Barcelona Pride 2024 – Advocating for LGBTI+ education

Child reaching for rainbow banner during 2023 Barcelona Pride Parade / Laura Busquets
Child reaching for rainbow banner during 2023 Barcelona Pride Parade / Laura Busquets

Every year in Catalonia, the LGBTI+ community celebrates Pride, an almost month-long celebration of events, talks, demonstrations, and more, culminating in the big Pride demonstration or Parade in Barcelona, on Saturday, July 20th.

Press play below to listen or subscribe on Apple PodcastsYouTube or Spotify.

Barcelona Pride Month is not only a celebration of the freedom to be yourself but also a moment when the community reminds everyone of the work that still needs to be done by focusing on one specific theme.

This year, the main theme of Barcelona Pride is LGBTI+ education, under the title “Education in Sexual and Gender Diversity: A pending subject”.

Organizers and activists are calling for a more inclusive school curriculum, diversity training for teachers, and for schools to function as safer spaces.

Lorcan Doherty joins host Lea Beliaeva Bander to chat about the need for diversity-focused education in the classroom.

We hear from Katy Pallàs, a longtime queer activist and former teacher, about the PEER project, which stands for ‘Programa Educatiu Escoles Rainbow,’ an initiative that seeks to make schools more inclusive.

We also talk to Olga Sánchez, a teacher at the Sant Felip Neri School, one of Barcelona’s Rainbow Schools, about her work, and Teo Pardo, a biology teacher and trans man, about him using his own lived experience as part of teaching diversity.

This week’s Catalan phrase is «paper mullat,» which literally translates to “wet paper” and means useless or not worth the paper it’s written on.

Get in touch with the podcast team: fillingthesink@acn.cat

Listen to more episodes of Filling the Sink below or find out more here.

Els joves de Palafrugell gaudeixen de l’esperit de Festa Major

L’associació Els Trompats organitza diferents activitats durant tot l’any a Palafrugell i per Festa Major també promouen la cultura i la unió entre els residents.

 

Avui a La Xalana ens ha visitat la Maria Ponsi, presidenta dels Trompats, per explicar-nos la seva manera de viure aquestes festivitats.

L’expressió de la setmana: n’hi ha per llogar-hi cadires

La Neus Aldeguer ens proposa l’expressió «n’hi ha per llogar-hi cadires» per mostrar l’emoció de sorpresa davant d’un fet tan inesperat com indesitjable. A més, es pot utilitzar com a comodí, ja que encaixa en moltes ocasions i, fins i tot és possible connectar-la amb d’altres termes.

 

Les novetats catalanes: Xicu, Maig i Pau Vallvé

L’Eva Gutiérrez ens informa dels últims llançaments del panorama musical català, tots amb un so propi característic dedicat a l’estiu, i els festivals del moment.

Xicu amb ‘Lo nostre’ proposa fer senzilles totes les situacions difícils de la vida, explorant temes d’amor i desamor des de l’honestedat. ‘Cadaqués’ és el nou tema de la Maig amb un to fresc transportant-nos a la costa catalana i els seus racons. Després de l’actuació de Pau Vallvé al Festival Grec, l’artista ens ha regalat una nova peça del seu àlbum, una cançó retrata els moments més destacats de la temporada de calor.

 

Jazz en majúscules en una nit de lluna plena a Cap Roig

Foto: José Irún
Foto: José Irún

Ella no comença puntual. Ella comença abans. Concretament, tres minuts abans d’un quart d’onze. I aquest rigor extrem, als mediterranis, ens descol·loca fins al punt d’arribar a molestar a qui estava fent el primer gintònic de la nit a la zona VIP. La premsa que teníem photopass poc ens vam fixar en el rellotge, perquè tan bon punt va començar el concert, també començava el compte enrere frenètic per aconseguir fotografies de l’esdeveniment durant les dues primeres cançons. Tota l’estona des de la mateixa ubicació i a molts metres d’un escenari amb una llum tènue pràcticament inexistent. Aquestes van ser les condicions que va imposar la intèrpret i que vam haver de signar tota la premsa a través d’un contracte on fins i tot hi havíem d’escriure l’adreça de casa nostra. El públic també en tenia, de condicions: no volia ni fotos ni vídeos durant el concert.

