Daniel Sabater: «La Terracotta Biennal dona visibilitat als artesans locals i impulsa la marca ceràmica de la Bisbal a nivell internacional»

Per
Maria Alsina
-
Biennal Terracotta La Bisbal d'Empordà
Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Daniel Sabater: "La Terracotta Biennal dona visibilitat als artesans locals i impulsa la marca ceràmica de la Bisbal a nivell internacional"
Loading
/

La Bisbal d’Empordà es prepara per celebrar els propers 18, 19 i 20 d’octubre la Terracotta Biennal 2024. Aquest és un esdeveniment cultural, artístic, artesanal i expositiu de ceràmica que neix amb la voluntat d’exposar aquesta tradició i, alhora, reconèixer la innovació en el sector. L’edició d’enguany, que s’ha presentat aquest passat divendres al Terracotta Museu, se centrarà en la relació de la ceràmica i l’arquitectura. I per parlar-ne ens ha visitat al Supermatí el cap de l’Àrea de Promoció i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà, Daniel Sabater.

Segons Sabater, l’esdeveniment comptarà amb dues vessants diferenciades. D’una banda, l’exposició artística reuneix 27 artistes, principalment catalans, que presentaran obres de ceràmica creativa contemporània. «Les peces són úniques, originals i acompanyades d’un discurs estètic modern que reflecteix les noves tendències del sector», explica Sabater.

D’altra banda, la Biennal oferirà jornades tècniques per explorar el vincle històric i innovador entre la ceràmica i la construcció. Sabater destaca que aquesta relació ha estat fonamental a la Bisbal d’Empordà des de fa segles, ja que moltes de les indústries locals han produït materials per a la construcció, com teules, totxos i revestiments.

Un altre aspecte clau de la Biennal són les visites guiades a indústries locals. Els participants tindran l’oportunitat de conèixer de prop empreses com Ceràmiques Ferrers (Corçà), que és pionera en la producció de ceràmica vidriada per a la construcció; Ceràmica Zest (Vulpellac), especialitzada en la restauració d’edificis modernistes a Catalunya; i dues empreses d’extracció de terra i preparació de pastes ceràmiques. Sabater destaca que aquestes visites permetran comprendre millor l’impacte de la ceràmica local en sectors com l’arquitectura i el disseny.

A més, el responsable municipal destaca la importància de la Terracota Biennal com a plataforma per promocionar la Bisbal d’Empordà com a referent del sector ceràmic a Catalunya. “Es tracta d’un esdeveniment que no només contribueix a donar visibilitat als artesans i empreses locals, sinó que també impulsa la marca ceràmica de la Bisbal a nivell internacional”, afirma Sabater. També assenyala que aquest esdeveniment és essencial per fomentar l’interès de les noves generacions cap a l’ofici ceramista, ja que a la Bisbal hi ha un cicle formatiu dedicat a la ceràmica.

Finalment, Sabater es mostra optimista respecte a la participació del públic, tot i que l’edició anterior, celebrada en plena pandèmia, no va permetre obtenir dades reals d’assistència.

Palamós adjudica les obres de reforma del passeig del Mar que començaran el mes de novembre

Per
Redacció
-
passeig del Mar de Palamós

El ple de l’Ajuntament de Palamós ha donat llum verda a l’adjudicació de la primera fase de la reforma del passeig del Mar, una de les actuacions urbanístiques més destacades del municipi en els darrers anys. Amb un pressupost de 5,8 milions d’euros, aquesta primera fase serà finançada en part pels Fons Next Generation, que aportaran 3 milions. La resta provindrà de fons propis de l’Ajuntament, que està treballant per sumar altres administracions al finançament del projecte.

Les obres començaran el mes de novembre i tindran una durada aproximada de 15 mesos. Tanmateix, s’hauran d’aturar entre l’1 de juliol i l’1 de setembre per complir la normativa de soroll i assegurar la tranquil·litat dels residents i visitants durant la temporada turística. Tot i les obres, es mantindrà l’accessibilitat per als vianants i el funcionament dels serveis existents al passeig.

