Dijous la temperatura es va enfilar fins a gairebé els 33 ºC de màxima a l’interior del Baix Empordà, i avui ens espera un divendres força similar amb ambient calorós i assolellat, si bé la temperatura màxima quedarà una mica més baixa al voltant dels 30 ºC. A la tarda el vent de component sud que ahir va bufar amb cops de fins a 60 km/h, avui serà més fluix.
Dissabte estones de sol, però amb presència de núvols prims i alts que enteranyinaran el cel. L’arribada de pols en suspensió atorgarà un aspecte calitjós i enterbolit al cel. Temperatura màxima entre els 26 i 28 ºC. A partir de migdia amb maror a la costa i onades a la tarda de que poden superar 1 metre.
Aquests canvis seran premonitoris d’un diumenge amb notable descens tèrmic i temps més insegur. Pel darrer dia de la setmana pot ploure en forma de xàfecs tempestuosos entre migdia i tarda.
La setmana vinent començarà amb variabilitat al cel, risc d’algun ruixat i un ambient més fresc que el dels darrers dies.
El 2001 van iniciar-se les emissions del programa Ningú no és perfecte, que es pot escoltar a Capital des de fa una bona colla d’anys. Ara celebra l’edició 1000 i ho fa des del nostre estudi amb una edició molt especial.
El Festival Terracotta Museu(FITM) ja ha fet públic el cartell de la seva 12a edició, amb concerts durant tots els dimecres del mes de juliol que trenquen amb la rutina de la setmana. La programació va carregada amb ritmes de pop, rock, electrònica, soul i sons caribenys, entre molts altres. Enguany, a més, el nombre de concerts creix fins a cinc, aprofitant que el mes de juliol compta amb un dimecres més. Per parlar-nos d’aquesta edició, alSupermatí d’avui ens ha visitat un dels membres de l’organització del festival i representant de BankRobber, Enric Mont Lecocq.
La festa de presentació tindrà lloc el 3 de juliol a la plaça de la Bisbal de la mà de les Salvatges i de la Pubilla Hilton. El següent dimecres Ferran Palau + Jordi Serradell actuaran al Terracotta Museu. El dia 17 de juliol tindrà lloc la presentació del nou disc del bisbalenc B1n0 amb la MetitxellNeddermann. La nit del 24 de juliol anirà acompanyada de música més exòtica amb Tarquim + Magali Datzira i actuarà també el DJ Diego Armando. El festival tancarà el 31 de juliol amb Soweto + Koko-Jean & The Tonics. Tots els concerts tindran lloc a l’acollidor pati del Terracotta Museu.
Des dels seus inicis, el festival ha mantingut l’essència d’acostar la música al públic, tant amb propostes de fora com artistes de la terra.
El FITM cuida la música i crea un ambient proper amb el poble. «El fet que tot l’equip treballi tant a l’organització com al festival fa mantenir una relació més propera», va reconèixer Mont Lecocq. Des de l’equip sempre intenten acompanyar cada nit amb una temàtica diferent i escollir els artistes que més s’adeqüen, tant consolidats com emergents. «Crec que hi ha una feina de creixement artístic abans de programar, que no pas només posar uns noms en un cartell».
La versió d’hivern del FITMes fa al Teatre Mundial i la versió d’estiu va començar a Torre Maria i després de la pandèmia es va ampliar al Terracotta Museu, per qüestions d’aforament, i s’hi ha acabat instal·lant. «Estem contents perquè el Terracotta és un espai molt bonic i estem encantats de crear alguns lligams que portin vivacitat a la Bisbal».
El festival es troba en una zona de fàcil aparcament. A prop hi ha dos pàrquings nous, habilitats per l’Ajuntament, i que permeten arribar al festival amb vehicle. A més, enguany el FiITM va acompanyat d’un servei gastronòmic de la mà de Can Pep, qui dissenya tota l’oferta culinària, i la Créperie.
Les entrades es poden adquirir a 10 euros les anticipades i 12 euros a taquilla. L’abonament pels 5 concerts té un cost de 32 euros i es pot adquirir a través de la pàgina web o durant l’acte de presentació a la plaça de la Bisbal.
Bon dia, estimats oients de Ràdio Capital, avui el meu comentari us el faig tot caminant, he anat una estona a bosc, o sigui que si sentiu ocells i fresca de vent és que sóc a fora. Mireu, avui el meu comentari té a veure amb dades, segur que heu sentit, es publiquen cada dos per tres, dades alarmants, dades preocupants, dades que pinten un futur una mica negre, Per la nostra llengua, per l’idioma, pel català, per la llengua que parlem en aquest país.
