L’augment de la freqüència i la intensitat de les onades de calor marines durant les últimes dècades és un dels efectes més palpables del canvi climàtic global. Ara, un estudi de la Universitat de Barcelona (UB), publicat a la revista Journal of Animal Ecology, mostra com l’onada de calor extrema del 2022 va provocar un increment «sense precedents» de la mortalitat de la gorgònia vermella i va afectar un 70% de les colònies del parc natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter. Segons els investigadors, es tracta d’uns resultats «alarmants» que amenacen la «viabilitat» d’aquesta espècie, de gran valor per a la biodiversitat dels ecosistemes bentònics.
El treball ha avaluat l’impacte de les onades de calor marines produïdes entre els anys 2016 i 2022 sobre set poblacions localitzades en aquesta àrea protegida. L’anàlisi dels resultats ha demostrat que les taxes de mortalitat es van incrementar significativament els anys en què aquests episodis van ser més càlids i prolongats: 2017, 2018, 2019 i 2022. Durant aquests quatre anys, les temperatures van ser superiors als 24,3 °C, i el 2022 és l’any amb la mortalitat més elevada. «El 2022 la proporció total de colònies afectades pels cinquanta dies d’onada de calor va ser prop del 70%, amb un percentatge de superfície perjudicada de gairebé el 40%, uns valors que no s’havien observat mai en aquesta àrea des que es va iniciar el seguiment d’aquestes poblacions», detallen els autors de la investigació.
Aquest impacte negatiu és el resultat dels esdeveniments dels anys anteriors, ja que la recuperació d’aquests organismes és, segons els investigadors, «molt lenta». «A la mortalitat d’un any concret, s’hi observa també la de l’any anterior i, per tant, el 2022 presenta l’acumulada de tots els anys passats», subratlla Graciel·la Rovira, primera autora de la publicació i membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB i l’IRBio.
Un futur preocupant
Fins ara, les poblacions Paramuricea clavata en aquesta petita reserva marina havien resistit les onades de calor d’anys anteriors més bé que altres poblacions del Mediterrani. Aquesta resiliència havia fet pensar als investigadors que aquestes colònies es podien considerar un refugi climàtic. «Els impactes documentats en aquest estudi mostren un futur preocupant dels conjunts de P. clavata arreu del Mediterrani i això suggereix que la resiliència d’aquesta espècie podria no ser suficient per mantenir les seves poblacions en l’escenari d’escalfament que es preveu», destaquen.
A més, els investigadors alerten que aquests resultats tenen importants implicacions més enllà de la supervivència de la mateixa espècie. «La P. clavata és una espècie formadora d’hàbitat, és a dir, gràcies a ella moltes altres espècies poden viure (la fan servir, per exemple, com a refugi), la seva desaparició podria suposar un fort alterament de la biodiversitat i el funcionament d’aquests ecosistemes», destaca Rovira.
La crítica situació observada fa que els científics es mostrin pessimistes amb la possibilitat de recuperar l’espècie, encara que es prenguin mesures per reduir-ne l’impacte. «La mortalitat tan elevada, sense precedents, juntament amb els escenaris que es preveuen de canvi climàtic, fan que probablement aquestes poblacions es trobin en un punt de no retorn», conclou Rovira.
Rovira és la primera autora d’aquesta publicació, que ha estat coordinada per la catedràtica Cristina Linares, professora ICREA Acadèmia de la Facultat de Biologia i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio). També hi han participat científics de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC i Universitat de les Illes Balears), l’Institut de Ciències del Mar (ICM, CSIC) i la Universitat de Toló (França).
