Tardor

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Tardor
Loading
/

Benvolguts oients d’aquesta nostra ràdio empordanesa, bentornats un any més. Si la primavera és l’estació biològica del renaixement, els humans hem escollit la tardor com a data de reinici de les nostres activitats. Amb la fi de l’estiu tornem a començar el curs escolar, la temporada esportiva i els comentaris a Radio Capital; si tot ha anat bé, tornem a la feina després del resset estiuenc amb energies renovades i nous propòsits i projectes per encarar. O això diuen. Personalment, els haig de confessar que aquesta vegada em costa més que d’habitud. Potser es deu al fet d’haver complert mig segle de vida sobre aquest planeta, que ja pot ser, i al fet que per primera vegada he sentit quelcom semblant a allò que en diuen una crisi vital, aquell moment d’introspecció retroactiva que a alguns els arriba deu anys abans. Qui soc, d’on vinc, cap a on vaig. Ja ho saben, aquets tipus de coses. Sigui com sigui, però, la sensació de de ja vu m’esborrona.

A nivell internacional, ens trobem amb un horitzó on un boig com Donald Trump està a punt de tornar a ocupar la presidència de la major potència nuclear; Israel, el nostre monstre ben armat al Pròxim Orient, comet els pitjors crims contra la humanitat de manera descarada i totalment impune; la Rússia de Putin aspira a no quedar enrere en aquest rànquing de malparits i a Alemanya, al cor de l’Europa suposadament democràtica, el nazisme guanya terreny entre aplaudiments de la nostra secció local, amb seu a Ripoll.

Pel que fa al país, fa mal només de pensar-hi. Entregat i rendit a l’espanyolisme de rostre amable, al poli bo del PSC, ens trobem davant d’un abisme que pot ser definitiu; cada onze de setembre algú ens recorda que els catalans celebrem les derrotes, però la de 1714 no ho va ser pas, perquè, a diferència del que vam fer el 2017, aleshores vam lluitar. I vam perdre, sí, però plantant cara. Vam ser-hi, vam ser. La perspectiva actual és molt més desoladora, i els risc de desaparèixer diluïts com a poble és avui més alta que mai.

I a nivell local… Les rèpliques del que passa al país s’extenen, com és el cas de la meva estimada Bisbal i de tantes altres demarcacions de la comarca, amb pobles rendits i entregats a l’espanyolisme per suposats partits independentistes, pobles que ara han esdevingut forces d’ocupació freandly i demanen per favor sisplau la presència de la Guardia Civil i la Policia Nacional per salvar-nos del caos. N’hi ha per engegar-ho tot a rodar.

Però no ho facin, estimats oients, que sempre ens quedarà aquesta emissora i la tardor, quan tot pot tornar a començar.

Juli Fernández renuncia a l’alcaldia de Palafrugell però recorda que «la deixa en bones mans»

Juli Fernández ha renunciat a l’alcaldia de Palafrugell en el ple extraordinari d’avui celebrat al Teatre Municipal. Fernández fa el pas de deixar la política municipal i la tasca com a batlle després de ser nomenat secretari del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat, esdevinguen així, número dos de la consellera Alicia Romero.

Durant tot el discurs, el ja exalcalde ha remarcat que deixa l’alcaldia «en bones mans». Laura Millán, la número dos del PSC de Palafrugell, serà qui agafarà el relleu de Fernández en el pròxim ple, que se celebrarà el 08 d’octubre. Millán esdevindrà la primera alcaldessa de la història de Palafrugell.

Després de 28 anys, Juli Fernández s’ha acomiadat dels palafrugellencs amb emoció i ha demanat al govern de Palafrugell que treballi «per la igualtat d’oportunitats» i «contra la política de l’odi i la discriminació».

L’exbatlle va començar en el món de la política municipal l’any 1992 quan va ser escollit regidor del PSC. A més, ha sigut alcalde entre els anys 2011-2015, 2015-2017 i 2023 fins a dia d’avui.

Al final del ple, Fernández s’ha acomiadat agraint als treballadors de l’Ajuntament la feina feta. Una vegada finalitzat el ple, hi ha hagut una fotografia de l’equip de govern i de tots els regidors que conformen el ple.

Entre el públic assistent hi havia més de 100 persones, entre elles la consellera d’Economia i Finances, Alicia Romero, la consellera d’Interior, Núria Parlon, o el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer.