El projecte es centrarà en el tram situat entre els carrers d’Aragó i Carmel, que serà completament renovat. El tram inicial ja es va rehabilitar entre 2014 i 2018, i la segona fase del projecte connectarà el passeig amb la platja Gran. Aquesta segona fase es deixarà per més endavant, ja que depèn del pla director del port que actualment està redactant Ports de la Generalitat.

Les actuacions previstes inclouen la millora de l’accessibilitat amb l’ampliació de les zones per a vianants, la creació d’espais de prioritat invertida i l’enllaç del passeig amb els carrers de la zona urbana. A més, s’implantarà un carril bici que recorrerà tot el passeig, facilitant la mobilitat sostenible. També es renovarà l’enllumenat públic amb làmpades LED d’alta eficiència, contribuint a l’estalvi energètic i la sostenibilitat. El projecte incorpora altres millores com la instal·lació de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics i bicicletes, així com una nova xarxa de clavegueram separativa per optimitzar la gestió de l’aigua.

La Unió Temporal d’Empreses (UTE) formada per Excavacions Peraferrer i Construccions Fusté serà l’encarregada de dur a terme aquesta primera fase de les obres. La proposta va rebre el vistiplau definitiu de l’Ajuntament el mes d’agost, després de les negociacions amb les formacions polítiques que integren el govern local: Esquerra Republicana, Partit dels Socialistes i Junts. Al juny, Junts havia anunciat que presentaria al·legacions al projecte, expressant desacord amb alguns aspectes, com l’aparcament de sauló, que finalment va ser retirat del pla.

A llarg termini, la reforma del passeig del Mar de Palamós s’emmarca dins una estratègia global de millora de la connectivitat, la mobilitat sostenible i l’adaptació al canvi climàtic, potenciant la integració entre el passeig i la platja Gran per convertir la zona en un espai modern, accessible i respectuós amb el medi ambient.

El ple de la Bisbal aprova una inversió de 45.000 euros per adequar l’Ajuntament Vell

Per
Redacció
-
Ajuntament Vell de la Bisbal d'Empordà

L’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà ha aprovat una inversió de 45.000 euros per adequar els espais de la planta baixa de l’Ajuntament Vell. L’objectiu és convertir-lo en una oficina d’atenció integral per a la ciutadania, centralitzant serveis que fins ara estaven dispersos. A partir de l’1 de gener de 2025, l’edifici acollirà els serveis de recaptació municipal i els de la Xarxa Local de Municipis de la Diputació de Girona, que gestionaran la recaptació voluntària i executiva.

A més, la reforma inclourà una actualització de l’Oficina d’Atenció a la Ciutadania (OAC), amb la creació d’un espai més diàfan i funcional per a tasques com el registre d’entrada i l’empadronament. Segons l’alcalde Òscar Aparicio, aquest canvi permetrà unificar els tràmits que actualment es realitzen en locals diferents, facilitant les gestions per als contribuents.

També s’ha anunciat que alguns serveis educatius i culturals que fins ara s’oferien a l’Ajuntament Vell es traslladaran a les Escoles Velles a partir del gener de 2025, contribuint a la reestructuració de l’espai.

L’alcaldessa de Palafrugell, Laura Millán, demana explicacions a Endesa després del tall de llum d’aquest dissabte al centre del municipi

Per
Redacció
-
Laura Millán, alcaldessa de Palafrugell

L’alcaldessa de Palafrugell, Laura Millán, ha reclamat a l’empresa subministradora d’electricitat Endesa que expliqui amb detall els motius del tall de subministrament elèctric que va afectar el centre del municipi el passat dissabte, 12 d’octubre. Millán, a més, ha sol·licitat una reunió amb els responsables de la companyia per obtenir tota la informació de primera mà sobre l’avaria que va deixar sense llum bona part del centre de Palafrugell durant diverses hores.

Segons les primeres informacions, el tall de llum es va produir a causa d’una avaria en un transformador situat al carrer Ànimes. Aquesta incidència va deixar sense subministrament elèctric una zona clau del municipi, on hi ha gran part dels comerços i restaurants, en ple cap de setmana i coincidint amb el 30è aniversari del Festival de Jazz Costa.

