Elena Montiel: “Volem fer promoció econòmica a través de la cultura”

En una entrevista concedida al programa especial de Ràdio Capital per Sant Jordi, la regidora de Calonge Poble de Llibres, Elena Montiel, ha reivindicat el projecte com una iniciativa pionera que utilitza la cultura com a motor de transformació econòmica i social.

Montiel ha defensat que el projecte va néixer amb una voluntat clara: “Volem fer promoció econòmica a través de la cultura”, una aposta que ha qualificat d’arriscada però també reveladora.

Segons la regidora, aquesta estratègia ha permès dinamitzar el municipi i generar nous hàbits culturals. “Hem canviat una mica els hàbits de la gent del poble i dels visitants”, ha explicat. Actualment, Calonge ofereix una programació cultural constant amb clubs de lectura, presentacions de llibres i conferències. “No tenim res a envejar a les capitals”, ha afirmat.

La diada de Sant Jordi és un dels moments centrals del calendari, però el municipi aposta per allargar-la durant tot el mes d’abril. “El Sant Jordi el fem durar tot el mes d’abril”, ha explicat Montiel, destacant l’èxit de les activitats programades, especialment durant els caps de setmana. Aquesta proposta inclou presentacions literàries, tallers d’escriptura i activitats infantils, amb l’objectiu d’arribar a tots els públics.

Les llibreries són l’eix central del projecte. “Els llibreters són la peça clau”, ha subratllat Montiel, destacant la diversitat d’oferta i la capacitat d’atraure públic. Cada establiment aporta la seva especialització i genera activitats pròpies, contribuint a crear una oferta cultural rica i variada.

Un dels pilars del projecte és la seva dimensió educativa. L’Ajuntament treballa estretament amb escoles i instituts per fomentar la lectura i integrar la cultura en el dia a dia dels alumnes. “Vam portar les llibreries a dins de les escoles”, ha explicat Montiel. Aquest treball ha derivat en iniciatives com clubs de lectura, dinamització de biblioteques i projectes de recerca.

També s’han impulsat accions per arribar a tots els col·lectius, des d’infants fins a gent gran, amb activitats adaptades a cada públic.

Pel que fa al futur, la prioritat és consolidar el projecte. “L’objectiu principal és consolidar les llibreries que ja tenim”, ha afirmat Montiel. A més, hi ha noves llibreries interessades a instal·lar-se al municipi, fet que reforça el potencial de creixement de la iniciativa. La regidora també ha destacat la importància que la ciutadania senti el projecte com a propi. “Que els nens i les nenes se’l sentin seu perquè són el futur”, ha remarcat.

Òscar Andreu: «El que no val la pena és perdre la llengua»

En una entrevista al programa De cap a cap, Òscar Andreu ha presentat Manual de defensa del català, un llibre on trasllada al paper el seu monòleg sobre sociolingüística. Amb el seu estil habitual, directe, irònic i sense concessions, el comunicador reflexiona sobre la situació actual del català i defensa una idea central: cal parlar-lo sempre, a tot arreu i amb tothom.

Andreu considera que el català no és una llengua minoritària, sinó una llengua minoritzada. Per això, remarca que els catalanoparlants han de prendre consciència del valor de la llengua i del paper que tenen en la seva supervivència.

El comunicador assegura que durant molts anys també va canviar de llengua de manera automàtica, però que ha deixat de fer-ho. Segons explica, sovint la incomoditat inicial es resol i la comunicació és possible.

“Si jo amago la meva llengua, que és la llengua pròpia del país, a l’altra banda quin esforç faran per aprendre aquesta llengua?”, es pregunta. Per Andreu, parlar català no és només una qüestió lingüística, sinó també cultural i política.

Andreu diferencia entre ser bilingüe i haver estat bilingüitzat. Segons afirma, el problema apareix quan una llengua s’imposa com a necessària i l’altra queda relegada a l’àmbit privat o simbòlic.

