Després que es fes oficial la sentència dels presos polítics, les poblacions de Catalunya s’han convertit en la viva reproducció de la pel·lícula de Matrix, en la que múltiples realitats paral·leles poden conviure a la vegada.
Les vivències als carrers prenen realitat a través de les explicacions, definicions i valoracions que s’emeten ja no només des dels mitjans de Comunicació, sinó també des del twitter. Si ja és complicat enfrontar-se al monopoli de la força d’un estat, construir un relat amb milions de visions, valoracions i fake news, fa que la visió en perspectiva del conflicte sigui impossible.
I que provoca això? Doncs ben senzill, les postures immerses en el conflicte lluny d’intentar trobar una solució encara s’enerven més.
Quina és doncs la solució? El dimarts, el nostre company Jair Dominguez, es preguntava si a Catalunya entendríem que de la mateixa manera que a Hong Kong, o el moviment revolucionari a l’Equador, no s’espera el beneplàcit institucional per a decidir si persistir o no, Catalunya tampoc ho pot fer. Doncs bé, crec que la societat catalana ha entès finalment, que en aquest moment només la voluntat del poble per a demanar justícia, esdevé l’única arma viable que podrà fer trontollar el statu quo espanyol.
Així que, en aquest moment, l’únic que ens queda és la mobilització constant!