Un dels fets més greus va ser la cancel·lació del concert principal del festival, amb totes les entrades exhaurides, fet que va generar una gran frustració entre el públic. L’alcaldessa ha subratllat els perjudicis que aquest tipus d’interrupcions ocasionen tant als residents com als sectors econòmics, especialment en jornades de màxima afluència turística i cultural.

Davant d’aquesta situació, Millán ha demanat a Endesa que prengui mesures per evitar que es repeteixin incidències similars i que, en cas que es produeixin, la resposta sigui molt més ràpida. A més, l’Ajuntament de Palafrugell no descarta emprendre accions per reclamar compensacions pels danys i perjudicis soferts.

Sandra Bautista arrasa als Premis Andrea Parodi de Sardenya i rep 6 guardons

Per
Primera Fila
-
sandra-bautista-arrasa-als-premis-andrea-parodi-de-sardenya-i-rep-6-guardons
Sandra Bautista arrasa als Premis Andrea Parodi de Sardenya i rep 6 guardons

Sandra Bautista arrasa als Premis Andrea Parodi de Sardenya (Itàlia) i rep 6 guardons al concurs de world music més important a escala internacional.

És la primera vegada en 17 edicions que una cançó en català guanya el concurs internacional Andrea Parodi. La cantautora de Barcelona s’ha endut el Premi Absolut, el Premi de la Crítica, el Premi Bianca D’Aponte Internacional i 3 mencions a la Millor Música, el Millor Arranjament i el Premi dels Joves de la Sala. Tots ells per la seva cançó Cartografia, inclosa en el seu darrer àlbum autoproduït Intuir el tigre.

El concurs, que ret homenatge a la figura d’Andrea Parodi, va seleccionar 9 de les més de 300 inscripcions d’artistes de tot el món. Durants els dies 10, 11 i 12 d’octubre, els participants van actuar al Teatro Massimo de Cagliari, amb dues cançons pròpies i una reinterpretació d’una cançó de Parodi. Amb les butaques plenes, les vetllades es van retransmetre en directe per les principals cadenes de ràdio i televisió italianes i van comptar amb la participació d’artistes convidades com l’argentina Teresa Parodi.

Sandra Bautista, acompanyada de Guiu Cortés al baix i Dani Tejedor a la percussió, va escollir Pandela per a la versió que homenatjava Parodi, donant-li un gir per rumba catalana que ningú esperava. Alhora, va vestir amb un subtil punt d’havanera la seva cançó Cartografia, tot portant a l’illa italiana dues de les senyes d’identitat de la música catalana. El públic va rebre la proposta amb un aplaudiment aclaparador que preveia una victòria per unanimitat.

El jurat, conformat per 50 músics i periodistes italians i 9 crítics internacionals, va proclamar-la com a vencedora absoluta, atorgant-li els tres premis principals i tres mencions honorífiques. Amb això, Bautista ha rebut una beca de 2.500€, la creació d’un videoclip professional i la possibilitat d’actuar a festivals associats com Mare e Miniere (Sardenya), Jazz in Sardegna, Folkest (entre Venècia i Àustria), Bianca d’Aponte (Nàpols), Mo’l’estate Spirit Festival (Puglia), Festival del Torto (Sicília) o el mateix Premi Andrea Parodi 2025 (Sardenya).

No és la primera vegada que la cantautora afincada a Barcelona guanya un guardó. Amb tan sols 28 anys, ha rebut 27 premis en certamens catalans com el Sona9 i nacionals com el Certamen de Cantautors d’Elx, el Certamen de Joves Compositors de la Universitat Loyola de Sevilla o el Premi a la Millor Banda Sonora del Festival Internacional de Cinema d’Almagro.

L’entrada Sandra Bautista arrasa als Premis Andrea Parodi de Sardenya i rep 6 guardons ha aparegut primer a Primera Fila.