“No hauríem de confondre una persona bilingüe amb una persona bilingüitzada”, defensa. En aquest sentit, critica la idea que els catalanoparlants hagin de canviar sistemàticament de llengua perquè altres persones continuïn sent monolingües.

El llibre també qüestiona els discursos que parlen de seducció o amabilitat com a estratègia principal per garantir el futur del català. Andreu és clar: una llengua sedueix quan és necessària per viure. Per això, considera que cal desplegar tots els recursos disponibles perquè el català tingui presència real en els espais socials, institucionals, mediàtics i quotidians.

Andreu també recorda que molts catalans tenen orígens familiars fora del país, com és el seu cas, amb tres dels quatre avis andalusos. Per ell, això no és una excepció, sinó una realitat majoritària del país. Manual de defensa del català és, doncs, una crida a la responsabilitat col·lectiva. “El que tenim entre mans és una cosa tan valuosa com el català”, afirma.

Mònica Boira: “El nostre objectiu va ser posar Sant Jordi en el calendari festiu del municipi”

En una entrevista al programa especial de Ràdio Capital per Sant Jordi, la tècnica de Cultura de l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni, Mònica Boira, ha explicat com el municipi ha convertit la diada en una celebració cultural de referència.

Boira ha remarcat que un dels principals objectius del consistori ha estat transformar Sant Jordi en una festa plenament integrada al calendari local. “El nostre objectiu va ser posar Sant Jordi en el calendari festiu del municipi”, ha afirmat.

Amb l’arribada del projecte Calonge, Poble de Llibres, la diada s’ha convertit en una experiència cultural completa. “Intentem que la gent trobi contínuament festa al carrer: música, teatre i activitats”, ha explicat.

La celebració no es limita al 23 d’abril. L’Ajuntament aposta per una programació que s’allarga durant setmanes per ampliar l’abast de la festa. “Seran pràcticament un mes de programació intensa relacionada amb Sant Jordi”, ha destacat Boira, que ha recordat que les activitats comencen a principis d’abril i s’estenen més enllà de la diada. Aquesta estratègia permet adaptar-se també al calendari. Quan Sant Jordi cau entre setmana, com aquest any, es reforcen les activitats els caps de setmana per facilitar l’assistència.

Un dels elements clau del model és la col·laboració amb el teixit associatiu i comercial del municipi. “La programació no la fem sols; treballem amb escoles, llibreries i entitats”, ha explicat. Aquest treball conjunt permet construir una oferta més rica i participativa, que implica tota la comunitat i reforça el vincle amb la cultura.

El projecte ja comença a atraure visitants de fora del municipi. Boira ha destacat la presència de joves vinguts de localitats com Tordera o Castell d’Aro, fet que considera una molt bona notícia. “Ens estem començant a posar al mapa de Sant Jordi”, ha afirmat, destacant que Calonge es consolida com una alternativa als grans nuclis urbans.

A diferència de ciutats com Barcelona o Girona, Calonge aposta per una experiència més propera i accessible. “Som de poble i tenim un segell propi”, ha defensat Boira. Aquesta identitat es tradueix en activitats gratuïtes, a l’aire lliure i amb un ambient més tranquil, però igualment ric en oferta cultural.

Més enllà de la diada, l’objectiu és consolidar l’hàbit lector durant tot l’any. “Les llibreries s’han de mantenir i créixer”, ha explicat Boira, que ha subratllat la necessitat de generar activitat continuada. En aquest sentit, la programació cultural i la promoció turística són eines clau per garantir la viabilitat del projecte.

Jordi Soler: «Calonge, Poble de Llibres és un projecte jove però totalment consolidat»

En una entrevista al programa especial de Ràdio Capital per Sant Jordi, l’alcalde de Calonge i Sant Antoni, Jordi Soler, ha fet balanç del projecte Calonge, Poble de Llibres, una iniciativa que ha transformat el municipi en un referent cultural a Catalunya.

