Privat: Unió de Pagesos estima que la verema caurà un 40% de mitjana arreu de Catalunya a causa de la sequera
Unió de Pagesos ha anunciat que la verema d’enguany a l’Empordà ha patit una reducció del 41,4% en comparació amb la campanya anterior. La principal causa és la sequera, que ha afectat greument la majoria de vinyes de Catalunya, on la disminució de la collita és del 40% de mitjana.
Les denominacions d’origen més perjudicades són Costers del Segre, amb un descens del 85%, Pla de Bages (-73%) i Priorat (-68%). A altres zones, com la DO Montsant, la caiguda és del 53%, mentre que a la Terra Alta ha estat del 48,5%. Al Penedès, la reducció és similar a la de l’Empordà, amb un 46% menys de producció.
Unió de Pagesos també ha alertat que la collita de raïm ha patit pels efectes del fong míldiu i els atacs del mosquit verd, especialment durant la segona quinzena de juliol. A més, tot i que els preus del raïm han augmentat per la manca de producte, el sindicat adverteix que encara no són suficients per garantir la rendibilitat dels pagesos.
Per fer front a aquesta situació, Unió de Pagesos ha demanat a la Generalitat un programa d’ajudes econòmiques que compensi les pèrdues i permeti la replantació de les vinyes afectades.
Privat: La gran quantitat de farratge als camps gironins fa que algunes explotacions es plantegin augmentar els ramats
L’excedent de farratge recollit aquest estiu pels pagesos de les comarques gironines és ben diferent de la situació viscuda l’any passat. La sequera va provocar que molts ramaders es veiessin obligats a reduir els seus ramats, ja que amb prou feines hi havia prou aliment pel bestiar. Per afrontar aquesta manca, molts pagesos van haver de comprar farratge en mercats externs, com el francès, amb el consegüent augment de costos.
Enguany, les pluges de l’estiu han permès una producció abundant de farratge, que ha omplert els camps de bales de palla i ha assegurat aliment per al bestiar fins la primavera vinent. Tot i això, el farratge recollit no és de la millor qualitat, fet que n’ha complicat la venda, però els ramaders ho celebren perquè garanteix que no hi haurà problemes d’alimentació.
Pel que fa a la collita de cereals d’hivern, ha estat desigual. Els pagesos que van plantar blat i ordi han patit una reducció de la collita entre un 25% i un 40% a causa de les pluges d’estiu, mentre que la producció de blat de moro i gira-sol ha estat satisfactòria.
Julieta anuncia final de gira el 13 de desembre a Barcelona
Julieta havia citat als seus seguidors aquest vespre a les 7 per anunciar una gran notícia. Al final ha resultat ser un concert final de gira “Tu Juru la Ju” el 13 de desembre a la Sala Razzmatazz, de Barcelona. També actuarà el mes de gener a la Sala But, de Madrid.
Les entrades VIP pel concert de Barcelona, on s’hi incloïa un meet&greet, han volat en qüestió de minuts. La resta d’entrades generals continuen a la venda al web de Music Bus.
Julieta finalitzarà un 2024 ple de concerts, col·laboracions i cançons que han estat d’autèntic impacte a tot el país.
FINAL DE GIRA BARCELONA I MADRID❤️❤️❤️
Dues dates molt especials amb un show únic ple d sorpreses per celebrar aquesta gira que ha estat tan maca
Entrades a la venda jaaaaa🤍 pic.twitter.com/chL9jgcfb7
El Càmping Internacional de Calonge ha acollit la cinquena edició del Diverland, que aquest any ha transformat l’espai en un homenatge a la saga cinematogràfica «Caçafantasmes». Els 2.500 assistents han pogut viure una immersió en l’univers dels anys 80, amb bungalows i tendes decorades per a l’ocasió.
L’Orquestra Di-Versiones, amfitriona del festival, ha estat l’encarregada de posar música a l’esdeveniment, que ha combinat temàtica i concerts. Segons el cantant i organitzador Albert Fort, «no hi sona música convencional i cada any s’escull una temàtica diferent».
Les activitats del cap de setmana han inclòs tallers infantils, aeròbic, frikibingo i concerts d’altres grups com Star3 i Big Mouthers, culminant amb l’actuació de la mateixa Di-Versiones. Fort ha destacat que el festival ha estat un èxit en tots els sentits, amb una gran participació i un bon clima.
Un polèmic rec és l’últim escull que s’ha trobat l’Ajuntament de Verges perquè Educació tiri endavant el nou institut escola que està projectat. Segons denuncia el consistori, tècnics del Departament no volen donar llum verda al nou edifici, que ha d’anar just al costat d’on hi ha els mòduls actuals, perquè hi ha aquest rec que passa per la part posterior d’on està projectat. Una decisió que des de l’Ajuntament no entenen perquè hi ha un informe de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que avala la construcció i que deixa clar que no és un rec i, per tant, no hi ha perill d’inundació. «Ells consideren que sí que és un rec, malgrat que l’ACA diu que no i la seva posició és inamovible», lamenta l’alcaldessa, Diana Canals.