I aquestes dades tenen a veure, o sovint tenen a veure, amb que ha vingut molta gent de fora, amb que el català no s’ensenya prou bé o no es parla prou, A les escoles, a les universitats, als instituts té a veure amb que aquesta gent de fora o gent que fa força temps que viuen aquí però que no fa servir el català perquè en el fons tampoc el necessita per viure i treballar doncs tot això té a veure amb que no s’ha fet prou esforç o s’ha deixat de banda la promoció de l’ús de la llengua i també té a veure amb que no hi ha lleis Que protegeixin el català o si hi són doncs són proper mullat i una vegada més, totes aquestes dades es contraposen o s’acompanyen d’una demanda recorrent a la ciutadania, a dir que mira, just ara passa un Un cotxe.
Déu-n’hi-do. Té a veure, deia, amb carregar una mica la responsabilitat o amb recomanar a la ciutadania que també treballi en favor del català. I aquí ve el meu comentari. És veritat que tots nosaltres, catalans i catalanes, gent de fora, gent de dins… Tenim un deure, un deure simbòlic, si voleu, una mica moral, una mica de tot, polític, també històric, doncs de parlar el nostre idioma perquè no es perdi.
I aquí vaig, esclar, parlem-lo, vull dir, parlem català, dirigim-nos en català a gent que potser no l’acaba d’entendre, no sortim del català a l’hora de fer els tractes quotidians a les botigues, Amb la gent amb qui treballem, amb la gent amb qui ens relacionem, i d’aquesta manera les dades es revertirien.
Bé, tot això no és que sigui veritat, o deixi de ser veritat, és que tot això és científic. Llocs, altres llocs del món, On hi ha llengües minoritàries, si han sobreviscut o fins i tot si han crescut el número de parlants, és precisament perquè els parlants el parlen. Algun podrà dir, i ja vaig acabant, algun podrà dir que de vegades és difícil, per exemple, amb la quantitat de turisme.
Que ve al nostre país, doncs home, si els hi han de vendre habitacions d’hotel i paelles als restaurants, i han d’anar a les botigues a comprar, i han de consumir, i els hi preguem en català, no ens entendran. Bé, tot això és veritat, però també és veritat que quan aquests turistes se’n van a altres llocs on parlen altres idiomes, Doncs el problema és exactament el mateix.
Vull dir que nosaltres podem seguir parlant català, que no passa res, que no s’acaba el món, i just en el punt on veiem que no ens entenen, doncs qui sàpiga anglès que el parli, qui sàpiga castellà que el parli, i no n’hi ha per tant. Bet aquí el meu comentari d’avui, que vagi molt bé.
Fa unes setmanesvam saber que la Pastisseria Sans de la Bisbal d’Empordà ha canviat de mans. Ara serà el pastissertarragoní Oriol Balaguer l’encarregat de preservar, però també renovar, elsdolços i pastissos de Can Sans. Per parlar-nos una mica més del negoci i delsnousprojectesens ha visitat el mateixpastisser i noupropietari de la Pastisseria Sans, Oriol Balaguer.
Tot i que Oriol Balaguer és de Tarragona, va entomar aquest projecte amb molta energia i il·lusió. «Som uns apassionats del nostre ofici», admet Balaguer que recorda que Can Sans és una empresa amb una llarga trajectòria a la Bisbal d’Empordà i a la comarca. «Ens vam enamorar des del principi de Can Sans i la seva història», explica Oriol Balaguer. La proposta d’entomar aquest negoci la van rebre a Puigcerdà.
Recuperar, mantenir i innovar
El pastisser admet que la Bisbal i la comarca eren una zona poc coneguda per a ell i la seva dona. Tot i això, explica que per a ell treballar la pastisseria tradicional és molt rellevant i ho tenen ben estudiat. «M’emociona la pastisseria tradicional i els productes de tota la vida», apunta Oriol Balaguer. Per això, mantindran l’equip de la pastisseria Sans, per aprendre de les receptes que feien i, si fes falta, renovar o actualitzar-ne alguna.
També en volen recuperar alguna que feia temps que no es feia. «Els clients ens demanen que tornin alguns dels dolços i pastissos de Can Sans», admet Oriol Balaguer. Per exemple, hi ha un pastís que es diu Míriam que durant els darrers anys no es feia, però que volen incorporar de nou a la carta. També es recuperaran els pastissos petits que era la típica rebosteria catalana com els cocos, els borratxos o els flamets.
A més, Oriol Balaguer apunta que hi haurà productes nous i d’altres que formen part de la seva marca de pastisseria. Per exemple, hi haurà productes com el Panetone o el Vuit textures que formen part de la producció que fan les pastisseries d’Oriol Balaguer que també formaran part de Can Sans. També es volen recuperar tradicions com crear grans aparadors amb mones de Pasqua o crear bombons i torrons.
Un dels punts forts d’Oriol Balaguer a l’hora de treballar amb els diversos productes a la pastisseria és la creació de diverses col·leccions per la temporada de primavera-estiu i tardor-hivern. Admet que per aquest estiu ja està pensant la propera creació que tindrà a veure amb la tramuntana i els diversos elements que existeixen a la comarca.
