L’empordanesa Genna converteix «El pacte» en la cançó de l’estiu de Ràdio Capital

Per
Redacció
-
Cançó de l'estiu 2024 Genna - El pacte
Cançó de l'estiu 2024 Genna - El pacte

Coincidint amb l’inici de la temporada d’estiu la periodista, presentadora de televisió i locutora de ràdio Georgina Arnau, coneguda artísticament amb el nom de Genna, ha convertit «El pacte» en la cançó de l’estiu de Ràdio Capital de l’Empordà.

Amb una tornada positiva i alhora nostàlgica, la cançó parla de la reconciliació amb els llocs que en el passat han tingut un significat especial. Per fer-ho Genna aposta per un tema que fusiona l’indiepop amb l’electrònica i amb la veu càlida de l’artista. La cançó es va publicar en format EP el passat mes d’abril, mentre que la versió per a Ràdio Capital sonarà a partir de l’1 de juliol com a Cançó Capital de la setmana, per incorporar-se després a la programació musical de l’emissora. Per altra banda, amb la tornada del tema també se n’han fet diversos indicatius que sonaran al llarg del dia, durant tot l’estiu.

«El Pacte» (Promoarts music) ha estat produït per Uri Plana (Siderland) i Roger Argemí mentre que el videoclip de la cançó (rodat entre les platges de la Rubina i l’Almadrava) l’ha dirigit ella mateixa. 

Qui és Genna?

Genna és el nom artístic de Georgina Arnau, una periodista i cantant de Castelló d’Empúries. Actualment és coneguda per ser presentadora del programa Tot es Mou a 3Cat. Paral·lelament, ha desenvolupat la seva passió per la música, destacant en l’escena indiepop i electrònica.

Mira el videoclip de la cançó

Paula Badosa continua fent passes endavant

Per
Sergi Villena
-

A la begurenca no li està anant malament l’arribada dels tornejos sobre herba, i de moment ja ha passat dues rondes al WTA 500 de Bad Homburg (a Alemanya).

En el primer partit es va desfer amb solvència de l’holandesa Arantxa Rus, per un clar 6-4 i 6-1. I a segona ronda es va imposar amb una remuntada imponent a la tennista local Jule Niemeier, que abans havia vençut la principal favorita al títol, la grega Maria Sakkari.

L’alemanya s’havia adjudicat el primer set per 4-6, però Badosa va derrotar-la en els dos següents per 6-2 i 6-1.

Gràcies a aquest triomf, la de Begur avança fins a quarts de final, i de retruc s’assegura tornar a entrar en el top-100 quan s’actualitzi el rànquing.

El proper partit de Badosa serà demà dijous contra la guanyadora del duel entre la ucraïnesa Yastremska i la russa Shnaider.

Supermatí – 26 juny 2024

Per
Ràdio Capital
-
Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 26 juny 2024
Loading
/

L’Associació Empordà Mar inicia la segona fase del projecte PosidoniaGrows a la cala Galladera

Per
Redacció
-
La platació que es va fer l'any passat a la zona Data de publicació: dimecres 26 de juny del 2024, 07:00 Localització: Cadaqués Autor: Cedida a l'ACN
La platació que es va fer l'any passat a la zona Data de publicació: dimecres 26 de juny del 2024, 07:00 Localització: Cadaqués Autor: Cedida a l'ACN

L’Associació Empordà Mar, amb el suport del Ministeri per a la Transició Ecològica i del Parc Natural del Cap de Creus, ha iniciat aquest dimarts la segona fase del projecte PosidoniaGrows a la cala Galladera. Aquesta fase inclou la plantació d’unes 500 plàntules de posidònia. La iniciativa continua la tasca de plantació de 700 exemplars que es va realitzar l’any passat a aquesta cala i a cala Nans, amb l’objectiu de reduir i combatre la presència de l’alga invasora Caulperpa cylindracea. Aquest any, el projecte es concentra exclusivament a Galladera, on la supervivència de les plantes plantades l’any passat ha estat del 85%.

L’any passat, l’associació va començar la primera plantació de posidònia en dues cales de Cadaqués. El projecte es va concebre un any abans amb l’objectiu de combatre l’expansió d’aquesta alga invasora d’origen asiàtic que ha colonitzat diverses zones del Cap de Creus.

El projecte busca frenar l’erosió de les praderies mortes, recuperar les àrees afectades i reduir la presència de l’alga invasora. També pretén millorar les tècniques de restauració de les praderies marines, calcular el balanç d’emissions de carboni i sensibilitzar la població sobre les pràctiques de fondeig responsable.

En la primera fase, es van plantar 700 exemplars (300 a la cala Galladera i 400 a cala Nans). Un any després, s’ha constatat l’èxit del projecte a Galladera, on la supervivència és del 85%, mentre que a cala Nans és del 50%. El responsable d’Empordà Mar, Salva Manera, destaca que a Galladera el fondeig està prohibit, la qual cosa ha permès un seguiment adequat de les plantacions.