Una discussió tècnica sobre un rec té aturat el nou institut escola de Verges. El Departament d’Educació no vol tirar endavant aquest centre, tot i reconèixer des de fa anys que és prioritari. La culpa la té un rec que passa per darrera, just a tocar d’on hi ha els mòduls prefabricats que avui en dia estan en funcionament sense que hi hagi hagut cap inconvenient. Es tracta d’una canal natural que només porta aigua quan plou i no suposa un perill d’inundació. De fet, l’alcaldessa de Verges, Diana Canals, recorda que la zona on està projectat el nou institut escola està en una de les parts més altes de Verges i, per tant, de les menys inundables.
Canals, a més, assegura que tenen un informe favorable de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que deixa clar que no és un rec i no posen objecció a la construcció del nou centre. Però la realitat és que, de moment, el projecte està aturat ja que des d’Educació interpreten que l’institut escola no es pot construir fins que no s’elimini el rec de parcel·la que l’Ajuntament cedeix al Departament per aixecar l’edifici.
«Ells diuen que Patrimoni no acceptarà una parcel·la on hi hagi un rec i per a ells sí que és un rec tot i l’informe dels experts de l’ACA. No s’entén, però la seva posició és rígida en aquest sentit», explica l’alcaldessa. Canals també ha revelat que des d’Educació els van remetre a parlar amb la consellera, però com que estava en funcions no els va poder atendre.
Des de l’Ajuntament no comprenen la decisió del Departament, entre altres coses perquè actualment hi ha la part de l’escola al mateix lloc i amb el polèmic rec just al darrera. Actualment, Verges té dividit l’institut escola en dues zones, separades per uns 700 metres. Des d’Educació es reconeix que es tracta d’un centre prioritari i està al davant de la llista dels que es vol tirar endavant.
Per la seva banda, fonts del Departament assenyalen que estudiaran la qüestió, ja que el nou Govern està revisant els diferents casos que té sobre la taula, entre els quals el de Verges.
Partir el terreny
Davant la negativa d’Educació de construir el nou centre als terrenys que es proposaven, l’única solució que ha trobat l’Ajuntament ha estat partir el terreny per tal de separar la part del rec i cedir-ne menys metres quadrats dels que estaven planificats inicialment que eren 13.000.
Això, però, a banda de fer que el nou institut escola sigui més petit perquè hi haurà menys superfície disponible, comporta tornar a realitzar de nou tots els tràmits «que no són pocs». El motiu és que la documentació que l’Ajuntament ha aportat està pensada per una cessió de 13.000 metres quadrats de terreny.
Quatre anys de «traves administratives»
Canals lamenta que porten quatre anys «de traves administratives» amb el Departament. A banda del rec, l’alcaldessa assegura que els han demanat informes de tot tipus com un estudi del sòl que ja van aportar quan es van posar els mòduls que actualment estan en funcionament i que, paradoxalment, estan també al costat del polèmic rec.
«Ja no sabem si són traves administratives perquè realment no els interessa la construcció del nou centre o si realment són aspectes que demanarien a qualsevol altre lloc que necessités la mateixa construcció», assenyala Canals.
El nombre d’ofegaments mortals a les platges del Baix Empordà ha augmentat lleugerament durant aquesta temporada d’estiu. A la comarca, durant la temporada de bany que va del 15 de juny al 15 de setembre, el nombre d’ofegaments mortals ha passat dels 3, el 2023, als 5 que s’han produït aquest 2024. Aquesta tendència, però, és diferent de la que s’ha produït a Catalunya, on els ofegaments mortals han passat de 25 durant l’estiu del 2023, a 17 aquest 2024, segons dades de Protecció Civil.
El responsable de Protecció Civil a les comarques gironines, Albert Perramon, detalla que el perfil predominant quan es produeixen aquest tipus d’ofegaments és d’home de més de 70 anys. A més, detalla que quan es van produir aquests ofegaments no hi havia mala mar a les platges. «Les dades no són alarmants, però és cert que a partir d’una edat s’han de prendre algunes mesures per poder gaudir del bany en platges o piscines», apunta Albert Perramon.
Al Baix Empordà, durant aquesta temporada de bany, hi ha hagut cinc ofegaments mortals: un home a la Platja de Port Bo de 67 anys; un home de 83 anys a la platja de Llafranc; un home d’uns 60 anys a la Cala Montgó de Torroella de Montgrí; un home de 54 anys a la platja de Torre Valentina de Calonge i Sant Antoni; i un home de 74 anys a la platja de la Gola del Ter a Torroella de Montgrí.
Bany segur
Per mirar de reduir encara més el nombre d’ofegaments mortals al Baix Empordà i a la resta de la costa catalana, des de Protecció Civil han impulsat la campanya de ‘Bany Segur’. Amb el lema ‘A l’aigua, risc zero’, la voluntat és frenar els ofegaments mortals, sobretot en el perfil que presenta més risc. Algunes recomanacions que dona la campanya, tal com detalla Perramon, són banyar-se acompanyat, fer-ho en zones delimitades i aptes pel bany, fer-ho en espais on hi ha serveis de socorrisme, entre altres accions.
Albert Perramon reconeix que estan satisfets amb els resultats de la campanya, enfocada sobretot al col·lectiu de gent gran. Apunta, però, que a aquesta campanya cal sumar-n’hi d’altres enfocades, per exemple, a col·lectius més joves que duen a terme conductes de risc com llençar-se des de les roques o entrant al mar quan hi ha bandera vermella. El responsable de protecció civil de les comarques gironines apunta que gran part de les trucades al 112, «parlem de gairebé la meitat», es fan per assistència sanitària durant la temporada de bany.