Soler ha recordat que el projecte, que aquest any complirà cinc anys, va començar com una aposta arriscada. “És un projecte ja totalment consolidat”, ha afirmat. Segons l’alcalde, la clau de l’èxit ha estat la implicació ciutadana i la capacitat d’atreure visitants.

Durant els caps de setmana i especialment en dates assenyalades com Sant Jordi, el municipi viu una gran afluència de públic. “La gent se l’ha fet seu i els carrers s’omplen d’activitat cultural i literària”, ha explicat.

Un dels objectius principals del projecte era diversificar l’oferta turística més enllà del sol i platja. En aquest sentit, Soler ha subratllat que el turisme cultural ha demostrat ser una font de riquesa i creixement. “Volíem demostrar que hi ha altres tipus de turisme, i ho hem aconseguit: aporta cultura, coneixement i també activitat econòmica”, ha destacat.

Aquesta transformació ha tingut un impacte directe en el nucli antic de Calonge, que havia patit un procés de despoblament. “El centre ha tornat a agafar vida”, ha afirmat, destacant la recuperació d’espais i l’arribada de nous negocis.

El projecte ha impulsat la instal·lació de nous equipaments i serveis. Actualment, al nucli antic hi ha un hotel, restaurants i diverses llibreries, i hi ha previsió que s’hi incorporin nous establiments. “Tenim llibreries que volen venir, així com nous negocis”, ha explicat Soler. Aquest interès, majoritàriament privat, és per a l’Ajuntament un indicador clar de la viabilitat del projecte. També està prevista la creació d’un espai dedicat al vi i el trasllat de dependències culturals, que permetran alliberar nous locals per a futures iniciatives.

Calonge, Poble de Llibres està pensat per a tots els públics. S’hi han impulsat iniciatives educatives i materials adaptats a diferents edats, des d’infants fins a adults. A més, el municipi, amb 76 nacionalitats al padró, reforça el seu caràcter obert. “Som un poble d’acollida i aquest projecte també ho reflecteix”, ha remarcat l’alcalde.

El futur del projecte passa per seguir el full de ruta marcat en el pla director aprovat recentment. Aquest document estableix els objectius per als pròxims deu anys. “Tenim clar quin és el nostre objectiu i quin és el port”, ha afirmat Soler. L’alcalde s’ha mostrat optimista i confiat que el projecte continuarà creixent, consolidant Calonge com un pol cultural de referència.

L’ofici que es nega a caure en l’oblit: la pesca i el seu vincle amb Begur

El vent pentina les onades de la platja de Sa Riera. Ben al fons, sota les cases blanques, que fins fa anys eren dels pescadors del municipi, ara hi reposen barques oblidades que recuperen la vigorositat per la temporada d’estiu, quan arriben els turistes i els pobladors de segones residències. Florian Pi Romaní, pescador begurenc de 80 anys i hereu de quatre generacions vinculades al mar, és testimoni directe de tot aquest paisatge i canvi.

“El mar ha sigut el meu bressol”, explica. Amb aquesta frase sintetitza una vida dedicada a la pesca i també la transformació profunda d’un sector que, assegura, es troba en retrocés. “Ara és més segur sortir a pescar, però cada vegada hi ha menys peix. El mediterrà no és un mar tan abundant com l’Atlàntic”, reconeix el pescador.

El retrocés del procés artesanal en el món pesquer

El canvi no és només una percepció. Pi recorda que a Palamós hi havia desenes de barques quan ell era jove. Avui, amb prou feines superen la vintena. La pesca artesanal, que havia estat un pilar econòmic a moltes cales del litoral, també ha minvat fins a esdevenir residual.

A Sa Riera, la davallada és especialment visible. “A l’hivern hi havia més gent que a l’estiu”, recorda. La platja concentrava una intensa activitat: una trentena d’embarcacions, fàbriques de salaó als baixos de les cases i un moviment constant de treballadors. El peix blau —sardina, anxova o seitó— es pescava en grans quantitats i es conservava amb sal per distribuir-lo arreu.

