Càritas Girona alerta d’una “cronificació de la pobresa” que afecta especialment dones i joves a la demarcació

privat:-caritas-girona-alerta-d’una-“cronificacio-de-la-pobresa”-que-afecta-especialment-dones-i-joves-a-la-demarcacio
Privat: Càritas Girona alerta d’una “cronificació de la pobresa” que afecta especialment dones i joves a la demarcació

Càritas Diocesana de Girona alerta d’una “cronificació de la pobresa” a la demarcació que afecta principalment les dones. De fet, el 60% dels usuaris que van a l’entitat ho són, una situació que s’ha consolidat els darrers anys.

A banda, també assenyala que cada vegada hi ha més joves que necessiten els seus servei. En concret, el 2023 una de cada tres persones usuàries tenien menys de 35 anys, fet que “preocupa” a Càritas. Un altre col·lectiu cada cop més habitual són les famílies monoparentals, que des del 2020 ha passat del 8% a prop del 25%. A més, la gran majoria són dones amb fills a càrrec que tenen com a principal obstacle l’accés a un habitatge, ja que es troben constantment amb la negativa dels propietaris a llogar-los l’immoble.
Aquest dijous s’ha presentat a Girona la memòria de Càritas Diocesana a la demarcació. En total, l’entitat ha atès 27.310 persones arreu de les comarques gironines, la majoria d’elles dones. Un fet que és habitual i que porta al responsable d’Anàlisi de l’entitat, Caye Gómez, a parlar de “feminització de la pobresa“. La realitat és que els darrers anys no ha deixat de créixer el nombre de dones que han de ser ateses per Càritas, però també ha crescut de manera significativament el col·lectiu menor de 35 anys, que ja suposa un 40% del total. Es tracta de joves que han d’acudir a Càritas perquè no arriben a final de mes, malgrat que alguns tenen feina.
De fet, els anomenats “treballadors pobres” són cada vegada més habituals, com a conseqüència de la pujada de preus de l’energia i de la cistella de la compra. Alguns dels que van a Càritas són persones amb una feina precària i en altres casos famílies monoparentals. Aquest col·lectiu, que ja suposa un de cada quatre usuaris, pateix, a més, la dificultat afegida de trobar un habitatge de lloguer.
El problema, explica la directora de Càritas a Girona, Dolors Puigdevall, és que molts propietaris opten per no llogar el pis a aquestes famílies, al veure que només compten amb un ingrés i que tenen fills a càrrec. “Això és una llàstima i ho hem de denunciar“, assenyala.
En aquest sentit, Gómez ha ressaltat que moltes d’aquestes famílies viuen en una sola habitació que és rellogada i, em molts casos, hi ha menors “amb les dificultats que suposa a l’hora de fer vida normal amb la resta dels inquilins“. Puigdevall i Gómez han ressaltat la importància de comptar amb una xarxa territorial “molt important” amb 287 punts de serveis distribuïts arreu del territori.

Set programes
La directora ha repassat els set programes que té ,l’entitat i ha destacat que “malgrat que son diferents, tots tenen com a objectiu acompanyar la persona“. El primer, el d’Acollida i Acompanyament ha atès més de 6.300 persones. El gruix dels usuaris de Càritas, però, s’han acollit al programa de Cobertura de Necessitats Bàsiques, del que se n’han beneficiat 16.369 persones, la gran majoria persones que han anat al Centre de Distribució d’Aliments.
En relació al programa d’Acompanyament de Persones Grans, el nombre d’atesos ha estat de 1.236, mentre el d’Infància i Joves ha arribat a més de 1.000 persones. El d’Assessorament Jurídic ha arribat a 3.329 usuaris, mentre que el Sense Llar i Habitatge a 289. Finalment, l’empresa de servei Ecosol ha donat feina a 126 persones.
Cal tenir en compte que dels programes no només se’n beneficien les persones ateses, sinó també el seu nucli familiar, fet que dispara el nombre de persones que han aprofitat els serveis de Càritas.

La cohesió social com a repte
A la presentació també hi ha assistit el bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, que ha assenyalat la cohesió social com un dels reptes que té la societat del futur.  Vilà, ha ressaltat la feina de Càritas i remarca que es tracta d’una acció “extensa“. També ha reconegut als voluntaris i als treballadors de Càritas.
Vilà també ha destacat que l’entitat s’ha d’adaptar “a les noves realitats” sobre els perfils de persones que han d’acudir a Càritas. “Sortir del pou de la pobresa no és fàcil i un dels reptes és la cronificació de la pobresa“, ha reblat.

10,8 milions de pressupost
Finalment, el secretari general de Càritas a Girona, Martí Batllori, ha explicat que l’entitat ha gestionat un pressupost el 2023 de 10.888.047 euros. D’aquests, 4,2 milions han vingut de fons públics, 3,7 de fons privats i gairebé 3 milions més dels serveis de l’empresa Ecosol.

