Palafrugell impulsa diverses actuacions per obrir franges de protecció contra incendis forestals

Per
Redacció
-
palafrugell

L’Ajuntament de Palafrugell està duent a terme treballs per obrir i mantenir franges de protecció contra incendis forestals, complint amb la normativa de prevenció. Els treballs van començar el passat mes d’octubre i, segons les previsions, s’allargaran fins al gener de 2025.

Aquest projecte forma part del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, amb finançament del fons europeu NextGeneration-EU. L’objectiu principal és reduir el risc de propagació d’incendis, tant dins de les zones habitades com cap a les àrees naturals adjacents. A més, s’espera facilitar l’accés dels equips d’extinció i la maquinària de manteniment, així com disminuir la densitat d’arbres i desbrossar el sotabosc.

Els treballs es fan de manera periòdica a les urbanitzacions de Calella, Llafranc i Tamariu, on es preveu la tala selectiva, la retirada de vegetació morta i el manteniment adequat de parcel·les i zones verdes per garantir una major eficàcia en la prevenció d’incendis. Aquesta actuació també contribueix a l’etiquetatge climàtic i mediambiental amb el codi 036, reforçant el compromís local amb la sostenibilitat.

L’atur creix un 2,7% a l’octubre a les comarques gironines i es perden gairebé 7.800 llocs de treball

Per
ACN
-
aturats

L’atur ha crescut un 2,7% a les comarques gironines durant aquest octubre i la demarcació ha perdut gairebé 7.800 llocs de treball. Percentualment, Girona és el territori de Catalunya on més ha crescut la xifra de desocupats. Durant el darrer mes, hi ha hagut 797 persones que s’han apuntat a llistes, i gairebé nou de cada deu treballaven al sector serveis (on hi ha hostaleria i turisme). És un reflex de la dependència que té l’economia gironina del turisme, i de com la fi de l’estiu, i també de la temporada alta, continuen deixant-se notar al mercat laboral gironí. Perquè en paral·lel, també baixa l’afiliació a la Seguretat Social i el mes es tanca amb 360.867 afiliats. Ara, a la demarcació hi ha 30.274 persones que busquen feina.

Allò que ja s’anticipava al setembre, durant l’octubre s’ha fet evident. Com una roda que cíclicament es va repetint, la fi de la temporada alta impacta de ple damunt l’economia gironina. Perquè no tan sols augmenta l’atur, sinó que també es destrueix ocupació (sobretot, al sector serveis).

Segons les dades que periòdicament fa públiques el Ministeri de Treball, aquest octubre l’atur ha crescut un 2,7% a les comarques gironines. Percentualment, és l’increment més alt que s’ha registrat a tota Catalunya (on de mitjana, la desocupació ha pujat un 0,88%). A Barcelona, el mes es tanca amb un 0,34% més de desocupats; a Lleida, amb un 1,92%, i a Tarragona, amb un 2,48%.

Si el percentatge es trasllada en xifres, les comarques gironines han sumat 797 desocupats més a l’octubre. La gran majoria, al sector terciari (símptoma de la dependència que l’economia gironina té del turisme). Perquè gairebé nou de cada deu persones que s’han apuntat a llistes -en concret, 691- provenen de l’hostaleria, el comerç o bé han fet temporada en hotels i càmpings.

Si es passa la lupa per la resta de sectors, i ja a molta més distància, als serveis el segueixen l’agricultura (que aquest octubre suma 40 aturats més) i la indústria (que tanca el mes amb 28 desocupats més). Per contra, tot i que de manera molt minsa, la construcció redueix aturats (però tan sols 16) i, per últim, hi ha 54 persones sense cap ocupació anterior que s’han apuntat a llistes.

 

Més de 30.000 aturats

En global, a les comarques gironines, aquest octubre s’ha tornat a superar la barrera dels 30.000 desocupats. En concret, a la demarcació ara hi ha 30.274 persones que busquen feina. Són, això sí, 135 menys que l’any passat (cosa que traslladat en percentatges suposa un descens del 0,44%).

De tots els desocupats, la majoria es concentren al sector serveis (20.998). Al terciari, el segueix la indústria (amb 3.485 desocupats), la construcció (2.676) i l’agricultura (678). Per últim, a comarques gironines hi ha 2.437 aturats a qui no els consten feines anteriors.

Més de la meitat dels aturats -en concret, el 56%- són dones (17.169). L’estadística del Ministeri també recull que, de tots els qui busquen feina a comarques gironines, hi ha 2.588 desocupats que tenen menys de 25 anys.

Més destrucció d’ocupació

En paral·lel a l’augment de l’atur, l’entrada en temporada baixa també porta aparellada la pèrdua de llocs de treball. I en aquest cas, les dades que ho reflexin són les d’afiliació a la Seguretat Social. Perquè com recull l’estadística del Ministeri d’Inclusió, durant aquest octubre a les comarques gironines s’han destruït 7.979 llocs de treball (que s’afegeixen als més de 16.000 que ja es van perdre al setembre).