Foto de família del ple de Palafrugell després de la sessió extraordinària | Foto: Maria Alsina

Enric Marquès i Jordi Imaz: «Volem que l’Empordà sigui conegut també pel seu Premi de Novel·la»

El Consell Comarcal del Baix Empordà ja fa uns mesos que va anunciar la convocatòria de la vuitena edició del Premi Empordà de Novel·la 2024. El premi literari atorgarà un guardó de 7.000 euros a l’obra guanyadora que, tal com ha passat en anteriors edicions, es publicarà. Per parlar-ne ens han visitat el vicepresident primer de promoció econòmica, patrimoni i cultura del Consell Comarca del Baix Empordà, Enric Marquès, i també el comissari del Premi Empordà de Novel·la, Jordi Imaz.

La convocatòria estarà oberta fins al novembre, i, de moment, ja s’han rebut aproximadament 20 manuscrits, tot i que els organitzadors esperen que aquesta xifra creixi fins a superar les 80 o 100 obres, seguint la tendència d’altres edicions. El jurat, format per escriptors, llibreters i altres professionals del món literari, treballa amb una nova organització. L’editorial que publicarà l’obra guanyadora fa una primera selecció de les millors 10-12 novel·les, que posteriorment passen a mans del jurat per a la decisió final, tal com apunta Jordi Imaz.

Un dels aspectes més destacables del Premi Empordà de Novel·la és la implicació dels 36 ajuntaments de la comarca. Aquests col·laboren tant en l’organització com en la difusió del premi, convertint-lo en una iniciativa comarcal única en l’àmbit cultural. Les presentacions dels llibres guanyadors es fan en diversos municipis del Baix Empordà, fent que la població s’identifiqui amb el certamen, tal com apunta Enric Marquès.

A part de presentar el premi a la comarca també hi ha la possibilitat de poder-lo presentar a Barcelona i en altres municipis de Catalunya. El premi ha donat visibilitat tant a escriptors consagrats com a nous autors, ja que la presentació del manuscrit es fa sota un pseudònim. Tot i que alguns anys l’han guanyat autors amb trajectòria, molts guardonats han estat escriptors novells, fet que reforça el compromís del certamen amb la promoció de nous talents. A més, tant Enric Marquès com Jordi Imaz destaquen la bona relació que s’ha creat al llarg de les diverses edicions amb l’editorial Brau Edicions.

«Volem que l’Empordà sigui conegut també pel seu Premi de Novel·la», admet Jordi Imaz. Enric Marquès ha destacat també la bona voluntat dels ajuntaments en casos com el que es va produïr l’any passat on el premi va quedar desert. «Hem de ser seriosos amb la feina que fem amb relació al Premi Empordà de Novel·la», explica Marquès.

«Sempre esperem la gran novel·la de l’Empordà», admet Imaz, tot i que reconeix que cal més participació femenina al Premi Empordà de Novel·la. Cal recordar que els manuscrits per l’edició d’enguany encara es poden presentar fins al 24 de novembre.

Anagrama celebra el centenari del naixement de Truman Capote amb un assaig sobre la seva estada a la Costa Brava

Leila Guerriero residència finestres anagrama

Amb motiu del centenari del naixement de Truman Capote, l’editorial Anagrama ha publicat aquest dimecres La dificultad del fantasma, un llibre de l’autora argentina Leila Guerriero. L’obra ressegueix els passos de Capote als llocs on va escriure gran part de la seva novel·la més coneguda, A sangre fría. Aquest títol forma part d’un projecte impulsat en col·laboració amb la residència literària Finestres, amb l’objectiu de barrejar la investigació, el reportatge i la reflexió sobre el gènere literari que Capote va abordar.

La llibreria Finestres de Barcelona serà l’escenari d’una xerrada sobre aquest llibre el proper dilluns 30 de setembre. Hi participaran les escriptores Sabina Urraca i Laura Fernández, el director de la residència, Nicolás G. Botero, i Isabel Obiols, l’editora de l’obra.

D’altra banda, Anagrama també ha reeditat algunes de les obres més conegudes de Truman Capote, com A sangre fría, Música para camaleones i El arpa de hierba, que s’afegeixen a altres títols ja publicats el mes de maig.

A més, ja es pot veure al canal de YouTube la xerrada Anhelar el cielo o el infierno. Cien años de Capote, celebrada el passat 10 de setembre. En aquesta trobada, periodistes i escriptors com Martín Bianchi, Berna González, Leila Guerriero, Juan Villoro i l’editora Silvia Sesé van debatre sobre la figura i l’obra de Capote.

Montse Carbó: “A finals d’any arribarem a més de 300 pobles i estarem donant servei a més de 200.000 persones de tota Catalunya»

privat:-les-oficines-bancaries-mobils-entraran-en-funcionament-al-setembre-i-s’estrenaran-a-les-comarques-gironines
Privat: Les oficines bancàries mòbils entraran en funcionament al setembre i s’estrenaran a les comarques gironines
Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Montse Carbó: “A finals d’any arribarem a més de 300 pobles i estarem donant servei a més de 200.000 persones de tota Catalunya"
Loading
/

 

La banca mòbil ha arribat aquest mes de setembre al Baix Empordà i ja ha passat per 24 municipis que disposaven d’aquest servei. Per això, avui hem parlat amb Montse Carbó, directora de Comunicació, RSC i Fundació de Caixa Enginyers per saber com ha anat aquesta posada en marxa i quina ha estat la rebuda dels diferents pobles.