Inaugurada la nova estàtua de Josep Ensesa en l’inici de la commemoració dels 100 anys de S’Agaró

Aquest dissabte 25 de maig, S’Agaró ha iniciat els actes de commemoració del seu centenari amb la instal·lació d’una estàtua per retre homenatge a Josep Ensesa Gubert (1892-1981). A més, també s’ha inaugurat una exposició a l’aire lliure sobre la història de la localitat i el seu emblemàtic Camí de Ronda.

L’estàtua de Josep Ensesa Gubert, de bronze i a mida real, reprodueix un dels posats més representatius del creador del projecte residencial de s’Agaró. A part de la inauguració de l’estàtua, també s’ha presentat l’exposició “S’Agaró 1924 – 2024 Camí de Ronda”. La mostra ofereix -a través de diversos panells informatius al llarg del Camí de Ronda- un itinerari exterior amb els continguts principals que conformen la història del municipi. Aquesta doble inauguració dona el tret de sortida als actes del centenari de S’Agaró, que se celebraran al llarg de tot l’any.

La figura de Josep Ensesa

L’estàtua, de bronze i a mida real, reprodueix un dels seus posats més característics de Josep Ensesa. L’obra l’ha creat i patrocinat l’empresa catalana Benito Urban, especialitzada en disseny i fabricació d’il·luminació i mobiliari urbà. El monument a Josep Ensesa, ha explicat l’alcalde Maurici Jiménez, “és un homenatge que S’Agaró i els seus habitants li reten a un home visionari, que va impulsar un projecte residencial de referència a la Costa Brava”.

Virginia Ensesa, presidenta de l’associació S’Agaró 100 i neta de l’homenatjat, ha assegurat que l’estàtua del seu avi, que s’ha fet a partir d’una fotografia, “transmet la manera de fer d’un innovador, visionari, impulsor d’idees, creador i, sobretot, un home amb determinació. Josep Ensesa creia en les seves idees i les executava”.

Josep Ensesa (1892-1981) va ser un apassionat de l’arquitectura que es va formar a França, Anglaterra i a l’Escola Industrial de Terrassa per convertir-se en hereu del conglomerat d’empreses del seu pare, Josep Ensesa Pujades. A principis dels anys 20, va persuadir al seu pare per a que comprés les terres que s’ubicaven entre la badia de Sant Pol i la llarga platja de Sa Conca, al nord de Sant Feliu de Guíxols. La zona no tenia nom, així que la família va decidir anomenar-la com el rierol que hi descorria, l’Agaró. La joia principal del projecte era l’Hostal de La Gavina.

Compromès amb l’urbanisme responsable, Josep Ensesa admirava el concepte basat en la ciutat jardí, que combinava els corrents arquitectònics del moment amb els elements del paisatge mediterrani. Va idear una sèrie de cases pensades per atreure l’interès dels que apreciaven l’art i defugien de les pràctiques especulatives del turisme. Seva és la frase “Que la cobdícia d’uns pocs no desmereixi el que és patrimoni de tots’’.

Una exposició per commemorar el centenari

Amb la inauguració de l’estàtua, també s’ha fet la presentació de la mostra exterior «S’Agaró 1924-2024 – Camí de Ronda», que es podrà visitar fins al 15 de gener de 2025. L’exposició, que es troba en diversos espais del Camí de Ronda, s’articula al voltant dels continguts claus que conformen la història recent de S’Agaró i el seu emblemàtic Camí de Ronda. Ho explica Virginia Ensesa.

Així, seguint el Camí de Ronda, s’ha adequat un itinerari a través de panells informatius amb l’objectiu que el visitant conegui la història de S’Agaró i els seus punts més destacats a nivell arquitectònic i paisatgístic. L’objectiu d’aquest itinerari és endinsar-se en tots els aspectes d’aquest projecte residencial a través de l’arquitectura, la geografia de l’entorn, la vida social i cultural i la seva història. També estarà disponible l’opció de visites guiades grupals amb reserva prèvia, a càrrec de l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró.

Però els esdeveniments de commemoració d’aquest centenari de la inauguració i creació d’aquest camí de ronda continuaran en els propers mesos – concretament fins a finals d’any – amb la presentació del llibre del centenari, la inauguració d’alguna altra exposició i, fins i tot, la regata del Centenari S’Agaró – Trofeu Barnes, entre altres activitats que ha destacat la presidenta de l’associació S’Agaró 100.

Els germans Jaume i Josep Font i Benvi Aligué seran els protagonistes del Sopar-Tribut a la Cuina Tradicional Catalana de Calella de Palafrugell

Germans Font

Per segon any consecutiu, l’Hotel Alga 4* de Calella de Palafrugell serà l’escenari del Sopar-Tribut a la Cuina Tradicional Catalana, que se celebrarà el 13 de juliol. En aquesta ocasió, la trobada servirà per retre homenatge als germans Josep i Jaume Font, del mític hotel Sa Punta, de Pals, i Benvi Aligué, del desaparegut restaurant Aligué, de Manresa.

El Sopar-Tribut pretén retre homenatge a les arrels de la cuina catalana, i posar donar rellevància a aquelles figures i aquells professionals que durant anys també van marcar el camí sent «autèntics referents gastronòmics», en paraules de Pere Malagelada, xef executiu del restaurant El Càntir, de l’Hotel Alga 4*.