Passats uns moments inicials d’estranya incertesa —i excentricitat— vam poder asseure’ns i gaudir del que ens tenia preparat Miss Krall i el seu trio. Resulta imprescindible dedicar, abans de res, unes línies carregades d’elogis a la qualitat del so d’aquest concert. Malgrat el fort vent de mar, es va poder apreciar el més mínim detall sonor amb una nitidesa extraordinària. Des de la corda pinçada amb més o menys intensitat del contrabaixista —i gran revelació de la nit— Sebastian Steinberg, passant pel delicat ball d’escombretes sobre la bateria de Matt Chamberlain, fins arribar a les notes més greus del piano de cua de la mateixa Diana Krall. Un veritable regal per l’oïda.

La vetllada va repassar estàndards de jazz sobradament coneguts per un públic més o menys melòman. Almost like being in love va obrir un concert on també es van poder escoltar unes versions molt personals de I’ve got you under my skin del gran Cole Porter o How deep is the ocean d’Irvin Berlin, un dels compositors més prolífics dels Estats Units de principis del segle XX.

Tot això fins que un “Wow, look at the moon!” (uau, mira quina lluna!) de la cantant, en adonar-se de la presència de la lluna plena que coronava la nit, va marcar un punt d’inflexió a la dinàmica del concert. Aquí van començar una sèrie d’improvisacions a piano i veu sobre la temàtica lunar: Moonglow, Paper Moon o Fly me to the moon, van mostrar a una Diana Krall més còmode dins el seu univers, malgrat el vespre tingués més d’una protagonista. “Ara entenc perquè hi ha tantes cançons dedicades a la lluna”, deia mentre rumiava quina cançó interpretaria a continuació.

Sentir un piano i una veu alhora, quan qui ho fa tot és la mateixa persona, és una altra experiència. Perquè qui pensa i executa totes les funcions és el mateix cervell, i tot plegat esdevé un joc de dinamisme entre els dits i les cordes vocals del mateix cos. Qui acompanya a qui? No ho podrem saber mai. Tot es pensa al moment, però també hi ha una anticipació i una complementació molt difícils d’aconseguir d’una altra manera. Cap pianista podrà mai conèixer tant bé les intencions d’una cantant, i cap cantant podrà mai sentir-se tant còmode acompanyada d’una pianista que no només pensa en lluir-se.

Però Diana Krall, en essència, no és una cantant. No gaudeix d’un instrument innat prodigiós; el fet de cantar potser és un “a més a més”. Ella és pianista, però alhora no ens la podem imaginar sense un micròfon al davant. Diana Krall és el tot, no s’entén una cosa sense l’altra. Com a músic —en la seva definició més àmplia—, per tant, sí que és un prodigi, i això ho posa de manifest la seva capacitat d’improvisació, el bagatge musical, les hores d’estudi, de perfeccionament, el fet de conèixer a fons els seus dos instruments… I si, a més, els companys de viatge musical són uns fora de sèrie en el millor dels sentits, l’èxit és majúscul.

Foto portada: José Irún

La Fira de circ de la Bisbal amb la mirada més inclusiva i cap al talent local

Fira de circ de la Bisbal
Fira de circ de la Bisbal

La Fira de circ de la Bisbal ha començat amb un marcat caràcter inclusiu, popular i sostenible. Durant aquests dies, les places i carrers de la Bisbal s’omplen d’acrobàcies, malabars, equilibrisme i dansa aèria. La programació es va iniciar dijous a la nit amb un petit tastet, i divendres a la nit es va dur a terme l’esperat espectacle inaugural, amb una impressionant posada en escena que va transformar la Torre Bisbal, un edifici no exempt de polèmica, en un escenari per a la dansa.

Un dels espectacles destacats ha estat «4 parets i un sostre» d’una de les companyies participants, que tracta sobre les vivències en camps de refugiats. Aquesta actuació critica Europa, les fronteres i la crisi migratòria, tot fent una reflexió sobre la nostra capacitat d’acollida.

El festival també ofereix un espai per als alumnes de diferents escoles de circ de Catalunya, amb espectacles que arranquen rialles i apostes arriscades. Aquesta edició aposta novament pel talent local, oferint més de 50 espectacles a càrrec de 35 companyies fins demà.