L’estiu és l’època ideal per desconnectar i gaudir de les vacances. Tot i que alguns prefereixen viatjar lluny, Catalunya ofereix racons perfectes per aprofitar el bon temps. El mar Mediterrani amaga autèntics paradisos naturals al llarg del litoral català, i un dels indrets més emblemàtics és la Costa Brava.
Aquest enclavament no només ha captivat milers de visitants, sinó també la revista National Geographic, especialitzada en turisme. La publicació ha elaborat una llista de les millors platges de Catalunya per gaudir de les vacances, destacant entre elles la Cala Sa Tuna de Begur. Aquesta cala, situada en un entorn privilegiat, forma part del municipi de Begur, al Baix Empordà, que limita amb Palafrugell i Pals.
Begur, conegut com un important centre turístic, compta amb una població de 4.229 habitants, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya el 2023.
Calella de Palafrugell ahir a la tarda amb el cel cobert de mamatucúmuls. Fotografia: Marina Cruzado.
El canvi de temps es materialitza aquest dimecres amb un cel variable a estones parcialment ennuvolat i risc de ruixats que localment poden anar acompanyats de tempesta. En general, s’espera poca pluja al Baix Empordà amb registres poc abundants, però localment no es pot descartar algun xàfec intens. La precipitació serà més probable entre matinada i primera hora del matí de dimecres i novament es reactivaran les nuvolades entre migdia i tarda.
La temperatura màxima quedarà una mica més baixa, tot i que es poden superar els 30 ºC i l’ambient serà calorós durant les hores de sol, però el vent de component nord portarà aire més sec que farà reduïr la xafogor durant la tarda i propera nit.
A la costa passarem de maror aquest matí a forta maror al final de la jornada amb onades de metre a metre i mig o fins i tot maregassa (>2,5 metres) la propera matinada al cap de Begur.
Demà de nou tindrem una jornada amb inestabilitat i ruixats dispersos que ja poden apareixer al matí. Entre migdia i tarda alguna tronada o xàfec i vent del nord amb ambient menys calorós i alteració marítima a la costa.
Privat: Nova edició del concurs de curtmetratges “Lo curt és breu” 2024 de Verges
Aquest cap de setmana tindrà lloc una nova edició del concurs de curtmetratges «Lo curt és breu» a Verges. Els participants hauran de crear un curtmetratge amb una durada màxima de 2 minuts, amb temàtica lliure, però incorporant quatre elements o premisses obligatòries. Aquests elements seran facilitats als participants en el moment de la inscripció, que es pot fer a través de la pàgina web del concurs o presencialment, el dissabte 17 d’agost a les 10 del matí, a la plaça major de Verges.
El concurs accepta enregistraments amb qualsevol dispositiu, des de telèfons mòbils fins a càmeres professionals, però els vídeos han d’estar en format mp4 i amb una resolució de 1920×1080.
Els curts es podran lliurar fins a les 12 del migdia del diumenge 18 d’agost, tant presencialment (amb un llapis de memòria) com a través de WeTransfer. Els premis s’atorgaran en tres categories: el millor curtmetratge segons el jurat, el premi del públic, i un premi especial per al millor curt en la categoria infantil, per a participants fins a 12 anys. Les obres es projectaran diumenge a la nit a la Placeta de l’1 d’Octubre, en el marc d’una gala temàtica que començarà a les 10 de la nit.
L’informe Crisis a toda costa, elaborat per Greenpeace ha advertit sobre la situació crítica del litoral gironí a causa dels efectes del canvi climàtic. Les localitats costaneres d’Empuriabrava, Sant Pere Pescador, Sant Martí d’Empúries, l’Estartit, Mas Pinell i Torroella de Montgrí es troben en una posició especialment vulnerable davant l’erosió i la pujada del nivell del mar. Segons l’informe, aquestes zones podrien patir greus danys en només sis anys si no es prenen mesures immediates.
El document destaca que les solucions tradicionals, com l’ús de formigó per contenir el mar o la reposició de sorra, ja no són sostenibles a llarg termini. Les platges catalanes, incloent-hi les de Girona, han vist reduïda l’aportació de sediments fluvials i augmentada la construcció de ports esportius i espigons, accelerant l’erosió. Aquesta situació, combinada amb l’increment dels fenòmens meteorològics extrems, amenaça la supervivència de les platges tal com les coneixem.
Aquest problema no afecta només el litoral gironí, sinó també altres zones costaneres de Catalunya, com el Maresme i la costa central. El litoral del Maresme, en particular, experimenta un greu procés de regressió, amb platges que perden amplada any rere any. Els temporals cada cop més intensos agreugen aquesta pèrdua, posant en risc infraestructures com passejos marítims i habitatges. L’informe fa una crida a les administracions a reconsiderar les polítiques urbanístiques i costaneres, sovint centrades en el desenvolupament turístic a curt termini, en detriment de la sostenibilitat ambiental.
