Els advocats de la torroellenca Dolors Bassa han presentat un incident de nul·litat a la sentència del Tribunal Suprem que la condemna per sedició i malversació. Ho van per diversos motius. Un d’ells és que se li atribuïa la conselleria d’Ensenyament, quan en realitat era consellera de Treball, Afers Socials i Famílies.
La clau d’aquest error és com que la majoria dels punts de votació del referèndum eren escoles, no se li pot atribuir que ella les obrís. Recorda, també, que l’1-O, sí que es van fer servir centres cívics del seu departament, però que des de la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària de la seva conselleria va demanar que tots tanquessin a les 6 del matí de diumenge, i que calia complir les ordres judicials.
Això és el que diu l’escrit que ha presentat la defensa de la torroellenca:
«No es tracta aquest d’un mer error material, sinó determinant per establir la responsabilitat de Bassa, ja que la seva condemna s’ha basat en fets d’altre, de la titular real del Departament d’Ensenyament»
També argumenten indefensió perquè se’ls havia acceptat una prova que no es va tenir en compte per un error del Tribunal. Es tracta d’informació relativa al programa «Connecta’t al Voluntariat». Segons diuen, si s’hagués pogut fer servir, haurien vist que ella no dirigia els voluntaris a favor del referèndum. També reclamen que ella no va participar de la campanya escoles obertes, ni va signar les ordres dels serveis mínims de la vaga general del 3-O.
Per tot això, demanen que es faci una nova sentència que elimini el delicte de sedició o que es rebaixin les penes.
