El 68% de les grans empreses gironines creixen en facturació i sis de cada deu tancaran l’any sense fer ajustaments

gironines empreses

El 68% de les grans empreses gironines van tancar l’any creixent en facturació i sis de cada deu no preveuen fer cap ajustament aquest 2024. És una de les conclusions de l’estudi ‘Girona 100 SA’, que fan conjuntament la consultoria KPMG i la Universitat de Girona (UdG). L’informe recull que millora l’optimisme de les empreses sobre la situació econòmica -sobretot, entre les familiars- però que, tot i això, les dues principals preocupacions que afronten ara són la dificultat per captar i retenir el talent i l’increment de les matèries primeres. A banda, més de la meitat de les firmes (el 55%) reclamen reduir burocràcia i més simplificació fiscal. L’estudi també posa en relleu que fins al 77% de les empreses van augmentar plantilla el 2023.

L’estudi ‘Girona 100 SA’, que ja arriba a la catorzena edició, l’editen conjuntament KPMG i la Càtedra Cambra de l’Empresa Familiar de la UdG. L’informe té dues parts diferenciades: una quantitativa, que pren com a referència les darreres dades publicades (en aquest cas, les del 2022) i una altra de qualitativa.

Aquí és on s’enquesten els responsables de les cent grans empreses de la demarcació. Se’ls demana, entre d’altres, quina és la situació actual de les firmes, com han tancat el darrer exercici, com veuen l’evolució de l’economia i quines són les principals mancances i preocupacions.

D’entrada, l’estudi posa en relleu que, tot i les incerteses, en general el 2023 va ser un any positiu per a les empreses. Perquè el 68% van tancar l’exercici creixent en facturació, un altre 19% van mantenir-la i tan sols una de cada deu van acabar l’any a la baixa.

En paral·lel, fins al 77% de les empreses van incrementar la seva plantilla durant l’any passat -davant un 10% que es van veure forçades a fer acomiadaments- i la meitat van impulsar-se a l’estranger. «En conjunt, podem dir que la plantilla ha estat la variable amb una millor tendència, i que la facturació també ha tingut un augment significatiu, especialment entre les empreses familiars», recull l’estudi. I hi afegeix, en relació a aquests dos indicadors: «Les disminucions continuen essent minoritàries».

L’enquesta del ‘Girona 100 SA’ també posa el focus sobre la percepció que les grans empreses gironines tenen sobre la marxa de l’economia. Aquí, a diferència d’anys anteriors, destaca que no n’hi ha cap que consideri que va a pitjor, si bé les firmes familiars són més optimistes que aquelles que depenen de grans corporacions o multinacionals. Perquè en el primer cas, fins al 79% creuen que la situació és positiva o molt positiva, davant el 57% de les no familiars.

I si es passa la lupa per sectors, aquí també hi ha diferències notables. Perquè el 88% de les empreses de serveis -on hi ha comerç i hostaleria- creuen que la situació econòmica és ‘molt positiva’ o bé ‘positiva’. Un percentatge, però, que davalla al 73% en el cas de la indústria manufacturera, i al 67% en l’alimentària.

Retenir el talent i matèries primeres

L’estudi ‘Girona 100’ també entra a analitzar quines són, a hores d’ara, les principals preocupacions de les empreses. Aquí, a diferència de l’any passat, la que se situa al capdavant és la dificultat per captar i retenir el talent (l’assenyalen un 48% de les enquestades).

La preocupació per l’increment del preu de les matèries primeres, que al 2023 encapçalava el llistat, passa ara a ocupar el segon lloc (29%) al costat de les necessitats per transformar-se digitalment (29%) i la incertesa sobre lleis i regulacions (19%). Com a curiositat, tan sols un 3% de les empreses enquestades es mostren preocupades per l’impacte de la sequera.

I al costat de les preocupacions, hi ha també les demandes. En aquest apartat, l’informe de KPMG i la UdG destaca com a principal prioritat per a les empreses que es redueixi burocràcia i hi hagi més simplificació fiscal (55%), seguit perquè s’impulsin acords laborals més senzills i flexibles (48%) i hi hagi més incentius a la inversió (39%).

Sense fer ajustaments

Sigui com sigui, però, el fet que millori l’optimisme sobre l’economia també es fa palès en un altre dels apartats de l’enquesta. En concret, aquell que demana a les empreses si aquest 2024 han hagut de fer ajustaments. Aquí, destaca que fins al 58% de les grans firmes gironines preveuen acabar l’any sense haver-ne de dur cap a terme (davant el 42% de l’edició anterior).

