mercat residencial tensionat, sumant-se a les 140 ja existents. Tot i que l’ajuntament és conscient de la problemàtica real per accedir a l’habitatge, causada per la inflació del mercat immobiliari, considera que aquesta mesura no és adequada per garantir el dret a l’habitatge i ha presentat quatre al·legacions a aquesta declaració.

El primer punt assenyala greus deficiències en l’anàlisi utilitzada per incloure nous municipis a la zona de mercat residencial tensionat. El consistori critica la interpretació homogènia de tot el territori, ja que en municipis turístics com Calonge i Sant Antoni, les mesures aplicades podrien no ser eficients ni eficaces per produir habitatge de lloguer a preu assequible. A més, apunten que «la inclusió del municipi implicaria un límit en les rendes de lloguer, desincentivant la conversió d’Habitatges d’Ús Turístic (HUT) en habitatges de lloguer».

En segon lloc, l’ajuntament assenyala que les dades utilitzades per elaborar la memòria estan desactualitzades, amb estadístiques de variacions entre 2001 i 2021, però sense considerar les dades més recents dels anys 2022 a 2024. «Això impedeix una resposta realista a les necessitats actuals dels municipis afectats», expliquen des de l’Ajuntament.

La tercera al·legació es basa en la política d’habitatge de l’ajuntament, que prioritza els habitatges socials de lloguer. El Pla Local d’Habitatge (PLH) de 2021 destaca que l’oferta de lloguer a Calonge i Sant Antoni és escassa i amb preus per sota de la mitjana catalana. «En aquest context, la declaració de zona de mercat tensionat no sembla adequada», apunten des de l’Ajuntament, i afegeixen que «el límit de les rendes no té sentit en un mercat de lloguer feble com el del municipi». Per això proposen que en lloc d’això, s’incentivi el lloguer d’habitatge convencional en detriment del lloguer turístic.

Finalment, apunten que cal crear un pla comarcal d’habitatge. El consistori considera necessària la descentralització normativa, ja que cada territori coneix millor les seves realitats i pot intervenir de manera més efectiva. I afegeixen que «els municipis de la Costa Brava Centre, amb dinàmiques similars condicionades pel sector turístic, necessiten instruments planificadors adaptats a les seves necessitats reals i dinàmiques econòmiques, per orientar les polítiques d’habitatge d’acord amb les necessitats de la ciutadania».

Cap de setmana cultural

dolors bassa
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Cap de setmana cultural
Loading
/

Hem passat un cap de setmana mogut culturalment, arreu del país. I no parlo d’activitats de carrer, ni de fires i actes promocionals de primavera per a turistes i persones visitants .

Es tracta que un any més, des del Departament de Cultura de la Generalitat s’ha  proposat al conjunt de museus catalans sumar-se a la celebració del Dia Internacional dels Museus , i així  organitzar jornades de portes obertes i activitats que segueixin el lema  escollit pel Consell Internacional dels museus : ‘Museus per l’educació i la investigació’.

Els museus són centres educatius dinàmics que fomenten la curiositat, la creativitat i el pensament crític. Aquest any  s´ha volgut  reconèixer la seva contribució a la investigació i la difusió de noves idees. Des de l’art i la història fins a la ciència i la tecnologia, els museus són espais vitals on l’educació i la investigació convergeixen per a que nosaltres entenguem el món.

Visitar un museu ens acosta al patrimoni i ens arrela al propi territori. L’oferta cultural dels equipaments museístics és immensa. Sovint la visita a un museu és converteix en la primera presa de contacte del lloc que volem conèixer o visitar ,ja que ens explica maneres de viure específiques.

En el Baix Empordà compto 32 entitats museístiques.

Tenim 2 a Calonge, 1 a Castell d’ Aro, 3 a Corçà, 1 a La Bisbal, 4 a Palafrugell, 2 a Palamós, 1 a Palau Sator,2 a Pals ,1 a Púbol,10 a Sant Feliu de Guíxols,2 a Santa Cristina d’ Aro,1 a Torrent , 2 a Torroella de Montgrí i 1 a Ullastret.

I evidentment les temàtiques a descobrir són ben diverses que poden ser a gust de tothom des del món rural, a l’art ,a la història de la ciutat, a oficis com la pesca o museu del suro o senzillament el museu dedicat a la il·lusió i la curiositat.

Actualment els museus ja no són entesos com a espais d’anàlisi del passat, sinó com a àgores de pensament obert i intercanvi cultural del present.