La seva família hi jugava un paper destacat. El seu avi, nascut el 1877, havia impulsat un negoci de salaó amb exportacions a Itàlia. Sense formació acadèmica, el defineix com un home “emprenedor” capaç de construir una xarxa comercial pròpia des d’una petita cala de l’Empordà.

La pesca seguia abans uns ritmes estacionals i unes limitacions naturals que, segons Pi, ajudaven a preservar els recursos. A l’hivern predominava la captura de peix blau; a la primavera i l’estiu, la pesca artesanal de peix de roca amb tècniques com el tresmall o el palangre. Els temporals i la manca de tecnologia actuaven com a fre natural de la sobreexplotació. Avui, en canvi, la pressió sobre el medi és constant.

La reducció de captures és una de les conseqüències més evidents, però no l’única. Espècies habituals com el musclo o la tallarina han desaparegut de la zona, i els ecosistemes marins han canviat. A aquest escenari s’hi afegeixen les dificultats econòmiques i administratives. Les normatives obliguen els pescadors a portar el peix a subhasta en ports concrets, fet que incrementa els costos i redueix els marges. “No els surt a compte”, resumeix.

El canvi de model

El resultat és un canvi de model. Begur ha passat de viure de la pesca i l’agricultura a viure del sector turístic. I el canvi a Sa Riera és evident: les antigues cases de pescadors s’han transformat en residències i la vida a les cales s’ha deslligat de l’activitat marinera. Tot i això, Pi defensa que el futur de la pesca no està completament tancat. Considera imprescindible aplicar mesures de gestió més estrictes, com vedes temporals, per permetre la recuperació dels bancs de peix. “El peix no s’acabarà, però s’ha de cuidar”, afirma.

Més enllà de la sostenibilitat, el pescador posa l’accent en la memòria. Reivindica la necessitat de preservar el coneixement tradicional i la cultura associada a l’ofici. Proposa, fins i tot, la creació d’un espai museístic a Begur que expliqui aquesta història. Ell mateix hi ha contribuït amb llibres de cuina i reculls d’anècdotes, on documenta una manera de viure que ja no és habitual. “Els pescadors sempre han sabut cuinar”, recorda, reivindicant una gastronomia basada en el producte i la proximitat.

Des de Sa Riera, on avui el silenci substitueix el bullici d’altres temps, Florian Pi observa amb distància crítica l’evolució del sector. La seva veu, carregada d’experiència, dibuixa el retrat d’un ofici en declivi, però també d’un llegat que encara resisteix en la memòria del litoral.

Pilar Arxé torna a presidir l’executiva local de Junts per Catalunya a Palamós i Sant Joan

junta Palamós

Pilar Arxé és la nova presidenta de l’executiva local de Junts per Catalunya a Palamós i Sant Joan. Arxé ja havia ocupat aquest càrrec entre l’any 2019 i l’any 2024. El partit impulsa aquest relleu dins un procés de renovació interna. L’objectiu és construir un equip sòlid i eficient. La formació vol reforçar la seva estructura local.

Aquest procés també busca consolidar el projecte de Raül Núñez. Núñez és el candidat a l’alcaldia escollit el mes de gener. El partit vol preparar amb temps les eleccions municipals de l’any vinent. La nova executiva local ha rebut un suport molt ampli de la militància. Prop de la totalitat dels afiliats han avalat la nova direcció.

L’equip es completa amb Ignasi Gubert Roure com a responsable de comunicació; Esperança Servat Ballester assumeix l’àrea de política municipal; Adrià Garcia Armengol lidera l’organització; Elsa Cama Martí s’encarrega de la militància; i Josep Navarro Gálvez i Josep Gázquez Pérez formen part de l’executiva com a vocals.