Descobreixen una nova habitació i els fonaments d’una torre a la vil·la romana del Collet de Sant Antoni

Per
Maria Alsina
-
Presentats els resultats de la campanya 2024 d’excavacions arqueològiques a la vil·la romana del Collet de Calonge i Sant Antoni (2)

Els arqueòlegs han presentat aquest dimecres els resultats de la campanya d’excavacions arqueològiques a la vil·la romana del Collet on es destaca la troballa d’una nova gran habitació que conserva tot el terra i el sostre caigut a sobre, i els fonaments d’una torre de la vil·la d’època republicana. L’acte de presentació ha comptat amb la presència de l’arqueòloga del Laboratori d’Arqueologia, Història Antiga i Prehistòria de la Universitat de Girona, Elisabet Moner, i l’alcalde de Calonge i Sant Antoni, Jordi Soler.

Les excavacions d’enguany han servit per aportar nova informació sobre les fases del jaciment. Primerament, s’ha excavat un sector de la fortificació construïda en aquest punt del litoral durant la Guerra Civil Espanyola. S’ha excavat la trinxera que enllaça les diferents zones d’aquest espai en els seus extrems oest i nord-est. En aquest darrer tram s’ha documentat una nova estructura de protecció de formigó que ja s’havia documentat en les anteriors campanyes d’excavació al seu extrem sud. També s’han recuperat diversos objectes propis d’aquest tipus de construccions com bales o restes de filat que complementava les trinxeres. Ho explica Elisabet Moner.

En canvi, a la vil·la romana les excavacions s’han centrat, principalment, en dues zones: l’ala oest de la vil·la imperial romana (del segle I-V) i el pati d’època republicana (segle I a.C.). S’han continuat documentant, en l’esmentada ala oest de la vil·la, les habitacions pavimentades amb morter hidràulic que tindrien, actualment, un ús indeterminat. També s’ha descobert una nova gran habitació que conserva tot el terra i el sostre caigut a sobre. Així, s’ha pogut excavar un potent enderroc que podrà ajudar a detectar en quin moment es va abandonar aquesta part de la vil·la.

S’han detectat també en aquesta ala oest tres habitacions més que encara no s’han pogut excavar. Hi ha trobat reformes importants en altres, on s’han documentat diversos nivells de paviment els uns sobre els altres. Cal destacar també que, per sota d’aquestes habitacions d’època imperial, s’han trobat els fonaments d’una torre de la vil·la d’època republicana. Així, s’ha pogut definir la façana sud de la vil·la en el seu primer període constructiu.

A la zona central del pati s’ha documentat un gran retall a la roca natural. Aquest tall s’ha interpretat com una cisterna d’aigua que degué abastir tota la vil·la i que un cop amortitzada es va reblir amb un conjunt de material molt rellevant, tal com apunta Elisabet Moner. En paral·lel també s’han fet treballs de restauració i adequació de diferents parts del jaciment per part de l’empresa Signium SL.

L’alcalde Jordi Soler ha remarcat la importància que tenen aquests jaciments pel municipi. «Són els orígens del nostre poble», apunta el batlle. Recorda que aquesta és la desena campanya que s’impulsa i creu que encara hi ha feina per descobrir tot l’entorn que hi ha a la vil·la del Collet.

Durant les quatre setmanes, entre setembre i octubre de 2024, s’han fet noves excavacions arqueològiques a la vil·la romana del Collet de Calonge i Sant Antoni. Marc Bouzas, Josep Burch i Elisabet Moner han dirigit el treball de camp i, juntament amb David Vivó, han encapçalat el grup investigador d’aquesta vil·la romana.

Les excavacions han estat impulsades per la Universitat de Girona i l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni, amb el suport de la Generalitat de Catalunya a través del projecte quadriennal de recerca «La vil·la romana del Collet i el seu fundus», i la Diputació de Girona. Aquestes entitats aporten un pressupost de 45.000 € anuals per desenvolupar les tasques d’excavació a la vil·la del Collet.

1...1.0311.0321.033...7.037Pàgina 1.032 de 7.037