En aquest quart capítol de la sgona temporada d’Empordà 2030 visitarem la Fundació Vimar per parlar amb la directora tècnica de la Fundació, Vicky Ger, i abordar les qüestions de salut i benestar que fomenten des d’aquesta entitat entre els usuaris que fan servir els seus serveis.
Empordà 2030 – Salut i benestar
Benvinguts i benvingudes al tercer capítol de la segona temporada del programa Empordà 2030. Una producció de Ràdio Capital de l’Empordà que té la voluntat d’abordar aquests ODS des de la nostra comarca i el seu futur. Concretament, en aquest quart capítol abordarem els desafiaments i les oportunitats del sector; les múltiples dimensions que influeixen en la salut i el benestar: l’accés als serveis sanitaris, la nutrició, les condicions de vida i l’impacte del canvi climàtic; i com les innovacions tecnològiques poden millorar la prestació de serveis sanitaris.
Per abordar aquests temes ens acompanyen diversos especialistes: la pedagoga de Viu Autisme, Ariadna Montoya; la directora d’El Trampolí, Maite Cobos; la infermera del CAP de Palamós, Anna Maria Pallares; i la nutricionista de l’ABS de Palamós i Palafrugell, Olga Brunner. A més, en aquest quart programa l’escenari és l’hospital de Palamós, que forma part dels Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà.
A més, visitarem la Fundació Vimar per parlar amb la directora tècnica de la Fundació, Vicky Ger, i abordar les qüestions de salut i benestar que fomenten des d’aquesta entitat entre els usuaris que fan servir els seus serveis.
Els pagesos gironins pateixen una collita de cereal afectada per les pluges tardanes
Els pagesos de les comarques gironines preveuen que la collita de cereal aquest estiu serà dolenta. Les pluges caigudes fora de temps han provocat un «doble cicle» de creixement en molts camps. Això significa que hi ha espigues que han rebrotat i estan en una fase primerenca de creixement, mentre que d’altres ja han completat el cicle i caldria segar-les. Aquest fenomen obliga els pagesos a retardar la sega entre dues i tres setmanes, esperant que les espigues verdes acabin el cicle. Aquesta situació afecta tant la quantitat de cereal com la qualitat del gra, que en les primeres recollides ja s’ha comprovat que està per sota del mínim exigit.
L’any passat, el principal problema era la falta de pluges, però aquest 2024 ha estat l’excés de precipitacions, especialment tardanes, que ha afectat la collita de cereal. La majoria de camps no es podran segar a finals de juny o principis de juliol, com estava previst. La majoria de pagesos gironins tenen sembrats de blat i ordi, cereals d’hivern que requereixen menys aigua, tenint en compte l’escenari de sequera previst per aquest any.
Les pluges de les darreres setmanes han generat un rebrot que fa que moltes espigues encara siguin verdes, mentre que d’altres ja estan seques i a punt per recollir. Com que és inviable segar un camp de blat a mitges, l’única opció és esperar que totes les espigues s’assequin. Aquest doble cicle, en què una part del sembrat està en un estadi final i òptim per recollir i l’altra part està vegetant, afecta tant la quantitat com la qualitat del producte, segons explica Xavi Frigola, coordinador d’Unió de Pagesos a l’Alt Empordà.
Aquesta espera es pot allargar unes tres setmanes, i el que s’hauria d’haver recollit a principis de juliol no es podrà segar fins a finals de mes, sempre que no continuï plovent. La diferència entre les espigues per culpa del rebrot fa preveure un gra més petit i de pitjor qualitat. Els pocs cereals que s’han començat a recollir tenen un calibre de 55, quan l’òptim és de 62 o 64. Això també dificultarà la venda del gra.
Les pluges també han fet créixer males herbes en molts camps, complicant el treball de les màquines, que s’enreden al sistema de tall i triatge.
En canvi, els pagesos que han sembrat gira-sol o blat de moro es beneficien de les darreres precipitacions. Frigola reconeix que la majoria de pagesos van plantar aquests conreus a contracor, per respectar la rotació de conreus. Però, gràcies a la primavera plujosa, es preveu una bona collita per a aquests cultius.