Segons Pere Malagelada, la idea és «retre cada any un homenatge a professionals que van marcar una època i que van ser autèntics precursors d’una generació que més tard va ser estel·lar, com els Adrià o els Roca. Perquè hem de recordar que abans de tots aquests grans xefs, tothom es fixava en aquests mestres autèntics de la cuina del territori».

Un menú que vol retre homenatge

Enguany, el Sopar homenatja tres figures que van marcar la cuina catalana empordanesa i del centre de Barcelona als anys 80 i principis dels 90: els germans Font i Benvi Aligué. I per fer-lo possible, els jardins de l’Hotel Alga 4* albergaran els comensals que vulguin rememorar els sabors d’alguns dels plats mítics dels homenatjats.

Elaboracions com ara el Còctel de gambes de Palamós, que el xef Pere Malagelada reinterpretarà a l’estil 3.0. També es podrà degustar un Suquet de lluerna a l’estil de l’Empordà, en clara referència a la cuina que els germans Font oferien a Sa Punta; mentre que el principal serà una Espatlla de xai lletó de «Ramats de Foc» de l’Albera al forn amb peres i puré de coliflor i formatge Tou de Til·lers, un plat representatiu de la cuina de Benvi Aligué. La cirereta del menú les posaran unes postres molt emblemàtiques: Taps de Cadaqués flamejats estil Sa Punta, que el propi Jaume Font acabarà a taula, com es feia fa més de quatre dècades.

Un menú que anirà maridat amb vins de la DO Empordà del Celler Arché Pagès, Vinyes dels Aspres i Celler Hugas de Batlle, de Colera. També es podran tastar caves d’AT Roca i aigües de Vichy Catalan.

Els homenatjats

Pel que fa als homenatjats, tt just fa un any que els germans Jaume i Josep Font es van retirar de la primera línia, després de quasi cinc dècades al capdavant del mític Sa Punta de Pals, que va obrir les seves portes el 1976. Amb Jaume a la cuina i Josep a la sala, el Sa Punta es va erigir com un tòtem dels grans restaurants del país, gràcies a oferir una cuina sincera amb el territori, en què la temporada i el mercat marcaven les pautes dels plats, amb coccions controlades, perfectes execucions i un servei que malauradament es trobava en pocs restaurants. El restaurant, que va lluir estrella Michelin durant anys, va ser comprat, juntament amb l’hotel, per Pascal Billard (director del Majestic).

Per la seva part, el Restaurant Aligué va obrir les seves portes el 1957 a Manresa, i les va tancar definitivament amb l’inici de la pandèmia del coronavirus, el 13 de març del 2020. Durant aquest període, però, el restaurant es va posicionar com un dels imprescindibles de la Catalunya central, especialment a partir del 1982, quan els germans Aligué, Agustí i Benvingut (Benvi), van prendre el relleu en la gestió familiar del negoci.  A l’Aligué, considerat el millor restaurant català l’any 2012, els comensals gaudien de la cuina de Benvi, amb clares arrels en la cuina catalana d’Ignasi Domènech i algunes influències franceses, italianes i del País Basc, on Benvingut va realitzar diverses estances.

La Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell d’enguany posa a la venda les seves entrades aquets dimecres

privat:-la-56a-cantada-d’havaneres-de-calella-de-palafrugell-recorda-el-compositor-castor-perez

Aquest proper dimecres 29 de maig, a les 10 h, ja es podran comprar les entrades de la 57a Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell, que enguany se celebrarà el dissabte 6 de juliol de 2024. Els tiquets es podran comprar a través del la pàgina web de la Cantada d’Havaneres a un preu de 40 euros.

Els artistes que seran dalt de l’escenari en aquesta 57a edició seran Arjau, Els Cremats, Les Anxovetes i Peix Fregit. Però, a més, l’artista convidada enguany a la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell serà Mariona Escoda. Cal recordar que Escoda va ser la guanyadora de la primera edició del programa Eufòria de TV3, on es va donar a conèixer.

La cantant i compositora ha estat guardonada amb el premi Enderrock a la millor artista revelació de l’any 2022 i el Premi Gaudí Gresol 2022 a la música. I ha col·laborat amb artistes com Josep Carreras, Miki Nuñez o Joan Dausà, entre altres. Vinculada al món de la música des dels cinc anys, es va formar en violí, piano, cant clàssic i cant modern.

Pel que fa al cartell d’enguany, s’ha utilitzat la imatge de Calella de Palafrugell del nou marxandatge disponible a les oficines de turisme, que es va estrenar a finals del mes de  març. D’aquesta manera, s’aprofiten sinergies i es reforça la marca del municipi i la imatge amb la qual s’identifiquen elements del nostre territori. La il·lustradora palafrugellenca Anna Grimal és la creadora del cartell i de les diferents il·lustracions del marxandatge que representen altres espais del municipi.

privat:-dimecres-vinent-es-posen-a-la-venda-les-entrades-de-la-cantada-d’havaneres-de-calella-de-palafrugell
Cartell d’enguany de la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell