Fetus publica un nou disc on recupera els romancers i utilitza la música per fer sàtira política i social

fetus

El grup empordanès Fetus publica nou disc aquest Sant Jordi, ‘Romancer Tartera’, on recuperen el gènere dels romancers i aprofiten el repertori per fer una sàtira política i social a diferents temes d’actualitat com ara la situació de Rodalies, la massificació turística o la pèrdua del català. Són tretze temes reivindicatius que acompanyen un disc on la portada és una auca que il·lustra les diferents cançons. La banda preveu arrencar la gira de presentació amb quatre concerts (Girona, Barcelona, Altafulla i Lleida) on interpretarà de forma íntegra els tretze temes del nou disc. A més, enguany incorporen Joan Colomo com a guitarra elèctrica de la banda, després que hagués estat el productor en els discs anteriors.

El romanç és una composició amb els versos parells amb rima assonant. És un gènere popular que va perviure molts anys i, en alguns casos, servia per transmetre notícies o llegendes sobre fets històrics. Ara, el grup Fetus ha decidit recuperar-lo en el seu nou disc: ‘Romancer Tartera’. Es tracta d’un conjunt de tretze temes neix de les versions que van fer de Jaume Arnella, l’últim romancer que hi havia als Països Catalans.

A partir d’aquí, el grup es va animar amb ‘Romanç de la Rambla de Poio’, un tema que descriu la Dana i l’afectació que va tenir al País Valencià. Un tema carregat de sàtira i ironia per les disfuncions polítiques que hi havia en la gestió de l’emergència i com les conseqüències les van pagar els habitants que van veure com la riuada s’emportava cotxes, cases i fins i tot persones.

Amb aquest primer romanç el grup es va immergir en la composició de temes mantenint aquesta temàtica de tractar temes d’actualitat i política. Un conjunt de temes que mantenen l’essència de Fetus, on hi predomina el ‘power folk’ però amb una voluntat d’explicar històries més llargues en les cançons.

El cantant de la banda, Adrià Cortadellas, explica que un dels reptes que han tingut ha estat «fer malabars per encabir les lletres en la proporció d’estrofa, vers i tornada» i al mateix temps donar una sonoritat actual i popular. Tot i això, els membres de Fetus adverteixen que hi ha cançons que duren més sis minuts, «que en altres discs no passava», però també han compost altres temes «més instantanis» d’un minut i mig.

I aquesta intenció de recuperar la cançó d’arrel catalana es complementa amb la imatge gràfica que han donat al disc. ‘Romancer Tartera’ té una portada en format d’auca. Hi ha vint il·lustracions fetes per Laia Baldevey. En aquesta auca s’hi descriuen els temes que hi ha en el disc. Fetus ha volgut plasmar els retards de Rodalies o l’auge de les formacions com Aliança Catalana. També hi ha un romanç sobre la Copa Amèrica que es va fer a Barcelona o el model de macrofestivals de música que converteixen la cultura en un producte de consum massiu més.

Dues col·laboracions

El disc, a més, compta amb dues col·laboracions. Per una banda, ‘Mori el brunch’, que Fetus canta amb Quim Carandell (vocalista de la Ludwig Band). Aquest últim interpreta un cambrer d’una taverna que s’ha convertit en un local de moda per a turistes i cicloturistes. El tema relata la història d’en Joan, un home que volia fer un esmorzar de forquilla i ganivet i s’ha de conformar amb uns ous ‘bennedict’ que hi ha en una carta en anglès i castellà.

L’altra col·laboració és a ‘Romanço del Talp’, que la banda interpreta amb Xantal de Remei de Ca la Fresca. Cortadellas explica que la intervenció de la vocalista d’aquesta formació els ha permès «donar més dinamisme al tema». La lletra relata com descobreixen un policia infiltrat en una banda independentista.

Per altra banda, Fetus incorpora al guitarrista Joan Colomo a les gires que farà per aquest nou disc. L’artista ja estava vinculat a la trajectòria de Fetus, perquè havia estat el productor dels àlbums anteriors. Ara, han decidit reforçar la part de guitarres i una d’elles serà el mateix Colomo. ‘Romancer Tarter’ es publicarà el dia de Sant Jordi, tota una declaració d’intencions per potenciar aquesta cultura catalana, que s’afegeix a l’auca que lidera la portada del disc.

Quatre concerts de presentació

Malgrat tot, des de fa unes setmanes ja han anat publicant els primers temes del nou disc a les plataformes d’streaming i el públic ja les ha pogut escoltar. A més, faran quatre concerts de presentació del nou disc a diferents punts del territori català (Barcelona, Girona, Altafulla i Lleida). En aquests concerts s’interpretaran tots els temes del nou disc. «Al final és un romancer i ho entenem com a tal, per això el volem tocar de forma íntegra i per ordre», expliquen els membres de la banda.

