Al final del judici, i després de la lectura del veredicte de culpabilitat, el fiscal Víctor Pillado va mantenir la petició de 40 anys de presó i l’acusació particular s’hi va adherir. La defensa va sol·licitar la pena mínima per cada delicte, sol·licitant una condemna total de 25 anys i mig de presó.

La sentència de la secció tercera de l’Audiència de Girona, de la que estat ponent el magistrat-president del jurat Ildefons Carol, recull el veredicte del tribunal popular que va declarar provat que, poc després de la mitjanit del 13 de setembre del 2020, l’acusat va anar a bord d’una moto fins a una local de Platja d’Aro on s’exercia la prostitució.

Sabia que no tenia diners però, tot i això, va oferir 2.000 euros a canvi de passar 24 hores amb una de les treballadores, amb la condició que ho fessin a casa d’ell. Va tancar el tracte amb la propietària del bordell, que va trucar a un familiar seu perquè portés tant el processat com la dona amb cotxe fins a un domicili situat a Sant Antoni de Calonge.

Un cop allà, i amb l’excusa d’anar amb un vehicle propi fins al lloc on deia tenir els diners, va pujar a casa seva, va agafar una escopeta propietat del seu pare i munició «per caçar senglars» i la va ficar al maleter del cotxe, assegurant-se que les víctimes no ho veiessin. No tenia permís d’armes perquè li havien retirat arran d’una condemna per violència masclista l’any 2016.

Després, els va guiar i, amb dos vehicles, van anar fins a un camí de la urbanització Mas Pere de Calonge. Allà, va aturar el cotxe i va fingir que intentava entrar a una casa. Per guanyar temps, va fer veure que s’havia equivocat de claus i, juntament amb les víctimes, van tornar a fer el recorregut fins a casa d’ell, per acabar tornant en aquesta zona boscosa apartada.

Segons la sentència, cap a les 2.30 hores de la matinada, el condemnat va anar fins al maleter del seu cotxe, va treure l’escopeta, la va carregar, va apuntar contra la víctima mortal i va disparar quan estava a una distància d’entre 100 i 125 centímetres. El tribunal exposa que, tal com van detallar els forenses, el tret va impactar directament al cor de la víctima, que va morir sense tenir cap possibilitat de defensar-se ni de sobreviure.

«L’únic obstacle»

Seguint el veredicte del jurat, l’Audiència conclou que va ser un assassinat agreujat perquè el processat «va actuar de manera tan ràpida com sopresiva, aprofitant que la foscor del lloc impedia que la víctima se n’adonés d’allò que feia i sabent que anava absolutament desarmat». També, afegeix, perquè era «l’únic obstacle» que li impedia executar el seu pla, que era mantenir relacions sexuals amb la dona.

«Un cop eliminat l’obstacle», continua relatant la sentència, de la Fuente va anar fins a l’altre vehicle i va utilitzar la força per endur-se la dona, a qui va arrossegar fins al seu cotxe. «Se la va emportar fins a un paratge solitari i inhòspit, allunyat de la mirada de terceres persones, d’habitatges i de vies públiques transitades» i, «prevalent-se de l’entorn solitari i del pànic que li havia infundat», la va violar en dues ocasions.

La sentència remarca que la dona «va mantenir relacions sexuals amb l’acusat contra la seva voluntat, i només per la por a que també l’assassinés» i tatxa com a relat «absent de la més mínima racionalitat» la versió del processat, que va assegurar que havia estat consentit.

L’Audiència també el condemna com a autor d’un delicte de detenció il·legal perquè el jurat va concloure que va tenir la dona retinguda més de sis hores. El magistrat-president afegeix, a més, que només la va retenir per violar-la, sinó que aquesta situació es va allargar encara més en el temps perquè va obligar la dona a dormir amb ell dins el cotxe fins que es va fer de dia. No va ser fins les vuit del matí que ell va sortir del vehicle i la dona va fugir «muntanya a través» per demanar ajuda.

La sentència recull una de les circumstàncies atenuants esgrimides per la defensa que el jurat popular va considerar provada que és que, aquella nit, l’acusat tenia les capacitats afectades pel consum d’alcohol i drogues. Tot i que el veredicte només el reconeixia en el cas del delicte d’assassinat, l’Audiència considera que el processat també tenia afectacions en els fets posteriors i li aprecia en tots els delictes.

32 anys de presó

L’Audiència el condemna a 20 anys de presó pel delicte d’assassinat agreujat, 7 anys i 6 mesos pel de violació, 4 anys pel de detenció il·legal i 6 mesos pel de tinença il·lícita d’armes. La sentència assenyala que, tot i que les penes sumen 32 anys de presó, el temps màxim de compliment efectiu, segons marca la llei, és de 30 anys. Un cop complerta la condemna, estarà sotmès a llibertat vigilada durant 8 anys.

En concepte de responsabilitat civil, li imposen pagar indemnitzacions per valor de 343.000 euros a la vídua de la víctima mortal, als seus pares, als seus germans i a la víctima de la violació. La sentència no és ferma i es pot recórrer al TSJC.