Arrelats en les seves línies temàtiques, que defensen amb una col·lecció o amb exposicions temporals, els museus diversifiquen la seva oferta i proporcionen activitats variades en un llenguatge a l’abast de tothom tenint en compte els interessos i debats  del moment actual, comptant amb l’ús de les noves tecnologies i molts recursos audiovisuals que ens ajuden a contextualitzar la temàtica

  Ara per ara podem dir que dels museus, el més important no és el seu edifici, sinó la relació que té amb la gent. En el fons,  els museus són zones amables d’accés a la cultura amb un component d’inclusió social i diàleg intercultural i que cal que valorem i visitem no només el dia dels museus, com ha passat aquest dissabte 18, sinó cada dia de l’any. I nosaltres a l’ Empordà en tenim una bona mostra per gaudir.

.

La Cooprativa de Ramaders del Baix Empordà rep un dels guardons de la 2a edició dels Premis Generalitat Girona

Premis_Generalitat_Girona_2024 Baix Empordà

La Generalitat a les comarques gironines ha reconegut a la Coopertaiva de Ramaders del Baix Empordà, pepita Perich i la Fundació GironaEst en la segona edició dels Premis Generalitat de Girona. L’acte d’entrega d’aquests guardons es va fer aquest divendres a l’Auditori Josep Irla de Girona.

Concretament, la Cooperativa de Ramaders del Baix Empordà ha estat guardonada amb el premi Isabel Vila i Pujol. Aquest guardó vol reconèixer iniciatives empresarials que hagin destacat per fomentar una economia innovadora, verda i de responsabilitat social, amb un alt grau d’impacte positiu en la qualitat de vida de les persones a les comarques gironines.

Cal destacar la tasca d’aquesta entitat, que va néixer el 1990 i compta amb un total de 37 granges petites i mitjanes familiars. Treballen pel desenvolupament i la innovació a partir de l’aplicació de la responsabilitat social corporativa que busca fer de l’entitat un projecte sostenible econòmicament, socialment i mediambiental a mitjà i llarg termini. A més, han creta un Pla Integral de Sensibilització i Formació pel sector Ramader Lleter Boví de Girona per promoure la sostenibilitat de les seves empreses i, alhora, sensibilitzar la societat sobre el valor que té la feina de la ramaderia, formar i generar coneixement per facilitar la contractació en aquest sector.

El guardó Josep Irla i Bosch al gironí o gironina de l’any va recaure en Pepita Perich Pujol. Se li va reconèixer la tasca feta per la defensa dels drets de les persones amb discapacitat intel·lectual i per la promoció d’una societat gironina més solidària, justa i inclusiva. Cal destacar que Pepita Perich ha estat més de 40 anys dins la Fundació Ramon Noguera, sent la directora gerent des de l’any 1987.

La Fundació GironaEst, per la seva banda, ha rebut el guardó Aurora Bertrana i Salazar, que posa en valor projectes socials que fomenten l’equitat i la igualtat a la demarcació de Girona. La Fundació GironaEst vol donar a conèixer el barri amb l’objectiu d’oferir als nens i nenes les mateixes oportunitats que la resta d’infants de la ciutat. L’entitat centra la seva acció en els valors humans, els hàbits saludables i de vida, a més de contribuir a fer atractiva Girona Est a la resta de la ciutat.

El jurat d’enguany l’han format diverses persones representatives de la societat gironina. La delegada en funcions del Govern a Girona, Laia Cañigueral, ja destacat que «tenim una demarcació amb molta capacitat, amb moltes oportunitats». «Comptem amb un talent, una emprenedoria, una solidaritat que hem d’alimentar i cuidar perquè vulgui quedar-se i sigui un efecte crida per continuar atraient nou talent i seguir transformant la societat i empoderant les comarques gironines», ha afegit.

Els Premis Generalitat Girona van néixer l’any passat amb la voluntat de reconèixer a persones que bé des del seu àmbit professional, bé des de la seva implicació en el teixit associatiu cívic, cultural o esportiu han destacat pel seu esforç i objectius assolits i han contribuït a millorar les comarques gironines.

Marc Larré: “M’agrada treballar amb l’art de manera directa”

Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Marc Larré: “M’agrada treballar amb l’art de manera directa”
Loading
/

L’artista Marc Larré va guanyar el premi Antoni Vila Casas d’escultura 2024 amb l’obra titulada “2 braços, 3 genolls, 5 mans i 12 peus” en què plasma el seu cos en guix, fang i sorra. L’obra es pot visitar encara al Museu de Can Mario de Palafrugell, però per parlar-me més detalladament, en el Supermatí d’avui ens ha visitat el mateix artista. 

El treball fet amb sorra, fang i guix i s’inspira en el propi cos de l’artista. Segons explica Larré, la idea ve d’una beca que va rebre fa tres anys. 

 

L’artista explica que li agrada treballar “des d’un grau 0” i que sempre ha tingut la idea de treballar amb l’art de manera molt directa”.

 

Fang, guix i sorra són els materials escollits per Larré per fabricar aquest treball premiat. A la vegada, Marc Larré assegura que “li interessava combinar dos elements com el fang i la sorra i poder treballar amb materials que tenia a la vora”.  