«Això indica una major estabilitat per part de les empreses», recull l’estudi ‘Girona 100 SA’. I entre aquelles que sí que hauran fer ajustos, els més assenyalats són la reducció de costos o del consum energètic (29% i 26% respectivament). Per últim, tan sols un 6% de les firmes enquestades admeten que aquest 2024 han hagut d’acomiadar treballadors.

La xifra de negoci creix un 20%

L’altre gran pilar del ‘Girona 100 SA’, la part quantitativa de l’estudi, recull les dades de les grans empreses de la demarcació durant el 2022. Aquí, l’informe posa en relleu que la xifra de negoci va anar a l’alça per segon any consecutiu, després de la sotragada que va suposar la pandèmia de la covid-19.

A grans trets, l’informe subratlla que la xifra global de negoci va arribar a créixer fins a un 20%, situant-se en 15.178 MEUR (davant els 12.632 MEUR del 2021). La indústria càrnia va continuar liderant el rànquing, perquè el clúster va facturar fins a 4.052 milions (un 11% més en comparació a l’any anterior). A aquesta la segueixen les altres indústries manufactureres, que al 2022 van assolir una xifra de vendes de 2.704 MEUR (que, en aquest cas, representa un increment de facturació del 13%).

Dins l’apartat quantitatiu, l’estudi ‘Girona 100 SA’ també recull que, per sectors d’activitat, aquell que concentra més empreses l’any 2022 és el de les manufactures. En concret, de tota la mostra, hi ha 24 firmes que formen part d’aquest sector, seguides per les càrnies (que en tenen 21). L’informe també posa en relleu que, dins el grup de les grans empreses, aquelles familiars representen fins al 72% de la xifra de negocis i el 87% de l’ocupació.

2.788 treballadors més

Per últim, l’estudi de KMPG i la UdG també concreta una altra dada. En aquest cas, referida a l’ocupació. L’informe recull que, al llarg del 2022, les grans empreses gironines van crear 2.788 nous llocs de treball. Són, això sí, força inferiors dels que van generar l’any anterior (6.508), tot i que també s’ha de tenir en compte que el 2021 va estar marcat per la sortida de l’impacte de la covid.

En global, el 2022 les plantilles de les grans empreses gironines van sumar 44.186 treballadors. Això sí, l’estudi també recull que, al llarg de l’exercici, el cost per empleat va incrementar-se en 520 euros (mentre que al 2021 havia disminuït en 680).

Inauguració del Festival Carmen Amaya a Begur amb l’espectacle ‘Morente & Barcelona’

El Festival Carmen Amaya, que enguany arriba a la seva setena edició, s’inaugurarà a Begur amb la projecció del documental ‘Morente & Barcelona’, dirigit per Jordi Turtós. L’acte tindrà lloc el 15 de novembre a les 17:30h al Cinema Casino, i donarà el tret de sortida a un festival que s’ha convertit en un referent cultural per retre homenatge a Carmen Amaya, la icònica ‘bailaora’ de flamenc que va passar els seus últims anys al municipi.

L’espectacle nocturn d’aquest primer dia serà ‘Versions i perversions flamenques’ de Sarsalé Flamenco, a les 22:15h a la plaça Esteva i Cruañas, on es podrà gaudir d’una fusió de gèneres i interpretacions del flamenc.

Les activitats del festival continuaran el 16 de novembre amb una Ruta Matinera en honor a Carmen Amaya, guiada per Sandra Bisbe. A més, hi haurà tallers de flamenc, com el de ‘Fandangos de Huelva’ amb Maria Dávila, i ‘Buleria por fiesta’ amb Isaac Barbero. També es podrà participar en un taller artístic de dibuix amb Martine Van Der Noort, així com en un taller de compàs i percussió amb Carlos Cuenca i Cristina López.

El festival clourà el diumenge 17 amb un concert vermut i una sardinada popular al Mas d’en Pinc. Aquesta jornada festiva comptarà amb l’actuació del grup Arrels de Gràcia, que posarà punt final a un cap de setmana dedicat a la cultura flamenca.

privat:-begur-celebra-el-llegat-de-carmen-amaya-amb-una-nova-edicio-del-seu-festival-de-flamenc

Canvi de temps aquest cap de setmana amb xàfecs i tempestes localment intensos

Aquest cap de setmana tindrem el primer plat d’un episodi de pluges què es podria allargar durant uns quants dies. 

La situació atmosfèrica ve marcada per l’arribada d’un front fred per l’oest què ens creuarà aquesta nit que ve, quedarà estancat sobre el mar, i acabarà formant una nova borrasca molt a prop nostre. 