El Consell Comarcal del Baix Empordà adjudica el nou contracte de recollida de residus

Recollida porta a porta

El Consell Comarcal del Baix Empordà ha aprovat l’adjudicació del nou contracte de recollida de residus, que inclou també la gestió de la planta de transferència, i que es començarà a desplegar en més d’una vintena de municipis de la comarca en les properes setmanes.

El contracte s’ha adjudicat a l’empresa GBI, i segons ha explicat el president del Consell Comarcal del Baix Empordà, Enric Marquès, aquesta aprovació representa un pas important dins dels objectius del mandat, després de més de dos anys de treball per tirar endavant aquest servei.

Aquest acord forma part del conjunt de decisions preses durant el ple del mes d’abril, en què l’ens comarcal ha validat més d’una vintena d’acords i convenis amb l’objectiu de reforçar la col·laboració amb els ajuntaments del territori i millorar la prestació de serveis públics.

Entre aquests acords, destaca l’aprovació de nous convenis amb l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro per impulsar el compostatge casolà i millorar el servei de recollida i acollida d’animals abandonats, així com un acord amb l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni per avançar en la gestió dels residus municipals.

El ple també ha validat un conveni marc amb l’Agència de Residus de Catalunya i Ecoembalajes per continuar reforçant les polítiques ambientals i la gestió sostenible dels residus a la comarca.

En l’àmbit educatiu, el Consell Comarcal ha aprovat les bases per a l’atorgament d’ajuts de menjador escolar per al curs vinent, i ha prorrogat el contracte del servei de menjador i monitoratge als centres educatius de la zona sud.

A més, s’ha ratificat un conveni amb l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols perquè el Consell Comarcal assumeixi la gestió del servei municipal d’acollida, ampliant així les competències en l’àmbit social.

Finalment, el ple ha aprovat una declaració de rebuig a la guerra, presentada pel grup d’En Comú Podem, i dues mocions consensuades per tots els grups comarcals, una per declarar el Baix Empordà com a territori lliure de matrimonis forçats i una altra per garantir el bon funcionament i manteniment de les depuradores d’aigües residuals.

Sant Jordi: la persistència d’un país que llegeix

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Sant Jordi: la persistència d’un país que llegeix
Loading
/

Cada 23 d’abril, la Diada de Sant Jordi transforma els carrers de Catalunya en una gran festa. Llibres, roses, gent passejant, autors signant… és aquell dia que sembla que tothom surti al carrer amb ganes de celebrar alguna cosa més que una tradició. I és que Sant Jordi no és només un dia bonic: és identitat, és cultura i és una manera molt nostra d’entendre el món.

Ara bé, tampoc cal fer veure que tot és perfecte. La cultura catalana i la llengua no passen pel seu millor moment en molts àmbits. Hi ha pressions, manca de suport, dificultats per fer-se un lloc… i fins i tot elements tan simbòlics com les roses cada cop depenen més de fora que de casa. Tot plegat dibuixa un panorama que, en fred, podria semblar preocupant.

Però llavors arriba Sant Jordi —i ho capgira tot.

Perquè aquell dia els carrers s’omplen de gent comprant llibres en català, descobrint autors nous, fent cua per una signatura o simplement passejant entre parades. I és aquí on passa alguna cosa important: es fa evident que la literatura catalana és ben viva. Que hi ha lectors, que hi ha interès, que hi ha ganes.

Potser la resta de l’any costa més de veure. Potser el context no sempre ajuda. Però cada Sant Jordi es repeteix la mateixa escena, tossuda i clara: la cultura catalana resisteix. I no només això —segueix creixent.

Al final, Sant Jordi és això: una petita gran demostració que, malgrat tot, aquest país continua llegint. I mentre hi hagi llibres a les mans i gent als carrers, la llengua i la literatura catalanes tenen molt camí per endavant.

Què faríem a Palafrugell sense Càritas i Creu Roja?

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Què faríem a Palafrugell sense Càritas i Creu Roja?
Loading
/

Què faríem, exactament, a Palafrugell sense Càritas i Creu Roja? Sincerament, costa imaginar. Perquè cada cop que m’hi acosto una mica més, cada cop que entenc millor tot el que fan, em queda més clar que són absolutament imprescindibles.

Quan el sistema no hi arriba —i hi ha moments en què no hi arriba—, jo ja sé qui hi és. Els de sempre. Els que surten quan la fred apreta amb mantes. Els que no parlen de números sinó de persones, perquè les coneixen. Els que et deixen una cadira de rodes, un caminador, o t’ajuden a no perdre’t enmig de papers i tràmits impossibles. Els que escolten, acompanyen i hi són, sense fer soroll. I també són els que carreguen mobles, els arreglen i els venen per poder ajudar encara més gent. Una imatge senzilla, gairebé invisible, però que ho explica tot.

Tot això ho fan voluntaris. Gent que regala temps, energia i part de la seva vida. I això, com més hi penso, més m’impressiona.