Una de les bones notícies de les pluges era l’abundància de farratge, que evitaria haver de comprar-lo a França. Les pluges de març van permetre un bon dall d’userda i raigràs, però les pluges posteriors han mullat el menjar, afectant-ne la qualitat. Les bales de palla no embolcallades amb plàstic han quedat molles, reduint la qualitat del producte i dificultant la venda.
El Govern redueix el nivell d’emergència per sequera a les conques Ter-Llobregat i Darnius-Boadella
El Govern ha decidit que el sistema Ter-Llobregat passi de fase d’emergència I a alerta i el Darnius-Boadella d’emergència II a I, segons ha acordat la Comissió Interdepartamental de Sequera aquest dimarts. L’entrada en vigor es produirà a principis de la setmana vinent, quan es publiqui la resolució al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC).
La decisió s’ha pres arran de la recuperació de les reserves d’aigua, que estan al 38,5%, amb 236 hectòmetres cúbics, a l’àmbit del Ter-Llobregat; i gairebé al 23% al Darnius-Boadella. En fase d’alerta, es permeten 250 litres per habitant i dia i reduccions en diferents àmbits. Pel que fa a l’emergència I, es passa dels 180 litres per habitant i dia als 200.
Amb aquest canvi, el Ter-Llobregat torna a l’escenari en què es trobava el novembre del 2022. A principis de març, les reserves en aquest àmbit eren del 15%, amb 91 hectòmetres cúbics. Pel que fa al Darnius-Boadella la recuperació és més lenta però en tres mesos ha doblat els volums i ha guanyat més de 8 hm³, ja que a principis de març estava a l’11%.
A partir de l’entrada en vigor dels canvis de fase, hi haurà 12 municipis (35.007 habitants) en situació de normalitat, 52 (785.232) en prealerta, 255 (més de sis milions d’habitants) en alerta, 293 (678.728) en excepcionalitat i 17 (151.516 habitants) en emergència I.
De les 18 zones definides en el Pla de Sequera, dues segueixen en normalitat (Banyoles i l’aqüífer de Tarragona); una en prealerta (Consorci d’Aigües de Tarragona), cinc en alerta (aqüífer del Baix Ter, capçalera del Llobregat, embassaments del Ter, embassaments del Llobregat i del sistema Ter-Llobregat); vuit en excepcionalitat (Anoia Gaià, aqüífers del Fluvià, Muga i Carme Capellades, capçalera del Ter, Empordà, Llobregat mig, Prades Llaberia i Serralada Transversal) i dos en emergència I (Riudecanyes i els municipis de Vallirana, Vacarisses i Sant Feliu de Codines; i Darnius Boadella).
Reducció d’usos d’aigua i algunes prohibicions
En el cas de la fase d’alerta del Ter-Llobregat, les limitacions són d’una reducció d’aigua respecte al consum normal del 30% per a usos recreatius que impliquin reg i del 5% per a altres usos recreatius, del 25% per a reg agrícola, del 10% per a usos ramaders i del 5% per a usos industrials.
Pel que fa a l’abastament domèstic, s’estableixen limitacions particulars per a determinats usos urbans que han de complir tots els municipis com les limitacions en el reg de jardins i zones verdes, la prohibició d’omplir fonts ornamentals, la prohibició a particulars de la neteja de carrers amb aigua de xarxa, limitacions per omplir piscines i també per netejar vehicles.
En fase d’emergència I, a banda de l’increment del límit en el consum d’aigua, desapareixen algunes prohibicions, com la de tancar les dutxes dels gimnasos.
El Govern manté les obres per via d’emergència
Tot i la millora de la situació hidrològica, el Govern ha destacat que continua treballant per incrementar la disponibilitat d’aigua. Com a mesures estructurals, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) està construint diversos pous al tram final de Besòs -Montcada, Barcelona i Sant Adrià del Besòs-, que preveu tenir enllestits al juliol. Aquests sis pous serviran per aportar aigua a les futures plantes potabilitzadores que es construiran en aquesta zona, i de les quals l’ACA està redactant els projectes bàsics.