L’informe reclama accions urgents per implementar polítiques d’adaptació que incloguin mesures a curt i llarg termini per protegir el litoral gironí i català en general. També subratlla la necessitat de replantejar la gestió de la costa, prioritzant la restauració dels ecosistemes naturals per mitigar els efectes del canvi climàtic. Sense accions immediates, el paisatge costaner de Girona i de tota Catalunya podria canviar dràsticament en pocs anys, amb greus repercussions per al turisme i l’economia local.
Baix Empordà és sinònim de terra de castells. Els més coneguts són el castell del Montgrí i el castell de la Bisbal d’Empordà, però la comarca és plena de castells i ruïnes d’antics castells que anirem descobrint a poc a poc en aquesta sèrie d’articles. En total, a la comarca del Baix Empordà hi ha més de 30 castells.
En aquest article parlem de castells com els de Vilopriu, Rupià, Solius o Sant Cebrià dels Alls.
Perquè els pugueu visitar o localitzar tots, al final de l’article trobareu un mapa del Baix Empordà amb tots els castells senyalitzats.
Castell de Vilopriu
El Castell de Vilopriu està datat entre els segles XIV-XV. L’edifici està situat situat a la part alta del nucli antic. Parlem d’un edifici d’estructura complexa, que compte amb un pati central. En conjunt, l’edifici ha patit diverses reformes per adequar-lo.
Es troba documentat per primera vegada l’any 1279. Anys abans, l’any 1216 , Hug IV d’Empúries va fer construir el castell en el lloc on abans hi havia hagut un fortificació.
El castell ha servit com espais multiusos del municipi i actualment és part de l’edifici del consistori. Fa uns quants anys, el 2007, s’hi va fer un estudi i s’hi va trobar una necròpolis medieval amb onze tombes.
Castell de Vilopriu
Castell de Sant Cebrià dels Alls – Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura
El Castell de Sant Cebrià dels Alls es troba al municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura. Es tracta d’un edifici amb murs espitllerats i que té elements dels segles XVI i XVII. La història d’aquest castell és confusa però l’indret de Sant Cebrià del Alls surt esmentat el 1064 amb el nom de Sancti Cipriani de Alios.
Tot i que s’anomena castell de Sant Cebrià dels Alls, i així consta a l’inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, l’aspecte és més similar al d’una masia. Era congut també amb el nom de Castell de Camós, nom de la família que va ser-ne propietària durant el segle XVI.
Es troba al costat de l’església de Sant Cebrià i conserva dos portals adovellats i un finestral reneixantista ornat.
El Castell de Sant Cebrià al costat de l’església parroquial
Castell de Vila-romà – Palamós
Es tracta d’un castell declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. Abans del segle XIV havia estat residència dels senyors d’un dels dominis més importants a les parròquies de Vila-romà i Vall-llobrega. No es té constància de l’any de la seva construcció, però la data de construcció podria oscil·lar entre els segles XI – XII.
El primer any que el castell surt esmentat és el 1276 quan el castell va comprar pel bisbe de Girona per 45.000 sous als hereus de Pere Alemany.
El castell, que actualment està en runes, té una planta força rectangular formada per un recinte fortificat exterior i un d’interior amb la torre de l’homenatge i les estances.
L’origen del nom de Vila-romà prové d’una antiga vil·la romana que hi havia al lloc de Palau.
Les restes del Castell de Vila-romà
Castell de la Tallada d’Empordà
El Castell de la Tallada d’Empordà es troba dins un recinte enmurallat al nucli dell municipi. De l’antic recinte se n’han perdut alguns fragments, però conserva tots els elements per poder identificar correctament el recinte enmurallat.
Aquest Bé Cultural d’Interès Nacional es troba documentat des del segle XI. L’any 1309 el recinte que protegeix el castell va patir una important fortificació ordenada pels comtes d’Empúries. La part més antiga de la fortificació, la torre, data molt probablement dels segles XIII-XIV.
Castell de la Tallada d’Empordà
Castell de Monells
El Castell de Monells, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, data d’entre els segles XIII – XIV. Del castell només en queden restes; una torre i murs. Està ubicat al municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura.
Durant l’època medieval, el castell de Monells va tenir diferents possessors. El primer esment del castell és l’any 1019 amb Auger de Monells
Castell de Monells
Castell de Verges
Muralles de Verges, molt a prop de les restes del castell
Castell de Torrent
Castell de Torrent
Castell de Rupià
Castell de Rupià
Castell de Solius – Santa Cristina d’Aro
El Castell de Solius alçat sobre un turó
Castell de Sant Esteve de Mar – Palamós
Restes de Castell de Sant Esteve del Mar de Palamós
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.