No hi tinc res en contra de professionals com la Gema Herrero, periodista d’esports i tertuliana habitual dels programes d’esports de Catalunya Ràdio, o de Juanjo Sáez, il·lustrador i col·laborador diari d’un altre programa de Catalunya Ràdio, l’Estat de Gràcia. Només són dos exemples en els quals personalitzo el fet. I el fet és que als mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, els objectius fundacionals ja fa temps que s’han desdibuixat. Un d’aquests objectius era la promoció, protecció i difusió de la llengua pròpia del nostre país, el català. Herrero i Sáez, com alguns altres, participen habitualment en diversos espais i cobren per fer-ho, però s’expressen única i exclusivament en castellà, malgrat portar vivint alguns anys a Catalunya o haver-hi nascut, respectivament. Dubto molt que en el nostre país no hi hagi professionals perfectament capaços de fer la seva mateixa feina, però expressant-se en un català correcte, de manera que no entenc la contractació d’aquests professionals que no dominen la nostra llengua ni sembla que facin cap esforç per fer-ho. El castellà, contràriament al que ens vol fer creure algun cretí, no està en perill de desaparició al nostre país i hi ha més tribunes periodístiques que mai, on aquests professionals hi poden trobar el seu lloc. En català, no passa el mateix. Més aviat a l’inrevés. La nostra llengua pateix atacs furibunds de qui la voldria veure anorreada i es troba en un context de notable recessió en el seu ús social. Un professional que treballi als mitjans de la Corpo hauria de dominar la llengua catalana amb una suficiència més que remarcable, entre d’altres coses perquè és la seva eina de feina. Així com no consentiríem de cap de les maneres que un músic professional desafinés contínuament –Gerard Quintana és una de les excepcions a la regla-, no entenc perquè hem de tolerar barbarismes i errades contínues d’un gran nombre de professionals dels mitjans públics catalans. Potser que ens ho fem mirar. Ara ja em podeu dir radical, fonamentalista, supremacista o el que us vagui. Se me’n refot. A Catalunya, i en els mitjans públics, en català.