 

Presenten la primera embarcació totalment elèctrica i feta a Catalunya a Palamós en el projecte de descarbonització del mar

embarcacio_electrica_catalana_llegat_copa_america

El Departament d’Empresa i Treball ha presentat aquest divendres la primera embarcació que funciona de manera totalment elèctrica feta a Catalunya. Aquesta acció s’emmarca en el projecte ‘Descarbonització d’Embarcacions d’Esbarjo’ per impulsar l’elecrificació i la descarbonització del sector nàutic català aprofitant la celebració a Catalunya de la Copa Amèrica. La presentació d’aquesta embarcació de vuit metres d’eslora completament elèctrica s’ha fet a Palamós. És un bot dissenyat per la drassana Zephyr, amb seu a Forallac, i és una de les sis que inclou el programa de descarbonització d’embarcacions d’esbarjo.

L’embarcació que s’ha presentat a Palamós és la Zephyr 800 ECO, una llanxa 100% elèctrica, de vuit metres d’eslora amb motors elèctrics foraborda. Amb una capacitat de 12 passatgers, l’embarcació ha estat dissenyada i desenvolupada des de zero per ser elèctrica, de manera que les seves dimensions i espai han estat concebuts per treure el màxim profit a una tecnologia basada en un sistema de propulsió elèctric amb una potència de 168 Kw (230 CV) fins a 225 kW (300 CV). La llanxa pot aconseguir una velocitat màxima de 25 nusos (46 km/h) i una autonomia superior a les 70 milles (110 quilòmetres).

A la presentació hi ha assistit el conseller d’Empresa i Treball en funciona i president de la Fundació Barcelona Capital Nàutica (FBCN), Roger Torrent, que ha destacat l’impuls que es vol donar a «l’impuls de projectes innovadors amb trajectòria industrial, a la generació oportunitats per a les pimes del país i alimentar el creixement del sector nàutic i l’economia blava”. A l’acte també hi ha participat el secretari d’Empresa i Competitivitat i conseller delegat d’ACCIÓ, Albert Castellanos i Maduell; l’alcalde de Palamós, Lluís Puig; i la CEO de Zephyr Boats, Gemma Pagès.

La iniciativa va començar el 2023 identificant les capacitats tecnològiques de les drassanes catalanes en l’àmbit de l’electrificació. Es van acabar triant les drassanes Electric Inside, Magonis Electric Boats, Marcelo Penna Yachts i Zephyr Boats per participar en el projecte.Aquestes sis embarcacions s’exhibiran i utilitzaran per a la Fundació Barcelona Capital Nàutica durant la Copa Amèrica, aprofitant que el focus del món estarà posat sobre Barcelona, per fer difusió de la iniciativa com a acció estratègica del país, alhora que per exhibir les embarcacions de fabricació catalana.

El projecte compta ara mateix d’un pressupost de 3 milions d’euros i l’impulsa el FBCN, el Govern, l’Ajuntament de Barcelona i compta amb la col·laboració del Barcelona Clúster Nàutic. Cal destacar que la barca presentada a Palamós té un cost de 330.000 euros, però aquest cost és més baix del que seria normal ja que ha estat finançada per la FBCN.

Sant Feliu de Guíxols inicia les obres de cobriment i urbanització de la riera de Sant Amanç

privat:-comencen-les-obres-de-cobriment-de-la-riera-de-sant-amanc-i-del-monestir-de-sant-feliu

Aquest dilluns Sant Feliu de Guíxols inicia les obres de cobriment i urbanització de la riera de Sant Amanç entre els carrer Mercè i la confluència de rieres. Des del consistori apunten que la previsió és que els treballs acabin el proper mes de desembre i les executaran l’empresa Aglomerats Girona (empresa a la qual se li van adjudicar les obres).

Cal recordar que aquesta actuació forma part de la readaptació de la zona i on ja es va cobrir una primera part de la riera. Les obres preveuen cobrir una part de la riera amb peces prefabricades que escurçaran el termini executiu i una altra part amb una estructura feta in situ. Per fer les estructures primer es netejarà la riera, es desviaran els col·lectors existents i es farà la demolició del pont del carrer Concepció.

La urbanització del tram cobert resultant seguirà els mateixos criteris de la fase anterior. Mentre durin les obres, el carrer Concepció quedarà tallat entre el carrer d’Antoni de Capmany i el carrer Callao, tot i que es podrà accedir als aparcaments privats. En la fase de construcció de l’estructura es tancarà l’aparcament de l’Horta d’en Palet, ja que és el punt d’accés de la maquinària a la riera i lloc de col·lectar els materials.

privat:-comenca-la-segona-fase-de-les-obres-de-cobriment-i-urbanitzacio-de-la-riera
Zona on s’actuarà en les obres de cobriment i urbanització de la riera de Sant Amanç.