Avui dimarts tindrem un dia fresc i poc assolellat. Ja ahir dilluns va ser un dia gris, amb ruixats, i avui seguirem la mateixa dinàmica d’ambient poc càlid perquè la calor d’estiu, aquests dies ha afluixat. I fins dimecres-dijous no tornarem a notar la suavitat tèrmica.
La jornada es presenta insegura, molt ennuvolada i amb risc de ruixats. La probabilitat de pluja serà major a la tarda però, no es poden descartar quatre gotes durant el matí. Majoritàriament no seran ruixats molt quantiosos però localment podrien ser intensos amb tempesta.
Tot plegat no deixarà l’ambient gaire suau i ens mourem amb una forquilla de temperatures que anirà dels 14 ºC mínims als 22 ºC màxims, denotant una lleugera baixada del termòmetre en vistes els últims dies.
Per tornar a l’estabilitat i a les bones temperatures haurem d’esperar que la setmana avanci mica en mica. Tot i això, encara demà la jornada serà variable, amb risc de ruixats a la nostra comarca.
Com que venim d’eleccions, tornem a portar altre cop el nostre doctor en politologia, Andreu Paneque. Albert Jordà farà una mica de futbol ficció i Oriol Moliner ha vingut només a perquè ahir va mirar-s’ho tot i vol participar a la tertúlia, ja que ha dit que se sent amb plena confiança, a la cresta de l’onada, en el seu prime d’informació esportiva.
Guanya el PP a Espanya, Vox esdevé tercera força, i entra amb 3 diputats un partit amb un senyor al capdavant qui, més enllà de propinar discursos d’antipolítica i discursos d’odi, es va presentar a les eleccions prometent que sortejaria el 100% del seu sou d’eurodiputats entre els subscriptors de la seva newsletter.
Aquest senyores i senyors, no només a Catalunya, sinó també a França o Alemanya és el panorama que l’esquerra haurà de fer front en els següents anys. Un panorama polític en el que l’antipolítica cada vegada adquireix més adeptes.
Un context en el que els discursos d’odi i la seguretat han tornat a posar-se com a centre de l’agenda política. És evident que la posició clàssica de l’esquerra davant de l’extrema dreta de no donar veu i no fer cas, ja no podrà ser una opció.
Cal fer front a la guerra cultural que està plantejant l’extrema dreta. Cal organitzar-nos, estudiar-los i confrontar-los. Necessitem donar respostes propositives, i no només de resposta. Necessitem més propostes com la de seguretat humana, i menys discursos com els de Lluis Llach. Necessitem més projectes comunitaris i menys criminalització de col·lectius. Necessitem anàlisi, però sobretot propostes.
El front antifeixista comença amb anàlisi, segueix amb propostes i acaba amb acció!
L’atleta baixempordanès, amb un quart lloc a la seva sèrie de semifinals, va accedir a la final dels 1500 metres de l’Europeu de Roma.
Després d’haver participat el dia abans en la final dels 5 mil metres, en què va quedar quart, Mechaal va tornar a sortir a la pista de l’Estadi Olímpic de Roma.
Aquesta vegada, per disputar les semifinals dels 1500 metres.
Mechaal va començar molt bé la cursa, i fins i tot es va situar al capdavant durant bona part del recorregut, però al final va ser superat per tres atletes.
Malgrat haver acabat quart, amb un temps de 3:44:19 (la seva pitjor marca de la temporada en aquesta distància), va aconseguir l’objectiu d’accedir a la final.
El més ràpid en aquesta cursa va ser el britànic Neil Gourley.
Aquest proper dimecres, el palamosí intentarà «lluitar per acabar la cursa final el més amunt possible», tal com ell mateix va declarar.
Molta atenció empordanesos de bona voluntat perquè a Sant Feliu de Guíxols, o sigui, de l’Empordà del sud, s’està movent per viure un estiu realment extraordinari. Més enllà d’eslogans, i anant directament als fets, és evident que aquests mesos que venen ens hi haurem d’acostar si realment tenim interès en viure la vida, la festa, la cultura i gaudir d’un potent estiu, culturalment parlant.
I és que a cals ganxons no només estan ja preparant el tradicional menú d’estiu, que inclou la Festa Major, Timbalada, correfoc o trobada gegantera, sinó que també ve acompanyat del Festival de la Porta Ferrada, el més antic de Catalunya, junt amb el germà petit, el nou festival, dels més joves de Catalunya, l’Idílic. I no només hi ha els festivals, sinó que des d’entitats culturals més que rellevants estan preparant una nova edició anomenada Música als Puestus que fan posar tothom a puesto. Amb artistes que, quan els sapigueu, flipareu.
I anant més enllà. No només tindreu festa, disbauixa i alegria Macarena, sinó que també l’aposta cultural passa enguany per tornar a tenir exposició de l’espai CArmen Thyssen, que enguany se’n parlàrà, i molt, i sempre bé. O sigui, un estiu ben rodó, al qual encara li hem d’afegir moltes sorpreses que arriben també associades, com el Festival d’Humor Salat, els espectacles a Las Vegas i tota l’aventura que sigui capaç de generar el patrimoni de Sant Feliu.
Ja veníem d’una primavera rica i plena en cultura: d’una fira del conte extraordinàriament positiva i participada, passant per dos aplecs, el de la sardana i el de Pedralta, plens de gent. Quan una ciutat sap què vol ser quan sigui gran, i fa una aposta, impressiona veure com totes les peces van encaixant i completen el mosaic. Apostar per la cultura, ho estem veient, es transforma en motor d’economia. Veurem ben aviat tot el resultat.
