L’aeroport de Girona supera el milió de passatgers entre el gener i el juliol

privat:-l’aeroport-de-girona-supera-el-milio-de-passatgers-entre-el-gener-i-el-juliol
Privat: L’aeroport de Girona supera el milió de passatgers entre el gener i el juliol

L’aeroport de Girona ha registrat 1.055.669 passatgers entre gener i juliol de 2024, fet que representa un increment del 35,7% en comparació amb el mateix període de l’any passat. Aquest augment es deu, en gran part, al reforç de la programació hivernal de Ryanair i a les noves destinacions d’estiu introduïdes per les aerolínies que hi operen. Aquests factors fan pensar que es tancarà l’any amb registres similars als de 2019.

Al juliol, la terminal gironina ha rebut 285.000 passatgers, una xifra pràcticament idèntica a la del mateix mes de l’any passat, amb només un increment del 0,7%. Tot i això, el nombre d’operacions ha crescut significativament, amb 3.117 enlairaments i aterratges, un augment del 12,6% respecte al juliol de 2023.

Després de quatre anys de la pandèmia, l’aeroport de Girona sembla recuperar el seu ritme habitual. El 2023, les dades d’estiu van ser positives, però es va notar una manca d’impuls fora de la temporada turística. Aquest 2024, l’aeroport ha superat ja el milió de passatgers, amb xifres molt similars a les de 2019.

Al juliol, Ryanair ha transportat 218.251 passatgers, gairebé el mateix nombre que el 2023. D’altra banda, Jet2 ha tingut una lleugera davallada amb 20.160 passatgers, mil menys que l’any anterior. Transavia també ha vist reduït el seu volum de passatgers, passant de 27.465 el 2023 a 23.471 aquest any.

Pel que fa a les nacionalitats, els britànics continuen liderant, amb 81.743 passatgers al juliol, tot i que aquesta xifra és un 16,4% inferior respecte a l’any passat. El mercat alemany, en canvi, ha crescut un 24%, amb 53.447 passatgers, gràcies a les rutes amb Weeze i Frankfurt. Els Països Baixos han experimentat una lleugera caiguda del 2,9%, mentre que el nombre de passatgers polonesos ha augmentat un 36,4%.

Les rutes que més han funcionat en l’últim mes són les de Londres Stansted, on hi han anat 19.800 persones (un 9,4% menys que l’any passat). Brussel·les Charleroi és la segona ruta amb més usuaris i en l’últim mes hi han viatjat 18.588 persones (un 4,3% menys). Per altra banda, la ruta de Manchester ha registrat 15.559 usuaris, que suposa un increment del 8,2% en comparació amb el mateix mes de l’any passat.

Ambient xafogós a les portes d’un canvi de temps

Cúmul en fase de desenvolupament vist des de Palafrugell.
Cúmul en fase de desenvolupament vist des de Palafrugell.

El temps de dimarts serà calorós i xafogós però amb senyals al cel de canvi de temps. La temperatura es mourà entre els 20 ºC de mínima i els 34 ºC de màxima a l’espera d’un descens tèrmic els dies vinents.

De moment tranquil·litat meteorològica aquest dimarts al matí al Baix Empordà amb temps majoritàriament assolellat i entre migdia i tarda creixement d’algunes nuvolades, tot i que la pluja serà més probable cap a l’interior de les comarques de Girona. L’estat de la mar serà molt bó sols amb lleuger marejol. Un mar que segons informa l’observador meteorològic de l’Estartit, Josep Pascual, ha assolit el valor més alt de temperatura superficial (a mig metre de fondària) en els últims 50 anys, arribant fins a 27,7 ºC.

Demà més variabilitat al cel amb major presència de núvols i poden arribar algunes tronades o ruixats dispersos entre el migdia i tarda tant de dimecres com de dijous. La temperatura màxima serà més baixa entre els 29 ºC i 31ºC.

A partir de la segona meitat de dimecres entra aire de component nord, una tramuntana que al vespre provocarà maror a la costa amb onades que poden superar el metre de dimecres nit a matí de dijous. La tramuntana farà reduir també la sensació de xafogor que ha estat intensa els darrers dies.

Dijous hi ha risc de creixement de tempestes i el més destacat serà l’ambient notablement més fresc a causa de l’aire més sec i fresc del nord. A la costa precaució la jornada de dijous amb mar entre maror i forta maror amb onades màximes de fins a metre i mig.

Els Clots de Sant Julià

En un turonet a mig camí entre Empòrion i Gerunda s’hi amaga, entre pins i alzines, una pedrera abandonada: Els Clots de Sant Julià. Els seus gresos s’han trobat escampats per tot l’Empordà: als molins d’Ullastret, a les esteles de Sant Sebastià de la Guarda, a la vil·la romana del Mas de Dalt, etc. Pels Clots hi han passat moltes mans (indigets, romans, catalans) que han deixat una vintena de pous de fins a dotze metres de profunditat i trenta metres de diàmetre, i s’han endut unes vuitanta-sis mil tones de pedra. Encara es veuen passadissos i rampes. Al punt més alt s’hi alça el Tron de la Reina (també conegut com el Pont de la Bruixa), un megàlit on es diu que s’hi van martiritzar els primers cristians de la contrada.

