Marc Bozzo: «La meteorologia pot canviar, però intentarem que tots els participants acabin la regata»

privat:-el-club-nautic-sant-feliu-es-prepara-per-la-53guixolsmedes
Privat: El Club Nàutic Sant Feliu es prepara per la 53GuíxolsMedes
Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Marc Bozzo: "La meteorologia pot canviar, però intentarem que tots els participants acabin la regata"
Loading
/

Aquest cap de setmana, el Club Nàutic de Sant Feliu de Guíxols acull la 53a edició de la regata Guíxols-Medes, una de les competicions de vela més emblemàtiques del litoral català. Amb una història de més de cinc dècades, la regata es consolida com una cita ineludible per als amants de la navegació. Per donar-nos alguns detalls més parlem amb el director esportiu del Club Nàutic de Sant Feliu de Guíxols, Marc Bozzo.

La prova es disputarà el dissabte 19 i el diumenge 20 d’octubre, amb la participació de quinze embarcacions distribuïdes en tres categories: navegació en solitari, navegació en parelles i embarcacions amb tripulació. Cada vaixell de tripulació tindrà una mitjana de sis membres.

El recorregut de la regata, que dóna nom a la competició, és de 75 milles nàutiques, amb sortida des de Sant Feliu de Guíxols i arribada a les Illes Medes. Aquest traçat, que originalment només cobria la costa del Baix Empordà amb un total de 40 milles, es va ampliar fa uns anys per convertir-se en una prova d’altura que forma part del Campionat de Catalunya d’Altures. Aquesta ampliació va permetre incloure la regata en el circuit català, fent-la puntuable i augmentant el seu prestigi. Ho explica el director esportiu del Club Nàutic.

Malgrat el recorregut preestablert, la regata depèn de les condicions meteorològiques, especialment del vent, que pot afectar la distància a recórrer. Segons Marc Bozzo, director esportiu del Club Nàutic de Sant Feliu de Guíxols, la previsió per aquest cap de setmana indica vents moderats, però no es descarta la possibilitat de fer ajustos en funció de com evolucioni la situació. «Sempre intentem que el màxim nombre d’embarcacions pugui finalitzar la prova, i si cal, adaptem el recorregut per garantir-ho», explica Bozzo.

El Club Nàutic de Sant Feliu ha estat treballant durant setmanes en els preparatius per la competició. Per acollir els participants, el club ha ofert amarratges gratuïts a les embarcacions vingudes d’altres ports. Els tripulants gaudiran aquest divendres d’un sopar al Tinglado, un dels esdeveniments socials que precedeixen la regata.

La regata Guíxols-Medes ha mantingut una trajectòria ininterrompuda durant les seves 53 edicions, tot i que en algunes ocasions s’ha hagut d’ajustar o reprogramar per la meteorologia. «Tot i els anys, hem pogut mantenir la regata gràcies a la dedicació del club i a la col·laboració dels seus socis», comenta Bozzo, destacant que molts dels membres de l’entitat han estat part de la història viva de la competició.

La sortida de la primera jornada està prevista per a les 11:00 h del dissabte 19, quan les embarcacions començaran a recórrer la costa del Baix Empordà fins a les Illes Medes. Es preveu que les condicions meteorològiques permetin veure les veles navegant prop de la costa, oferint un espectacle visual per als que s’apropin a les platges o els miradors de la zona.

L’ajuntament de Girona no descarta bicis elèctriques pel servei de la girocleta

La Girocleta fa 15 anys fregant els 4.600 usuaris i més de 2.000 usos diaris.Els abonats del servei han crescut un 28% en els últims dos anys i la xarxa compte amb 34 estacions. La regidora de transformació ecològica i transformació urbana de l’ajuntament de Girona, Cristina Andreu explica a, TARDA CAPITAL, que no es descarta la introducció de bicicletes elèctriques en el servei de la girocleta. Tot i així, Andreu prioritza l’ampliacació de la girocleta a l’àrea metropolitana de Girona.