“Tot el que es pot fer en una oficina física, es podrà fer en aquesta oficina itinerant que es mou per tota la geografia catalana” comenta Carbó. L’única diferència que hi ha és que aquesta és mòbil i es va movent per diferents pobles. Les seves dues principals funcions són: fer de caixer automàtic i donar un servei presencial als habitants del poble per fer gestions bancàries. Aquí pots recuperar la notícia que vam escriure des de Ràdio Capital anunciant aquest servei.

Amb l’ajuda de la Generalitat, s’han posat en marxa tres rutes: la primera va començar la setmana passada a les terres de Girona. La cobertura és des de l’Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Gironès, Pla de l’Estany i la Selva; la segona ruta és per les terres de Tarragona i començarà el dia 4 de novembre; i, la tercera zona és la del Berguedà i Vallés Occidental que es posarà en marxa a principis de desembre.

 

Aquesta oficina itinerant va per diversos pobles, els quals mai han tingut servei d’oficina bancària o sí que han tingut, però han tancat. “Les primeres impressions són molt bones” remarca Carbó al llarg de l’entrevista. Des de Caixa d’Enginyer, han batejat a tot l’equip de l’oficina mòbil com “Apropa”.

 

A més a més, cal recordar que aquesta si un habitant està en mig d’una gestió bancària, Caixa d’Enginyers ofereix un servei telefònic i online per tal de poder continuar aquest tràmit i no haver d’esperar fins al pròxim mes a l’oficina mòbil.

Aquesta iniciativa es pren amb l’objectiu de suprimir l’exclusió financera a pobles petits de Catalunya. Ullà ha sigut un dels pobles que ha rebut aquest servei. El seu alcalde, Josep López, ens comenta els beneficis que té l’oficina mòbil per als seus veïns i veïnes.

Maurici Jiménez: «És complicat que la xarxa de clavegueram absorbeixi tanta aigua amb tan poc temps»

Maurici Jiménez, alcalde de Platja d'Aro
Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Maurici Jiménez: "És complicat que la xarxa de clavegueram absorbeixi tanta aigua amb tan poc temps"
Loading
/

Les fortes pluges que van caure dilluns a Platja d’Aro van provocar greus afectacions a diversos comerços de la zona centre. Per sort, les pluges de dimarts no van causar grans afectacions. Tot i això, aquest dimecres hem parlat amb l’alcalde de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Maurici Jiménez, per veure quines han estat les principals destrosses d’aquesta pluja intensa i valorar les actuacions futures per aquest tipus de situació.

Les galeries comercials i els establiments situats a plantes baixes i soterranis de l’entorn del carrer Dr. Trueta i l’avinguda s’Agaró van quedar parcialment inundats. Maurici Jiménez ha explicat que el primer que fa l’Ajuntament és iniciar les tasques de neteja als espais públics i aquest dimecres també s’ha de reunir amb els comerciants afectats per aquests ruixats intensos.

Jiménez ha recordat que aquestes zones de cota zero són especialment vulnerables en casos de pluja intensa, malgrat les millores recents al clavegueram, que va funcionar correctament, però no va ser suficient per canalitzar tot el volum d’aigua. Cal recordar que van caure més de 25 mm en mitja hora a la zona de Platja d’Aro. Tot i això, l’alcalde ha destacat que la situació ha millorat respecte a altres episodis de pluja intensa que han tingut lloc durant el passat.

El consistori, a més, treballa en millores en la xarxa de canalització i de l’ampliació dels embornals per minimitzar els efectes de la pluja intensa. Maurici Jiménez recorda que Platja d’Aro en el seu moment era una zona de regs i les diverses construccions que s’han anat fent fan que l’aigua no es desviï cap al mar o cap al Ridaura tal com ho feia amb els regs. Admet, però, que ara la feina que cal fer és veure quines han estat les afectacions amb els empresaris i parlar amb els tècnics per veure com ha funcionat el sistema de drenatge de l’aigua.

Maurici Jiménez explica també que, amb l’alerta del Servei Meteorològic de Catalunya, van poder preparar-se per la possible acumulació d’aigua d’aquest dilluns i dimarts i van activar la Brigada Municipal, la Policia Local, la companyia d’aigua i altres actors per mirar de minimitzar els efectes de la pluja. «Tenim un protocol i actuem cada vegada que aquesta situació es pot donar», explica el batlle.