Aquestes plantes, que les està habilitant el Consorci d’Aigües Costa Brava Girona amb finançament del Govern, estaran operatives durant les properes setmanes. També en aquesta comarca, l’ACA ha aprovat el conveni per a la construcció de diversos pous a l’entorn de Peralada, amb l’objectiu de disposar de més aigua a les xarxes d’abastament que hi ha en aquesta zona, amb una inversió de 4,4 MEUR.
A banda, a les capçaleres del Ter i del Llobregat i a la zona de Girona, l’ACA ha realitzat una sèrie de sondejos amb l’objectiu de disposar de més aigua a través de la construcció de diversos pous.
D’altra banda, han finalitzat les obres de la canonada de l’estació de tractament d’aigua potable de Sant Joan Despí i les obres a l’estació regeneradora del Prat de Llobregat. D’altres continuen en marxa i està previst que properament comencin les obres de millora a les potabilitzadores del Ter i d’Abrera, entre d’altres.
La nit de Sant Joan il·luminarà el cel de Platja d’Aro amb un castell de focs
Platja d’Aro celebrarà la nit de Sant Joan aquest diumenge, 23 de juny, amb un castell de focs d’artifici a les 23.30 h al nord de la Platja Gran, a la zona del Cavall Bernat. Aquesta activitat, organitzada per l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, s’ha convertit en un esdeveniment clàssic per donar la benvinguda a l’estiu.
L’acte marca l’inici del calendari d’activitats d’estiu que, durant els pròxims 90 dies, oferirà més de 200 propostes, com ara concerts, visites guiades, esports, exposicions d’art i animació infantil i familiar. El mateix dia, el Casino Castellarenc de Castell d’Aro organitzarà un sopar popular seguit d’un concert amb Popurris Band a les 21 h i 23 h.
Entre les principals activitats musicals hi ha el 27è Festival Nits de Jazz (del 12 de juliol al 23 d’agost), la 41a Cantada d’Havaneres i Cançons de Taverna (el 13 de juliol), el 10è FestiSurf Costa Brava (el 21 de setembre) i el cicle de sardanes i havaneres en petit format. També hi haurà actuacions musicals en les Festes Majors de S’Agaró (del 12 al 14 de juliol), del Barri del Ridaura (el 26 i 27 de juliol), de la Urbanització Dalmau (del 2 al 4 d’agost), de Platja d’Aro (del 14 al 18 d’agost) i de Castell d’Aro (del 5 al 10 de setembre).
Altres esdeveniments destacats inclouen el Mercat Medieval de Castell d’Aro (el 24 i 25 d’agost), el 4t Concurs d’habilitats artístiques «Tu de què vas!» per a joves de 16 a 29 anys, amb la gala final durant la Festa Major de Platja d’Aro, la Fira de Brocanters (els dimecres i divendres fins al 9 de setembre) i la fira de col·leccionisme i cultura freak FiraFan (l’11 d’agost).
Pel que fa a l’animació familiar, hi haurà el Miniclub a la Platja Gran per a infants de 3 a 12 anys, el Babyclub per a famílies amb nadons i el Family Club a les tardes amb diverses activitats. Al Passeig Marítim s’oferiran tallers, vols d’estels i la visita de personatges infantils, entre altres activitats. La Biblioteca Mercè Rodoreda també oferirà sessions de contes i tallers d’estiu.
Una altra activitat destacada és la gimcana «On és en Xalarí i la Xalarina?», en la qual cal buscar la mascota en diferents punts emblemàtics del municipi i anotar els codis numèrics en un plànol que, una vegada complet, es podrà entregar a l’Oficina de Turisme per rebre un regal commemoratiu.
