Llegeixo en diferents diaris econòmics pronòstics pel 2020. Solen iniciar qualsevol anàlisi econòmic amb el PIB, per mesurar si evolucionem per bé o per mal. Tot i que auguren que el PIB no assolirà un 2%, el panorama gris o tèrbol que volen descriure tan sols em desperta curiositat en quina és la pretensió d’insistir tant en el PIB.
No és més interessant saber per exemple quina és la previsió en la taxa d’Atur?
No és més interessant saber l’evolució dels preus dels lloguers? O l’Euribor pels hipotecats?
L’evolució del PIB d’una economia no indica si creixen o disminueixen les desigualtats socials, no indica si la renta disponible del ciutadans millora o empitjora, no indica si un país contamina cada vegada més o menys… El PIB es aquell indicador destinat a ser el primer de la classe, però que cada vegada ens interessa menys. No és per manca d’interès en conèixer el contorn econòmic o què ens depara el futur, es senzillament en comprovar que la nostra butxaca i el PIB cada vegada estan més lluny. Cada vegada més els ciutadans perceben que cadascú s’ha de procurar el seu propi futur. Un futur difícil de mesurar amb el mateix indicador que utilitzen les grans empreses.
