Memòria viva del Baix Empordà: Un passeig pels cementiris de la comarca

Cementiri - Imatge generada per IA
Cementiri - Imatge generada per IA

Lluny de ser racons ombrívols, els cementiris són llocs de memòria, on reposa una part essencial de la identitat empordanesa. A cada municipi, aquests espais funeraris ens recorden la petjada d’homes i dones que, amb les seves vides, han deixat empremta en la història de cadascun de nosaltres.

A Sant Feliu de Guíxols, el cementiri marítim és un indret que captiva tant per la seva ubicació com pel simbolisme que conté. Amb una panoràmica que s’obre al Mediterrani, aquest cementiri ha esdevingut un lloc emblemàtic on reposen figures destacades de la història local i catalana. Un dels seus habitants il·lustres és Josep Irla, qui fou president de la Generalitat a l’exili durant els anys de la dictadura franquista. Irla, nascut a Sant Feliu de Guíxols, va mantenir sempre un vincle profund amb el seu poble natal, i la seva tomba és un recordatori de la lluita per la llibertat i la dignitat del país. Al costat d’Irla, també hi trobem altres prohoms com el metge i naturalista Josep Ferrer i Vilagran, un pioner en l’estudi de la flora i fauna locals que va contribuir a posar en valor el patrimoni natural de l’Empordà.

A la Bisbal d’Empordà, un altre indret de gran valor és el cementiri on descansa el violinista britànic Ralph Elman. Reconegut per la seva trajectòria internacional i per les seves col·laboracions amb artistes tan icònics com els Beatles, Elman va triar la Bisbal per al seu repòs final després d’una malaltia pulmonar.

Llofriu, a tocar de Palafrugell, acull un dels cementiris més humils i alhora més significatius de la comarca. És aquí on descansa Josep Pla, l’escriptor empordanès per excel·lència. La seva tomba és senzilla, però el pes de les seves paraules fa que aquest indret tingui una força especial. Al seu costat, trobem la tomba del músic Josep Ferrer i Puig, una figura destacada en la cultura musical catalana que va mantenir una relació profunda amb la comarca.

A Romanyà de la Selva, un petit cementiri enclavat entre boscos de suro i alzines acull el repòs final de l’escriptora Mercè Rodoreda, una altra figura icònica de la literatura catalana. Aquest espai, humil i gairebé màgic, és un indret de calma que sembla ressonar amb la sensibilitat i la introspecció que Rodoreda expressava en la seva obra. Romanyà fou per a ella un lloc d’inspiració i refugi, i aquí, entre aquests paisatges, s’hi conserva part de l’essència del seu llegat literari.

A Palafrugell, el cementiri de Llofriu també guarda un altre personatge de renom: Modest Cuixart, el pintor i escultor conegut per la seva relació amb el moviment Dau al Set, i que, amb la seva obra, va revolucionar l’art català contemporani. La seva tomba ens recorda la vitalitat d’aquest moviment artístic i la seva connexió amb el paisatge empordanès, un indret que el va inspirar profundament.

El cementiri de Palamós ens recorda la història de famílies de pescadors, comerciants i gent de mar que ha definit la vida d’aquest municipi. Aquí reposen figures com el Dr. Josep Trueta, reconegut per les seves aportacions a la medicina i la cirurgia. Trueta, tot i ser d’arrels barcelonines, va mantenir un vincle profund amb Palamós, un lloc que considerava un refugi on trobava la pau i la inspiració necessàries per a la seva feina.

A Albons, un petit cementiri amb làpides senzilles i antigues, el temps sembla aturar-se. És un lloc de memòria per a moltes famílies de la zona, on cada tomba guarda les històries de generacions. Aquest cementiri és un exemple de com, amb senzillesa i serenitat, aquests espais funeraris conserven la història local i donen testimoni de les arrels del territori.