Però… anem a pams. Aquest divendres no esperem pluja fins ben entrada la nit. De fet, començarem amb sol, però ràpidament els núvols s’aniran fent cada cop més espessos. Aquesta passada matinada la temperatura no ha baixat gaire, i les màximes seran semblants a les d’ahir.

La pluja més destacable la tindrem dissabte, un dia passat per aigua, amb ruixats i tempestes localment fortes. Avisos activats per intensitat de pluja del Servei Meteorològic de Catalunya. Les temperatures quedaran més curtes i el vent serà fluix. 

Diumenge, seguirem amb la inestabilitat, potser amb una pausa de pluja al matí, però de cara la tarda, hi tornaria. 

Es remenarà la mar de fons, primer de llevant i després de xaloc, amb tràngol de més d’un metre d’alçada diumenge a la tarda i dilluns.

Els britànics The Reytons presentaran el seu últim disc a Barcelona

els-britanics-the-reytons-presentaran-el-seu-ultim-disc-a-barcelona
Els britànics The Reytons presentaran el seu últim disc a Barcelona

Després de l’anunci d’una explosiva gira pel Regne Unit al setembre, amb dates esgotades des del principi, els pesos pesants de l’indie britànic The Reytons han anunciat els seus plans per a una sèrie de concerts en viu per Europa aquesta primavera.
2024 ja ha estat un any vertiginós per al quartet de Rotherham – format per Jonny Yerrell, Joe O’Brien, Lee Holland i Jamie Todd – que al gener van estar a punt d’assolir el primer lloc amb el seu darrer àlbum Ballad of a Bystander, abans d’oferir un espectacular concert com a cap de cartell davant de 20.000 persones al Clifton Park de la seva ciutat natal. Descrit com “l’Spike Island d’aquesta generació”, el concert a Clifton Park quedarà gravat a la memòria dels seguidors de The Reytons, els residents de Rotherham i els fans de l’indie per igual.

La banda torna ara amb força per portar el seu electritzant i enèrgic espectacle de llarg a llarg d’Europa Occidental, amb parades importants a Tivoli d’Utrecht ia l’AB de Brussel·les, entre altres parades a grans ciutats europees, abans de culminar amb el que serà un concert icònic a Le Cabaret Sauvage de París.

La gira també s’estén a Espanya per primera vegada, on, després d’actuar festivals com el Mallorca Live Festival, FIB, i Tomavistas els darrers anys, la banda donarà els seus primers concerts com a cap de cartell a Barcelona, ​​Madrid, València i Màlaga.

El concert de Barcelona tindrà lloc a la 2 de l’Apolo el 27 de març i les entrades surten aquest divendres a DICE.

L’entrada Els britànics The Reytons presentaran el seu últim disc a Barcelona ha aparegut primer a Primera Fila.

Sílvia Solanellas: «La sostenibilitat o la innovació són alguns dels reptes que hem d’afrontar des dels polígons industrials»

Re_Palafrugell 2024

Aquest divendres se celebra la tercera edició del Re_Palafrugell, amb una jornada professional que inclourà el primer Fòrum de Polígons d’Activitat Econòmica de les comarques de Girona. L’esdeveniment, que tindrà lloc a l’Auditori del Cap Roig, vol promoure la col·laboració entre administracions públiques i empreses per impulsar la innovació, la sostenibilitat i la modernització dels polígons.

La directora estratègica de la Unió de Polígons Industrials de Catalunya, Sílvia Solanellas, ha explicat que aquesta jornada és la primera dedicada exclusivament als polígons d’activitat econòmica de Girona. Solanellas ha remarcat que, tot i que la demarcació és una potència industrial, els polígons no només es limiten a aquest sector, sinó que també acullen altres activitats econòmiques, com serveis i logística, així com iniciatives relacionades amb el turisme.

Els polígons d’activitat econòmica tenen un paper clau en el creixement econòmic de les comarques gironines. A més d’acollir empreses del sector industrial, aquests espais han evolucionat per integrar activitats del sector terciari, com gimnasos, centres logístics, espais comercials i altres serveis que contribueixen a la diversificació de l’economia. Solanelles ha destacat exemples com els polígons de Palafrugell o Esclanyà, on la presència del sector serveis és cada cop més habitual.

Un dels objectius principals del fòrum és debatre sobre els reptes que enfronten els polígons per fer realitat la sostenibilitat i la innovació. La primera taula rodona estarà centrada en si els polígons gironins estan fent efectiva la creació de comunitats energètiques i la gestió compartida de residus. També es parlarà sobre com implementar la circularitat a l’economia dels polígons, un concepte que encara genera dubtes, però que és clau per a la transició energètica.