Sí, hi ha cares visibles —la Marissa Grassot a Càritas, la Sofi i en Florenci a Creu Roja—, autèntics peixos fregits de rodella i pals de paller. Persones que hi són sempre, que aguanten i empenyen. Però darrere hi ha una allau de noms que no es veuen mai. I potser és justament això el que ho fa tan gran: no són només persones, és una comunitat que es mou per ajudar.

Mentre alguns debaten o no arriben, ells ja hi són. Sense excuses, sense soroll i sense penjar-se medalles. I mira que en podrien lluir unes quantes.

Jo mateix no era conscient de tot el que arriben a fer. És molt més del que sembla. En diem ONG, fins i tot pensem en el seu origen religiós, però la realitat és que són autèntiques institucions del poble, de les que aguanten i sostenen.

I, tot i així, també són fràgils. Perquè tot això es construeix amb voluntat, amb temps regalat, amb humanitat. I això s’ha de cuidar. I cuidar vol dir implicar-s’hi, donar-hi suport, temps, recursos, diners…

Hi ha una frase que no em puc treure del cap: gràcies per existir… però no hauríeu de ser tan necessàries. Perquè en un món més just, moltes de les situacions que ateneu no haurien d’existir. Però mentre existeixin, saber que hi sou ho canvia tot.

Jo, sincerament, em sento orgullós. Orgullós de tenir-vos aquí. Perquè sou això: pals de paller del benestar palafrugellenc. I perquè, al final, tot es redueix a una cosa molt simple i molt gran alhora: persones ajudant persones.

Sovint diem que fer poble és comprar al comerç local, participar en el dia a dia, ser-hi. I és veritat. Però el que feu vosaltres… això és, probablement, la màxima expressió del que vol dir fer poble.

I això —això sí— és el que ens fa, de veritat, un poble. Gràcies. Gràcies, gràcies… i a seguir.

El Massi Baix Ter col·loca tres corredores al top 10 del Gran Premi de la Ciutat d’Eibar

Massi Baix Ter

El Massi Baix Ter ha signat una destacada actuació al Gran Premi de la Ciutat d’Eibar 2026, disputat aquest diumenge 19 d’abril, amb tres corredores entre les deu primeres de la classificació general.

En categoria sub-23, la ciclista basca Maier Olano es va imposar amb la primera posició, mentre que la garrotxina Alba Codony va completar el podi amb un tercer lloc. Aquests resultats també es van reflectir a la general, on Olano va ser sisena i Codony novena. Per la seva banda, la canadenca Adèle Normand es va quedar a les portes del podi amb una quarta posició.

La cursa, de categoria UCI 1.1, és una prova d’un sol dia amb un recorregut de 108 quilòmetres i forma part del calendari internacional de carretera. Després del podi aconseguit l’any passat, enguany el conjunt ha fet un pas endavant situant tres ciclistes entre les millors.

Gràcies a aquests resultats, el Massi Baix Ter ha acabat segon en la classificació per equips, només superat pel conjunt Laboral Kutxa.

L’equip arribava a Eibar després d’una onzena posició al GP Val di Loire, a França, i d’haver sumat dos podis a la Copa d’Espanya de ciclisme femení, a Betanzos i al Gran Premi Ciutat de Pontevedra.

El Club Ciclista Baix Ter, fundat l’any 1990, compta actualment amb un centenar de ciclistes i més de 200 socis. L’entitat té com a base l’escola de formació i disposa també d’una estructura femenina amb equips cadet i elit.

El Massi Baix Ter Women’s Team, creat fa més d’una dècada, viu enguany la seva tretzena temporada sota la direcció d’Ángel González i competeix en l’àmbit català, estatal i internacional. L’equip està format per deu corredores, amb una forta presència catalana.

L’equip de robòtica d’Els Estanys de Platja d’Aro, classificat per a la final mundial de Mèxic

L’equip de robòtica de competició de l’escola pública Els Estanys de Platja d’Aro ha aconseguit classificar-se per a la final mundial que se celebrarà a Mèxic a finals del mes de maig.

El conjunt, format per alumnes de 5è i 6è de Primària, arriba a aquesta fita després de proclamar-se guanyador a la demarcació de Girona i d’obtenir la segona posició a la final estatal disputada a Burgos, on van competir un total de 58 equips.

Ara, el repte és poder participar en el campionat mundial. Per fer-ho possible, l’equip ha iniciat una crida a institucions, empreses i particulars amb l’objectiu de recaptar els 16.000 euros necessaris per finançar el viatge.

Durant aquest curs, els alumnes han treballat intensament en un projecte d’innovació vinculat a l’arqueologia, així com en el disseny, construcció i programació d’un robot capaç de superar diverses missions.

La seva proposta destaca per la creació d’un tour virtual d’unes termes romanes situades a Platja d’Aro, actualment amagades sota una propietat privada. Es tracta d’una iniciativa que combina tecnologia i patrimoni per apropar un espai històric al públic.