A Torroella de Montgrí, el cementiri conserva la memòria de Vicenç Bou, un dels compositors de sardanes més emblemàtics de Catalunya. Bou, amb la seva música, va capturar l’essència de la cultura i l’ànima empordanesa, i avui les seves sardanes continuen sonant en aplecs i festes majors arreu del país. La seva tomba a Torroella és una parada obligada per als amants de la música popular catalana, un recordatori de l’estima de la comarca per les seves tradicions i l’impacte de Bou en la cultura musical catalana.

Finalment, el cementiri vell de Torrent és un dels espais funeraris més antics de la comarca i inclou un element prehistòric sorprenent: el Dolmen del Cementiri dels Moros, un vestigi que ens transporta milers d’anys enrere i que ens recorda que el Baix Empordà ha estat un lloc habitat i valorat des de temps remots. Aquest dolmen és una peça única, testimoni de l’antiguitat i del respecte que els pobladors han tingut per la terra.

A través d’aquests espais, podem recordar figures il·lustres i redescobrir la bellesa d’un patrimoni cultural que mereix ser valorat i preservat.

Palafrugell intensifica la prevenció d’actes incívics i deuncia 25 persones per tinença de drogues i conduir èbries

Control_Policia_Local Palafrugell

La Policia Local de Palafrugell ha impulsat una estratègia activa de prevenció per evitar incidents i actes incívics en el context de l’oci nocturn. S’han implementat dispositius de seguretat i controls de trànsit per garantir un entorn segur. Recentment, durant una festa de gran afluència, els agents van activar un operatiu especial per evitar incidents que poguessin comprometre la seguretat ciutadana i reduir comportaments incívics entre els assistents.

Aquest operatiu incloïa diversos controls de trànsit en diferents punts de la població, on es va denunciar 13 persones per conduir sota els efectes de l’alcohol i 6 d’elles amb una taxa penal. Així mateix, es van realitzar proves per evitar la conducció sota els efectes de les drogues i es va detectar un total de 6 persones que van donar positiu. També es van interceptar vehicles amb substàncies il·legals i armes prohibides, amb un total de 12 denúncies per tinença de drogues.

Per reforçar aquesta prevenció, el consistori manté convenis amb establiments d’oci nocturn que faciliten la comunicació directa entre l’administració i els locals. Així mateix, des de l’Àrea d’Acció Social, Ciutadania i Joventut, es treballa en campanyes de conscienciació per fomentar un oci responsable i segur, amb especial atenció als joves.

Un home apunyala un jove de 31 anys que vivia amb ell a Torroella de Montgrí i el deixa ferit greu

bisbal mossos furt establiment
Pla de detall del lateral d'un dels nous vehicles dels Mossos d'Esquadra presentats al Complex Egara, el dia 11 de novembre de 2021. (Horitzontal)

Un home de 75 anys ha apunyalat amb un ganivet un jove de 31 anys que vivia amb ell a Torroella de Montgrí i l’ha deixat ferit greu. Els fets han passat en ple centre del municipi poc abans de les vuit del matí arran d’una discussió a l’habitatge que compartia amb altres familiars. Els Mossos d’Esquadra ja han detingut el presumpte agressor, que té 75 anys, i el SEM ha evacuat la víctima en helicòpter a l’hospital Trueta de Girona. L’agressió ha passat al número 76 del carrer del Carme on víctima i agressor vivien conjuntament amb altres persones. Després d’una discussió que els Mossos investiguen, l’home ha apunyalat la víctima amb un ganivet de grans dimensions que els agents han pogut requisar.

Aleshores, la víctima ha sortit del domicili intentant buscar ajuda i ha tombat al carrer Primitiu Artigues, al costat de la Rambla, fins que ha caigut davant d’una carnisseria. Han estat els clients de la terrassa d’un bar els qui han anat a ajudar la víctima i un cambrer ha avisat els equips d’emergència. Poca estona més tard, els Mossos s’han personat al lloc dels fets i el Sistema d’Emergències Mèdiques han evacuat la víctima amb helicòpter a l’hospital Josep Trueta de Girona on ha ingressat en estat greu.