Els Mossos detenen un home a Sant Feliu pel robatori a l’interior de 7 vehicles i 5 robatoris en trasters en la mateixa nit

detenció sant feliu de guíxols

Els Mossos d’Esquadra de la comissaria de Sant Feliu de Guíxols, juntament amb la Policia Local, van detenir el passat 15 d’octubre un home de 34 anys com a presumpte autor de múltiples robatoris. Se l’acusa de set robatoris a l’interior de vehicles i cinc robatoris amb força en trasters. Els fets van ocórrer la matinada del 9 d’octubre en un pàrquing comunitari del carrer de la Mercè de la mateixa localitat.

Després de la investigació, els agents van aconseguir identificar el sospitós. La detenció es va produir a la plaça del mercat de Sant Feliu de Guíxols el matí del 15 d’octubre. Amb autorització judicial, es va escorcollar el domicili del detingut, on es van trobar objectes que el relacionaven directament amb els robatoris. Entre altre material, van intervenir 7 bicicletes, 3 cascs de motocicleta, diverses claus de vehicle, comandaments de pàrquings i un martell per trencar vidres.

El detingut, amb antecedents per altres delictes, va passar a disposició judicial l’endemà, el 16 d’octubre, davant del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Sant Feliu de Guíxols.

El Museu del Suro impulsa un cicle de xerrades sobre la industrialització a les comarques gironines

museu del suro

El Museu del Suro de Catalunya, en col·laboració amb la Càtedra d’Estudis del Suro de la Universitat de Girona, ha posat en marxa el cicle de conferències “L’inici de la industrialització a les comarques gironines”. Aquest programa té com a objectiu posar en context el procés industrial que va transformar profundament les comarques gironines, especialment amb l’entrada de la indústria surera, un element clau en l’economia i la societat de la regió.

El cicle comença aquest divendres 18 d’octubre de 2024, a les 19:00 h, amb la conferència inaugural «La primera industrialització vista pels seus contemporanis», a càrrec de la Dra. Céline Mutos-Xicola, doctora en Ciències Humanes i especialista en Història Econòmica. Mutos-Xicola, professora a la Universitat de Girona, ha centrat part de la seva recerca en la primera Revolució Industrial al Mediterrani i l’impacte del treball femení en aquell període. La sessió inaugural tindrà lloc a l’auditori Miquel Vincke & Meyer del Museu del Suro, a Palafrugell.

Durant el cicle, es celebraran cinc conferències més amb temàtiques centrades en diferents aspectes de la industrialització. El 25 d’octubre, Miquel Gutiérrez-Poch, doctor en Història Contemporània i expert en la transferència tecnològica, oferirà una ponència sobre el procés d’industrialització a Girona en el context català, amb especial atenció a la indústria del paper. Aquesta indústria, com la surera, va ser un dels pilars del desenvolupament econòmic de la regió. El 8 de novembre, Lluís Costa, doctor en Història i especialista en comunicació local, parlarà sobre “Premsa i publicitat en una societat en transformació”, centrant-se en el paper dels mitjans en la difusió dels nous valors industrials.

El cicle continuarà el 15 de novembre amb la conferència de David Pavón, doctor en Medi Ambient, que explorarà el «Desenvolupament hidràulic i territori en la industrialització gironina (1850-1930)», destacant el paper dels rius i les infraestructures hidràuliques en la consolidació de la indústria. El 22 de novembre, Xavier Martí, historiador especialitzat en història industrial, oferirà una xerrada titulada “Un passeig per les colònies industrials”, on es farà una revisió del paper de les colònies i l’habitatge obrer en el creixement econòmic de la regió.