31 FAM se’n surt al White Summer

No era fàcil. No era gens fàcil. S’enfrontaven a un públic qui el grup de trap català mai havia hagut de satisfer, i que fins i tot m’atreviria a qualificar de difícil, en un espai -un antic camp agrícola envoltat de bosc i paradetes d’aquelles que anomenen cute– que s’allunyava dels escenaris Apol·lònics al que la banda de Sabadell estan acostumats. Però tot i les adversitats que presentava el concert d’aquesta passada nit al Festival del White Summer, 31 FAM va saber ensortir-se’n.

El grup de música trap i reggaeton en català va sortir a les 22:00 h de la nit al gran escenari del White Summer a Palamós a menjar-se el món, però fora de la cinquantena de hooligans enamorats que es balancejaven sobre les balles antiallaus de la primera fila, amb els braços a munts des de la primera nota i que portaven des de les 19:00 h guarden lloc a les primeres files, no hi havia res a menjar-se.

Que no se’m malinterpreti. La plana reservada per espectadors i fans -que era d’una mida considerable- era quasi plena i, un cop es van sentir les primeres veus, els curiosos que pul·lulaven entre les parades del festival, no van dubtar a apropar-se. Ara bé, l’ambient era de passivitat, amb la major part del públic immòbil, expectant a la música i desconnectat del ritme de les quatre ballarines que acompanyaven els cantants.

Però no ens hauria de sorprendre. Al final, el visitant del White Summer, representat majoritàriament per a joves barcelonins que estiuejant al bonic però no barat Baix Empordà, no s’apropa massa el seguidor d’un grup de cinc nois de Sabadell, que canten sobre «nenes catalanes» i «nens del barri». Una diferència que van fer notal el mateix grup des de dalt de l’escenari, quan un dels membres, intentant formar una olla entre el públic, va comentar «ser que és un lloc pijo, però…»

Però tot i les adversitats, el grup català mai va tirar la tovallola. Van marcar el ritme i la força que requereix la seva música, començant amb cançons del seu nou àlbum, X SI ENS VEIEM EN UNA ALTRA VIDA, que només va despertar als seguidors més lleials.

Es començava a despertar el públic amb l’arribada del primer èxit del grup i d’una de les tres cançons que tots els assistents coneixien, Sincero. Més endavant, la cosa es va anar refredant poc a poc amb temes pels seguidors més vells.

També va haver-hi un moment emotiu, quan cap a l’equador de l’espectacle, un dels cantants, en Kid Pi, segut en un tamboret, va dedicar Balada 17 a la seva germana, qui estava pujada a ombrós a pocs metres del cantant.

L’ambient es reanimava quan va sonar la millor cançó de la seva discografia, Bona Vida, una cançó en col·laboració amb Mushka i Flashy Ice Cream. Però el grup de Sabadell va aconseguir activar els més desubicats, amb les seves cançons més emblemàtiques: Valentina i Nens del Barri, dos temes mítics de qualsevol joventut catalana.

Dues hores justes de concert que van deixar els barrets de pagès promocionals al terra, i las mans al cel.

Mor ofegat un home de 83 anys a Llafranc

Un home de 83 anys ha perdut la vida aquest matí a la platja de Llafranc. L’incident ha tingut lloc a les 12:37h, quan la platja estava sota vigilància i amb bandera verda. El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) ha activat una unitat aèria i dues unitats terrestres per atendre l’emergència.

Els Mossos d’Esquadra han desplaçat cinc patrulles, incloent-hi dues unitats d’investigació de la comissaria de la Bisbal d’Empordà. Aquestes han gestionat la situació amb la comitiva judicial i el metge forense, qui ha certificat la mort i ha procedit a l’aixecament del cadàver.

Aquest incident eleva a catorze les víctimes mortals a les platges catalanes des de l’inici de la campanya d’estiu el passat 15 de juny.

Salvem la Pineda d’en Gori estudia presentar al·legacions al recurs desestimat per aturar Residencial Cala S’Alguer

Arrossada contra l'Especulació Urbanística a la Pineda d'en Gori

Salvem la Pineda d’en Gori estudia presentar una apel·lació després que es desestimés el recurs per aturar Residencial Cala S’Alguer. Per recaptar fons per impulsar aquest procés, la plataforma va organitzar una arrossada popular. Així, la iniciativa es produeix arran de la recent sentència del Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Girona, que ha desestimat el recurs presentat per la plataforma contra la llicència urbanística del projecte Residencial Cala s’Alguer. Aquest projecte inclou la construcció de dos blocs de 24 apartaments amb garatge soterrat i piscina exterior al carrer Sant Esteve 1-3 de Palamós.

Salvem la Pineda d’en Gori ha expressat la seva sorpresa per la decisió judicial, criticant que el jutge no hagi tingut en compte un estudi pericial que ell mateix va encarregar. Aquest informe assenyala que els edificis són clarament visibles des de diversos punts del municipi, tot i estar fora de la zona protegida com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). La plataforma està valorant la possibilitat d’interposar un nou recurs per evitar la continuació de les obres sense considerar l’impacte sobre l’entorn natural.

En el seu recurs inicial, Salvem la Pineda d’en Gori va aportar dos estudis que destacaven l’impacte ambiental i paisatgístic del projecte, alertant que afectaria negativament la integració paisatgística i l’entorn de Cala S’Alguer. A més, l’estudi pericial encarregat pel jutge indicava que els edificis previstos serien visibles des de diversos punts d’interès paisatgístic, com el Cap de Planes, la Fosca i el camí de ronda, i que, per tant, impactarien negativament en el paisatge.