Els Mossos han detingut l’home responsable d’haver apunyalat el jove i l’han traslladat a la comissaria de la Bisbal d’Empordà. També han intervingut l’arma, un ganivet de grans dimensions. Tot i que no són família, l’agressor havia acollit la víctima a casa seva. Ara els Mossos investiguen els motius de la baralla.

Martí Gironell narra a ‘La muntanya del tresor’ com el monestir de Montserrat va sobreviure a la Guerra Civil

Montserrat és un dels grans símbols de Catalunya i despertava devoció tant al bàndol republicà com al nacionalista, segons l’escriptor Martí Gironell, que ha passat per, TARDA CAPITAL.

L’Arannà: «Ens dona molta força que la gent cregui en el nostre projecte»

El passat mes de maig va sortir a la llum el nou disc de L’Arannà, La Salamandra. A més, el grup fa poques setmanes que ha estrenat el seu darrer videoclip, La flor vergonya, que forma part del nou disc. Per parlar-nos de tot això i, també dels espais on les podrem sentir en directe ens visiten Anna Sala i Lara Magrinyà, L’Arannà.

L’obra de Rodoreda ha estat la inspiració d’algunes de les lletres del disc, com ara Jardí vora el mar, un tema on L’Arannà mescla ritmes electrònics amb melodies harmòniques i clàssiques. Aquesta barreja d’estils reflecteix el recorregut artístic de les dues components, formades en música clàssica però amb ganes d’explorar noves sonoritats. El seu procés creatiu ha passat per una cerca d’identitat musical, allunyant-se de les normes rígides de la música clàssica per trobar un estil propi que han anomenat pop electrònic.

El disc ha estat enregistrat al Cardamomo Studio de la Bisbal d’Empordà, un estudi on el grup ha trobat la proximitat i comoditat necessàries per donar forma a les seves cançons. A més, han destacat l’experiència que tenen a Cardamomo Studio amb la música electrònica.

Per poder gaudir del directe de L’Arannà han programat concerts al Foment de Girona el proper 30 de novembre, «un espai que ens fa molta il·lusió». Però també es podran veure el 15 de febrer a l’ermita de Sant Amanç de Sant Feliu de Guíxols en el marc de la programació de Mascanada 6.

Amb aquest primer treball al mercat, el grup ja prepara el seu segon disc, seleccionat per la Fira de Música Tradicional de Manresa i previst per al 2025. Aquest nou projecte explorà la tradició musical d’Eivissa i Formentera, especialment el cant redoblat, un tipus de cant tradicional que Magrinyà, d’origen eivissenc, considera poc conegut i que volen revaloritzar. “La cultura d’Eivissa no és tan visible en l’àmbit popular, i amb aquest treball volem recuperar-ne la riquesa i combinar-la amb el nostre estil personal,” han explicat.

Totes dues artistes reconeixen que amb el suport de la Fira tenen una ajuda per poder desenvolupar aquesta idea de manera més tranquil·la. «El camí agafa una altra dimensió», admet Anna Sala. Totes dues apunten que els dona molta força tenir el suport de diverses persones i col·lectius del món de l’art i la crítica. «És molt important pels que estem començant».

L’Arannà fa tres anys que va néixer després que totes dues artistes es trobessin a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).

 

 

La sidra empordanesa Mooma rep 5 premis en el certamen internacional SISGA

 

 

 

La seva sidra de poma ha estat reconeguda amb la distinció Premium, superant la competència del País Basc. També ha obtingut l’or per l’Spirit de Mooma, el seu aiguardent de poma, i ha aconseguit bronze en tres altres categoriesL’empresa empordanesa Mooma ha estat una de les grans protagonistes del Saló Internacional de les Sidres de Gala (SISGA) 2024, que ha tingut lloc a Gijón (Astúries). En parlem a, TARDA CAPITAl, amb el director de Mooma, Pau Frigola.