A més del debat, el fòrum serà també una oportunitat per reconèixer la feina ben feta en els polígons gironins. Durant l’acte, es lliuraran tres premis: un per a la millor pràctica en sostenibilitat, un segon per impulsar l’associacionisme entre empreses de polígons i un tercer guardó per destacar el lideratge femení dins el sector industrial. Segons Solanellas, el lideratge femení és un aspecte clau que cal potenciar dins els polígons, per assegurar la diversitat i el creixement de les empreses en un context cada cop més competitiu.

Un entorn d’oportunitats per a les comarques de Girona

Finalment, Solanellas ha remarcat la necessitat de continuar apostant per la integració paisatgística i la qualitat urbanística dels polígons gironins. La directora ha posat en valor l’entorn privilegiat de les comarques com l’Empordà, la Garrotxa o el Ripollès, que acullen polígons amb uns estàndards elevats de sostenibilitat i adaptació al paisatge. Això, segons ella, afavoreix l’atractiu d’aquests espais per a noves inversions i per al desenvolupament de projectes innovadors.

Una de les tendències que s’ha obserat en els darrers anys ha estat el fet que molts comerços i serveis que s’han anat traslladant als polígons. Sílvia Solanellas apunta que molts d’aquests serveis i activitats es traslladen a aquests espais per mirar de minimitzar el so o les molèsties als ciutadans d’un municipi. Recorda, però, que aquests polígons s’han de mirar d’adaptar als municipis i al paisatge.

En els darrers anys s’ha parlat molt de reindustrialitzar diverses zones del país i, una d’elles, és l’Empordà. Sílvia Solanellas apunta que aquest és un dels reptes que cal afrontar com a país.

El Museu del Suro ofereix un recorregut pels inicis de l’esport a Palafrugell i a Catalunya

museu del suro

El Museu del Suro de Catalunya, situat a Palafrugell, presenta fins al 12 de gener de 2025 l’exposició itinerant “Esport, indústria i modernitat”, produïda pel Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica. Aquesta mostra explora com el desenvolupament científic, tecnològic i industrial ha influït en l’evolució de l’esport modern, des dels seus inicis al segle XIX fins als temps actuals.

L’exposició s’estructura en vuit àmbits temàtics que tracten qüestions com els inicis de l’esport a Catalunya, la seva reglamentació, la socialització de la pràctica esportiva, el paper de la dona en l’esport, i la influència dels avenços industrials i tecnològics en disciplines com l’automobilisme, l’atletisme i altres esports. També es fa un repàs a la relació entre els mitjans de comunicació i l’esport, especialment amb l’aparició de la ràdio i la professionalització de la premsa esportiva, factors que van ser decisius en la seva popularització.

Un dels aspectes més destacats de la mostra és la implicació de diverses institucions que han cedit objectes i materials històrics. Entre ells, la Col·lecció d’Automòbils Salvador Claret de Sils ha aportat un Sima Violet de 1925, mentre que la Col·lecció Montoliu d’Olesa de Montserrat ha cedit equipament d’esquí de principis del segle XX. A més, es poden veure objectes esportius històrics del Club d’Hoquei de Palafrugell i altres elements destacats, com una motocicleta que va participar en el circuit de les Torretes i un rem del Reial Club Marítim de Barcelona. També s’exposen materials gràfics i audiovisuals cedits per la Filmoteca de Catalunya i la Federació Catalana de Bàsquet.

El Museu del Suro, per la seva banda, ha incorporat continguts propis que exploren els inicis de l’esport a Palafrugell, especialment a partir del 1910 amb la creació del Camp d’Esports i l’Ateneu Palafrugellenc, que van impulsar disciplines com el futbol i l’atletisme. Durant els anys 1920, la industrialització del territori, lligada al moviment obrer, va facilitar la creació de nous clubs i entitats esportives com el Casal Popular. També es destaca el suro com un material fonamental en l’equipament esportiu, tant en objectes històrics com en les seves aplicacions actuals més sostenibles, gràcies a les propietats ecològiques i versàtils d’aquest producte tradicional.

A més de l’exposició, s’han programat activitats complementàries dirigides a centres educatius i entitats culturals, amb l’objectiu d’aprofundir en la història de l’esport i la seva relació amb la innovació tecnològica i social.

privat:-el-museu-del-suro-ofereix-un-recorregut-pels-inicis-de-l’esport-a-palafrugell-i-a-catalunya
El Museu del Suro ofereix un recorregut pels inicis de l’esport a Palafrugell i a Catalunya