El cicle d’exposicions d’art inclou l’escultura de gran format de Tomàs Pons al Parc dels Estanys (fins al febrer de 2025), dibuixos de Carles Piqueras al Castell de Benedormiens (fins al 25 de juliol) i pintura i escultura de Gustavo Garbó Berthold i Nobuko Kihira (del 3 d’agost al 29 de setembre). A la Masia Bas es podrà visitar l’exposició «Llum, càmera, S’Agaró!» (del 13 de juliol a l’11 de setembre) sobre les filmacions cinematogràfiques a la zona, que inclourà tres sessions de cinema a la fresca.
Les visites guiades inclouen itineraris pel nucli antic de Castell d’Aro, el Camí de ronda de S’Agaró i la Vil·la romana de Pla de Palol de Platja d’Aro, així com dues propostes al Parc dels Estanys: l’escultòrica i la naturalista, entre altres opcions familiars i escenificades.
En l’àmbit esportiu, destaca la 10a edició de la Vall d’Aro Circuit Series amb tres curses i marxes per boscos i espais costaners poc coneguts: La Lineal del Camí de Ronda de S’Agaró (diumenge 30 de juny), La Nocturna de Castell d’Aro (dissabte 20 de juliol) i La Clàssica de Platja d’Aro (diumenge 18 d’agost). Per celebrar el desè aniversari, s’oferirà una conferència-col·loqui amb Núria Picas, campiona del món de curses d’ultra trail (dissabte 17 d’agost), així com diverses edicions del campionat de vòlei platja Vòlei JAM (13 de juliol, 11 d’agost i 1 de setembre).
Més del 60% dels càmpings gironins ja han celebrat el seu 50è aniversari
Més del 60% dels càmpings gironins ja tenen més de 50 anys, un fet que constata la solidesa del sector i la trajectòria que s’ha dut a terme com a oferta sostenible i adaptada a l’entorn. L’Associació de Càmpings de Girona va entregar aquets dilluns al vespre, en un acte al càmping Sènia Internacional de Calonge, els diplomes i medalles per l’aniversari als càmpings l’Ombra de Llançà, l’Estartit, Las Palmeras de Sant Pere Pescador i Vell Empordà de Garriguella.
L’entrega de reconeixements, que es va fer durant l’assamblea extraordinària de l’Associació de Càmpings de Girona, la van fer el president de l’Associació, Miquel Gotanegra; l’alcalde de Calonge, Jordi Soler; i el vicepresident segon del Consell Comarcal del Baix Empordà, Raimon Trujillo.
Durant l’acte d’aquest dilluns també es va voler destacar el lideratge dels càmpings gironins en sostenibilitat. El sector fa 25 anys que treballa en millores constants, conscients que l’entorn és un dels principals actius que té. Les inversions anuals prioritzen mesures d’eficiència energètica i millora de la gestió de l’aigua. Aquest 2024, els càmpings gironins han invertit un total de 5 milions d’euros en diverses mesures i instal·lacions per continuar sent líders en sostenibilitat. Aquestes actuacions busquen millorar l’eficiència energètica i la gestió de l’aigua per mitigar els efectes del canvi climàtic i reduir la petjada de carboni. Gairebé la meitat dels càmpings estan certificats amb distintius sostenibles i ecològics.
Càmpings solidaris
A més dels reconeixements, l’Associació de Càmpings de Girona també va fer un homenatge a les associacions i fundacions que col·laboren amb la campanya del Càmping Solidari. Aquesta campanya, organitzada per GAP Serveis Turístics, inclou diferents activitats d’animació en els càmpings per recaptar fons destinats a la Fundació Esclerosi Múltiple, la Fundació Astrid-21 i l’Associació Polseres Candela per promoure la investigació del càncer infantil a l’Hospital Sant Joan de Déu.
L’acte va comptar amb la presència del director general de GAP, Albert Oliana, i representants de les associacions beneficiades. La campanya Càmping Solidari es va iniciar el 2017, tot i que amb anterioritat l’associació havia fet altres donacions. L’any 2023, les donacions van assolir un total de 21.600 euros, destinats a l’Hospital Sant Joan de Déu amb la campanya de Polseres Candela; a la Fundació Esclerosi Múltiple amb diverses activitats com pintar samarretes i una cursa solidària; i a la Fundació Astrid 21 amb el taller de bosses solidàries.