Finalment, el cicle acabarà el 14 de desembre amb la projecció del documental Picant Pedra, una obra que recull la recuperació del procés tradicional de fer calç al Forn Gran de Fonteta, a càrrec dels documentalistes Antoni Martí i Josep Matés, ceramista. Aquest projecte exemplifica la vinculació entre el patrimoni natural, cultural i etnològic de la zona de les Gavarres.

Amb aquest cicle de xerrades, el Museu del Suro i la Universitat de Girona ofereixen una oportunitat única per entendre la transformació que va suposar la industrialització en les comarques gironines, així com la seva influència en la societat contemporània. Les sessions es duran a terme cada divendres fins al desembre i estan obertes al públic general.

Enric Frigola: «Als inicis de la segona meitat del segle XIX ja es cantaven havaneres a Catalunya»

La Fundació Ernest Morató, en col·laboració amb diverses institucions, organitza aquest dissabte 19 d’octubre un concert commemoratiu per l’Any Clavé, amb motiu del bicentenari del seu naixement. Per parlar-nos d’aquest acte que se celebra a les 17 h a l’Església Parroquial de Palafrugell ens ha visitat el president de la Fundació Ernest Morató, el Enric Frigola.

La Coral Mestre Sirés serà la principal protagonista de l’acte, amb la col·laboració del grup Port Bo, amb un repertori de cançons històriques, entre les quals destaquen havaneres del segle XIX que encara no s’havien cantat davant un públic. Aquestes peces formen part d’un conjunt de partitures pràcticament oblidades que els investigadors Anna Costal, Joaquim Rabaseda i Joan Gay han recuperat després de sis anys de recerca i han presentat en el seu llibre ‘Les primeres havaneres a Catalunya. Imperialisme i sensualitat abans de Carmen‘.

El concert s’emmarca en la voluntat de donar a conèixer aquestes havaneres, que es van popularitzar a Catalunya molt abans del que es pensava, ja que fins ara es creia que havien arribat després de la guerra de Cuba, a finals del segle XIX. Segons la investigació dels tres musicòlegs, ja es cantaven a Catalunya durant la segona meitat del segle XIX. Aquest era un dels gèneres que cantaven les corals de Josep Anselm Clavé. El llibre, a part de recollir aquest fet, també recull les partitures que es podran sentir aquest dissabte a Palafrugell.

Enric Frigola apunta que aquestes havaneres en castellà van arribar abans que la representació de l’òpera ‘Carmen‘ a Barcelona. Aquest llibre dona un tomb a la concepció que les havaneres havien arribat a Catalunya a finals del segle XIX. Frigola reconeix que segurament els autors del llibre continuaran investigant.

El president de la Fundació Ernest Morató reconeix que el ritme de les primeres havaneres a Catalunya no ha canviat. La diferència, però, apunta que es troba més en les lletres: «eren aduladores als Governs que hi havia en aquell moment i, a més, eren una mica masclistes». Enric Frigola reconeix que aquestes lletres cal situar-les en l’època en les quals es van crear. L’havanera es va acabar agafant com un símbol d’unió entre les diferents cultures que conformaven Espanya i les colònies.

Abans d’aquest concert de dissabte, però, els autors del llibre seran aquest divendres a l’Arxiu Comarcal de la Bisbal d’Empordà per presentar el treball. L’activitat de la Fundació Ernest Morató no s’atura perquè el proper dia 25 d’octubre, la Fundació ha organitzat una sessió especial d’havaneres a la biblioteca de Palafrugell, on persones grans no professionals cantaran havaneres.

Finalment, l’1 de novembre, i en el marc de la gran celebració que es fa cada any des de la Fundació, s’inaugurarà un monument dedicat a l’havanera a la primera rotonda de la carretera de Palafrugell a Calella. Aquesta obra, dissenyada per Pere Álvaro, inclourà títols d’havaneres icòniques com «La Paloma» i «El meu avi», i quedarà com un record permanent de la vinculació de la zona amb aquest gènere musical.

Supermatí – 18 octubre 2024

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 18 octubre 2024
Loading
/