El parc eòlic marí que Repsol Renovables preveu instal·lar al golf de Roses (Alt Empordà) compta amb un total de 70 aerogeneradors flotants i 1.050 MW de potència. El projecte que s’ha anomenat «Mediterráneo 1» és un dels més grans que es planteja en aquesta zona, coneguda com a LEBA-1. «Pensem que és una de les propostes amb més impacte, juntament amb el Catwind proposat per una societat del grup Cobra, Instal·lacions i Serveis Moscardo III», alerta el portaveu de Salvem la Platja de Pals.

A més, recorda que els aerogeneradors que planteja la instal·lació de Repsol Renovables «són de 418 metres d’altura». Una mida que, tal com compara Bosch, és més alta que monuments emblemàtics com la Torre Eiffel de 312 metres d’alt o espais naturals de l’entorn com el massís del Montgrí, que en fa 311. «Aquestes estructures requeriran unes plataformes flotants molt grans amb un sistema d’amarratge mitjançant catenàries amb cadenes i àncores d’alt tonatge que escombraran el fons marí, causant un augment de la terbolesa de l’aigua i la destrucció de l’hàbitat de moltes espècies». A més, alerta que «les partícules del fons marí que es remogui es quedaran més temps del que és habitual en suspensió, per les vibracions de molt baixa freqüència, i arribaran fins a la platja».

Els ecologistes també alerten de l’impacte que tindran les catenàries dinàmiques i el cablejat d’evacuació necessari per transportar l’energia a terra, «que provocaran contaminació acústica, elèctrica, electromagnètica, escalfament de l’aigua, vibracions». Unes emissions que tindran «un greu efecte per la biodiversitat». «Hem de tenir en compte que l’aigua és un excel·lent transmissor i tota aquesta contaminació tindrà un impacte molt gran sobre el corredor de cetacis, que poden desorientar-se, si això interfereix les vibracions i ultrasons que ells emeten».

Més de 50 quilòmetres de línia d’evacuació

El projecte també contempla que el punt d’aterratge i zona de transició sigui a la platja del Racó de Begur, amb una línia d’evacuació marina de 25,29 quilòmetres. I que el traçat terrestre discorri per Bordils, Flaçà, Foixà, Fontanilles, Gualta, Pals, Rupià, Sant Joan de Mollet, Serra de Daró i Ullastret, fins a arribar a Cervià de Ter i Sant Julià de Ramis, a través d’una línia de 29,63 quilòmetres -amb només un primer tram de dos quilòmetres soterrat- fins a la subestació de la Farga.

Salvem la Platja de Pals ha elaborat un mapa del recorregut de la catenària amb les coordenades que s’ha publicat a la memòria del projecte, per determinar els punts exactes per on està previst que passi aquesta línia d’evacuació. «A partir de l’aparthotel Golf Beach de Pals, la línia és aèria fins a arribar a la subestació del Gironès», detalla Bosch, que alerta que «tindrà un greu impacte aeri des del Baix Empordà, travessant diferents municipis fins a arribar al Gironès». A Pals, «afectarà el càmping Cypsela i el paratge natural de Rodors, que és un espai agrícola i forestal habitat d’interès comunitari prioritari sobre dunes d’especial valor connector entre la reserva natural de les basses d’en Coll i el PEIN muntanyes de Begur, passant pel Golf de les Serres de Pals i després, pel parc natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter», detalla Bosch.

A més, el portaveu de Salvem la Platja de Pals exposa que «la zona és inundable i d’alt valor pel cultiu de l’arròs i també és molt important per la fauna salvatge i les aus migratòries». I recorda que «està protegida com a Zona d’Especial Protecció d’Aus (ZEPA) i és Xarxa Natura 2.000». «Ens sorprèn molt que aquí es pugui fer passar una línia de molt alta tensió amb l’impacte que tindria sobre el parc natural», insisteix l’ecologista.

Afectació a les espècies marines

Uns afectes que també s’estenen dins del mar. «La central eòlica marina projectada per Repsol s’ubica prop de zones protegides com la reserva marina del Cap de Creus, la reserva marina del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i també molt a prop del corredor de cetacis del Mediterrani, que va ser declarat com a àrea marina protegida pel ministeri de Transició Ecològica», descriu Bosch, que afegeix que «cal tenir en compte que també s’ubica just a la primera zona a Catalunya de veda voluntària de pesca d’arrossegament per afavorir la biodiversitat amb un hàbitat i un fons marí, que està plenament recuperat després de 30 anys de veda».

En aquest sentit, Bosch alerta que «l’eòlica marina en aquest indret pot tenir un impacte sobre tot el litoral català perquè moltes espècies es reprodueixen aquí i després es mouen lliurement». Per tot això, Salvem la Platja de Pals denuncia que el projecte de Repsol Renovables «presenta informació deficient», que només han pogut obtenir dibuixant ells mateixos el mapa per on passarà la MAT, i critiquen que «no s’especifica com serà ni els seus impactes».

Energia renovable fora del mar

Per Salvem la Platja de Pals, la millor alternativa per produir energia renovable és fer instal·lacions a terra, començant per cobrir les teulades de plaques solars i també ubicant les centrals renovables en polígons industrials o sòls alterats. «Proposen optar per instal·lar centrals eòliques als polígons industrials, a prop de les zones de transformació, de les línies d’alta tensió i del consum elèctric», diu Bosch.

Des de la plataforma es critica que «els diferents projectes al golf de Roses proposen aerogeneradors molt alts per buscar alçada per les turbines». «Tanmateix, si analitzem els resultats de l’estudi del Centre Nacional d’Energies Renovables (CENER) no hi ha major intensitat del vent a més de 200 metres d’altitud», explica Bosch, que crítica així que Repsol vulgui duplicar aquesta altitud.

A més, recorden que «la Tramuntana es caracteritza per ràfegues de vent i això fa que la disponibilitat útil dels aerogeneradors sigui només del 20%, perquè no es pot utilitzar ni el vent massa fort ni el massa fluix». Per això, defensen que, «tenint en compte els costos de la instal·lació, es fa difícil que sigui rendible en aquest indret». «Des del punt de vista del cicle de vida del diòxid de carboni, tampoc sembla que s’estigui descarbonitzant, si tenim en compte el que es produirà per construir, mantenir i desmantellar la central comparat amb l’estalvi que pugui generar durant la seva vida útil. I més, si tenim en compte l’impacte sobre el medi marí que absorbeix diòxid de carboni», afegeix Bosch.