Aprenentatge i experiència
Oriol Balaguer és pastisser de professió, tot i que també ha estat treballant al món de la gastronomia i la restauració. «Vaig estar set anys treballant amb Ferran Adrià», admet el pastisser. Oriol Balaguer explica que molts cops es divideix aquest món de cuina i pastisseria, tot i que hi ha molts punts en comú. Per això, reconeix que aquesta trajectòria en el món de la cuina i l’expertesa en el món de la pastisseria li donen un punt de creativitat que altres pastissers que no han treballat en aquests dos camps no tenen.
Aquesta experiència amb Ferran Adrià va servir-li, a més, per fomentar la creativitat i mirar d’innovar amb els diversos elements dels quals disposa. «Com més oberta tens la ment és més senzill innovar», explica Oriol Balaguer. A més, reconeix que cada cop és més complicat innovar i crear noves maneres de cuinar i fer pastisseria. Per això, apunta que no val la pena «crear per crear» i cal donar rellevància a tres punts: sabor, producte i textura.
La piriculària és una malaltia causada per un fong que pot causar grans pèrdues als conreus d’arròs, arribant fins i tot a fer perdre la collita sencera. A aquesta problemàtica, tal com recull l’Agència Catalana de Notícies (ACN) cal afegir la reducció de la llista de productes fitosanitaris autoritzats per la Unió Europea. Amb això, el cultiu de la varietat bomba, produïda a la zona del Delta de l’Ebre i de Pals, es troba en perill. «És gairebé una missió impossible», ha afirmat l’enginyer agrònom Marc Fontquerna, que afegeix que fins i tot costa trobar llavor per sembrar aquest cultiu.
Una possible solució a aquest problema es troba en un arròs bomba editat genèticament resistent a la piriculària, desenvolupat per Agrotecnio i la Universitat de Lleida (UdL). Aquest arròs ha estat creat mitjançant l’edició genètica, que consisteix en desactivar uns determinats gens de la planta que la piriculària necessita identificar per poder-la infectar. Així, el fong no reconeix la planta i no la pot envair.
La piriculària és un dels principals maldecaps per als productors d’arròs catalans, juntament amb les males herbes i les plagues, segons apunta Marc Fontquerna, enginyer agrònom i tècnic de l’Agrupació de Defensa Vegetal (ADV) de l’Arròs de Pals. Des de la prohibició a Europa del triciclazol, la matèria activa més eficient contra la piriculària, el cultiu de l’arròs «és gairebé una missió impossible». Fontquerna destaca que l’arròs bomba no es produeix «enlloc més», ja que fora de l’estat espanyol es comercialitza sobretot l’arròs de gra llarg, tal com recull ACN.
«És insostenible, i la solució la tenim aquí però no la volen veure», afegeix el tècnic, en referència a la normativa europea que prohibeix el cultiu de varietats transgèniques i modificades genèticament. A Europa no es pot produir arròs amb gens modificats, però sí importar-lo. «Va contra tota lògica», defensa Fontquerna, argumentant que el futur de l’agricultura passa per «millorar la genètica de les llavors», cosa que reduiria els costos de producció «de manera brutal», així com les emissions de CO₂ perquè s’utilitzarien menys carburants al no haver de tractar tant els arrossars amb herbicides i plaguicides.
Les Noves Tècniques Genòmiques
La Unió Europea està estudiant impulsar productes obtinguts a través de Noves Tècniques Genòmiques (NTG), que alteren el material genètic d’un organisme. La diferència entre una planta transgènica i una editada amb NTG és que la transgènica manté el gen modificat dins la planta, mentre que en el cas de l’editada, una vegada introduït el gen que provoca la mutació, aquest es pot eliminar, deixant només la planta amb uns petits canvis al codi genètic que també podrien haver ocorregut de manera natural.
De moment, però, les plantes NTG estan condicionades per la mateixa normativa que les plantes transgèniques: Europa, a diferència dels EUA o Canadà, regula el procés –quan s’introdueix el gen– en comptes del producte final –quan el gen es treu–. Teresa Capell, investigadora del projecte d’arròs resistent i catedràtica de biotecnologia de la UdL, reclama la implicació política perquè la Unió Europea deixi de catalogar de transgèniques les plantes NTG i permeti que aquestes es puguin produir i comercialitzar.
Canvis a Europa
Cal destacar, però, que el Parlament Europeu va donar llum verda el passat 7 de febrer a la proposta de la Comissió Europea d’apostar per conreus obtinguts a través de Noves Tècniques Genòmiques (NTG). Amb 307 vots a favor, 263 en contra i 41 abstencions, el Parlament va adoptar la seva posició de cara a les negociacions amb els Estats membres, obrint la porta al desenvolupament de varietats vegetals millorades que resisteixin al clima i a les plagues i ofereixin un rendiment superior, fins i tot sense necessitat de fertilitzants o plaguicides.