En concret, a la demarcació, el mes d’octubre s’ha tancat amb 360.867 afiliats a la Seguretat Social). Són un 2,16% menys dels que hi havia a finals de setembre (quan la xifra va situar-se en 368.846)

En comparació amb l’octubre del 2023, però, encara s’està per sobre de les xifres que hi havia aleshores. Perquè llavors, a les comarques gironines, el mes es va tancar amb 351.204 afiliats a la Seguretat Social.

I per contradictori que pugui semblar, tot i que l’atur puja i es continuen perdent llocs de treball, l’octubre es tanca amb més contractes signats. Al llarg del mes, a la demarcació se n’han rubricat 24.553. Això suposa un increment de l’11,04% en comparació amb els que es van signar al setembre. En concret, aquest octubre se n’han signat 2.441 més (dels quals pràcticament la meitat, 11.227, han estat indefinits).

Nova tongada de ruixats, es manté el temps humit i majoritàriament tapat

Per
Isaac Vilà
-

Aquest episodi de temps tapat, humit i plujós continuarà present al llarg d’aquesta setmana.

Repassem les quantitats de pluja d’ahir dilluns, força mal repartits, amb els 29 litres a l’Estartit, els 16 a la Bisbal o els 15 litres a Torroella de Montgrí.

La Gota Freda ja és història, ja s’ha dissipat, però la inestabilitat no farà net durant aquest dimarts. Així doncs, durant el matí esperem alguna ullada de sol, però continuarem amb risc de ruixats i xàfecs a partir de la tarda i vespre, viatjant de nord cap al sud.

Avisos activats de nivell groc per intensitat de pluja durant tot el dia.

Temperatures sense grans canvis, amb fresca matinal i ambient agradable al migdia.

Vents fluixos de llevant, amb un xic de mar de fons.

Demà dimecres, no faríem net encara, però esperem més estones de sol.

Només el poble salva el poble

Per
Andreu Paneque
-
andreu paneque
El politòleg bisbalenc Andreu Paneque
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Només el poble salva el poble
Loading
/

Una certesa: un desastre natural, una gestió nefasta i la mort de centenars de persones.

Més enllà d’això, aquests dies, estem vivint una situació d’allò més inversemblant. Què vull dir exactament amb això? Doncs que en els últims 4 dies, la societat, pot sentir la descripció d’un mateix fenomen des de múltiples perspectives, i totes elles diferents.

Si obres el telenotícies d’una televisió et descriuen els fets des d’una perspectiva, si esculls un mitjà digital t’explica una realitat diferent, i si ho mires per xarxes socials, doncs bé, l’únic que hi trobes en comú és que tothom hi determina un culpable diferent.

Soc molt conscient que en els meus darrers comentaris, el meu focus s’ha tornat monotemàtic, però no puc deixar de subratllar la necessitat d’entendre com fins i tot d’un desastre natural i humanitari, l’extrema dreta en treu una nova oportunitat per a propagar les seves idees. En una societat en la que les xarxes socials cada vegada més semblen un dispositiu millorat del que Plató explicava en el seu mite de la caverna. En un context de crisi com la que trobem al País Valencià, l’extrema dreta utilitza les xarxes socials i l’algoritme del senyor Elon Musk per a construir un imaginari col·lectiu i un relat d’antipolítica sobre el que està passant. Es nega el canvi climàtic, es determina la fallida de l’estat, s’aprofita la ràbia per a seguir assenyalant col·lectius de migrants, i finalment, fins i tot, s’instrumentalitzen codis de l’esquerra, com: sols el poble salva el poble.

Que tota l’extrema dreta hagi respost en massa a aquest episodi, no és casualitat. Que els moviments d’extrema dreta hagin mobilitzat a tota la seva massa social al País Valencia i concretament a la zona afectada, no és fruit de l’atzar. Se’n diu estratègia. I en moments de ràbia, si no en som conscients, i posem perspectiva crítica, és molt senzill, acabar donant ales a posicions i discursos d’extrema dreta.

Evidentment sols el poble salva el poble, però des de l’auto-organització, l’antifeixisme i la solidaritat.

Josep Mas-Pla: «Les pluges intenses seran més freqüents i hem de preparar-nos»

Per
Maria Alsina
-
josep mas-pla
Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Josep Mas-Pla: "Les pluges intenses seran més freqüents i hem de preparar-nos"
Loading
/

El catedràtic d’Hidrogeologia de la Universitat de Girona i investigador a l’Institut Català de Recerca de l’Aigua, Josep Mas-Pla, adverteix que el canvi climàtic provocarà un increment de les pluges intenses a la zona del Mediterrani. En va parlar en una entrevista al Supermatí.