A cala Nans, on el fondeig és lliure, els resultats no han estat tan bons i s’ha decidit no plantar-hi més exemplars fins que es reguli el fondeig. Manera subratlla la necessitat d’ordenar el fondeig en aquesta cala per compatibilitzar-ho amb les plantacions.

Manera també destaca que s’ha utilitzat un sistema nou basat en llavors recollides en època de floració, cultivades en vivers del Ministeri a Portman, Cartagena, i després traslladades a Galladera. Aquest mètode, a diferència de l’ús de fragments vegetals, ha donat millors resultats.

La voluntat és repetir el procés anualment per obtenir resultats concloents. La posidònia necessita molts anys per créixer, i es tracta d’un estudi científic a deu anys vista, que es compararà amb un altre que també es realitza a Cartagena.

 

Palafrugell revisa les caixes niu per fomentar la biodiversitat urbana

Per
Redacció
-
privat:-palafrugell-potencia-la-biodiversitat-a-traves-de-25-caixes-niu-que-aquesta-primavera-han-acollit-9-nius-de-pardal-xarrec-amb-14-ous-i-14-pollets
Privat: Palafrugell potencia la biodiversitat a través de 25 caixes niu que aquesta primavera han acollit 9 nius de pardal xarrec amb 14 ous i 14 pollets

Aquest mes de juny s’ha dut a terme la revisió de primavera de les 25 caixes niu per a ocells insectívors, rapinyaires nocturns i ratpenats, situades en centres educatius, equipaments i espais verds de Palafrugell.

L’objectiu de la revisió en època de cria és identificar les espècies presents i detectar nius, postes, pollets o individus dins les caixes niu.

Les caixes van ser construïdes l’any 2019 pels alumnes de la Fundació Tresc amb fusta reciclada de palets. La seva col·locació, el 2020, i les revisions anuals es fan amb l’assessorament dels tècnics de Natura Montfred, la col·laboració del Grup de Natura Sterna i la participació dels alumnes dels centres educatius participants.

El projecte busca potenciar la biodiversitat urbana i funcional per millorar la conservació dels ecosistemes urbans, incentivant grups faunístics que ajuden en el control biològic de plagues, la resiliència al canvi climàtic i l’increment de la biodiversitat autòctona, contribuint així a la qualitat de vida dels ciutadans.

Semàntica del turisme

Per
Martí Sabrià
-
martí sabrià
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Semàntica del turisme
Loading
/

Puc assegurar, que no tenim cap encàrrec de la direcció de polemitzar entre nosaltres, però a mi em sembla interessant acreditar la pluralitat d’aquest grup de col·laboradors de Ràdio Capital.

Pera això començaré replicant al company i amic Xavier Cortadellas, mitjançant una pregunta simple. Qui compraria ceràmica, qui aniria a la fira Indilletres i qui vindria comprar dolces a la Bisbal si no hi haguessin turistes?

Però avui em volia centrar en el camp semàntic de la paraula turisme, que engloba tants mots i darrerament em sembla que el fem servir com un tot.

Em vaig passar anys explicant que urbanísticament qui va farcir de nyaps els nostres pobles i el nostre front marítim no foren el hotelers que en general  van encarregar edificis notables i van tractar amb exquisidesa els seus espais que ara esdevenen exemplars. Puc posar molts exemples com la Gavina, l’Aiguablava, el Sant Roc o l’Almadrava o el mateix Parador.

Per contra fou el sector  immobiliari qui va construir veritables monstres com les torres del passeig de Palamós, la del port de Sant Feliu o la colina del sol a Calella de Palafrugell.

Molts anys després les famílies hoteleres segueixen al peu del canó i del projecte, mantenint els entorns pulcres i enjardinats i atenen amb cura als seus clients.

Ningú recorda, ni sap els noms dels promotors immobiliaris dels edificis citats. Cap d’ells era d’aquí i un cop venuts els habitatges segurament mai més hi ha posat els peus.

No és gaire difícil entendre la diferència,  com tampoc ho hauria de ser, entendre quin dels sectors d’allotjament han provocat la turismefòbia que sembla envair-ho tot.

A la Costa Brava la capacitat receptiva d’allotjament reglat (hotels, càmpings,  apartaments en bloc i turisme rural) s’ha mantingut pràcticament estable d’ençà de l’inici de segle en unes 250.000 places, el 50% de les quals cosa insòlita arreu del mon son de càmping i un 30% d’hotels.

Però l’eclosió del transport aeri low cost i l’aparició d’Airbnb, l’any 2008, posen al mercat bona part de les 600.000 places en apartaments i segones residencies comptabilitzades al segon Debat Costa Brava del 2004.

Es aquesta irrupció, inicialment frenada per la crisi econòmica, que genera aquest sentiment cada dia més present i generalitat a les ciutats i zones turístiques d’arreu.

Els oients i lectors haureu d’invertir moltes hores per trobar un aldarull en hotels o càmpings i molt poc en trobar incidents en pisos turístics.

Separar el gra de la palla ja ho feia el meu avi.

1...1.2361.2371.238...7.038Pàgina 1.237 de 7.038