Benvolguts oients d’aquesta nostra ràdio empordanesa, bentornats un any més. Si la primavera és l’estació biològica del renaixement, els humans hem escollit la tardor com a data de reinici de les nostres activitats. Amb la fi de l’estiu tornem a començar el curs escolar, la temporada esportiva i els comentaris a Radio Capital; si tot ha anat bé, tornem a la feina després del resset estiuenc amb energies renovades i nous propòsits i projectes per encarar. O això diuen. Personalment, els haig de confessar que aquesta vegada em costa més que d’habitud. Potser es deu al fet d’haver complert mig segle de vida sobre aquest planeta, que ja pot ser, i al fet que per primera vegada he sentit quelcom semblant a allò que en diuen una crisi vital, aquell moment d’introspecció retroactiva que a alguns els arriba deu anys abans. Qui soc, d’on vinc, cap a on vaig. Ja ho saben, aquets tipus de coses. Sigui com sigui, però, la sensació de de ja vu m’esborrona.
A nivell internacional, ens trobem amb un horitzó on un boig com Donald Trump està a punt de tornar a ocupar la presidència de la major potència nuclear; Israel, el nostre monstre ben armat al Pròxim Orient, comet els pitjors crims contra la humanitat de manera descarada i totalment impune; la Rússia de Putin aspira a no quedar enrere en aquest rànquing de malparits i a Alemanya, al cor de l’Europa suposadament democràtica, el nazisme guanya terreny entre aplaudiments de la nostra secció local, amb seu a Ripoll.
Pel que fa al país, fa mal només de pensar-hi. Entregat i rendit a l’espanyolisme de rostre amable, al poli bo del PSC, ens trobem davant d’un abisme que pot ser definitiu; cada onze de setembre algú ens recorda que els catalans celebrem les derrotes, però la de 1714 no ho va ser pas, perquè, a diferència del que vam fer el 2017, aleshores vam lluitar. I vam perdre, sí, però plantant cara. Vam ser-hi, vam ser. La perspectiva actual és molt més desoladora, i els risc de desaparèixer diluïts com a poble és avui més alta que mai.
I a nivell local… Les rèpliques del que passa al país s’extenen, com és el cas de la meva estimada Bisbal i de tantes altres demarcacions de la comarca, amb pobles rendits i entregats a l’espanyolisme per suposats partits independentistes, pobles que ara han esdevingut forces d’ocupació freandly i demanen per favor sisplau la presència de la Guardia Civil i la Policia Nacional per salvar-nos del caos. N’hi ha per engegar-ho tot a rodar.
Però no ho facin, estimats oients, que sempre ens quedarà aquesta emissora i la tardor, quan tot pot tornar a començar.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.