Segons l’expert, l’augment de temperatures i els desequilibris atmosfèrics estan propiciant aquests episodis de pluges torrencials, que es produiran amb més freqüència en els pròxims anys. “Aquests esdeveniments no seran anuals, però sí més recurrents”, explica Mas-Pla, recordant que s’han de considerar una amenaça greu per a zones ja vulnerables com el litoral valencià o el litoral català.

Per minimitzar els danys, Mas-Pla assenyala la necessitat d’una planificació més detallada i d’un augment de les mesures de prevenció, tant per part de les administracions com dels ciutadans. Mentre que en regions com els Estats Units els avisos davant huracans es produeixen amb dies d’antelació, a Catalunya sovint falten els mecanismes per advertir amb prou temps i preparar la població. “L’efecte de la falta de coordinació pot traduir-se en un augment massiu de víctimes”, destaca Mas-Pla, qui considera que la gestió ràpida i la previsió poden ser determinants per evitar conseqüències greus. Tot i això, admet que el temps de preparació davant aquests esdeveniments de temps extrem sol ser menor a la conca Mediterrania, però tal com ha passat a la Comunitat Valenciana.

A nivell local, l’expert en hidrogeologia destaca que els residents de zones com l’Empordanet han d’estar més preparats i conscients dels riscos en èpoques de pluja intensa. “No es pot aparcar a prop de la llera del Daró a l’estiu perquè el riu pot passar d’estar sec a tenir un cabal important en minuts”, exemplifica.

Mas-Pla subratlla la necessitat que la percepció de risc estigui més arrelada entre els ciutadans i els gestors de cada zona. Aquesta consciència és fonamental per garantir una resposta efectiva davant d’emergències sobtades, ja que les accions de preparació poden ser determinants per salvar vides.

D’altra banda, l’Agència Catalana de l’Aigua posa a disposició de la població una eina clau per a la prevenció i la planificació: un mapa de zones inundables consultable per Internet. Això, és fonamental perquè municipis com la Bisbal o Torroella de Montgrí disposin de plans d’emergència adaptats i coordinats. Tot i així, Mas-Pla recorda que no només és responsabilitat de les administracions conèixer el territori, sinó també dels ciutadans, que han de conèixer els riscos del territori on viuen.

L’expert també destaca que alguns municipis catalans, especialment aquells situats en zones de risc com el Baix Empordà, ja tenen protocols de prevenció d’inundacions, però insisteix que aquests plans han de ser coneguts per tothom. “Els protocols d’alerta han d’estar clars, els ciutadans han de saber què fer en cas de pluja intensa i les autoritats han d’actuar amb rapidesa per evitar el trànsit en zones inundables o desviar les persones cap a rutes segures”, conclou.

Maria Verdum: «Fomentem la sostenibilitat al sector amb el reciclatge dels taps de suro»

Per
Maria Alsina
-
Futurecork suro palafrugell projecte
Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Maria Verdum: "Fomentem la sostenibilitat al sector amb el reciclatge dels taps de suro"
Loading
/

Palafrugell i Cassà de la Selva seran la seu de la prova pilot que posarà a prova el sistema de recollida de taps de suro per reciclar. La prova pilot es desplegarà a partir d’aquets novembre i es podrà trobar en una cinquantena de supermercats, hotels, botigues especialitzades o comerços d’aquests dos municipis, on els ciutadans podran deixar els taps de suro utilitzats en els contenidors identificatius. Per parlar-ne ens ha visitat la investigadora i coordinadora del projecte FUTURECORK de l’Institut Català del Suro, Maria Verdum.

Els dos municipis han estat escollits com a punts de partida per ser llocs neuràlgics en la producció de suro. La prova pilot, però, permetrà estudiar dos municipis on la fluctuació de població al llarg de l’any és diferent. Maria Verdum explica que Palafrugell incrementa molt més el seu nombre de població a l’estiu i, en canvi, Cassà de la Selva compta amb un nombre de població més regular al llarg de l’any.

Els taps recollits seran processats pel Centre Ocupacional Tramuntana, on es trituraran per ser destinats a diverses aplicacions sostenibles. Entre els possibles usos, es preveu que els taps es converteixin en paviments per a parcs infantils o escocells per a arbres, contribuint així a donar-los una segona vida útil dins del mateix territori.

Si la prova es considera reeixida, el projecte té la voluntat d’expandir-se a altres municipis catalans i establir un pla integral de recollida de taps de suro, similar al que ja existeix per a les piles o els medicaments. La voluntat és identificar els possibles punts de recollida selectiva de taps.

La iniciativa FUTURECORK, que forma part del programa de la Fundació Biodiversitat per a la recuperació ecològica i la lluita contra el canvi climàtic, continuarà explorant noves aplicacions per al suro reciclat i promovent jornades d’emprenedoria sobre aquest recurs sostenible.

1...1.0001.0011.002...7.037Pàgina 1.001 de 7.037